Un concejal solicitó al Ayuntamiento del Prat de Llobregat confirmar si los acuerdos sindicales de 2012 y 2017 eran los únicos existentes. Ante el silencio administrativo, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) estimó la reclamación, obligando al ayuntamiento a facilitar la información por no existir límites legales aplicables.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales, ya que la normativa de transparencia es supletoria al régimen local y garantiza que los representantes tengan las mismas protecciones que los ciudadanos.
2
El plazo para satisfacer peticiones de información de electos locales es de 4 días según el artículo 164.3 TRLMRLC, por lo que la reclamación por silencio administrativo era admisible.
3
La falta de colaboración del Ayuntamiento al no remitir el expediente ni los informes solicitados por la GAIP no impide la resolución del procedimiento según el artículo 33.7 RGAIP.
4
La información solicitada sobre acuerdos sindicales es pública y no es plausible que recaiga sobre ella ningún límite al acceso previsto en el artículo 164.3 TRLMRLC.
Texto completo
Resolució 1141/ 2021, de 29 de desembre
Número d’expedient de la Reclamació: 939/2021
Administració reclamada: Ajuntament del Prat de Llobregat
Informació reclamada: Acords sindicals.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: Si bé la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió per aportar -li l’expedient, els
antecedents i la justificació jurídica de la seva posició en aquest procediment, ha de ser qualificada
com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos
legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la
Reclamació, tenint en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de
tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que
aquesta continuï la tramitació”. En conseqüència, s'ha continuat amb el procediment sense comptar
amb l'aportació de l'Ajuntament del Prat de Llobregat, que quedarà igualment vinculat i obligat pel
sentit i els termes d'aquesta Resolució. D’acord amb el règim jurídic especial d’accés aplicable al cas,
detallat en el fonament jurídic anterior, el termini per satisfer les peticions d’informació dels electes
locals és de 4 dies (article 164.3 TRLMRLC), motiu pel qual la reclamació no és prematura i és
admissible.
Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Negociació sindical. Acords. Reclamació contra silenci.
Manca de col·laboració.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 24 d’octubre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 939/2021, presentada per un electe local
contra l’Ajuntament del Prat de Llobregat, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. L’11 d’octubre de 2021 la persona reclamant presenta una instància al registre de l’Ajuntament
del Prat de Llobregat mitjançant la qual demana: “Saber si els únics acords sindicals d’assignació
de recursos i racionalització de les estructures de negociació i participació, són els remesos per
vostès de l’any 2012 i 2017”.
3. La Reclamació presentada el 24 d’octubre de 2021 assenyala que reclama atès que
l’Administració no li ha lliurat la informació demanada.
4. El 27 d’octubre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 27 d’octubre de 2021, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Prat de Llobregat i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 23 de novembre de 2021 la GAIP reitera el requeriment assenyalat a l’antecedent anterior.
Posteriorment, es va tornar a requerir telefònicament aquest informe, però malgrat el compromís
assumit telefònicament de remetre’l en un termini breu, a data d’aquesta Resolució l’Ajuntament
del Prat no ha atès els requeriments de la GAIP.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició
d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació,
tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va
resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
(TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament
atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat
de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació
prevista a l’LTAIPBG.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions
dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG,
remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions
recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text
Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu
2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la
jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de
transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG
permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones
regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret
a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es
negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit
que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la
resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen
la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació
pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats
individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació
pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa
específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions
que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim
local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del
Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD
2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014.
Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties
essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els
funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el
que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han
d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una
persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de
l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot
allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò
que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació
davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a
obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els
antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són
necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar -ne la confidencialitat
si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6
TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la
documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans
col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-
los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals
poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per
resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la
difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o
a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o
per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits
els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte
les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici
d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació
pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que
ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que
en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són
d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats
d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació
pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o
privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació
pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les
raons que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per
tant, és admissible a tràmit.
2. Manca de col·laboració amb la GAIP
L'Ajuntament del Prat de Llobregat no ha facilitat a la GAIP ni l'expedient relatiu a la sol·licitud
d'accés, ni tampoc ha aportat l’informe que reculli el seu posicionament jurídic en relació amb ella que
li va ser requerit per dues vegades per part d’aquesta Comissió, incomplint així les obligacions que li
imposa l'article 33.4 RGAIP, d’acord amb el qual les administracions han d'aportar a la GAIP, dins el
termini de quinze dies, còpia de l'expedient de la sol·licitud d’informació, un informe sobre la
reclamació i tota la informació o antecedents que puguin ser rellevants per a la resolució del
procediment de reclamació.
Si bé la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió per aportar-li l’expedient, els antecedents i
la justificació jurídica de la seva posició en aquest procediment, ha de ser qualificada com una manca
de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la
garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, tenint
en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació
o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la
tramitació”. En conseqüència, s'ha continuat amb el procediment sense comptar amb l'aportació de
l'Ajuntament del Prat de Ll obregat, que quedarà igualment vinculat i obligat pel sentit i els termes
d'aquesta Resolució.
3. Dret d’accés a la informació sol·licitada
D’acord amb el règim jurídic especial d’accés aplicable al cas, detallat en el fonament jurídic anterior,
el termini per satisfer les peticions d’informació dels electes locals és de 4 dies (article 164.3
TRLMRLC), motiu pel qual la reclamació no és prematura i és admissible.
La informació que sol·licita la persona regidora és sens dubte informació pública en poder de la
corporació local, ja que el que demana és saber si uns acords sindicals prèviament lliurats són els
únics existents, o no. I aquesta informació ha d’estar en poder de l’Ajuntament del Prat.
D’altra banda, malgrat que l’Ajuntament no s’ha personat en aquest procediment ni ha aportat a la
GAIP cap informació que pugui ser rellevant per al sentit d’aquesta resolució, el cert és que per la
naturalesa de la informació sol·licitada no és plausible que recaigui cap dels cap dels límits a l’accés
previstos a l’article 164.3 TRLMRLC, de manera que cal estimar la reclamació.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 29
de desembre de 2021, resol per unanimitat
1. Estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir informació sobre si els
únics acords sindicals d’assignació de recursos i racionalització de les estructures de negociació
i participació són els de l’any 2012 i 2017 que l’Ajuntament li ha remès prèviament.
2. Requerir a l’Ajuntament del Prat de Llobregat a que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, i a informar a la GAIP en aquest mateix
termini de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les
actuacions dutes a terme per al seu compliment.
3. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en
l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 939/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació.
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.