Una persona solicitó al Ayuntamiento de Cornellà del Llobregat información detallada sobre la gestión de colonias de gatos, presupuestos y protocolos veterinarios. Ante la falta de respuesta, la GAIP estima la reclamación y obliga al Ayuntamiento a entregar la información por ser competencia municipal y no existir límites legales que justifiquen su denegación.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es considerada pública al estar relacionada con la gestión de colonias de gatos, competencia municipal según el Decreto Legislativo 2/2008 de protección de los animales.
2
El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que no requiere motivación previa por parte del solicitante.
3
Las limitaciones al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente y no pueden aplicarse por analogía ni mediante potestad discrecional de la Administración.
4
El Ayuntamiento admitió errores en su proceso de tramitación de expedientes que causaron la demora en la respuesta.
5
La GAIP subraya la obligatoriedad de los titulares de documentos públicos de disponer de un sistema de gestión documental que garantice la recuperación y el acceso a la información.
Texto completo
Resolució 131/2024, de 8 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 946/2023
Administració reclamada: Ajuntament de Cornellà del Llobregat
Informació reclamada: Diversa informació sobre gats sense llar, manteniment de colònies, ajuts
econòmics.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La informació sol·licitada està relacionada amb la gestió de colònies de gats al municipi,
competència municipal d’acord amb el que s’estableix a diversos preceptes del Decret Legislatiu 2/2008,
de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.
Vist l’objecte de la sol·licitud, efectivament, d’acord amb l’article 2.b) de la LTAIPBG és informació pública
“la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la
seva activitat o de l’exercici de els seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Paraules clau: Ajuntament. Gats sense llar. Colònies de gats. Sense límits. Medi ambient. Benestar
animal. Estimació. Reclamació contra silenci.
Ponent: Iolanda Pineda Balló
Antecedents
El 4 d’octubre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 946/2023, presentada per una persona
interessada contra l’Ajuntament de Cornellà del Llobregat en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article
42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
En data 27 de març de 2023 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Cornellà del Llobregat el
següent: “Me gustaría obtener la siguiente información: ¿Se están promoviendo la creación de
colonias controladas de gatos heridos o comunitarios? En caso que sea así ¿qué entidad, empresa o
centro lo tiene concertado y cuánto tiempo hace que están actuando? ¿Cuántas colonias del
municipio están ya controladas y que cantidad de gatos aproximadamente se han esterilizado hasta
la fecha? ¿Qué cantidad del presupuesto se ha destinado al control de colonias de gatos en los
últimos años? (¿2019, 2020, 2021, 2022? ¿Qué cantidad del presupuesto se va a destinar este año
2023? En caso de que el ayuntamiento esté retirando gatos de las calles de Cornellà, ¿a qué centro
de acogida se llevan? ¿Qué protocolos de actuación tienen cuando se detecta o localizan gatos
enfermos o heridos en Cornellà? ¿Quién asume el gasto de la atención veterinaria? ¿Qué empresa,
entidad o centro es responsable de hacer la recogida de gatos heridos o enfermos y proporcionarles
la atención veterinaria que requieren? ¿Se ha solicitado a la Generalitat/Diputación ayudas o
subvenciones o al ministerio de servicios sociales para la gestión de colonias de gatos de la calle
durante los años 2019, 2020, 2021, 2022 y 2023? ¿Quién paga la alimentación de gatos
comunitarios/comunitarios en el municipio?”.
La reclamant també aporta sol·licitud d’accés a la informació pública, de data 7 de maig on sol·licita
de nou a l’Ajuntament de Cornellà del Llobregat: “El pasado 27 de marzo realicé una
consulta/solicitud de información, pero aún no he recibido respuesta (si no estoy equivocada el plazo
es de un mes). No sé si hay algún error en la solicitud o si no se ha recibido correctamente. Por favor,
¿lo podrían revisar? El número de registro es el 2023-16621-E. Adjunto también el resguardo recibido
por correo electrónico”.
La reclamant també adjunta fil de correus electrònics enviats a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de
Cornellà del Llobregat interessant-se per les instàncies presentades i queixant-se de la manca de
resposta, de data 29 de maig, 6 de juny i 2 de juliol.
La Reclamació presentada el 4 d’octubre de 2023 indica que l’Ajuntament no ha li facilitat la
informació sol·licitada.
El 31 d’octubre de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Cornellà del Llobregat i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 12 de
desembre es reitera la sol·licitud.
El 2 de novembre de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta
com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de
transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP
immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació
pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
El 21 de desembre de 2023 l’Ajuntament de Cornellà del Llobregat remet escrit a aquesta Comissió
en els següents termes: “A data 21 de desembre de 2023 s'ha posat a disposició a través de
l’eNotum un escrit (s’adjunta còpia a l’annex) on se li comunica que per un error en el procés d'inici de
l'expedient de la seva sol·licitud d'informació no havíem tingut coneixement de l’esmentada sol·licitud;
així com que per a intentar pal·liar la demora generada, des d’aquest ajuntament s’intentaria
respondre al més aviat possible; i que atès el contingut de la informació sol·licitada s’havia donat
trasllat al Departament de Salut Pública perquè fossin ells qui li lliuressin tota la informació sol·licitada
disponible.
Informar-vos que després de detectar disfuncions en el procediment de tramitació dels expedients de
sol·licituds d’informació pública que l’Oficina de Transparència ha patit durant aquest darrer any,
s’han introduït un seguit de mesures per corregir-les que s’espera tinguin efecte ben aviat i es
redueixin casos com el present”.
El 3 de gener de 2024 la GAIP dona trasllat a la reclamant de l’informe remès per l’Ajuntament per tal
que si ho estima convenient presenti al·legacions oportunes, sense que a data de la present resolució
la seva presentació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada
de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació
davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret
d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la
GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació
pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública
com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència
de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i
no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret
d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen
mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret a accedir a la informació sol·licitada
El primer que hem d’examinar és si l’objecte de la reclamació és informació pública. La persona
reclamant vol accedir està relacionada amb la gestió de colònies de gats al municipi. La informació
sol·licitada és competència municipal d’acord amb el que s’estableix a diversos preceptes del Decret
Legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.
Vist l’objecte de la sol·licitud, efectivament, d’acord amb l’article 2.b) de la LTAIPBG és informació pública
“la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la
seva activitat o de l’exercici de els seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. En el cas que ens ocupa, tota la informació
sol·licitada, si existia prèviament al moment en què es va formular la sol·licitud d’accés, ha de ser
considerada informació pública. A més, l’Ajuntament és un subjecte obligat per la LTAIPBG (art. 3) a
tramitar les sol·licituds d’accés a la informació pública i a facilitar-ne, quan s’escaigui, l’accés.
La informació ara reclamada és, per tant, informació que l’Ajuntament previsiblement ha de tenir ja que
deriva de l’exercici de facultats que li són pròpies. De fet el propi ajuntament admet haver traslladat al
Departament de Salut Pública perquè fossin ells qui li lliuressin tota la informació disponible, informació
que tramet a aquesta Comissió el 21 de desembre, sense que hàgim pogut verificar, a data d’aquesta
resolució, que efectivament finalment la informació hagi estat facilitada a la persona reclamant havent
transcorregut un temps prudencial.
En segon lloc, una vegada constatat que la informació sol·licitada és informació pública, cal recordar que
la LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en el termes i
condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). Cal tenir en compte igualment que l’exercici del dret
d’accés no resta condicionat a l’existència d’una motivació prèvia expressada per la persona sol·licitant
(art. 26.2 in fine de la LTAIPBG).
En tercer lloc, cal tenir en compte que l’exercici del dret d’accés a la informació pública resta condicionat
per l’eventual concurrència de límits que puguin justificar, d’acord amb les previsions de la LTAIPBG, un
accés parcial o una denegació de l’accés a la informació. Així mateix, l’aplicació dels límits al dret d’accés
i la determinació del seu abast s’han de realitzar prèvia ponderació dels béns jurídics protegits i dels
interessos en presència. En el cas que ens ocupa, la GAIP no aprecia d’ofici la concurrència de cap
d’aquests límits i l’Ajuntament -atès que no ha acabat col·laborant amb aquesta Comissió en el si
d’aquest procediment- tampoc ha al·legat la concurrència de cap obstacle per a que es pugui lliurar la
informació sol·licitada.
En definitiva, aquesta Comissió resol que cal emparar el dret a accedir a la informació sol·licitada. Si
l’Ajuntament no té en el seu poder la informació sol·licitada, aquesta és la resposta que cal fornir a la
persona reclamant, sense que quedi obligat per a aquesta resolució a elaborar-la.
3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental
(SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei
20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un
sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu
cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que
requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva
normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la
informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació
pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés
a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les
mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic
entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex
electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva
recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo,
l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de
conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels
documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional
Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions
públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en
expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents;
que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini
de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat
i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan
escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i
documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els
documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de
gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que
utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre
que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin
a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es
consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a
l'arxiu electrònic.
Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de
dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i
cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de
consulta (art. 6.1.d).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic
dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de
secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i
registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament
legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental,
impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la
documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de
documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els
documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents
produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i
administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i
les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener,
sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula
d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme
aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació
a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular
de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini
de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de
destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de
l’organisme o entitat titular dels documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que
existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament
classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes
per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la
GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els
articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades
ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest
requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser
qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser
sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als
efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar
la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 de
febrer de 2024, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 946/2023 i declara el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada,
d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2.
2. Requerir a l’Ajuntament de Cornellà del Llobregat que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Cornellà del Llobregat a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies,
de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb
motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 946/2023 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració
reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de
fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La
GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha
justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho
en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el
compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de
l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció
molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de
drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998,
de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin
transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment
d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb
la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.