Una concejal solicitó al Ayuntamiento de las Franqueses del Vallès información sobre la migración al programa Sicalwin. Tras una respuesta parcial, la GAIP estima parcialmente la reclamación, obligando al Ayuntamiento a facilitar la lista de otros municipios en situación similar, ya que la negativa basada en la falta de consentimiento de los técnicos no es legalmente válida.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones de electos locales basadas en el artículo 164 TRLMRLC, aplicando supletoriamente la legislación de transparencia.
2
El derecho de acceso de los concejales solo puede denegarse por vulneración de derechos fundamentales (honor, intimidad, imagen) o por secretos oficiales y sumarios.
3
La negativa del Ayuntamiento a revelar la identidad de otros municipios por no tener el 'visto bueno' de los técnicos no encaja en ninguna causa legal de denegación del artículo 164.3 TRLMRLC.
4
La obligación de proporcionar la información existe solo si esta se encuentra efectivamente en poder de la Administración, es decir, si tiene rastro documental (registro, notificaciones electrónicas o correo corporativo).
5
No se considera información en poder de la Administración aquella que el funcionario conoce únicamente a través de conversaciones informales o redes sociales privadas.
Texto completo
Resolució 986/2022, de 24 de novembre
Número d’expedient de la Reclamació: 937/2022
Administració reclamada: Ajuntament de les Franqueses del Vallès
Informació reclamada: Sobre la migració d’un programa informàtic.
Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació
Resum: La raó donada per l’Ajuntament per denegar l’accés a la relació d’altres ajuntaments
sol·licitada (“prefereixo no desvetllar la identitat dels mateixos sense tenir el vist i plau dels tècnics
amb qui hem conversat”) no encaixa, ni de bon tros, en cap de les causes de l’article 164.3 TRLMRLC
que justifiquen la denegació de les sol·licituds d’informació pública i, per tant, cal entendre que no és
admissible a aquests efectes. En conseqüència, és procedent requerir l’Ajuntament de les
Franqueses del Vallès perquè faciliti a la regidora reclamant la relació dels ajuntaments que li consta
a aquesta Administració municipal que es troben en una situació similar amb ocasió de la seva
migració a Sicalwin. L’Ajuntament de les Franqueses del Vallès ha de donar accés a la informació que
s’acaba d’indicar si es troba efectivament en el seu poder. I això succeeix si la informació en qüestió
té rastre documental a l’Administració municipal de les Franqueses del Vallès, és a dir, si ha tingut
entrada al registre, ha estat notificada per la plataforma de notificacions electròniques o, fins i tot, si
ha estat comunicada a un compte de correu electrònic corporatiu. En canvi, si la persona que ha
redactat l’informe coneix la informació reclamada per converses de tot tipus o per la seva participació
privada a xarxes socials, no es pot afirmar que estigui en poder de l’Ajuntament i, per tant, aquest no
tindria l’obligació legal de proporcionar-la a la regidora reclamant.
Paraules clau: Ajuntaments. Electes municipals. Programes informàtics. Reclamació contra silenci.
Informació en poder de l’Administració.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. L’11 d’octubre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 937/2022, presentada per una electa local
contra l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 6 de setembre de 2022 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de les Franqueses del
Vallès la informació següent: “1. L'empresa Berger-Lavraut, oferia als usuaris del programa
ABSIS alguna altra alternativa a banda de migrar a Sicalwin? 2. Quines garanties oferia
l'empresa quant a la seguretat i compatibilitat d'aquesta migració? 3. Quins inconvenients, riscos,
perjudicis... podria haver ocasionat el fet de mantenir el programa ABSIS durant un temps
malgrat no poder comptar amb actualitzacions? Demano poder veure l'informe tècnic que
recomanés de forma argumentada prendre una decisió o una altra i que valorés quines altres
alternatives hi havia. 4. Qui va prendre la decisió de migrar a Sicalwin? 5. Tenim constància
d'altres ajuntaments que hagin fet el mateix procés de migració? I en cas que sí, quins
ajuntaments? S'han trobat amb problemes similars? 6. Quina previsió hi ha del tancament de
comptes de 2021?”.
3. La Reclamació presentada l’11 d’octubre de 2022 indica que l’Ajuntament no ha contestat la
sol·licitud.
4. El 18 d’octubre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada.
5. El 19 d’octubre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de les Franqueses del
Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li
trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
6. El 3 de novembre de 2022 l’Ajuntament estima la sol·licitud d’informació de la que deriva la
Reclamació i facilita a la regidora reclamant accés a la informació sol·licitada. L’informe redactat
per l’àrea d’Hisenda dona resposta a les diverses preguntes fetes per la sol·licitud, llevat de la 5,
que és contestada només parcialment: “tenim constància d'altres ajuntaments que hagin fet el
mateix procés de migració? I en cas que sí, quins ajuntaments? S'han trobat amb problemes
similars? Si, tots els ajuntaments que estaven en ABSIS s’han trobat amb el mateix problema
d’haver de migrar. Són ajuntaments de la demarcació de Barcelona, prefereixo no desvetllar la
identitat dels mateixos sense tenir el vist i plau dels tècnics amb qui hem conversat”.
7. El 3 de novembre de 2022 la GAIP rep les següents consideracions de la persona reclamant: “Us
faig saber que acabo de rebre resposta de l'Ajuntament de les Franqueses del Vallès a la meva
petició d'informació sobre la migració al programa de comptabilitat Sicalwin, expedient
0937/2022(registre d’entrada: 9015-2076971\2022). Només em falta rebre l'accés a l'expedient
de contractació però la resolució autoritza que hi pugui accedir i això ho solen fer de seguida.
Considero que se m'ha respost de forma completa, tot i que no entenc per què, a la pregunta 5,
no poden indicar-me quins altres ajuntaments s'han trobat en el mateix problema, tenint en
compte que em confirmen que en tenen constància. Saber quin programa de comptabilitat utilitza
una administració no és informació pública? No estic demanant que consultin tots els
ajuntaments, només si en tenen constància, i saber aquests quins són, per si han valorat alguna
actuació conjunta, ja sigui de reclamació com de formació. Com puc aconseguir que em
responguin això?”.
8. El 8 de novembre de 2022 la GAIP rep l’informe municipal i la còpia de l’expedient. L’informe
municipal es ratifica en l’estimació referida per l’antecedent 6 i considera que amb ella queda
atesa la sol·licitud d’informació de la regidora reclamant.
Fonaments jurídics
1. Admissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació,
ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la
informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la
informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda,
l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per
l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de
l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb
el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe
local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat
regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel
Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva
admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de
transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP
ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal
emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164
TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa
administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense
fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent
que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que
institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de
Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció
contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties
jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han
de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat
en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria
de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la
informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició
addicional 1a.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública
i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1a.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la
GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya, sentència que, a la seva vegada, també ha estat confirmada per la Sala Contenciós
Administrativa del Tribunal Suprem, amb la Sentència 312/2022, de 10 de març.
És procedent, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el
règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164
TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per
l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la
informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa.
En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a
aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els
següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2.
Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al
dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar
en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar
degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la
informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats
al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del
dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es
mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret de la regidora reclamant a la informació sol·licitada
Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament ha facilitat a la regidora reclamant la major part
de la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment, motiu pel qual s’ha de concloure que,
en relació amb aquesta informació lliurada a la persona reclamant, s’ha produït la pèrdua
sobrevinguda (parcial) de l’objecte de la Reclamació.
En conseqüència, segons l’antecedent 7 l’objecte de la Reclamació queda reconduït a part de
l’apartat 5 de la sol·licitud, que demana, en relació amb la migració al programa Sicalwin, si
l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès té constància d'altres ajuntaments que hagin fet el mateix
procés de migració, de quins ajuntaments es tracta i si s'han trobat amb problemes similars. En
resposta a aquesta part de la sol·licitud, l’Ajuntament contesta parcialment allò demanat: que té
constància que altres ajuntaments han fet el mateix procés de migració i que es troben amb
problemes similars als que té el de les Franqueses del Vallès. Per tant, l’única informació sol·licitada
que no s’hauria facilitat a la persona reclamant i que, per tant, constitueix l’objecte de la Reclamació
és la relació dels ajuntaments dels quals té constància el de les Franqueses del Vallès que han fet la
migració al programa Sicalwin.
Segons l’article 164 TRLMRLC, “1 Tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir
de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els
antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són
necessaris per al desenvolupament de llur funció. (...) 3 En els altres casos, la sol·licitud d'informació
s'entén com a acceptada per silenci administratiu si no es dicta resolució denegatòria en el termini de
quatre dies a comptar de la data de presentació de la sol·licitud. En qualsevol cas, la resolució
denegatòria s'ha de motivar, i només es pot fonamentar en els supòsits següents: a) Quan el
coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat
personal o familiar o a la pròpia imatge. b) Quan es tracti de matèries afectades per la legislació
general sobre secrets oficials o per secret sumarial”.
L’informe municipal posa de manifest que l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès té constància
d’altres ajuntaments que es troben amb una situació similar de migració al programa Sicalwin, però
que no es vol facilitar aquesta informació sense l’autorització prèvia dels tècnics municipals
corresponents.
Si l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès té coneixement, com sembla, dels altres ajuntaments
que es troben en una situació similar per la migració a Sicalwin, l’article 164 TRLMRLC garanteix el
dret de la regidora reclamant a accedir-hi, dret que ha estat confirmat per la resolució presumpta
produïda pel silenci administratiu que té lloc als quatre dies hàbils de presentació de la sol·licitud, i
que només hauria pogut estar denegat en base a la concurrència d’una de les causes previstes per
l’article 164.3 TRLMRLC (que el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o que es tracti de matèries
afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial), que no és el cas. Cal
concloure, per tant, que la regidora reclamant té dret a ser informada de la relació d’altres
ajuntaments que li consti al de les Franqueses del Vallès que es troben en una situació similar amb
ocasió de la seva migració a Sicalwin.
La raó donada per l’Ajuntament per denegar l’accés a la relació d’altres ajuntaments sol·licitada
(“prefereixo no desvetllar la identitat dels mateixos sense tenir el vist i plau dels tècnics amb qui hem
conversat”) no encaixa, ni de bon tros, en cap de les causes de l’article 164.3 TRLMRLC que
justifiquen la denegació de les sol·licituds d’informació pública i, per tant, cal entendre que no és
admissible a aquests efectes. En conseqüència, és procedent requerir l’Ajuntament de les
Franqueses del Vallès perquè faciliti a la regidora reclamant la relació dels ajuntaments que li consta
a aquesta Administració municipal que es troben en una situació similar amb ocasió de la seva
migració a Sicalwin.
L’Ajuntament de les Franqueses del Vallès ha de donar accés a la informació que s’acaba d’indicar si
es troba efectivament en el seu poder. I això succeeix si la informació en qüestió té rastre documental
a l’Administració municipal de les Franqueses del Vallès, és a dir, si ha tingut entrada al registre, ha
estat notificada per la plataforma de notificacions electròniques o, fins i tot, si ha estat comunicada a
un compte de correu electrònic corporatiu. En canvi, si la persona que ha redactat l’informe coneix la
informació reclamada per converses de tot tipus o per la seva participació privada a xarxes socials,
no es pot afirmar que estigui en poder de l’Ajuntament i, per tant, aquest no tindria l’obligació legal de
proporcionar-la a la regidora reclamant.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 24
de novembre de 2022, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 937/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a tenir
accés a la informació sobre la relació dels ajuntaments dels quals té constància el de les
Franqueses del Vallès que han fet la migració al programa Sicalwin.
2. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació en relació amb la resta de
pretensions de la regidora reclamant, perquè la informació demanada per elles ja li ha estat
facilitada.
3. Requerir a l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès que lliuri a la persona reclamant la
informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, o bé que posi en el seu
coneixement, de manera raonada, que aquesta informació no es troba en poder de
l’Administració municipal, si és aquest el cas.
4. Requerir a l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès a informar la GAIP, dins del termini de
quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com
de les actuacions dutes a terme per complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 937/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.