Se solicitó al DVPDT información sobre la instalación de un cartel en una playa del Perelló. El solicitante alegó que la derivación de la solicitud al Ayuntamiento era insuficiente. La GAIP estima la reclamación, validando la derivación del DVPDT pero obligando al Ayuntamiento del Perelló a entregar la información debido al silencio administrativo positivo.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la información pública ampara únicamente la información realmente existente en poder de la Administración, no la que normativamente debería existir.
2
Es procedente que la Administración a la que se dirige la solicitud la derive al órgano competente si no dispone de la información, conforme al artículo 30 de la LTAIPBG.
3
La falta de respuesta del Ayuntamiento del Perelló a los requerimientos de la GAIP constituye una falta de colaboración, aunque no impide la resolución del procedimiento.
4
Se produce silencio administrativo con efectos estimatorios al no responder el Ayuntamiento en el plazo de un mes desde la recepción de la solicitud derivada.
5
No concurren límites legales al derecho de acceso ya que la información solicitada versa sobre controles administrativos en espacio público.
Texto completo
Resolució 1115/2021, de 22 de desembre
Número d’expedient de la Reclamació: 958/2021
Administració reclamada: Ajuntament del Perelló
Informació reclamada: Sobre un rètol de grans dimensions a una platja del Perelló.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La informació ha estat demanada al DVPDT, que ha afirmat no disposar de la
informació sol·licitada i ha derivat la sol·licitud a l’Ajuntament del Perelló. Tot i que la persona
reclamant sembla queixar-se d’aquesta actuació (antecedent 4), el cas és que és precisament
l’actuació que és procedent si l’Administració a la qual s’adreça la sol·licitud no disposa de la
informació sol·licitada. Tot i que la persona reclamant pugui considerar que el DVPDT ha de
tenir determinada documentació sol·licitada, perquè així ho preveuen algunes disposicions
normatives, el dret d’accés de la informació pública únicament empara l’accés a informació
realment existent en poder de l’Administració, sense emparar que existeixi efectivament la
informació prevista normativament per a determinats casos. Per tant, si el DVPDT no disposa
de la informació sol·licitada, n’hi ha prou amb què així ho manifesti i, si coneix l’Administració
que pot disposar-ne, que li derivi la sol·licitud, i això és el que ha fet.
Paraules clau: Ajuntaments. Administració de la Generalitat.
Paisatge. Platges. Controls
administratius. Reclamació contra silenci. Derivació. Informació en poder de l’Administració.
Manca de col·laboració.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 28 d’octubre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 958/2021, presentada contra el
Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori (DVPDT) de la
Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 6 d’agost de 2021 la persona reclamant s’adreça al DVPDT, exposa que “recentment
s'ha col·locat un gran rètol de ferro forjat a la platja de Morro de Gos del Perelló (s'adjunta
foto frontal i pel darrere). Aquest rètol sense sentit s'ha construït dins l'espai marítimo-
terrestre, i per tant una zona pública, causant un greu efecte paisatgístic a una platja
catalogada”. En conseqüència, demana “ tota la informació al respecte d'aquesta
construcció en espai públic: justificació, projecte, edictes, permisos de les diferents
administracions (Ajuntament, Costes de l'Estat i Servei del Litoral), el corresponent informe
ambiental tal i com ordena el Pla Director Urbanístic Costaner”, a més de la seva retirada
immediata.
3. El 25 d’agost de 2021 el DVPDT contesta la sol·licitud anterior indicant a la persona
reclamant que no disposa de la informació sol·licitada i que ha derivat la Reclamació a
l’Ajuntament del Perelló, facilitant les dades de contacte, d’acord amb l’article 30 LTAIPBG.
També informa de les actuacions fetes en relació amb la part de la sol·licitud que demana
la retirada immediata del cartell i la comunicació de tot plegat als òrgans competents de
l’Administració de l’Estat en matèria de costes.
4. La Reclamació presentada el 28 d’octubre de 2021 argumenta que el DVPDT només ha
derivat la sol·licitud a una altra Administració, i que la persona reclamant no ha rebut la
informació sol·licitada.
5. El 8 de novembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada.
6. El 15 de novembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Perelló i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. No consta resposta municipal a aquest requeriment.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 6 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució
impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la
reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució
del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada
s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de
ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels
procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no
pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de
manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació
sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa
de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que
aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret d’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada
La informació reclamada en aquest procediment és la següent: tota la informació sobre la
col·locació d’un gran rètol de ferro forjat a la platja de Morro de Gos del Perelló (que és un
espai marítimo-terrestre i, per tant, una zona pública) com ara justificació, projecte, edictes,
permisos de les diferents administracions (Ajuntament, Costes de l'Estat i Servei del Litoral) i el
corresponent informe ambiental. Si es troba en poder de l’Administració, es tracta sens dubte
d’informació pública, a la qual els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG garanteixen el dret de qualsevol
persona a accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que en puguin determinar la
denegació. No és plausible la concurrència de límits legals al dret d’accés a la informació
pública, ja que la informació demanada fa referència a actuacions administratives de control
d’actuacions en l’espai públic, en les que no sembla versemblant que hi pugui haver informació
que afecti els drets i interessos protegits pels articles 21 i següents de l’LTAIPBG. Per tant, és
procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada.
La informació ha estat demanada al DVPDT, que ha afirmat no disposar de la informació
sol·licitada i ha derivat la sol·licitud a l’Ajuntament del Perelló. Tot i que la persona reclamant
sembla queixar-se d’aquesta actuació (antecedent 4), el cas és que és precisament l’actuació
que és procedent si l’Administració a la qual s’adreça la sol·licitud no disposa de la informació
sol·licitada. Així ho preveu expressament l’article 30 LTAIPBG: “1. En el supòsit que la
sol·licitud d’accés a la informació es dirigeixi a una entitat o òrgan administratiu que no disposi
de la informació, aquest ha de derivar-la a l’entitat o l’òrgan que en disposi, si el coneix, o a
l’oficina responsable de la informació pública que correspongui, en un termini de quinze dies
naturals, i comunicar al sol·licitant a quin òrgan s’ha derivat la sol·licitud i les dades per
contactar-hi. 2. Si l’entitat o l’òrgan administratiu competent pertany o depèn d’una
administració diferent a la que s’ha adreçat la sol·licitud, se n’ha d’informar el sol·licitant, per via
electrònica si és possible, i indicar-li quina és l’Administració a la qual s’ha derivat la sol·licitud
perquè pugui exercir el dret d’accés a la informació pública”. Tot i que la persona reclamant
pugui considerar que el DVPDT ha de tenir determinada documentació sol·licitada, perquè així
ho preveuen algunes disposicions normatives, el dret d’accés de la informació pública
únicament empara l’accés a informació realment existent en poder de l’Administració, sense
emparar que existeixi efectivament la informació prevista normativament per a determinats
casos. Per tant, si el DVPDT no disposa de la informació sol·licitada, n’hi ha prou amb què així
ho manifesti i, si coneix l’Administració que pot disposar -ne, que li derivi la sol·licitud, i això és
el que, segons sembla, ha fet.
En atenció a les anteriors consideracions, s’ha d’entendre que el DVPDT ha actuat d’acord amb
les previsions de l’ordenament jurídic i que la Reclamació no s’ha d’adreçar contra ell, sinó
contra l’Administració derivada, és a dir: l’Ajuntament del Perelló, que és la responsable, en
virtut de la derivació, d’atendre la sol·licitud d’informació formulada per la persona reclamant.
Segons l’antecedent 3, la derivació a l’Ajuntament va ser feta el 25 d’agost de 2021 i en el
moment de presentar la Reclamació, el 28 d’octubre de 2021, l’Ajuntament encara no hauria
contestat a la persona reclamant, motiu pel qual cal entendre que s’ha produït silenci
administratiu (segons l’article 33 LTAIPBG, el termini per resoldre les sol·licituds d’informació
pública és d’un mes des de la presentació de la sol·licitud, termini que segons l’article 57.3 del
Decret 8/2021 en cas de derivació s’ha de comptar des de la data de l’entrada de la sol·licitud
al registre de l’Administració derivada), que segons l’article 35.1 LTAIPBG té efectes estimatoris
de la sol·licitud. Tenint en compte que, com s’ha dit més amunt, no és previsible que a la
informació sol·licitada hi concorrin límits al dret d’accés a la informació pública, la persona
reclamant hi té dret, tant en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, com pels efectes
estimatoris de la sol·licitud que l’article 35.1 LTAIPBG atribueix als casos de silenci
administratiu.
Per tant, és procedent requerir l’Ajuntament del Perelló perquè, dins d’un termini raonablement
curt, faciliti a la persona reclamant la informació sol·licitada que l’Ajuntament tingui en el seu
poder. En cas que l’Ajuntament no disposi de la informació sol·licitada, o de part d’ella, ho ha
d’indicar de forma expressa i, si considera que la informació de la que no disposa pot estar en
poder del Servei de Costes de l’Administració General de l’Estat, li ha de derivar la sol·licitud,
d’acord amb els articles 30 LTAIPBG i 57 del Decret 8/2021.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 22 de desembre de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 958/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a tota la
informació que es trobi en poder de l’Administració sobre la col·locació d’un gran rètol de
ferro forjat a la platja de Morro de Gos del Perelló (que és un espai marítimo- terrestre i, per
tant, una zona pública) com ara justificació, projecte, edictes, permisos de les diferents
administracions (Ajuntament, Costes de l'Estat i Servei del Litoral) i el corresponent
informe ambiental.
2. Requerir l’Ajuntament del Perelló perquè, dins del termini de 15 dies a comptar des de la
notificació d’aquesta Resolució, faciliti a la persona reclamant la informació sol·licitada que
l’Ajuntament tingui en el seu poder. En cas que l’Ajuntament no disposi de la informació
sol·licitada, o de part d’ella, ho ha d’indicar de forma expressa i, si considera que la
informació de la que no disposa pot estar en poder del Servei de Costes de l’Administració
General de l’Estat, li ha de derivar la sol·licitud, d’acord amb els articles 30 LTAIPBG i 57
del Decret 8/2021.
3. Requerir a l’Ajuntament del Perelló a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 958/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.