Acceso a actas firmadas de acuerdos de la mesa general de negociación del Ayuntamiento de Sant Pere de Torelló y resultado estimatorio parcial

Resolució 5/2023, de 4 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 933/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Pere de Torelló Informació reclamada: Actes signades dels acords de la mesa general de negociació. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Si bé la desatenció dels requeriments de la GAIP per part de l’Ajuntament ha de ser qualificat com una manca de col·laboració seva amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada, i tenint en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. L’avaluació de l’accés a la signatura en les actes que recullen els acords reclamats, s’ha d’abordar des de dues vessants diferents: la primera requereix considerar si les signatures són informació pública, i la segona, si han de merèixer millor protecció, com a dada personal que són. Quant a la primera qüestió, cal recordar que l’article 2.b LTAIPBG, transcrit al fonament jurídic anterior, defineix la informació pública sobre la què l’article 18 LTAIPBG projecta el dret d’accés com aquella informació que es troba en poder de les administracions, el què comporta que el dret d’accés no es pugui exercir en relació amb informació que, en el moment d’exercir-lo, no existia, sense que sigui rellevant als efectes d’aquesta resolució el fet que la signatura dels acords sigui o no deguda o preceptiva. Des d’aquesta perspectiva, no resulta exigible en aquest procediment que l’Ajuntament promogui la signatura de les actes per satisfer la reclamació, si prèviament a la sol·licitud no s’hi havien incorporat aquestes signatures, i en aquest cas, la reclamació quedaria adequadament satisfeta amb la manifestació d’aquesta inexistència prèvia en la documentació reclamada. La segona perspectiva d’anàlisi del dret a accedir a la signatura en les actes reclamades ha de considerar la protecció que la legislació atorga a la signatura, com a dada personal identificativa d’una persona física, d’acord amb l’article 24 LTAIPBG. En principi, l’article 24.1 LTAIPBG disposa un règim general d’accés a les dades merament identificatives del personal públic, com seria el cas dels membres de la mesa de negociació; tanmateix, l’article 70.2 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública (DTAP), desplega aquesta previsió legal en termes més restrictius: “ Als efectes del que preveu l'article 24.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, són dades personals merament identificatives les consistents en el nom i cognoms, el càrrec o lloc ocupat, cos i escala, les funcions desenvolupades i el telèfon i les adreces, postal i electrònica, de contacte professional, referides al personal al servei de les administracions públiques, alts càrrecs i personal directiu del sector públic de les administracions públiques. En els casos en els quals la publicació o l'accés a un document administratiu requereixi la identificació de l'autor, s'han d'eliminar, especialment, les dades de localització, el número del document nacional d'identitat o document equivalent i la signatura manuscrita. Si la signatura és electrònica, s'ha de publicar el document signat electrònicament de manera que no es pugui accedir a les propietats del certificat electrònic emprat per a la signatura. (...)”. D’acord amb l’article 70.2 el DTAP, doncs, la identificació del personal públic queda sotmesa al règim general d’accés de l’article 24.1 LTAIPBG pel que fa al nom i cognoms i posició en l’organització, però en aquest règim d’accés general no s’hi inclouria la signatura manuscrita o les metadades de la signatura electrònica emprada, i això perquè, un cop identificada la persona, l’exposició de la seva signatura resultaria excessiva i redundant de les dades identificatives i, com a tal, contrària al principi de minimització en la cessió de dades personals consagrat a l’article 5 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades), en endavant, RGPD. Nogensmenys, la persona reclamant justifica la reclamació, pel que fa a la signatura en les actes, en la finalitat de comprovar que s’han produït aquestes reunions de la mesa de negociació i aquests acords. L’expressa vinculació de la signatura amb la finalitat específica de l’accés porta a avaluar-ne l’accés no ja des del règim general d’accés a les dades identificatives de l’article 24.1 LTAIPBG (d’acord amb el qual, correspondria desestimar-lo en aplicació de l’article 70.2 DTAP, com ja s’ha establert) sinó sota el règim de ponderació casuística de qualsevol altra dada personal establert a l’article 24.2 LTAIPBG, la qual cosa comporta sospesar el dret d’accés tenint en compte la rellevància de la signatura per a la finalitat de control argumentada en la reclamació, juntament amb un dels elements de ponderació establert al mateix article 24.2 LTAIPBG com és la protecció de la seguretat de les persones afectades, tenint en compte que la divulgació de la signatura podria afavorir-ne una ulterior falsificació, i amb el propi dret a la protecció de les seves dades personals. En aquesta ponderació del dret d’accés amb els drets privats legítims de les persones afectades, caldrà trobar la solució que suposi un menor dany en l’esfera dels drets privats contraposats i alhora una menor restricció del dret d’accés a la informació, i d’acord amb aquests criteris, resultaria adequat permetre l’accés amb vista a les actes signades, servint així a la finalitat de l’accés invocada, però desestimant-ne la divulgació amb còpia per tal de preservar la seva seguretat i el dret de les persones afectades a la protecció d’una dada personal la divulgació indiscriminada de la qual resultaria desproporcionada per a la finalitat de l’accés i injustificadament invasiva de la seva esfera personal protegida, contravenint el principi de minimització en la cessió de dades personals de l’article 5 RGPD. Paraules clau: Ajuntament. Sindicat. Personal. Acords. Actes. Signatures. Mesa de negociació. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració. Informació pública. Dades personals. Ponderació. Finalitat de l’accés. Format d’accés. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 10 d’octubre de 2022 té entrada a la Comissió de Garantia del Dret d’accés a la Informació Pública (GAIP) la Reclamació 933/2022, presentada per un sindicat contra l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita seguir el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) ) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 13 de juliol de 2022 la persona reclamant va adreçar una sol·licitud d’accés a informació al registre de l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló en la què fa referència a la convocatòria Exp.X2022000363, amb Resolució d’Alcaldia num.2022 DECR000165, del passat dia 9 de maig de 2022 i als acords assolits amb la mesa general de negociació del passat 9 de maig de 2022, i sol·licita “que sens lliurin les actes degudament signades: Constitució de la mesa general de negociació. Adhesió a l’acord comú de condicions per als empleats públics dels ens locals de Catalunya de menys de 20.000 habitants. Oferta pública d’ocupació per l’estabilització, Llei 20/2021”. 3. La Reclamació presentada el 10 d’octubre de 2022 indica com a informació reclamada els “acords de mesa general de negociació degudament signades” i es justifica en què “així sabrem si s'han produït les meses”, tot fent constar que no haurien rebut resposta de l’Administració. 4. El 27 d’octubre de 2022 la GAIP notifica a l’Administració reclamada de la presentació d’aquesta reclamació i li demana que, en el termini de quinze dies, li trameti un informe que reculli el seu posicionament i actuacions en relació amb la sol·licitud d’accés en què es fonamenta la reclamació, i que li en remeti l’expedient complet- 5. En la mateixa data, la GAIP notifica a la persona reclamant l’admissió a tràmit de la seva Reclamació i la informa sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que hi ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 15 de desembre de 2022 la GAIP envia un nou requeriment a l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló, reiterant-li la petició d’informe i d’expedient que li havia notificat el 27 d’octubre de 2022, sense obtenir-ne resposta. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP, contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública i admissibilitat de la reclamació. L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta en relació amb ja que es presenta en relació amb una sol·licitud d’informació adreçada a una administració obligada per l’LTAIPBG, d’acord amb l’article 3.1.a LTAIPBG. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. De la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració amb la GAIP L'Ajuntament de .Sant Pere de Torelló no ha facilitat a la GAIP ni l'expedient relatiu a la sol·licitud d'accés, ni tampoc ha aportat l’informe que reculli el seu posicionament jurídic en relació amb ella que li va ser requerit per aquesta Comissió, incomplint així les obligacions que li imposa l'article 33.4 RGAIP, d’acord amb el qual les administracions han d'aportar a la GAIP, dins el termini de quinze dies, còpia de l'expedient de la sol·licitud d’informació, un informe sobre la reclamació i tota la informació o antecedents que puguin ser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. Si bé la desatenció dels requeriments de la GAIP per part de l’Ajuntament ha de ser qualificat com una manca de col·laboració seva amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada, i tenint en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. Tenint això en compte, i considerant que la persona reclamant ja s’ha vist perjudicada pel silenci pertinaç de l’Ajuntament en el procediment previ de sol·licitud d’informació i que una nova dilació en la resolució d’aquest procediment de reclamació agreujaria injustificadament aquest perjudici, s'ha continuat amb el procediment sense comptar amb l'aportació de l'Ajuntament de Sant Pere de Torelló, que quedarà igualment vinculat i obligat pel sentit i els termes d'aquesta Resolució. 3. Sobre la informació pública objecte de la reclamació La sol·licitud d’informació aportada per la persona reclamant com a objecte d’aquest procediment demanava les actes signades de “- la constitució de la mesa general de negociació. - l’adhesió a l’acord comú de condicions per als empleats públics dels ens locals de Catalunya de menys de 20.000 habitants. - l’oferta pública d’ocupació per l’estabilització, Llei 20/2021”. La reclamació demana les actes dels “acords de mesa general de negociació degudament signades”, sense major especificació. En tot cas, pel principi de congruència requerit entre la reclamació i la sol·licitud d’informació de la què deriva, cal entendre que es tractaria dels acords de la mesa general relatius a les tres qüestions indicades a la sol·licitud. Aquests acords, si existeixen, són informació pública, ja que han d’obrar en poder de l’Administració com a conseqüència de les seves funcions d’organització del seu personal; i si no existeixen, aquesta és la informació que cal expressar en resposta a la sol·licitud. Quant al fet que les actes o els acords s’aportin “degudament” signats, en els termes en què s’expressa la sol·licitud i la reclamació, cal fer les següents consideracions. L’avaluació de l’accés a la signatura en les actes que recullen els acords reclamats, s’ha d’abordar des de dues vessants diferents: la primera requereix considerar si les signatures són informació pública, i la segona, si han de merèixer millor protecció, com a dada personal que són. Quant a la primera qüestió, cal recordar que l’article 2.b LTAIPBG, transcrit al fonament jurídic anterior, defineix la informació pública sobre la què l’article 18 LTAIPBG projecta el dret d’accés com aquella informació que es troba en poder de les administracions, el què comporta que el dret d’accés no es pugui exercir en relació amb informació que, en el moment d’exercir-lo, no existia, sense que sigui rellevant als efectes d’aquesta resolució el fet que la signatura dels acords sigui o no deguda o preceptiva. Des d’aquesta perspectiva, no resulta exigible en aquest procediment que l’Ajuntament promogui la signatura de les actes per satisfer la reclamació, si prèviament a la sol·licitud no s’hi havien incorporat aquestes signatures, i en aquest cas, la reclamació quedaria adequadament satisfeta amb la manifestació d’aquesta inexistència prèvia en la documentació reclamada, La segona perspectiva d’anàlisi del dret a accedir a la signatura en les actes reclamades ha de considerar la protecció que la legislació atorga a la signatura, com a dada personal identificativa d’una persona física, d’acord amb l’article 24 LTAIPBG. En principi, l’article 24.1 LTAIPBG disposa un règim general d’accés a les dades merament identificatives del personal públic, com seria el cas dels membres de la mesa de negociació; tanmateix, l’article 70.2 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública (DTAP), desplega aquesta previsió legal en termes més restrictius: “Als efectes del que preveu l'article 24.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, són dades personals merament identificatives les consistents en el nom i cognoms, el càrrec o lloc ocupat, cos i escala, les funcions desenvolupades i el telèfon i les adreces, postal i electrònica, de contacte professional, referides al personal al servei de les administracions públiques, alts càrrecs i personal directiu del sector públic de les administracions públiques. En els casos en els quals la publicació o l'accés a un document administratiu requereixi la identificació de l'autor, s'han d'eliminar, especialment, les dades de localització, el número del document nacional d'identitat o document equivalent i la signatura manuscrita. Si la signatura és electrònica, s'ha de publicar el document signat electrònicament de manera que no es pugui accedir a les propietats del certificat electrònic emprat per a la signatura. (...)”. D’acord amb l’article 70.2 el DTAP, doncs, la identificació del personal públic queda sotmesa al règim general d’accés de l’article 24.1 LTAIPBG pel que fa al nom i cognoms i posició en l’organització, però en aquest règim d’accés general no s’hi inclouria la signatura manuscrita o les metadades de la signatura electrònica emprada, i això perquè, un cop identificada la persona, l’exposició de la seva signatura resultaria excessiva i redundant de les dades identificatives i, com a tal, contrària al principi de minimització en la cessió de dades personals consagrat a l’article 5 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades), en endavant, RGPD. Nogensmenys, la persona reclamant justifica la reclamació, pel que fa a la signatura en les actes, en la finalitat de comprovar que s’han produït aquestes reunions de la mesa de negociació i aquests acords. L’expressa vinculació de la signatura amb la finalitat específica de l’accés porta a avaluar -ne l’accés no ja des del règim general d’accés a les dades identificatives de l’article 24.1 LTAIPBG (d’acord amb el qual, correspondria desestimar-lo en aplicació de l’article 70.2 DTAP, com ja s’ha establert) sinó sota el règim de ponderació casuística de qualsevol altra dada personal establert a l’article 24.2 LTAIPBG, la qual cosa comporta sospesar el dret d’accés tenint en compte la rellevància de la signatura per a la finalitat de control argumentada en la reclamació, juntament amb un dels elements de ponderació establert al mateix article 24.2 LTAIPBG com és la protecció de la seguretat de les persones afectades, tenint en compte que la divulgació de la signatura podria afavorir-ne una ulterior falsificació, i amb el propi dret a la protecció de les seves dades personals. En aquesta ponderació del dret d’accés amb els drets privats legítims de les persones afectades, caldrà trobar la solució que suposi un menor dany en l’esfera dels drets privats contraposats i alhora una menor restricció del dret d’accés a la informació, i d’acord amb aquests criteris, resultaria adequat permetre l’accés amb vista a les actes signades, servint així a la finalitat de l’accés invocada, però desestimant- ne la divulgació amb còpia per tal de preservar la seva seguretat i el dret de les persones afectades a la protecció d’una dada personal la divulgació indiscriminada de la qual resultaria desproporcionada per a la finalitat de l’accés i injustificadament invasiva de la seva esfera personal protegida, contravenint el principi de minimització en la cessió de dades personals de l’article 5 RGPD. D’acord amb l’exposat, s’estima el dret d’accés amb vista a les actes signades dels acords de mesa general de negociació relatius a la constitució de la mesa general de negociació, l’adhesió a l’acord comú de condicions per als empleats públics dels ens locals de Catalunya de menys de 20.000 habitants, i a l’oferta pública d’ocupació per l’estabilització, Llei 20/2021, en la mesura en què la signatura hi constés abans de la seva sol·licitud. Per al cas que la persona reclamant en vulgui còpia, les signatures s’eliminaran prèviament de la documentació reclamada. Si no consten totes o algunes de les signatures en la documentació reclamada, l’administració ho farà constar en l’execució d’aquesta resolució. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos en què els seus requeriments han estat desatesos pel subjectes obligats, i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de gener de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 933/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir de l’Administració les actes signades dels acords de mesa general de negociació relatius a la constitució de la mesa general de negociació, l’adhesió a l’acord comú de condicions per als empleats públics dels ens locals de Catalunya de menys de 20.000 habitants, i a l’oferta pública d’ocupació per l’estabilització, Llei 20/2021, en la mesura en què la signatura hi constés abans de la seva sol·licitud. Per al cas que la persona reclamant en vulgui còpia, les signatures s’eliminaran prèviament de la documentació reclamada. Si no consten totes o algunes de les signatures en la documentació reclamada, l’administració ho farà constar en l’execució d’aquesta resolució. 2. Requerir a l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló a què lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i a informar a la GAIP en aquest mateix termini de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment. 3. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 933/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.