Una persona física solicitó al Ayuntamiento de l'Ametlla de Mar copias digitales de documentación y diversos informes relativos a la modificación puntual del POUM. El Ayuntamiento denegó el acceso alegando que eran documentos de trabajo interno. La GAIP estima la reclamación al considerar que los informes tienen un alto interés público y relevancia normativa.
Puntos clave de la argumentación
1
Para invocar la inadmisibilidad de documentos de trabajo interno según la LTAIPBG, deben concurrir simultáneamente que se trate de dichos elementos y que carezcan de relevancia o interés público.
2
Los informes técnicos y jurídicos solicitados poseen un alto interés público y relevancia normativa al ser exigidos por la normativa aplicable al procedimiento de modificación del POUM.
3
Resulta jurídicamente incongruente permitir la consulta presencial de la documentación y denegar simultáneamente la entrega de la copia digital cuando la ley obliga a facilitarla.
4
Los titulares de documentos públicos tienen la obligación legal de disponer de un sistema de gestión documental que garantice el tratamiento correcto y el cumplimiento de la transparencia.
5
La función pública de secretaría conlleva la responsabilidad directa de la dirección superior de los archivos y la garantía del retrobamiento de la documentación.
Texto completo
Resolució 1099/ 2024, de 5 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 933/2024
Administració reclamada: Ajuntament de l’Ametlla de Mar
Informació reclamada: Accés i còpia de diversa documentació relativa a la modificació puntual
del POUM.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: Quant als límits que poden concórrer en el cas present, la GAIP no n’aprecia cap d’ofici, i
en contra del que argumenta l’Ajuntament reclamat, per poder invocar la causa d’inadmissió de
l’article 29 de la LTAIBG relativa a “les notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document
de treball intern” cal que concorrin els dos elements previstos, és a dir, d’una banda, que es
demanin aquests elements citats, però a més, i d’una altra banda, que aquests elements han de
ser “sense rellevància o interès públic”, aspecte aquesta darrer que, curiosament, s’omet de la
còpia literal de l’article esmentat en l’informe aportat per l’Ajuntament davant d’aquesta Comissió.
És del tot palès que els informes la còpia dels quals es pretén obtenir són d’un alt interès públic i
tenen tota la rellevància normativa possible, atès que són exigits per la pròpia normativa aplicable
al procediment de modificació del POUM.
Paraules clau: Ajuntaments. Persona física. Modificació POUM. Informes. Inadmissió. Còpia
digital. Estimació. Límits. Informes, notes, documents auxiliars sense rellevància pública.
Estimació.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
1. El 2 de juliol entra a la GAIP la Reclamació 933/ 2024 presentada per una persona física
contra l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent.
2. El 10 de maig de 2024 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar la
informació següent: “copia digital de la siguiente documentación: Texto Refundido de la
modificación puntual POUM de l’Ametlla de Mar, sector A, Tres Cales, 2ª fase. Informe
económico financiero del PAU Front marítim Sector A, Tres Cales. Informe de la arquitecta
municipal de 06/03/2024. Informe de la secretaria municipal de 19/03/2024” .
3. La Reclamació presentada el 2 de juliol de 2024 indica que la persona reclamant ha tingut “el
acceso al contenido del proyecto de la mencionada modificación puntual (MP) del POUM pero
me denegó el informe jurídico y técnico solicitados. El día 26/06/2024 puede consultar
presencialmente en el Ayuntamiento el texto refundido de la referida MP del POUM y el
informe de la arquitecta, pero no puede obtener copia digital de la documentación interesada
en mi solicitud de fecha 10/05/2024”.
4. El 9 de juliol de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 9 de juliol de 2024 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud
d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per
resoldre la Reclamació.
6. En data 30 de juliol de 2024 la GAIP rep de l’Ajuntament reclamat l’informe esmentat a
l’antecedent anterior. En ell s’hi explicita el següent: “PRIMER.- Que tal i com ja es va
informar degudament a l’interessat Sr. XXX mitjançant el Decret de l’Alcaldia 581/2024 de
data 31/05/2024, el qual li fou notificat en data 03/06/2024 i que va rebre en la mateixa data,
en el punt SEGON.- de la part dispositiva de la referida resolució municipal s’hi establia la
justificació de la denegació de la seva sol·licitud en compliment de la normativa vigent, en
concret en base al que es disposa a l’ article 18.1 b) de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern: “(...) SEGON.- Denegar facilitar
còpia dels informes tècnics i jurídics dels funcionaris municipals de conformitat amb el que
disposa l’article 18.1 b) de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern, que estableix literalment : “ 1…se inadmitirán a trámite ….
Las solicitudes :..b) referidas a información que tenga carácter auxiliar o de apoyo como la
contenida en notas, borradores, opiniones, resúmenes, comunicaciones e informes
internos….(...) ” S’aporta el referit Decret de l’Alcaldia 581/2024 de data 31/05/2024 i la seva
notificació i acusament de rebuda per part de l’interessat com a DOCUMENT ÚNIC. SEGON.-
Es té constància que l’interessat ha vingut en vàries ocasions a l’Ajuntament de L’Ametlla de
Mar a consultar l’expedient de referència, per la qual cosa ha pogut consultar personalment
els referits informes tècnics i jurídics que hi consten”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i
resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen
el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG,
tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés
a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en
cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits
no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment
la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Sobre el dret a la informació sol·licitada i la no concurrència de la causa d’inadmissió
al·legada
La informació sol·licitada i reclamada és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació pública, ja
que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en
compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions
públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a
conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin
causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de
manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi
concorrin (article 22.1 LTAIPBG).
Així mateix, l’Ajuntament és un subjecte obligat per la LTAIPBG (art. 3.1) a atendre i resoldre, en
temps i forma, les sol·licituds d’accés que li presentin les persones que exerceixen el seu dret
d’accés a la informació pública.
Quant als límits que poden concórrer en el cas present, la GAIP no n’aprecia cap d’ofici, i en
contra del que argumenta l’Ajuntament reclamat, per poder invocar la causa d’inadmissió de
l’article 29 de la LTAIPBG (recordem que cal aplicar al supòsit concret la LTAIPBG perquè a
Catalunya és la norma que desenvolupa les previsions de la Llei 19/2013, invocada per
l’Ajuntament, concretament, assenyalant la concurrència de l’article 18 de la norma estatal relativa
a “les notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern” cal concorrin els
dos elements previstos, és a dir, d’una banda, que es demanin aquests elements citats, però a
més, i d’una altra banda, aquests elements han de ser “sense rellevància o interès públic”,
aspecte aquesta darrer que, curiosament, s’omet de la còpia literal de l’article esmentat en
l’informe aportat per l’Ajuntament davant d’aquesta Comissió. És del tot palès que els informes la
còpia dels quals es pretén obtenir són d’un alt interès públic i tenen tota la rellevància normativa
possible atès que són exigits per la pròpia normativa aplicable al procediment de modificació del
POUM. En definitiva, aquesta Comissió no aprecia la concurrència de la causa d’inadmissió
al·legada per l’Ajuntament.
D’altra banda, i com bé apunta la persona reclamant en les seves al·legacions, és del tot
incongruent i no té cap mena de sentit jurídic, en el cas que ens ocupa, permetre l’accés a la
documentació reclamada, com ja ha succeït, i no facilitar la còpia digital d’aquesta documentació,
quan la Llei obliga a fer -ho.
En definitiva la GAIP estima el dret de la persona r eclamant a que li sigui lliurada una còpia digital
de la següent informació: “Texto Refundido de la modificación puntual POUM de l’Ametlla de Mar,
sector A, Tres Cales, 2ª fase. Informe económico financiero del PAU Front marítim Sector A, Tres
Cales icipal de 06/03/2024; Informe de la secretaria municipal de 19/03/2024.”
3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei
20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un
sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot
el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt
ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels
processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la
normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la
correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la
conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars
respectius.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional
Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions
públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en
expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i
documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la
integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han
de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i
la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la
normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han
d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne
el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la
normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions
públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible,
l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme;
que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es
consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei
relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de
dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris
temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi
índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim
jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la
funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció
superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat
legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un
sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una
sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer
de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de
documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els
documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat
política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les
empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al
Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que
existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar degudament classificat de
manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint
el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell
Planejament general (codi 0104), sèrie Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) (2253).
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions
dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les
persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions,
d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de
reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5
de setembre de 2024, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 933/ 2024 i declara el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2 .
2. Requerir a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de set dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies,
de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 933/ 2024 i donar publicitat d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de
dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant,
si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord
amb l’article 25.2.k RGAIP.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article
29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot
interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a
l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.