Reclamación sobre el acceso al presupuesto y facturas de los grupos políticos municipales del Ayuntamiento de Esplugues de Llobregat

Resolució 1013/2022 , d’1 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 950/2022 Administració reclamada: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Informació reclamada: Pressupost públic dels grups municipals. Sentit de la r esolució: Estimació Resum: La relació detallada de les despeses finançades amb càrrec a aquestes aportacions, desglossada per anys i per conceptes específics, és informació que ha de ser objecte de publicitat activa d’acord amb el Criteri 1/2018 i l’article 45.4.e del Decret 8/2021, del 9 de febrer, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i per tant, res es pot oposar al seu accés per la via del procediment d’accés a la informació pública. El fet que el Ple no hagi aprovat aquests comptes no té cap rellevància ni pot condicionar el procediment d’accés a la informació pública, perquè l’aprovació pel Ple de la comptabilitat dels grups no és requisit per a la seva consideració com a informació pública ni per a què s’hi pugui projectar el dret d’accés, tal i com recull la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 1358/2021. Per tant, l’Ajuntament esdevé obligat per l’LTAIPBG a lliurar la relació de despeses aportada pels grups de què ja disposi, i a demanar als grups i proveir-se de les què encara no hagin estat presentades, i a lliurar aquesta informació o la manifestació de la desatenció dels grups que no l’hagin aportada a la persona reclamant en resposta a la seva sol·licitud, d’acord amb els terminis de l’LTAIPBG i amb independència de la tramitació del procediment d’aprovació per part del Ple previst a la LMRLC, que no n’és requisit ni pot justificar-ne la demora en el lliurament de la informació Quant a les factures o justificants de les despeses, certament la publicitat en règim de publicitat activa no esdevé requerida per l’article 45.4. DTAP, però res obsta per a què puguin ser objecte del dret d’accés. D’acord amb l’exposat, i coincidint amb el criteri de l’APDCAT, la GAIP considera que el límit relatiu a la protecció de dades personals només aplicaria en relació a les dades de persones físiques diferents dels membres grup polític municipal que li hagin girat factura o que constin a la documentació de justificació de la despesa, que, en no ser rellevants per a la finalitat de l’accés, resulta adequat eliminar-les prèviament de la documentació. Finalment, i pel que fa a la darrera al·legació de la persona reclamant en què sol·licita explicacions i justificacions de la demora en el procés d’aprovació de la comptabilitat dels grups municipals relativa a les aportacions percebudes de l’Ajuntament, val a dir que no és admissible ampliant l’objecte d’aquest procediment, perquè, d’una banda, és incongruent amb la sol·licitud d’informació de la què deriva aquest procediment, i de l’altra, el dret d’accés a la informació pública de l’LTIAPBG no empara la pretensió d’obtenir explicacions o justificacions d’actuacions de les administracions públiques. Paraules clau: Ajuntament. Subvencions. Grups municipals. Factures. Reclamació contra silenci. Informació pública. Congruència de la reclamació. Dades personals. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 30 d’agost de 2022, entra a la GAIP la Reclamació 950/2022, presentada contra l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 29 d’octubre de 2021 , la persona reclamant demana l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat: “Desglose del gasto por año y justificación con facturas incluidas, del destino del dinero publico percibido por cada uno de los grupos políticos de la actual legislatura desde junio de 2019 a junio de 2021” . 3. El 13 de desembre de 2021, l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat dona la següent resposta a la persona reclamant: “Le informo que en estos momentos se está procediendo, por parte de los diferentes grupos políticos municipales, a la presentación de la justificación de la destinación de las aportaciones efectuadas por el Ayuntamiento para su funcionamiento durante los ejercicios 2019 y 2020. Las justificaciones recibidas serán objeto de revisión y fiscalización de forma previa a la elevación del Pleno del Ayuntamiento, a los efectos de la adopción de la resolución o resoluciones que resulten procedentes; siendo previsible que las actuaciones descritas estén finalizadas antes de que finalice el primer trimestre de 2022”. 4. El 24 d’octubre de 2022, la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 5. El 25 d’octubre de 2022 , la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 26 d’octubre de 2022, la persona reclamant trasllada a la GAIP un escrit de l’Ajuntament signat per l’Alcaldessa on l’informen que l’expedient de justificació d’aquestes aportacions s’ha demorat més del que preveien i que tan aviat com sigui possible revisar i fiscalitzar la justificació dels comptes entregats, es portarà l’expedient el Ple Municipal per la seva aprovació. 7. El 8 de novembre de 2022, l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat trasllada a la GAIP l’informe reclamat on comuniquen a la persona reclamant que “l ’Ajuntament d’Esplugues no disposa encara de la globalitat de les justificacions dels comptes dels grups municipals corresponents als exercicis 2019, 2020 i 2021 i, per tant, encara no s’han pogut passar a aprovació per part del Ple Municipal - prèvia fiscalització per part de la Intervenció i la Secretaria Municipals-, l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat ha enviat a data 24.10.22 una nova notificació al sr XXX, amb número de registre de sortida 2022/13605, informant- lo del retard en els terminis previstos inicialment per mantenir-lo al corrent”. 8. El 15 de novembre de 2022, la GAIP trasllada la documentació lliurada per l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat a la persona reclamant concedint un termini de cinc dies per a formular al·legacions al respecte i advertint que en cas de no rebre’n en el termini assenyalat, es considerarà satisfeta la sol·licitud amb la informació lliurada. 9. El 17 de novembre de 2022, la persona reclamant envia unes al·legacions a la GAIP on comunica no estar conforme amb la informació lliurada per l’Ajuntament. Concretament al·lega el següent: “Que informen, los motivos concretos y concisos, en la demora de presentación y aprobación de la justificación de los ingresos y gastos con facturas incluidas, de los grupos políticos de Esplugues y aprobarlas en Pleno municipal”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Informació objecte de reclamació i protecció de dades personals La informació reclamada és la relació desglossada de despeses per any i la seva justificació, incloses les factures, de les aportacions de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat percebudes per cadascun dels grups polítics municipals, des del juny de 2019 fins al juny de 2021. La reclamació es presenta contra la manca de resposta en temps de l’Ajuntament, que ja en el marc d’aquest procediment, s’ha manifestat en el sentit de no oposar-se a l’accés, però condicionant-lo tanmateix a la prèvia aprovació dels comptes per part del Ple, la qual cosa s’hauria demorat. Les aportacions econòmiques als grups polítics o grups municipals estan regulades a l’article 73.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LBRL), que preveu que se’ls assigni una dotació econòmica composada d’un tant fix comú per a tots els grups, i una quantitat variable en funció del nombre de regidors que en són membres. Es tracta d’assignacions que tenen per finalitat finançar el funcionament del grup, amb la interdicció legal de ser destinades a retribuir personal de qualsevol mena al servei de la corporació, o a adquirir béns de caràcter patrimonial. En la mateixa línia, l’article 50.8 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC) fa referència a aquest caràcter finalista en establir que “el municipi, d’acord amb el Reglament orgànic i en la mesura de les seves possibilitats, ha de posar a disposició dels grups els mitjans necessaris per a poder portar a terme llurs tasques”. A aquestes dotacions econòmiques finalistes els és d’aplicació, d’acord amb el Criteri 1/2018 de la GAIP, el règim de transparència establert a l’article 15 LTAIPBG, i així ho ha normativitzat l’article 45.4. del Decret 8/2021, del 9 de febrer, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (DTAP), establint que “4. En el cas de les subvencions i ajuts públics concedits per les administracions locals als grups polítics que hi són representats, per al seu funcionament, i d'acord amb la normativa de règim local, les administracions locals han de fer-ne publicitat en un espai diferenciat, que contingui les dades següents: a) L'acord que en fixa la quantia i els elements relatius a la presa d'aquesta decisió. b) L'import anual i els grups polítics beneficiaris. c) L'objecte de la subvenció i les prohibicions legals de destinació d'aquests fons previstes a la normativa vigent. d) La informació relativa al procediment de justificació o retiment de comptes i/o de control financer, o la constància de la seva inexistència. e) La declaració de cada grup beneficiari de la relació detallada de despeses anuals finançades amb càrrec a aquests fons, agrupades per conceptes específics. Per tant, la relació detallada de les despeses finançades amb càrrec a aquestes aportacions, desglossada per anys i per conceptes específics, és informació que ha de ser objecte de publicitat activa d’acord amb el Criteri 1/2018 i l’article 45.4.e del Decret 8/2021, del 9 de febrer, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i per tant, res es pot oposar al seu accés per la via del procediment d’accés a la informació pública. El fet que el Ple no hagi aprovat aquests comptes no té cap rellevància ni pot condicionar el procediment d’accés a la informació pública, perquè l’aprovació pel Ple de la comptabilitat dels grups no és requisit per a la seva consideració com a informació pública ni per a què s’hi pugui projectar el dret d’accés, tal i com recull la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 1358/2021. Per tant, l’Ajuntament esdevé obligat per l’LTAIPBG a lliurar la relació de despeses aportada pels grups de què ja disposi, i a demanar als grups i proveir-se de les què encara no hagin estat presentades, i a lliurar aquesta informació o la manifestació de la desatenció dels grups que no l’hagin aportada a la persona reclamant en resposta a la seva sol·licitud, d’acord amb els terminis de l’LTAIPBG i amb independència de la tramitació del procediment d’aprovació per part del Ple previst a la LMRLC, que no n’és requisit ni pot justificar-ne la demora en el lliurament de la informació Quant a les factures o justificants de les despeses, certament la publicitat en règim de publicitat activa no esdevé requerida per l’article 45.4. DTAP, però res obsta per a què puguin ser objecte del dret d’accés, perquè com ha considerat aquesta Comissió des de la Resolució 6/2018, de 22 de gener, la documentació que es reclama, encara que estigui en mans dels grups municipals i no s’hagi incorporat a l’arxiu municipal, s’ha de considerar informació pública, perquè els grups polítics de les corporacions locals, a diferència dels partits polítics, no tenen una personalitat jurídica pròpia i diferenciada de l’Ajuntament, que és un subjecte obligat per l’LTAIPBG, i perquè el què requereix l’article 2.b LTAIPBG no és que la informació estigui prèviament en possessió material de l’Administració, sinó que sigui informació en poder de l’Administració com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions, el que inclou la possessió tant com la potestat o títol jurídic habilitant per requerir-la d’un tercer, de manera que tant si l’Ajuntament té aprovat un procediment de retiment de comptes anual davant la Intervenció en el marc del qual s’hagin aportat ja les factures o justificants, com si no, en tot cas el Ple té el poder i l’atribució de requerir aquesta comptabilitat als grups en qualsevol moment, d’acord amb l’article 73 LBRL. Per tant, en la mesura en què existeixi i es conservi aquesta documentació justificativa de les despeses realitzades amb càrrec a les aportacions econòmiques a cada grup, ja sigui en possessió material dels òrgans municipals o en possessió dels grups polítics municipals, s’ha de considerar informació pública sobre la què es pot exercir el dret d’accés regulat a l’article 18 LTAIPBG. Aquest criteri de la GAIP establert en la Resolució 6/2018 i següents precedents ha estat ratificat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en les seves sentències núm. 1493/2020, de 26 de maig de 2020, i núm. 1358/2021, de 23 de març de 2021. Tanmateix, en les factures hi poden constar dades personals, la protecció de les quals ha de ser ponderada en relació amb el dret d’accés. És criteri de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) expressat i reiterat en relació amb nombrosos precedents anteriors en què es reclamava idèntica informació, que: “... en principi sembla que es tractaria d’informació vinculada a alguna activitat professional (ja sigui com a conseqüència de facilitar subministraments o de la prestació de serveis) per la qual cosa la intromissió en la vida privada d’aquestes persones seria mínima, però no es pot descartar que una relació continuada pugui acabar permetent identificar algun tipus de vinculació amb determinades persones o proveïdors que, tenint en compte la naturalesa política del grup municipal pot acabar permetent establir, de forma fonamentada o no, algun tipus d’afinitat política. Per altra banda, pot semblar un cas anàleg a l’exposició a què estan sotmesos els contractistes de l’administració, els quals, per mandat de la LTC [es refereix a la legislació de transparència catalana] estan sotmesos a un exigent règim de publicitat activa (art. 13 LTC), però cal tenir en compte que en aquest cas del que es tracta no és de controlar aquestes terceres persones, sinó de controlar la destinació dels fons. Essent així, l’objectiu de transparència s’assoliria igualment sense necessitat d’identificar i sacrificar la privacitat de les persones físiques que eventualment puguin aparèixer en el conjunt de documentació afectada. (…) Per aplicació dels principis de proporcionalitat o de minimització en el tractament de les dades es considera que l’eventual accés a la documentació sol·licitada no hauria d’incloure informació que permeti identificar-les. Convé recordar que l’anonimització hauria de ser sempre la primera mesura a tenir en compte davant l’eventual accés a informació personal afectada per l’exercici del dret d’accés dels ciutadans. Seria suficient doncs aportar informació sobre els conceptes. Pel que fa a la informació que pugui afectar els regidors membres del grup, si la informació es dona sense facilitar el detall d’eventuals despeses de representació (àpats, viatges, allotjaments realitzats en el sí de les activitats inherents dels grups polítics), el grau d’ingerència sobre la privacitat del regidor o regidora seria molt menor i seria sens dubte respectuós amb el principi de minimització de les dades. No obstant això, en el cas que es tracti de despeses que constin com imputables a l’activitat d’un determinat regidor la normativa de protecció de dades no impediria l’accés a aquesta informació. Des del punt de vista del regidor o regidora que pugui resultar afectat, cal tenir en compte que aquestes persones exerceixen càrrecs públics, disposen i fan ús, amb un ample marge de discrecionalitat, de diners públics que haurien d’anar destinats a cobrir despeses de funcionament del grup del qual en són part, i per tant vinculades a la finalitat pública que persegueixen. La necessitat de control d’aquest marge de discrecionalitat en relació amb la utilització de fons públics, pot justificar l’accés a aquesta informació”. Fetes aquestes precisions i en aquestes condicions, l’APDCAT conclou que “la normativa de protecció de dades no impedeix l’accés del reclamant a la informació sobre les quanties abonades per la corporació als diferents grups polítics municipals. Tampoc impediria l’accés a la informació sobre els diferents conceptes de despesa realitzada per aquests grups i les quanties destinades a cadascun d’ells, incloent el fet que alguna d’aquestes despeses pugui vincular-se amb un regidor determinat”. D’acord amb l’exposat, i coincidint amb el criteri de l’APDCAT, la GAIP considera que el límit relatiu a la protecció de dades personals només aplicaria en relació a les dades de persones físiques diferents dels membres grup polític municipal que li hagin girat factura o que constin a la documentació de justificació de la despesa, que, en no ser rellevants per a la finalitat de l’accés, resulta adequat eliminar-les prèviament de la documentació. Finalment, i pel que fa a la darrera al·legació de la persona reclamant en què sol·licita explicacions i justificacions de la demora en el procés d’aprovació de la comptabilitat dels grups municipals relativa a les aportacions percebudes de l’Ajuntament, val a dir que no és admissible ampliant l’objecte d’aquest procediment, perquè, d’una banda, és incongruent amb la sol·licitud d’informació de la què deriva aquest procediment, i de l’altra, el dret d’accés a la informació pública de l’LTIAPBG no empara la pretensió d’obtenir explicacions o justificacions d’actuacions de les administracions públiques En conseqüència, s’estima la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir la relació desglossada per any i per conceptes de les despeses realitzades per cada grup polític municipal amb càrrec a les aportacions rebudes del municipi des del juny de 2019 al juny de 2021, així com de les factures i altra documentació justificativa de la despesa que es conservin en mans dels òrgans municipals o dels grups polítics, prèvia eliminació de les dades de persones físiques diferents dels membres dels grups que hi constin. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’1 de desembre de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 950/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir la relació desglossada per any i per conceptes de les despeses realitzades per cada grup polític municipal amb càrrec a les aportacions rebudes del municipi des del juny de 2019 al juny de 2021, així com de les factures i altra documentació justificativa de la despesa que es conservin en mans dels òrgans municipals o dels grups polítics, prèvia eliminació de les dades de persones físiques diferents dels membres dels grups que hi constin. 2. Requerir l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat que requereixi amb caràcter immediat als grups la relació de despeses i factures objecte de reclamació que no estiguin encara en el seu poder i a lliurar en el termini de quinze dies a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 o la manifestació de la desatenció dels grups que no l’hagin aportada, si escau. 3. Requerir a l’Ajuntament d’Esplugues a informar a la GAIP, en el termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 950/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.