Acceso a actas de inspección de un establecimiento recreativo en Cornellà de Llobregat y estimación de la reclamación

Resolució 381/2023, de 18 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 944/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Cornellà de Llobregat Informació reclamada: Acta d’inspecció en un bar realitzada en una data concreta i les que s’hagin realitzat a partir d’aquesta en compliment de l'article 132 del Decret 112/2010, de 31 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'espectacles públics i activitats recreatives. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació reclamada fa referència a l’exercici de les funcions que té l’Ajuntament en el marc d’inspecció i control de matèria d’activitats econòmiques i recreatives, i per tant, és informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, que pot ser objecte del dret d’accés garantit per l’article 18.1 LTAIPBG, fins i tot si la informació a proporcionar fos que part o tota ella és inexistent perquè l’Ajuntament no hagués realitzat aquests controls periòdics. En aquest darrer supòsit, la sol·licitud s’entendria satisfeta indicant aquesta inexistència, sense que pugui ser objecte d’aquest procediment la valoració de l’incompliment reglamentari. La GAIP va comunicar la Reclamació en compliment de l’article 33.4 RGAIP i un cop vençut sobradament el termini, cal que la GAIP es pronunciï sobre el dret d’accés a la informació pública i així evitar que s’hagi de seguir patint el perjudici de demora en l’accés a la informació. Paraules clau: Ajuntaments. Denúncies. Inspeccions d’activitats. Reclamacions contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents El 12 d’octubre de 2022 té entrada a la GAIP la Reclamació 944/2022, presentada contra l’Ajuntament de Cornellà, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). L’11 de setembre de 2022 la part reclamant presenta una instància sol·licitant: “tenir accés a les actes d'inspecció del Bar musical 'xxxxx” situat al carrer de xxxxxxxxx de Cornellà de Llobregat, Barcelona. Concretament m’interessa poder observar l'acta d'inspecció de data 25/01/2013 i les següents que han hagut d'acord amb el que regula l'article 132 del decret 112/2010”. El 26 d’octubre de 2022, la GAIP comunica la Reclamació a l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li enviï un informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 26 d’octubre de 2022, la GAIP comunica l’admissió provisional de la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració. L’antecedent 3 posa de manifest que l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat no ha aportat a aquest procediment ni l’expedient ni l’informe sobre la reclamació, incomplint l’article 33.4 del RGAIP que disposa que “La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “La manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï, ens perjudici de les responsabilitats disciplinàries que resultin procedents.”. 3. Objecte de la reclamació i límits a l’accés La informació sol·licitada en aquest procediment es descriu en l’antecedent 2. Es tracta de dos supòsits: el primer, al tractar-se de l’acta d’una inspecció realitzada en una data concreta, és informació que s’ha de qualificar com a pública, ja que n’ha de quedar constància escrita; el segon, les que s’haurien d’haver realitzat en aplicació de l'article 132 del Decret 112/2010, de 31 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'espectacles públics i activitats recreatives, són informació pública en cas que s’hagin efectuat i si no és així, aquesta informació en si mateixa ja és una dada en mans de l’administració i per tant, és informació pública. Tal i com estableix la Taula d’Avaluació i Accés Documental (TAAD) 863, publicada en el DOGC 7133, les inspeccions i controls en matèria d’activitats econòmiques i recreatives tenen la funció de garantir la permanent adequació de les instal·lacions i el desenvolupament de l’activitat als requeriments legals aplicables i, més específicament, als termes fixats en l’autorització, llicència o comunicació prèvia amb declaració responsable sobre l’inici de l’activitat. Pel que fa al límit d’accés de les inspeccions, es determina un accés lliure en el cas de persones jurídiques i accés parcial en el cas que es tracti d’una persona física. Les inspeccions que afecten a persones jurídiques ocasionalment poden contenir dades personals que no són especialment protegides ni merament identificatives directament relacionades amb l’organització, funcionament o activitat pública de l’Administració. En el cas que es tracti de persones físiques, majoritàriament contenen dades personals especialment protegides, d’acord amb l’art. 9 de la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals. Tanmateix, l’article 24.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern estableix que “es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut; b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin; c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat; d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones”. L’article 25 d’aquesta mateixa llei estableix l’accés parcial a la informació i a la documentació públiques en els casos que afecti els límits dels articles 21, 23 i 24”. Pel que fa la disposició, s’estableix la destrucció total en un termini de tres anys des de la finalització de l’expedient, sempre que hagin transcorregut quatre anys de la data de la resolució, en el cas que n’hi hagi. En cas que s’hagi aplicat aquesta TAAD a la documentació n’ha de quedar constància en el registre d’eliminació de documents amb els camps informatius establerts en l’art. 12 del Decret 13/2008 de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents i donar-ne publicitat activa tal i com estableix l’article 35 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents. En cas que NO s’hagi aplicat la TAAD, es considera informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG. Per tant, en aplicació dels articles 19.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, si no concorren límits que en determinin la denegació. La falta de col·laboració de l’administració, no permet conèixer amb exactitud quines dades consten a les actes i si aquestes afecten o no a persones físiques. Dit això, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, en la mesura en què aquesta informació existeixi prèviament elaborada i en poder de l’administració prèvia anonimització de les dades que puguin afectar a persones físiques d’acord amb el que s’ha dit anteriorment. Per al cas que no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Aquest, és un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluador, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada ha de formar part d’un expedient administratiu perfectament classificat que permeti la seva recuperació. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de de 18 de maig de 2023, resol per unanimitat : 1. Estimar la Reclamació 944/2022 i declarar el dret de la persona reclamant tenir accés a l’acta d’inspecció realitzada el dia 25/01/2013 i les que s’haurien d’haver realitzat en aplicació de l'article 132 del Decret 112/2010, de 31 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'espectacles públics i activitats recreatives d’acord amb el fonament jurídic 3. 2. Requerir a l’Ajuntament de Cornellà que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins el termini màxim de quinze dies, i a que informi en aquest mateix termini a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 3. Convidar a al persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquest Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatius a al Reclamació 944/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.