Se solicitó al Consorci de l'Habitatge de Barcelona información sobre las normativas que autorizan a una fundación privada a usar viviendas de protección oficial en Terrassa. Tras alegar la falta de respuesta y el traslado de la competencia al Ayuntamiento de Terrassa, la GAIP decide finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que la información fue facilitada extemporáneamente.
Puntos clave de la argumentación
1
El Consorci de l'Habitatge de Barcelona debió trasladar la solicitud a la administración competente según el artículo 30.2 de la LTAIPBG y el Decreto 8/2021.
2
La solicitud podría haber sido inadmitida por configurarse como una consulta jurídica sobre 'normativas oficiales' en lugar de una solicitud de información pública según el artículo 29.2 de la LTAIPBG.
3
La GAIP aplicó el principio pro actione para dar curso a la petición, priorizando la resolución del conflicto sobre el formalismo administrativo.
4
Se determina que el informe entregado por Habitatge Terrassa responde objetivamente a la solicitud inicial, produciéndose una satisfacción extemporánea del derecho de acceso.
5
La entrega de la información extingue los motivos de discrepancia jurídica, resultando procedente la finalización del procedimiento sin pronunciarse sobre el alcance del derecho de acceso.
Texto completo
Resolució 109/2024, d’1 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 930/2023
Administració reclamada: Consorci de l’Habitatge de Barcelona. Ajuntament de Terrassa
Informació reclamada: Actuacions d’una Fundació privada en un habitatge de protecció oficial
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha facilitat a la persona reclamant la
informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua del
seu objecte, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
Paraules clau: Consorci de l’Habitatge de Barcelona. Ajuntament. Societat municipal. Reclamació
contra silenci. Desistiment de mediació. Lliurament extemporani. Pèrdua sobrevinguda d’objecte.
Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis
Antecedents
El dia 29 de setembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 930/2023, presentada per una
persona interessada contra el Consorci de l’Habitatge de Barcelona, en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la
GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
En data 29 de juliol de 2023 la persona reclamant sol·licita al Consorci de l’Habitatge de
Barcelona informació relacionada amb l’actuació de Prodis (Prodiscapacitats Fundació Privada
Terrassenca):
“1. Información sobre las normativas oficiales que autorizan el Prodis para utilizar la vivienda del
núm. 24 de Edificio F, Torre- Sana, Terrassa. Solicito resolución expresa.
Información sobre las normativas oficiales que autoricen el Prodis para utilizar y acceder al núm.
23 de Edificio F, Torre- Sana, Terrassa. Solicito resolución expresa”.
La Reclamació presentada el 20 d’octubre de 2023 reitera la petició efectuada en la SAIP i indica
que no ha rebut cap resposta de l’administració.
El dia 6 d’octubre de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu
i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la
GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la
informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
En la mateixa data de 6 d’octubre, la GAIP remet al Consorci d’Habitatge de Barcelona (CHB) la Reclamació presentada i li requereix per a que, en el termini de 5 dies, li siguin facilitades les
dades identificatives i de contacte de la persona o persones que representaran l’entitat reclamada
a la sessió de mediació, així com dues possibles dates de la seva conveniència per a poder
celebrar-la.
El dia 15 de novembre de 2023, la GAIP rep una comunicació del CHB, en la qual es fa constar que la seva competència es limita al terme municipal de Barcelona i que, per tant, la reclamació
estaria mal adreçada a aquest organisme.
Un cop rebuda la comunicació, des dels serveis tècnics de la GAIP es contacta amb el Consorci, demanant aclariment sobre si la SAIP objecte de la Reclamació es va derivar vers altres
organismes.
En data 3 de desembre de 2023, la GAIP rep una resposta de la Gerència del CHB, en la qual s’exposa literalment que:
“I.- En data 15 de novembre de 2023 es va informar via email al Consorci de la Reclamació
930/2023 presentada davant de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública
(GAIP) de la Generalitat de Catalunya.
II.- La Reclamació 930/2023 es interposada per la Sra. XXX i dirigeix al Consorci de l’Habitatge de
Barcelona.
III.- Revisat el contingut de la mateixa, versa sobre les entrades i sortides de l’entitat Prodis entra,
surt i utilitza l’edifici F de Torre- Sana, Terrassa. Problema que, segons l’escrit, la pròpia Sra. XXX
ja va traslladar al Departament Tècnic de Habitatge de Terrassa. I sol·licita: 1) Informació sobre
les normatives oficials que autoritzen el Prodis per utilitzar l'habitatge del núm. 24 d'Edifici F,
Torre-Sana, Terrassa, sol·licitant resolució expressa; i 2) Informació sobre les normatives oficials
que autoritzin el Prodis per utilitzar i accedir al num. 23 d'Edifici F, Torre- Sana, Terrassa,
sol·licitant resolució expressa.
La Reclamació 930/2023, per tant, és d’una problemàtica que esdevé al municipi de Terrassa.
IV.- El Consorci de l’Habitatge de Barcelona (CHB) va ser creat per l’article 61.7 de la Llei
22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, amb la finalitat de dur a terme
la planificació, la programació i la gestió de l’habitatge públic, en règim de propietat i lloguer, a la
ciutat de Barcelona.
La Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, regula l’exercici de les
competències de l’Ajuntament de Barcelona, entre d’altres, en matèria d’habitatge. Concretament,
d’acord amb els articles 85 i 86 de la Carta, la planificació, la programació i la gestió de l’habitatge
públic, en règim de propietat i de lloguer, en el terme municipal de Barcelona, correspon
exclusivament al Consorci creat per l’esmentat article 61.7 de la Carta.
En conseqüència, l’àmbit d’actuació del Consorci de l’Habitatge de Barcelona és la ciutat de
Barcelona.
Per tot això, amb el present escrit COMUNICO a la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la
Informació Pública (GAIP) de la Generalitat de Catalunya, per a la gestió oportuna de la
reclamació, que el Consorci no és l’administració competent de la referida reclamació”.
El dia 28 de desembre de 2023, la GAIP remet a l’Ajuntament de Terrassa la Reclamació
presentada i li requereix per a que, en el termini de 5 dies, li siguin facilitades les dades
identificatives i de contacte de la persona o persones que representaran a l’Ajuntament a la
sessió de mediació, així com dues possibles dates de la seva conveniència per a poder celebrar-
la.
El dia 12 de gener de 2024 la GAIP comunica a la persona reclamant la resposta del CHB i que la seva reclamació ha estat traslladada a l’Ajuntament de Terrassa, a l’efecte de celebrar una
sessió de mediació.
En data 15 de gener de 2024, la societat municipal Habitatge Terrassa es posa en contacte amb
la GAIP, fent-li avinent:
“I.- Que la Sra. XXX resideix al XXX de Terrassa, habitatge qualificat de protecció oficial
promogut per Habitatge Terrassa i del que el Sr. XXX i la Sra. XXX són titulars d’un 60 % de la
plena Propietat i Habitatge Terrassa n’és titular del restant 40 %.
Ambdós són plenament coneixedors de l’existència d’Habitatge Terrassa i de la ubicació de la
nostra oficina.
II.- Que Habitatge Terrassa té per objecte social la promoció d’habitatge protegit al municipi de
Terrassa així com la gestió i manteniment dels seus habitatges que formen part del Parc Públic
d’habitatges de la ciutat.
III.- Que al mateix edifici, Bloc F, l’entitat Prodis (fundació que es dedica a l’assistència i la
promoció integral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental o paràlisi
cerebral) va resultar adjudicatari de 3 habitatges-taller a través d’un Programa d’Habitatge
adreçat a entitats sense ànim de lucre amb l’objectiu de “posar a disposició d’aquestes entitats,
habitatges del parc públic d’habitatges, en règim d’arrendament per destinar-los a habitatges
tutelats per a col·lectius en risc d’exclusió residencial i social per motius de discapacitat psíquica
o de salut mental”. A aquest programa s’hi van presentar 3 entitats sense ànim de lucre més que
també varen resultar adjudicatàries d’altres habitatges-tallers ubicats a d’altres edificis del barri
de Torresana.
IV.- Que la relació jurídica que vincula aquestes entitats amb Habitatge Terrassa són els
corresponents contractes d’arrendament de cadascun d’aquests habitatges. Els esmentats
contractes estan plenament vigents a data d’avui. Es tracta doncs d’una relació contractual
privada subjecte a la Llei d’Arrendaments Urbans. (Relació arrendador/arrendatària)
V.- Que l’edifici objecte del present escrit està gestionat per un administrador de finques al que la
Sra. XXX i qualsevol altre propietari, pot dirigir-se per sol·licitar les actes de les Juntes de
Propietaris que estimi oportunes. Habitatge Terrassa és un propietari més, NO gestiona l’edifici
en qüestió.
Cal fer esment que la Sra. XXX no ha presentat cap de les instàncies a Habitatge Terrassa, sinó
a diferents administracions (Ministerio Hacienda y Función Pública, Generalitat Catalunya,
Ajuntament Terrassa, Consorci de l’Habitatge de Catalunya), totes elles sense competència per
resoldre les seves peticions, fet que ha dilatat el termini de resposta fins que aquestes peticions
han estat derivades a Habitatge Terrassa”.
I s’hi afegeix:
“Que des d’Habitatge Terrassa s’han dut a terme les següents accions encaminades a resoldre
les peticions de la senyora XXX:
S’adjunta resum d’enviaments E-notum que acredita les diferents respostes que Habitatge
Terrassa ha anat enviant a la sol·licitant. El fet que hagi obert dues i la resta no, acredita que
coneix el funcionament d’obertura de les notificacions electròniques”.
En conseqüència, es demana des d’Habitatge Terrassa que sigui suspesa la mediació.
El 19 de gener de 2024, la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació facilitada per Habitatge Terrassa, pel seu coneixement, i li manifesta la intenció de convocar una sessió de
mediació.
En data 26 de gener de 2024, la persona reclamant envia una comunicació a la GAIP, en la qual
desisteix del procés de mediació, afegint que “sol·licito el procés ordinari amb resolució”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que s’ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada,
en el marc d’aquest procediment. D’un cantó, el Consorci de l’Habitatge de Barcelona ha justificat la
seva manca de competència, i, finalment, Habitatge Terrassa ha donat notícia de la utilització de
Prodis de les dependències de l’habitatge que constitueix l’objecte de la Reclamació present.
Aquesta Comissió creu adient efectuar algunes consideracions al voltant de la Reclamació que ara
ens ocupa.
D’una banda, volem fer constar que el CHB, de conformitat amb l'article 30.2 LTAIPBG i amb els
articles 54.4 i 57 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència el dret d’accés a la
informació pública (DTAIP), hauria d’haver donat trasllat a l’administració competent de la petició
efectuada per la persona reclamant.
D’altra banda, també volem constatar que la literalitat de la sol·licitud d’informació presentada podria
dur a la seva inadmissió. Atès que es demana “informació sobre les normatives oficials”, la petició de
la part reclamant es podria entendre que no tenia la consideració d’informació pública, als efectes de
l’article 2.b) de la LTAIPBG, ja que es tracta d’una consulta jurídica i en aplicació de l’article 29.2 de la
mateixa Llei podria d’haver estat inadmesa. Nogensmenys, i d’acord amb el principi pro actione ,
aquesta Comissió ha intentat donar curs a la petició de la reclamant, tenint especialment en compte
que es tractava d’un procediment amb mediació, orientat de manera poc formalista a l’avinença de les
parts.
En definitiva, efectuada la renúncia expressa a la mediació per la part actora, aquesta Comissió
constata que l’informe lliurat per Habitatge Terrassa respon objectivament a la sol·licitud d’informació
inicialment presentada. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud de la qual
deriva la Reclamació i comporta la pèrdua del seu objecte, ja que s’han esvaït els motius de
discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’1 de
febrer de 2024, resol per unanimitat:
1. Declarar la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació 930/2023.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 930/2023 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.