Solicitud de información sobre procedimientos por ordenanzas de ruido al Ayuntamiento de Cubelles y desestimación de la reclamación por la GAIP

Resolució 970/2023, de 19 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 931/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Cubelles Informació reclamada: Procediments oberts en aplicació de les ordenances de soroll. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: Vistos els antecedents de fet, el literal de la sol·licitud presentada (vegeu antecedent de fet 2) per la persona reclamant, i la resposta facilitada en temps i forma per l’Ajuntament reclamat (vegeu antecedent de fet 3), és palmari, a parer d’aquesta Comissió, que l’Administració ha actuat emparant el dret d’accés a la informació pública, i que la resposta que s’ha fornit a la persona reclamant coincideix plenament amb allò que inicialment va demanar, i és per tant, una resposta perfectament ajustada a allò que disposa la LTAIPBG. Essent aquesta la situació fàctica, la Comissió no pot més que procedir a desestimar la reclamació presentada, conforme a allò previst a l’article 44 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la informació Pública. Paraules clau: Ajuntament. Interessat. Sense límits. Reclamació contra estimació. Soroll. Desestimació. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 30 de setembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 931/2023, presentada per una persona interessada contra l’ajuntament de en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En data 9 de setembre de 2023 la persona reclamant sol·licita a “al Ayuntamiento de Cubelles información sobre informe del número de denuncias o actas o procedimientos administrativos abiertos durante el presente año en base a las Ordenanzas Municipales de Ruido”. En data 27 de setembre de 2023 l’Ajuntament resol la sol·licitud d’accés a la informació pública però el reclamant considera que ha “recibido una contestación que no responde lo preguntado”. En la data esmentada l’administració va proporcionar la resposta següent a la persona reclamant: “En respuesta a su instancia con número de registro ENTRA-2023- 16273, de 9 de septiembre de 2023, mediante la que solicita “(...) informe del número de denuncias o actas o procedimientos administrativos abiertos durante el presente año en base a las Ordenanzas Municipales de Ruido (...)”, le informo: Que consultados los expedientes de actividades, se comprueba que durante el año 2023 se ha presentado una única instancia solicitando información sobre los permisos otorgados a la actividad y estudio de impacto sonoro y se ha efectuado el requerimiento oportuno al titular de la actividad para que se presenten estudio sonométrico y medidas correctoras pertinentes”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre la desestimació de la Reclamació presentada Vistos els antecedents de fet, el literal de la sol·licitud presentada (vegeu antecedent de fet 2) per la persona reclamant, i la resposta facilitada en temps i forma per l’Ajuntament reclamat (vegeu antecedent de fet 3), és palmari, a parer d’aquesta Comissió, que l’Administració ha actuat emparant el dret d’accés a la informació pública, i que la resposta que s’ha fornit a la persona reclamant coincideix plenament amb allò que inicialment va demanar, i és per tant, una resposta perfectament ajustada a allò que disposa la LTAIPBG. Essent aquesta la situació fàctica, la Comissió no pot més que procedir a desestimar la reclamació presentada, conforme a allò previst a l’article 44 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la informació Pública. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 d’octubre de 2023, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 931/2023, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2, declarar finalitzat el procediment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.