Un sindicat solicitó al Ayuntamiento de Sant Pere de Torelló las actas firmadas de diversos acuerdos de la mesa general de negociación. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación, permitiendo el acceso a las firmas mediante visualización directa para control, pero prohibiendo su entrega en copia para proteger la seguridad de los firmantes.
Puntos clave de la argumentación
1
La falta de respuesta y colaboración del Ayuntamiento con la GAIP no impide la resolución de la reclamación según el artículo 33.7 del RGAIP.
2
El derecho de acceso no obliga a la Administración a promover la firma de actas que no estuvieran firmadas previamente a la solicitud.
3
La firma manuscrita no se considera un dato meramente identificativo accesible bajo el régimen general del artículo 24.1 LTAIPBG y el artículo 70.2 del DTAP.
4
El acceso a la firma se evalúa mediante una ponderación casuística (art. 24.2 LTAIPBG) basada en la finalidad de control del solicitante frente al riesgo de falsificación.
5
Se aplica el principio de minimización de datos del RGPD, permitiendo la visualización de las actas firmadas pero denegando la entrega de copias con las firmas visibles.
Texto completo
Resolució 5/2023, de 4 de gener
Número d’expedient de la Reclamació: 933/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Pere de Torelló
Informació reclamada: Actes signades dels acords de la mesa general de negociació.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: Si bé la desatenció dels requeriments de la GAIP per part de l’Ajuntament ha de ser qualificat
com una manca de col·laboració seva amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la
garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació,
especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és
previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada, i tenint en compte que l’article 33.7
RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels
informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. L’avaluació de
l’accés a la signatura en les actes que recullen els acords reclamats, s’ha d’abordar des de dues
vessants diferents: la primera requereix considerar si les signatures són informació pública, i la
segona, si han de merèixer millor protecció, com a dada personal que són. Quant a la primera
qüestió, cal recordar que l’article 2.b LTAIPBG, transcrit al fonament jurídic anterior, defineix la
informació pública sobre la què l’article 18 LTAIPBG projecta el dret d’accés com aquella informació
que es troba en poder de les administracions, el què comporta que el dret d’accés no es pugui exercir
en relació amb informació que, en el moment d’exercir-lo, no existia, sense que sigui rellevant als
efectes d’aquesta resolució el fet que la signatura dels acords sigui o no deguda o preceptiva. Des
d’aquesta perspectiva, no resulta exigible en aquest procediment que l’Ajuntament promogui la
signatura de les actes per satisfer la reclamació, si prèviament a la sol·licitud no s’hi havien incorporat
aquestes signatures, i en aquest cas, la reclamació quedaria adequadament satisfeta amb la
manifestació d’aquesta inexistència prèvia en la documentació reclamada. La segona perspectiva
d’anàlisi del dret a accedir a la signatura en les actes reclamades ha de considerar la protecció que la
legislació atorga a la signatura, com a dada personal identificativa d’una persona física, d’acord amb
l’article 24 LTAIPBG. En principi, l’article 24.1 LTAIPBG disposa un règim general d’accés a les dades
merament identificatives del personal públic, com seria el cas dels membres de la mesa de
negociació; tanmateix, l’article 70.2 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret
d’accés a la informació pública (DTAP), desplega aquesta previsió legal en termes més restrictius: “
Als efectes del que preveu l'article 24.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, són dades personals
merament identificatives les consistents en el nom i cognoms, el càrrec o lloc ocupat, cos i escala, les
funcions desenvolupades i el telèfon i les adreces, postal i electrònica, de contacte professional,
referides al personal al servei de les administracions públiques, alts càrrecs i personal directiu del
sector públic de les administracions públiques. En els casos en els quals la publicació o l'accés a un
document administratiu requereixi la identificació de l'autor, s'han d'eliminar, especialment, les dades
de localització, el número del document nacional d'identitat o document equivalent i la signatura
manuscrita. Si la signatura és electrònica, s'ha de publicar el document signat electrònicament de
manera que no es pugui accedir a les propietats del certificat electrònic emprat per a la signatura.
(...)”. D’acord amb l’article 70.2 el DTAP, doncs, la identificació del personal públic queda sotmesa al
règim general d’accés de l’article 24.1 LTAIPBG pel que fa al nom i cognoms i posició en
l’organització, però en aquest règim d’accés general no s’hi inclouria la signatura manuscrita o les
metadades de la signatura electrònica emprada, i això perquè, un cop identificada la persona,
l’exposició de la seva signatura resultaria excessiva i redundant de les dades identificatives i, com a
tal, contrària al principi de minimització en la cessió de dades personals consagrat a l’article 5 del
Reglament (UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de
les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes
dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades), en
endavant, RGPD. Nogensmenys, la persona reclamant justifica la reclamació, pel que fa a la
signatura en les actes, en la finalitat de comprovar que s’han produït aquestes reunions de la mesa de
negociació i aquests acords. L’expressa vinculació de la signatura amb la finalitat específica de
l’accés porta a avaluar-ne l’accés no ja des del règim general d’accés a les dades identificatives de
l’article 24.1 LTAIPBG (d’acord amb el qual, correspondria desestimar-lo en aplicació de l’article 70.2
DTAP, com ja s’ha establert) sinó sota el règim de ponderació casuística de qualsevol altra dada
personal establert a l’article 24.2 LTAIPBG, la qual cosa comporta sospesar el dret d’accés tenint en
compte la rellevància de la signatura per a la finalitat de control argumentada en la reclamació,
juntament amb un dels elements de ponderació establert al mateix article 24.2 LTAIPBG com és la
protecció de la seguretat de les persones afectades, tenint en compte que la divulgació de la
signatura podria afavorir-ne una ulterior falsificació, i amb el propi dret a la protecció de les seves
dades personals. En aquesta ponderació del dret d’accés amb els drets privats legítims de les
persones afectades, caldrà trobar la solució que suposi un menor dany en l’esfera dels drets privats
contraposats i alhora una menor restricció del dret d’accés a la informació, i d’acord amb aquests
criteris, resultaria adequat permetre l’accés amb vista a les actes signades, servint així a la finalitat de
l’accés invocada, però desestimant-ne la divulgació amb còpia per tal de preservar la seva seguretat i
el dret de les persones afectades a la protecció d’una dada personal la divulgació indiscriminada de la
qual resultaria desproporcionada per a la finalitat de l’accés i injustificadament invasiva de la seva
esfera personal protegida, contravenint el principi de minimització en la cessió de dades personals de
l’article 5 RGPD.
Paraules clau: Ajuntament. Sindicat. Personal. Acords. Actes. Signatures. Mesa de negociació.
Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració. Informació pública. Dades personals. Ponderació.
Finalitat de l’accés. Format d’accés.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 10 d’octubre de 2022 té entrada a la Comissió de Garantia del Dret d’accés a la Informació
Pública (GAIP) la Reclamació 933/2022, presentada per un sindicat contra l’Ajuntament de Sant
Pere de Torelló, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita seguir el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) ) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 13 de juliol de 2022 la persona reclamant va adreçar una sol·licitud d’accés a informació al
registre de l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló en la què fa referència a la convocatòria
Exp.X2022000363, amb Resolució d’Alcaldia num.2022 DECR000165, del passat dia 9 de maig
de 2022 i als acords assolits amb la mesa general de negociació del passat 9 de maig de 2022, i
sol·licita “que sens lliurin les actes degudament signades:
Constitució de la mesa general de
negociació. Adhesió a l’acord comú de condicions per als empleats públics dels ens locals de
Catalunya de menys de 20.000 habitants. Oferta pública d’ocupació per l’estabilització, Llei
20/2021”.
3. La Reclamació presentada el 10 d’octubre de 2022 indica com a informació reclamada els
“acords de mesa general de negociació degudament signades” i es justifica en què “així sabrem
si s'han produït les meses”, tot fent constar que no haurien rebut resposta de l’Administració.
4. El 27 d’octubre de 2022 la GAIP notifica a l’Administració reclamada de la presentació d’aquesta
reclamació i li demana que, en el termini de quinze dies, li trameti un informe que reculli el seu
posicionament i actuacions en relació amb la sol·licitud d’accés en què es fonamenta la
reclamació, i que li en remeti l’expedient complet-
5. En la mateixa data, la GAIP notifica a la persona reclamant l’admissió a tràmit de la seva
Reclamació i la informa sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que hi ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
6. El 15 de desembre de 2022 la GAIP envia un nou requeriment a l’Ajuntament de Sant Pere de
Torelló, reiterant-li la petició d’informe i d’expedient que li havia notificat el 27 d’octubre de 2022,
sense obtenir-ne resposta.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP, contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
i admissibilitat de la reclamació.
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que es presenta en relació amb ja que es presenta en relació amb una sol·licitud d’informació
adreçada a una administració obligada per l’LTAIPBG, d’acord amb l’article 3.1.a LTAIPBG.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. De la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració amb la GAIP
L'Ajuntament de .Sant Pere de Torelló no ha facilitat a la GAIP ni l'expedient relatiu a la sol·licitud
d'accés, ni tampoc ha aportat l’informe que reculli el seu posicionament jurídic en relació amb ella que
li va ser requerit per aquesta Comissió, incomplint així les obligacions que li imposa l'article 33.4
RGAIP, d’acord amb el qual les administracions han d'aportar a la GAIP, dins el termini de quinze
dies, còpia de l'expedient de la sol·licitud d’informació, un informe sobre la reclamació i tota la
informació o antecedents que puguin ser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació.
Si bé la desatenció dels requeriments de la GAIP per part de l’Ajuntament ha de ser qualificat com
una manca de col·laboració seva amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la
garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació,
especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és
previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada, i tenint en compte que l’article 33.7
RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels
informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
Tenint això en compte, i considerant que la persona reclamant ja s’ha vist perjudicada pel silenci
pertinaç de l’Ajuntament en el procediment previ de sol·licitud d’informació i que una nova dilació en la
resolució d’aquest procediment de reclamació agreujaria injustificadament aquest perjudici, s'ha
continuat amb el procediment sense comptar amb l'aportació de l'Ajuntament de Sant Pere de Torelló,
que quedarà igualment vinculat i obligat pel sentit i els termes d'aquesta Resolució.
3. Sobre la informació pública objecte de la reclamació
La sol·licitud d’informació aportada per la persona reclamant com a objecte d’aquest procediment
demanava les actes signades de “- la constitució de la mesa general de negociació. - l’adhesió a
l’acord comú de condicions per als empleats públics dels ens locals de Catalunya de menys de
20.000 habitants. - l’oferta pública d’ocupació per l’estabilització, Llei 20/2021”. La reclamació demana
les actes dels “acords de mesa general de negociació degudament signades”, sense major
especificació. En tot cas, pel principi de congruència requerit entre la reclamació i la sol·licitud
d’informació de la què deriva, cal entendre que es tractaria dels acords de la mesa general relatius a
les tres qüestions indicades a la sol·licitud.
Aquests acords, si existeixen, són informació pública, ja que han d’obrar en poder de l’Administració
com a conseqüència de les seves funcions d’organització del seu personal; i si no existeixen, aquesta
és la informació que cal expressar en resposta a la sol·licitud. Quant al fet que les actes o els acords
s’aportin “degudament” signats, en els termes en què s’expressa la sol·licitud i la reclamació, cal fer
les següents consideracions.
L’avaluació de l’accés a la signatura en les actes que recullen els acords reclamats, s’ha d’abordar
des de dues vessants diferents: la primera requereix considerar si les signatures són informació
pública, i la segona, si han de merèixer millor protecció, com a dada personal que són.
Quant a la primera qüestió, cal recordar que l’article 2.b LTAIPBG, transcrit al fonament jurídic
anterior, defineix la informació pública sobre la què l’article 18 LTAIPBG projecta el dret d’accés com
aquella informació que es troba en poder de les administracions, el què comporta que el dret d’accés
no es pugui exercir en relació amb informació que, en el moment d’exercir-lo, no existia,
sense que
sigui rellevant als efectes d’aquesta resolució el fet que la signatura dels acords sigui o no deguda o
preceptiva. Des d’aquesta perspectiva, no resulta exigible en aquest procediment que l’Ajuntament
promogui la signatura de les actes per satisfer la reclamació, si prèviament a la sol·licitud no s’hi
havien incorporat aquestes signatures, i en aquest cas, la reclamació quedaria adequadament
satisfeta amb la manifestació d’aquesta inexistència prèvia en la documentació reclamada,
La segona perspectiva d’anàlisi del dret a accedir a la signatura en les actes reclamades ha de
considerar la protecció que la legislació atorga a la signatura, com a dada personal identificativa d’una
persona física, d’acord amb l’article 24 LTAIPBG. En principi, l’article 24.1 LTAIPBG disposa un règim
general d’accés a les dades merament identificatives del personal públic, com seria el cas dels
membres de la mesa de negociació; tanmateix, l’article 70.2 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre
la transparència i el dret d’accés a la informació pública (DTAP), desplega aquesta previsió legal en
termes més restrictius: “Als efectes del que preveu l'article 24.1 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, són dades personals merament identificatives les consistents en el nom i cognoms, el
càrrec o lloc ocupat, cos i escala, les funcions desenvolupades i el telèfon i les adreces, postal i
electrònica, de contacte professional, referides al personal al servei de les administracions públiques,
alts càrrecs i personal directiu del sector públic de les administracions públiques. En els casos en els
quals la publicació o l'accés a un document administratiu requereixi la identificació de l'autor, s'han
d'eliminar, especialment, les dades de localització, el número del document nacional d'identitat o
document equivalent i la signatura manuscrita. Si la signatura és electrònica, s'ha de publicar el
document signat electrònicament de manera que no es pugui accedir a les propietats del certificat
electrònic emprat per a la signatura. (...)”. D’acord amb l’article 70.2 el DTAP, doncs, la identificació
del personal públic queda sotmesa al règim general d’accés de l’article 24.1 LTAIPBG pel que fa al
nom i cognoms i posició en l’organització, però en aquest règim d’accés general no s’hi inclouria la
signatura manuscrita o les metadades de la signatura electrònica emprada, i això perquè, un cop
identificada la persona, l’exposició de la seva signatura resultaria excessiva i redundant de les dades
identificatives i, com a tal, contrària al principi de minimització en la cessió de dades personals
consagrat a l’article 5 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d'abril de 2016,
relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure
circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de
protecció de dades), en endavant, RGPD.
Nogensmenys, la persona reclamant justifica la reclamació, pel que fa a la signatura en les actes, en
la finalitat de comprovar que s’han produït aquestes reunions de la mesa de negociació i aquests
acords. L’expressa vinculació de la signatura amb la finalitat específica de l’accés porta a avaluar -ne
l’accés no ja des del règim general d’accés a les dades identificatives de l’article 24.1 LTAIPBG
(d’acord amb el qual, correspondria desestimar-lo en aplicació de l’article 70.2 DTAP, com ja s’ha
establert) sinó sota el règim de ponderació casuística de qualsevol altra dada personal establert a
l’article 24.2 LTAIPBG, la qual cosa comporta sospesar el dret d’accés tenint en compte la rellevància
de la signatura per a la finalitat de control argumentada en la reclamació, juntament amb un dels
elements de ponderació establert al mateix article 24.2 LTAIPBG com és la protecció de la seguretat
de les persones afectades, tenint en compte que la divulgació de la signatura podria afavorir-ne una
ulterior falsificació, i amb el propi dret a la protecció de les seves dades personals. En aquesta
ponderació del dret d’accés amb els drets privats legítims de les persones afectades, caldrà trobar la
solució que suposi un menor dany en l’esfera dels drets privats contraposats i alhora una menor
restricció del dret d’accés a la informació, i d’acord amb aquests criteris, resultaria adequat permetre
l’accés amb vista a les actes signades, servint així a la finalitat de l’accés invocada, però desestimant-
ne la divulgació amb còpia per tal de preservar la seva seguretat i el dret de les persones afectades a
la protecció d’una dada personal la divulgació indiscriminada de la qual resultaria desproporcionada
per a la finalitat de l’accés i injustificadament invasiva de la seva esfera personal protegida,
contravenint el principi de minimització en la cessió de dades personals de l’article 5 RGPD.
D’acord amb l’exposat, s’estima el dret d’accés amb vista a les actes signades
dels acords de mesa
general de negociació relatius a la constitució de la mesa general de negociació, l’adhesió a l’acord
comú de condicions per als empleats públics dels ens locals de Catalunya de menys de 20.000
habitants, i a l’oferta pública d’ocupació per l’estabilització, Llei 20/2021, en la mesura en què la
signatura hi constés abans de la seva sol·licitud. Per al cas que la persona reclamant en vulgui còpia,
les signatures s’eliminaran prèviament de la documentació reclamada. Si no consten totes o algunes
de les signatures en la documentació reclamada, l’administració ho farà constar en l’execució
d’aquesta resolució.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació
dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la
desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim
sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest
precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix
una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82
LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans
competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86
LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos en què
els seus requeriments han estat desatesos pel subjectes obligats, i que se n’hi faci difusió mentre duri
l’incompliment.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic
de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de
gener de 2023, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 933/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir de
l’Administració les actes signades dels acords de mesa general de negociació relatius a la
constitució de la mesa general de negociació, l’adhesió a l’acord comú de condicions per als
empleats públics dels ens locals de Catalunya de menys de 20.000 habitants, i a l’oferta pública
d’ocupació per l’estabilització, Llei 20/2021, en la mesura en què la signatura hi constés abans
de la seva sol·licitud. Per al cas que la persona reclamant en vulgui còpia, les signatures
s’eliminaran prèviament de la documentació reclamada. Si no consten totes o algunes de les
signatures en la documentació reclamada, l’administració ho farà constar en l’execució d’aquesta
resolució.
2. Requerir a l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló a què lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i a informar a la GAIP en aquest
mateix termini de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de
les actuacions dutes a terme per al seu compliment.
3. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en
l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 933/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.