Reclamación de acceso a información sobre expedientes sancionadores en Arenys de Mar finalizada por desistimiento del solicitante

Resolució 1027/2021, de 18 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 940/2021 Administració reclamada: Ajuntament d’Arenys de Mar Informació reclamada: Denúncies i expedients sancionadors incoats a determinats establiments i propietaris de gossos. Sentit de la Resolució: Desistiment Resum: L’article 33.2 RGAIP disposa que la Comissió pot inadmetre la reclamació si no compleix amb els requisits fixats i la persona reclamant, previ requeriment per a fer- ho, no esmena la reclamació dins del termini general establert a la legislació de procediment administratiu, en l’article 68.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), de deu dies. Dels antecedents es desprèn que la reclamació es presenta invocant la condició de la persona reclamant com a representant de les persones treballadores en tant que membre de la junta de personal i enllaç sindical de la policia local, però tanmateix no acredita la representació amb la què manifesta actuar en aquest procediment, i malgrat haver estat notificada del requeriment d’esmena per aportar-ho amb l’advertiment que no atendre’l comportaria que se la tingués per desistida del procediment, la persona reclamant no ha acreditat la representació d’acord amb la qual al·lega actuar pel què, d’acord amb l’article 68.1 LPAC, és procedent tenir-la per desistida i finalitzar aquest procediment per aquesta causa. Paraules clau: Ajuntament. Sancions. Gossos. Reclamació contra silenci. Representació de persones treballadores. Esmena. Acreditació de la representació. Manca d’esmena. Desistiment. Ponent: Elisabet Samarra i Gallego Antecedents 1. El 25 d’octubre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 940/2021, presentada contra l’Ajuntament d’Arenys de Mar, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 16 de setembre de 2021 la persona reclamant presenta una instància a l’Ajuntament d’Arenys de Mar, en la qual fa constar que actua com a representant de la Policia Local, i adjunta un escrit adreçat a la Prefectura de la Policia. L’escrit no consta signat pels qui diuen ser representants del col·lectiu de la Policia Local, i té per objecte que la Prefectura demani al Departament corresponent: “- Quantes propostes de denuncia s’han iniciat des de la Prefectura de la Policia envers els titulars dels establiments i propietaris dels gossos a dalt referenciats, des de l’any 2018. – Quants expedients sancionadors s’han iniciat des dels departaments corresponents de l’ajuntament envers els titulars dels establiments i propietaris dels gossos a dalt referenciats, des de l’any 2018. – Dels expedients sancionadors iniciats quina ha estat la resolució final dels mateixos envers els titulars dels establiments i propietaris dels gossos a dalt referenciats, des de l’any 2018. – Quin és l’estat de tramitació dels expedients sancionadors que encara no hagin conclòs el procediment envers els titulars dels establiments i propietaris dels gossos a dalt referenciats, des de l’any 2018 Arenys de Mar”. 3. La Reclamació presentada el 25 d’octubre de 2021 indica que l’Ajuntament no li hauria lliurat la informació demanada i manifesta que: “Com a president de la junta de personal, i membre dels enllaços sindicals de la policia local d’arenys de mar, amb data 16/09/2021 es van entrar instancia amb núm. de registre 2021/10985 sol·licitant les denuncies que s’havien tramitat des de la policia local d’arenys de mar, els expedients que s’havien obert i la resolució final d’aquests expedients envers a diferents locals de la població i en diferents anys”. 4. El 27 d’octubre de 2021 la GAIP requereix a la persona reclamant que esmeni la documentació aportada, acreditant la representació laboral i sindical d’acord amb la qual al·lega actuar, de conformitat amb l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, en un termini de 10 dies, transcorregut el qual s’entendrà que desisteix de la seva reclamació. La notificació és acceptada el dia 27 d’octubre i la part reclamant no ha acreditat la representació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació adreçada a una administració de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (article 3.1.a) L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment L’article 33.2 RGAIP disposa que la Comissió pot inadmetre la reclamació si no compleix amb els requisits fixats i la persona reclamant, previ requeriment per a fer-ho, no esmena la reclamació dins del termini general establert a la legislació de procediment administratiu, en l’article 68.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), de deu dies. Dels antecedents es desprèn que la reclamació es presenta invocant la condició de la persona reclamant com a representant de les persones treballadores en tant que membre de la junta de personal i enllaç sindical de la policia local, però tanmateix no acredita la representació amb la què manifesta actuar en aquest procediment, i malgrat haver estat notificada del requeriment d’esmena per aportar- ho amb l’advertiment que no atendre’l comportaria que se la tingués per desistida del procediment, la persona reclamant no ha acreditat la representació d’acord amb la qual al·lega actuar, pel què, d’acord amb l’article 68.1 LPAC, és procedent tenir-la per desistida i finalitzar aquest procediment per aquesta causa. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de novembre de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 940/2021 per desistiment presumpte de la persona reclamant, que no formalitzat l’esmena requerida, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.