Reclamación de acceso a información sobre el derecho de superficie en viviendas VPO finalizada por desistimiento

Resolució 725/2023, de 31 d’agost de 2023 Número d’expedient de la Reclamació: 952/2022 Administració reclamada: Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona Informació reclamada: Informació sobre l’exercici del dret de superfície en habitatges de protecció oficial Sentit de la Resolució: Desistiment. Resum: L’article 68.1 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú (LPAC), estableix que si l’administració a la que s’adreça una sol·licitud requereix a la persona sol·licitant la seva esmena, als efectes de completar aspectes essencials per a la seva tramitació, li atorga deu dies per fer-ho i ho fa invocant el precepte indicat, si no repara l’esmena en el termini donat es pot considerar desistida la sol·licitud. Paraules clau: Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Habitatges de protecció oficial. VPO. Desistiment Ponent: Josep Barberà i Gomis. Antecedents El 17 d’octubre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 952/2022, presentada contra l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 17 de juliol i el 25 de juliol de 2022 la persona reclamant presenta dues sol·licituds a l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona. La Reclamació presentada el 9 de octubre de 2022 indica que l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona tot i donar resposta a la persona reclamant en data 27 de juliol de 2022 i 10 de novembre de 2022 no ha contestat la sol·licitud del reclamant. La Reclamació presentada el 17 d’octubre de 2022 indica que, la persona reclamant no troba satisfet el seu dret d’informació en la resposta donada per l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona. El 28 d’octubre de 2022 la GAIP fa el següent requeriment d’esmena a la persona reclamant: “En relació amb la Reclamació que heu presentat a aquesta Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), que ha tingut entrada el dia 17 d’octubre de 2022 amb número de registre 9015- 211040/2022, us comuniquem la necessitat que en concreteu el seu objecte, atès que, segons que es desprèn de la documentació que heu aportat, la reclamació té un objecte coincident amb el de la Reclamació 926/2022 interposada per vostè mateix contra el mateix Institut Municipal d’Habitatge. D’acord amb l’exposat, us demanem preciseu l’objecte de la vostra reclamació, és a dir, que ens informeu de quina és la distinció entre la Reclamació presentada el dia 17 d’octubre de 2022 amb número de registre 9015- 211040/2022 i la Reclamació 926/2022 de la qual també en sou la part reclamant (...)” . A data d’aquesta Resolució, no consta cap resposta a aquest requeriment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment L’article 68.1 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú (LPAC), estableix que si l’administració a la que s’adreça una sol·licitud requereix a la persona sol·licitant la seva esmena, als efectes de completar aspectes essencials per a la seva tramitació, li atorga deu dies per fer-ho i ho fa invocant el precepte indicat, si no repara l’esmena en el termini donat es pot considerar desistida la sol·licitud. En aquest cas tot i que la GAIP va fer el requeriment d’esmena invocant l’article 68.1 LPAC (antecedent 5), la persona reclamant ni tan sols l’ha contestat, motiu pel qual la Reclamació ha de finalitzar per desistiment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 31 d’agost de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 952/2022 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.