Acceso de un regidor a expedientes sancionadores con disociación de datos personales y en formato telemático

Resolució 1102/2021, de 16 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 930/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Vilanova del Vallès Informació reclamada: Expedients sancionadors. Sentit de la Resolució: Estimació. Resum: La resposta municipal posa de manifest que els expedients sol·licitats són de caràcter sancionador, que contenen dades personals que fins i tot podrien ser de categoria especial, motiu pel qual l’Ajuntament hauria notificat la sol·licitud a les persones afectades, cap de les quals hauria donat el seu consentiment a l’accés sol·licitat. Tot i que alguns dels aspectes d’aquesta argumentació municipal poden ser molt discutibles, sembla innecessari aprofundir en la qüestió perquè el regidor reclamant indica clarament a la presentació de la Reclamació (antecedent 5) que no vol conèixer la identitat de les persones afectades. Ateses aquestes manifestacions de la persona reclamant, i en aplicació del principi de minimització de les dades , és procedent atorgar l’accés sol·licitat de forma parcial o dissociada, havent suprimit prèviament dels expedients demanats les dades que identifiquin o permetin identificar, sense un esforç desproporcionat, la identitat de les persones físiques afectades, ja que d’aquesta manera es desactiva el límit legal invocat i es facilita a la persona reclamant la informació que considera necessària per a la finalitat de l’accés. En quant a la forma o modalitat de l’accés, l’electe reclamant demana que aquest sigui telemàtic i autònom, en el doble sentit que pugui ser a distància amb mitjans electrònics i en el moment que la persona reclamant consideri pertinent. Atès que la legislació de règim local no regula la qüestió de les formes i dels formats de l’accés, d’acord amb la disposició addicional 1ª.2 LTAIPBG, és procedent aplicar la regulació establerta per l’article 36 LTAIPBG. No sembla que concorri cap de les circumstàncies previstes legalment que justificarien facilitar la informació en un format diferent al sol·licitat, motiu pel qual és procedent requerir a l’Ajuntament perquè faciliti a la persona reclamant l’accés telemàtic i autònom sol·licitat a la informació demanada. Paraules clau: Ajuntaments. Electes locals. Dades personals. Dissociació de les dades personals. Minimització de les dades. Forma o format de l’accés. Accés telemàtic i autònom. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 21 d’octubre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 928/2021, presentada per un regidor de l’oposició contra l’Ajuntament de Vilanova del Vallès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 14 de juliol de 2021 el regidor reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Alcaldessa de Vilanova del Vallès: “El Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, disposa en relació als drets i deures dels membres dels ens locals de Catalunya, concretament l’article 164 - Dret a informació. Que amb l’empara la llei 19/2014 del 29 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació i Bon Govern. Que a l’empara del nostre dret, com a membres electes d’aquest Ajuntament d’obtenir tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis d’aquesta Corporació, i que ens són necessaris per al desenvolupament de les nostres tasques de Regidors. Per tot això, resto a l’espera d’obtenir accés autònom i telemàtic per un temps de 48 hores als expedients sol·licitats, i per tant, tinc a bé a recordar-li el següent: Que si els regidors o les regidores interessades disposem dels recursos tecnològics necessaris, l’accés a la informació municipal, en qualsevol de les seves modalitats, pot ser autònom i telemàtic. De fet, la legislació de procediment administratiu promou l’ús de comunicacions electròniques en l’àmbit de les Administracions públiques i les seves relacions i un dels drets que tenim com electes municipals al sol·licitar informació de l’Ajuntament és el d’escollir la forma, format o suport amb el que la volem rebre, així ho estableix la normativa legal i el recent Decret d’Administració digital. Per tot això li requereixo: 1.- Tenir accés als expedients esmentats, de forma telemàtica, autònoma i exercint ple dret com a càrrec electe. 2.- Els expedients sol·licitats per tindre accés telemàtic i autònom son els següents: 1159/2021 1209/2021 1206/2021 1078/2021”. 3. El 4 d’agost de 2021 l’Alcaldessa de Vilanova del Vallès respon la sol·licitud anterior en els termes següents: “En relació a la vostra sol·licitud de data 14.7.2021, reg. entrada 297 en què demaneu accés a diversos expedients sancionadors de particulars tinc a bé comunicar-vos que si bé la legislació de règim local reconeix un dret d’accés als regidors a informació que pugui resultar necessària per al desenvolupament de les seves funcions (article 164 TRLMRLC), quan aquesta contingui dades personals caldrà tenir en compte la normativa de protecció de dades personals. Fora dels supòsits d’accés directe a la informació o documentació municipal per part dels regidors a què es refereix l’article 164.2 del TRLMRLC, l’accés a la informació municipal requereix d’una ponderació prèvia que permeti comunicar als regidors les dades estrictament necessàries per assolir llurs funcions de control i fiscalització de l’actuació municipal, atès que el principi de minimització de dades (article 5.1 c) RGPD) exigeix fer una ponderació respecte les dades personals incloses en el conjunt de la informació sol·licitada, especialment si es tracten de categories especials de dades personals (art 9 RGPD), per tal que no es comuniquin més dades de les estrictament necessàries per assolir la finalitat legítima que justifica l’accés, això és el desenvolupament de les funcions que corresponen als regidors. Facilitar -vos l’accés a expedients sancionadors, pot forçar aquest principi de minimització de dades. Atenent que no heu exposat un motiu concret d’accés als expedients (no exigit per la normativa però necessari per dur a terme la ponderació prèvia) i no podent-se procedir prèviament a ponderar el dret a la informació amb la protecció de dades, serà necessari donar tràmit d’audiència als afectats d’acord amb l’article 31 (LTC) . “Afectació de drets o interessos de tercers 1. Si la sol·licitud d’informació pública pot afectar drets o interessos de tercers, d’acord amb el que estableix aquesta llei, en el cas que els possibles afectats estiguin identificats o siguin fàcilment identificables se’ls ha de donar trasllat de la sol·licitud, i tenen un termini de deu dies per a presentar al·legacions si aquestes poden resultar determinants del sentit de la resolució.” Tanmateix us recordo que teniu accés a tots els Decrets d’Alcaldia que es puguin generar en aquests expedients a través de la web de transparència així com a altra documentació, a través dels registres d’entrada i sortida als que també teniu accés. Tan bon punt hagi finalitzat el tràm it d’audiència, continuarà el procés de la vostra sol·licitud. 4. El 13 d’agost de 2021 l’Alcaldessa de Vilanova del Vallès indica a la persona reclamant que “En relació a la vostra sol·licitud del passat 14.7.2021, reg. entrada 297 en què demanàveu poder accedir a diversos expedients i atenent que es tractava d’expedients sancionadors de particulars, prèviament al seu accés s’havia de donar tràmit d’audiència als interessats, tal com se us va informar en la resposta donada en data 4.8.2021. En l’esmentat tràmit d’audiència es va concedir un termini de deu dies perquè poguessin manifestar el seu consentiment exprés a l’accés a la informació o realitzar les al·legacions que estimessin oportunes, presumint la seva disconformitat a l’accés en cas de no respondre. Algunes de les cartes han estat retornades pel Servei de Correus i altres no han rebut resposta per part d’aquesta Corporació. Per aquest motiu, atenent que no es disposa del consentiment dels interessats, no és possible facilitar-vos l’accés”. 5. La Reclamació presentada el 21 d’octubre de 2021 fa les següents consideracions: “L’Ajuntament de Vilanova del Vallès no em facilita l’accés a 4 expedients sancionadors, tot i sabent que qui ho demana és un càrrec electe. Segons es desprèn de les respostes donades, em parla de diversa normativa, entre elles la Llei de Protecció de Dades. Una normativa prou extensa i que entren molts supòsits, fins i tot, el del dret d’accés d’un càrrec electe. No s’ha posat sobre la taula ni la minimització de dades que pugessin ser sensibles, cosa que em semblaria correcte perquè no m’interessa en absolut la identitat de les persones, sinó el contingut, procediment i raonament dels informes sancionadors que obren a l’expedient. Narració dels fets. El 14 de juliol vaig entrar petició per poder accedir i veure els expedients 1159/2021, 1206/2021, 1209/2021 i 1078/2021. El 4 d’agost, transcorreguts més dels 4 dies que estableix la normativa legal per tal de denegar l’accés o donar resposta, es notifica que han de sol·licitar autorització a les persones que consten a l’expedient. El 13 d’octubre, rebo una nova notificació, on es diu que van concedir 10 dies per un tràmit d’audiència als interessats i que es donava per fet que si no contestaven, era perquè estaven disconformes. Que algunes de les cartes les ha retornat correus i altres no han rebut resposta. I que per tant no em facilita l’accés. M’he quedat sorprès, quan en una resposta que se’ns ha entregat el dia 20 d’octubre, on des del meu grup es tractava el tema “genèric” d’accés a regidors a expedients i la seva còpia, també parlàvem de l’accés a expedients sancionadors (adjunto resposta a instància E-630, tot i no ser objecte d’aquesta reclamació); doncs en aquesta resposta, la mateixa alcaldessa diu tot el contrari; concretament diu que: “Pel que fa al dret d’accedir a expedients sancionadors, no us ha estat negat mai l’accés als mateixos, i el Regidor del vostre grup, el Sr. Lluís Garcia ha tingut accés a tots aquells expedients que ha sol·licitat.” Aquesta afirmació no és verídica, doncs no he accedit a cap expedient sancionador perquè no se m’ha facilitat l’accés. Sol·licitud: Demano a la GAIP que es tingui per presentada aquesta reclamació i que davant d’una normativa que és força complicada d’entendre, puguin discernir si aquest regidor té dret a accés als expedients que reclamo accedir, i en quines condicions puc accedir, és a dir, amb les dades minimitzades; cosa que em semblaria del tot correcte.” 6. El 27 d’octubre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 28 d’octubre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 8. El 2 de novembre de 2021 la GAIP demana l’informe de l’Autoritat catalana de protecció de dades personals (APDCAT) previst per l’article 42.8 LTAIPBG i notifica a les parts l’ampliació del termini per resoldre que comporta aquest fet. 9. L’11 de novembre de 2021 la GAIP rep l’informe i la còpia de l’expedient municipals. L’informe municipal fa les consideracions següents: “La informació demanada pels regidors del grup municipal de Junts per Vilanova no figura entre cap dels supòsits previstos com d’accés directe pels regidors (articles 164.2 TRLMRLC i 77 ROM). Assenyalar que les sol·licituds d’accés poden ser denegades quan concorri alguna de les circumstàncies previstes en els articles 164.3 del TRLMRLC, però l’accés també podria denegar-se, atesa la naturalesa del dret a la protecció de dades (STC 292/2000), quan, amb independència que unes determinades dades puguin ser considerades íntimes o no, hi hagi altres circumstàncies concretes relacionades amb dades personals que ho justifiquin, en particular a l’empara del principi de minimització de dades, d’acord amb el qual “los datos personales serán adecuados, pertinentes y limitados a lo necesario en relación con los fines para los que son tratados” (article 5.1.c) RGPD). Aquest principi implica que l’accés a la informació municipal que inclogui determinades dades personals, sense consentiment dels afectats, ha de vincular-se necessàriament a l’exercici de les funcions que corresponguin en cada cas al regidor de què es tracti, en els termes previstos en la legislació de règim local. Així, el tractament de dades personals que pot fer un regidor que no té atribuïdes responsabilitats de govern, com en el present cas, trobaria la seva justificació, des de la perspectiva de la protecció de dades, en l’exercici de les funcions que té atribuïdes com a membre d’òrgans col·legiats de la pròpia entitat local i, de manera especial, en les funcions de control i fiscalització de l’actuació municipal, com ara la formulació de preguntes, interpel·lacions, mocions o fins i tot la moció de censura, que li atribueix la normativa de règim local. Qualsevol altre tractament que pogués realitzar-se a partir del coneixement de dades personals dels interessats i que no es justifiqués en l’exercici de les seves funcions implicaria, d’entrada, un canvi de finalitat que requeriria el consentiment de la persona interessada o bé l’empara per llei. D’altra banda, l’aplicació del principi de minimització de dades, implica que està justificat, exclusivament, el tractament de les dades imprescindibles per complir la finalitat. Per tant, comporta fer, en cada cas concret, un exercici de ponderació per tal d’avaluar les implicacions que pot tenir, en cada cas, l’exercici del dret d’accés a informació dels regidors per als drets de les persones afectades, com ara, el dret a la protecció de les dades personals (article 18.4 CE). A l’hora de dur a terme aquesta ponderació - la qual correspon a l’Ajuntament, com a responsable del tractament (article 4.7) RGPD)-, cal tenir en compte les dades personals que es contenen en la informació o documentació sol·licitada, la finalitat pretesa, els termes amb què es formuli la petició, els possibles subjectes afectats o altres circumstàncies del cas concret. Tanmateix, no s’ha de descartar en alguns casos la possibilitat de donar la informació de forma anonimitzada, és a dir, sense fer referència a dades personals, si aquesta possibilitat no desvirtua la legítima finalitat que preveu l’LRBRL i la resta de normativa de règim local esmentada. Aquesta possibilitat, que no s’exigeix amb caràcter general i que caldrà valorar en cada cas, podria ser pertinent en aquells casos en què es pugui donar resposta satisfactòria a la petició dels regidors sense incloure dades concretes que puguin identificar o fer identificables les persones físiques. Ateses aquestes consideracions, l’Ajuntament, abans de facilitar als regidors l’accés als expedients sancionadors, hauria de realitzar necessàriament una ponderació dels drets i interessos en conflicte. En aquest sentit, és probable que en els expedients sol·licitats constin categories especials de dades (article 9 RGPD), dades incloses dins d’aquesta categoria amb un règim específic (les relatives a infraccions administratives o penals), o bé dades mereixedores d’una especial reserva o confidencialitat en atenció a la concurrència de determinades circumstàncies qualificades. Aquestes circumstàncies podrien actuar com un límit al dret d’accés dels regidors a la informació continguda en els expedients, en cas de no quedar suficientment acreditada la rellevància d’aquesta informació per a l’exercici de les funcions que tenen atribuïdes com a càrrecs electes. Tampoc es pot descartar que en els expedients consti altra informació personal innecessària per assolir aquesta finalitat de control i fiscalització de l’actuació municipal que justificaria l’accés dels regidors, la qual hauria d’excloure’s en tot cas. Vist això, als efectes de poder valorar la pertinença de l’accés a determinades dades personals incloses en els expedients, seria, convenient que els regidors concretessin en relació amb quina finalitat sol·liciten aquest accés. Finalment, recordar l’aplicabilitat del principi de limitació de la finalitat (article 5.1.b) RGPD), en virtut del qual qualsevol utilització posterior de la informació personal per part dels regidors hauria d’estar igualment fonamentada en una finalitat legítima. En cas contrari, podríem trobar-nos davant d’un tractament no ajustat a l’RGPD, tot i que en origen l’accés a les dades personals es considerés legítim. A més, aquesta finalitat en què pogués emmarcar- se el tractament posterior de les dades personals per part dels regidors no hauria de ser incompatible amb aquella que en el seu moment hauria justificat l’accés, això és l’exercici de les funcions legalment atribuïdes. Per la seva part, d’acord amb el principi d’integritat i confidencialitat (article 5.1.f)) “los datos personales serán tratados de tal manera que se garantice una seguridad adecuada de los datos personales, incluida la protección contra el tratamiento no autorizado o ilícito y contra su pérdida, destrucción o daño accidental, mediante la aplicación de medidas técnicas u organizativas apropiadas.” Per tant, si l’ús posterior de la informació a què els regidors haurien accedit per raó del seu càrrec comportés revelar les dades personals que s’hi contenen a terceres persones, sense consentiment de l’afectat o una altra base jurídica que ho empari (article 6 RGPD), ens podríem trobar també davant d’una actuació no ajustada a la normativa de protecció de dades, tot i que en origen l’accés es considerés lícit. Per altra banda, recordar que sempre que l’accés dels regidors a dades personals s’efectuï per raó de les funcions que com a tals tenen encomanades, a banda de regir-se pel principi de limitació de la finalitat (article 5.1.b)) i pel principi de integritat i confidencialitat (article 5.1.f)) establerts a l’RGPD es regeixen també pel deure de reserva imposat per la normativa de règim local. Així, l’article 164.6 del TRLMRLC disposa que “els membres de la corporació han de respectar la confidencialitat de la informació a què tenen accés per raó del càrrec si el fet de publicar- ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers.” En aquest cas concret es va fer consulta telefònica a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades en relació al dret d’accés als expedients sancionador, aconsellant donar tràmit d’audiència a les persones interessades i disposar prèviament de la seva autorització”. I conclou: “La legislació de règim local reconeix un dret d’accés als regidors a informació que pugui resultar necessària per al desenvolupament de les seves funcions (article 164 TRLMRLC). Quan contingui dades personals caldrà tenir en compte la normativa de protecció de dades personals. Fora dels supòsits d’accés directe a la informació o documentació municipal per part dels regidors a què es refereixen els articles 164.2 del TRLMRLC i el ROM, l’accés a la informació municipal requereix d’una ponderació prèvia que permeti comunicar als regidors les dades estrictament necessàries per assolir llurs funcions de control i fiscalització de l’actuació municipal, atès que el principi de minimització de dades (article 5.1 c) RGPD) exigeix fer una ponderació respecte les dades personals incloses en el conjunt de la informació sol·licitada, especialment si es tracten de categories especials de dades personals (art 9 RGPD), per tal que no es comuniquin més dades de les estrictament necessàries per assolir la finalitat legítima que justifica l’accés, això és el desenvolupament de les funcions que corresponen als regidors. Facilitar als regidors l’accés a expedients sancionadors, pot forçar aquest principi de minimització de dades. En qualsevol cas, un cop els regidors accedeixin a informació municipal per raó de les funcions que tenen encomanades, s’han de regir pel deure de reserva imposat per la normativa de règim local, pel principi de limitació de finalitat (article 5.1.b) RGPD) i el deure de integritat i confidencialitat (article 5.1.f) RGPD). En el cas concret que ens ocupa, i atès que els regidors no van exposar un motiu concret d’accés als expedients i no es va poder procedir a ponderar el dret a la informació amb la protecció de dades, es va donar tràmit d’audiència als afectats d’acord amb l’article 31 (LTC) . “Afectació de drets o interessos de tercers 1. Si la sol·licitud d’informació pública pot afectar drets o interessos de tercers, d’acord amb el que estableix aquesta llei, en el cas que els possibles afectats estiguin identificats o siguin fàcilment identificables se’ls ha de donar trasllat de la sol·licitud, i tenen un termini de deu dies per a presentar al·legacions si aquestes poden resultar determinants del sentit de la resolució.” D’aquest tràmit d’audiència no es va obtenir autorització per part de tres dels interessats i un altre dels interessats no ha estat possible localitzar. Per aquest motiu s’ha denegat l’accés als expedients”. 10. El 12 de novembre de 2021 la GAIP demana a l’Ajuntament la identitat i les dades de contacte de les terceres persones afectades, als efectes de traslladar-les la Reclamació. 11. El 15 de novembre de 2021 la GAIP comunica a les parts la suspensió del termini per resoldre deguda al trasllat de la Reclamació a les terceres persones afectades. 12. El 17 de novembre de 2021 la GAIP rep les dades de contacte de les terceres persones afectades per la Reclamació. 13. El 18 de novembre de 2021 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou: “D’acord amb la normativa de protecció de dades, caldria limitar l’accés del regidor als expedients sancionadors reclamats, tanmateix, en la mesura que les resolucions dels expedients reclamats corresponguin a actes dels quals l’alcaldia ha de donar compte al ple i s’hagin dictat dintre d’un període en el qual el sol·licitant tingui la condició de regidor, podria tenir accés, per a l’exercici de les seves funcions de control i fiscalització de l’actuació municipal, a la informació relativa a la sanció imposada, la infracció comesa i el responsable de la infracció”. 14. El 22 de novembre de 2021 la GAIP cursa les notificacions de trasllat de la Reclamació a les terceres persones afectades. Consta que el 26 i el 27 de novembre de 2021 dues de les tres terceres persones afectades accedeixen a les notificacions. Les altres dues no hi accedeixen, motiu pel qual a partir del 3 de desembre de 2021 s’ha de considerar la notificació respectiva com a refusada. En cap cas presenten al·legacions. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa. En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret del regidor reclamant a la informació sol·licitada La informació sol·licitada és tenir accés telemàtic i autònom als expedients 1159/2021, 1209/2021, 1206/2021 i 1078/2021. Els expedients formen part sens dubte de les dades, informacions i antecedents en poder de l’Ajuntament, en relació amb els quals l’article 164.1 TRLMRLC declara el dret de tots els membres de la corporació a accedir-hi. Tal com posa de manifest el fonament jurídic anterior, els límits aplicables a aquest dret són els establerts per la legislació de règim local, i no per la de transparència. En conseqüència, i atès allò previst per l’article 164.3 TRLMRLC, la resolució denegatòria “només es pot fonamentar en els supòsits següents: a) Quan el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge. b) Quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial”. La resposta municipal posa de manifest que els expedients sol·licitats són de caràcter sancionador, que contenen dades personals que fins i tot podrien ser de categoria especial, motiu pel qual l’Ajuntament hauria notificat la sol·licitud a les persones afectades, cap de les quals hauria donat el seu consentiment a l’accés sol·licitat. Tot i que alguns dels aspectes d’aquesta argumentació municipal poden ser molt discutibles, sembla innecessari aprofundir en la qüestió perquè el regidor reclamant indica clarament a la presentació de la Reclamació (antecedent 5) que no vol conèixer la identitat de les persones afectades: “ no m’interessa en absolut la identitat de les persones, sinó el contingut, procediment i raonament dels informes sancionadors que obren a l’expedient”. Ateses aquestes manifestacions de la persona reclamant, i en aplicació del principi de minimització de les dades (article 5.1 del Reglament de la Unió Europea 2016/679, de protecció de dades personals (RGPD): “1. Los datos personales serán: (…) c) adecuados, pertinentes y limitados a lo necesario en relación con los fines para los que son tratados”), és procedent atorgar l’accés sol·licitat de forma parcial o dissociada, havent suprimit prèviament dels expedients demanats les dades que identifiquin o permetin identificar, sense un esforç desproporcionat, la identitat de les persones físiques afectades, ja que d’aquesta manera es desactiva el límit legal invocat i es facilita a la persona reclamant la informació que considera necessària per a la finalitat de l’accés. En quant a la forma o modalitat de l’accés, l’electe reclamant demana que aquest sigui telemàtic i autònom, en el doble sentit que pugui ser a distància amb mitjans electrònics i en el moment que la persona reclamant consideri pertinent. Atès que la legislació de règim local no regula la qüestió de les formes i dels formats de l’accés, d’acord amb la disposició addicional 1ª.2 LTAIPBG (“L’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial és regulat per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta llei”), és procedent aplicar amb caràcter supletori la regulació establerta per l’article 36 LTAIPBG, segons el qual “1. Si una sol·licitud és estimada totalment o parcialment, l’òrgan competent ha de subministrar la informació a l’interessat, en el format en què l’hagi demanada, en el termini de trenta dies. 2. L’Administració pot subministrar la informació en un format diferent del sol·licitat en els casos següents: a) Si hi ha una alternativa més econòmica, sempre que no dificulti al sol·licitant l’accés a les dades. b) Si la informació ja ha estat difosa o publicada provisionalment en un altre format i s’hi pot accedir fàcilment. En aquest cas, s’ha d’indicar al sol·licitant la font d’informació. c) Si es considera raonable utilitzar un format diferent del demanat, sempre que es justifiqui. d) Si el format en què s’ha demanat la informació pot comportar la pèrdua del suport que la conté o el pot danyar. e) Si tècnicament no és possible fer una còpia en el format en què s’ha demanat la informació. f) Si el format en què s’ha demanat la informació pot afectar els drets de propietat intel·lectual”. No sembla que concorri cap de les circumstàncies previstes legalment que justificarien facilitar la informació en un format diferent al sol·licitat, motiu pel qual és procedent requerir a l’Ajuntament perquè faciliti a la persona reclamant l’accés telemàtic i autònom sol·licitat a la informació demanada. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 de desembre de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 930/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a tenir accés telemàtic i autònom als expedients 1159/2021, 1209/2021, 1206/2021 i 1078/2021, prèvia dissociació de les dades que identifiquin o permetin identificar sense un esforç desproporcionat la identitat de les persones físiques afectades. 2. Requerir a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 930/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.