Reclamación sobre acceso a información de un núcleo zoológico y anulación de inadmissión por falta de preexistencia de la información

Resolució 1043/2021, de 25 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 929/2021 Administració reclamada: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural Informació reclamada: Informació diversa sobre un nucli zoològic. Sentit de la resolució: Finalització per pèrdua de l’objecte i estimació parcial de la Reclamació Resum: És cert que, tal com preveu l’article 53 LTAIPBG i ve aplicant la GAIP, la informació pública, als efectes del dret a accedir-hi, ha de ser preexistent a la sol·licitud, però no està clar que el fet que una determinada informació no consti a l’expedient hagi de comportar la seva inadmissió. En realitat, les causes d’inadmissió de les sol·licituds d’informació pública són les previstes per l’article 29 LTAIPBG, que constitueixen una llista tancada i no inclouen la manca de preexistència de la informació sol·licitada com a causa d’inadmissió. Tenint en compte que l’article 20.1 LTAIPBG requereix que les causes de denegació o de restricció del dret d’accés a la informació pública siguin establertes per llei, i que la inadmissió de la sol·licitud és una denegació radical de la informació demanada, l’Administració no estaria legitimada per inadmetre una sol·licitud pel sol fet de demanar informació que no és preexistent a ella. Si el DACAAR no disposa de la informació sol·licitada, simplement ha d’indicar-ho precisament en aquests termes, indicació que per sí mateixa facilita informació que pot ser rellevant pel control de l’Administració, i amb ella satisfà objectivament la sol·licitud, perquè facilita la informació demanada realment existent, encara que la resposta sigui que la informació sol·licitada no existeix en poder de l’Administració a la que s’ha demanat. Per tant, no sembla ajustada a dret la declaració d’inadmissió feta pel DACAAR a la resolució indicada a l’antecedent 7, ja que no té la fonamentació legal necessària, motiu pel qual ha de ser anul·lada parcialment. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Entitats. Protecció dels animals. Causes d’inadmissió. Informació preexistent. Informació disponible. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 20 d’octubre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 929/2021, presentada per una entitat animalista contra el Departament de la Vicepresidència, Polítiques digitals i Territori (DVPDT), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 8 de juliol de 2021 l’entitat reclamant presenta la següent sol·licitud al DVPDT: “el 16 de Novembre de 2020 vam fer una sol·licitud d'informació vers el nucli xxxx amb codi 5G18SDYTT, al que se'ns va donar resposta. A la resposta, dins l'acta d'inspecció del 11.11.15, es menciona que al 2014 es van establir mesures correctores amb diversos punts i que algunes s'havien corregit i altres no. També que a l'expedient del centre no consta pla d'higiene. Que a la segona meitat de 2020 vam enviar una inspecció de SEPRONA per la entrada d'una cria de lleó des d'Eslovàquia. Sol·licito: Resolució del 6.6.2014 on s'establien mesures correctores al centre. Conèixer si els punts 4 i 5 de les mesures es van corregir i com es va comprovar. Saber si s'ha fet cap requeriment en quant al pla d'higiene i profilaxi, indispensable per tal d'haver obtingut l'autorització per l'activitat. Còpia del requeriment si s'ha fet. Acta de la inspecció que SEPRONA va fer en el segon semestre de 2020, o la darrera que s'hagi fet. Quan es farà la següent inspecció, donat que fa 6 anys de la ultima ”. 3. La Reclamació presentada el 20 d’octubre de 2021 indica que el Departament no ha contestat la sol·licitud anterior. 4. El 25 d’octubre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al DVPDT i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 26 d’octubre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 26 d’octubre de 2021 la GAIP demana al DVPDT que deixi sense efecte el requeriment d’informe, atès que el Departament hauria informat de la derivació de la Reclamació al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACAAR). 7. El 8 de novembre de 2021 la GAIP rep l’informe del DACAAR, que adjunta la Resolució de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de 5 de novembre de 2021, que resol el següent: “1. Estimar parcialment la sol·licitud d’accés a informació pública presentada en data 08/07/2021. 2. No admetre la informació referida al fonament de dret 5. 3. Subministrar la informació relativa a en el format que es va demanar: - En relació amb la resolució del 06/06/20214 on s’establien les mesures correctores al centre, s’annexa a aquesta resolució. - En relació amb la petició de conèixer si el punt 4 de les mesures es va corregir i com es va comprovar, el titular va aportar una pòlissa d’assegurança amb número 030997516. - En relació amb la darrera acta d’inspecció que es va fer, s’annexa a aquesta resolució”. La inadmissió parcial s’argumenta en els termes següents: “En relació amb la sol·licitud presentada, no s’ha admès la petició de conèixer si les mesures del punt 5 de l’annex de la resolució es van corregir i com es va comprovar. Així mateix, tampoc s’han admès les peticions de saber si es va fer cap requeriment en quant al pla d’higiene i profilaxi, ni les actes del SEPRONA, per ser un supòsit recollit com a causa de no admissió. Tot això, d’acord amb l’article 53 del Decret 8/2021 que indica que la informació pública objecte del dret d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés, amb independència de la data d'entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. Concorre aquest cas perquè no consten a l’expedient les informacions referides”. 8. El 22 de novembre de 2021 la GAIP comunica l’informe del Departament a l’entitat reclamant, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret de l’entitat reclamant a la informació sol·licitada La informació sol·licitada és la següent: Resolució del 6.6.2014 on s'establien mesures correctores al centre. Conèixer si els punts 4 i 5 de les mesures es van corregir i com es va comprovar. Saber si s'ha fet cap requeriment en quant al pla d'higiene i profilaxi, indispensable per tal d'haver obtingut l'autorització per l'activitat. Còpia del requeriment si s'ha fet. Acta de la inspecció que SEPRONA va fer en el segon semestre de 2020, o la darrera que s'hagi fet. Quan es farà la següent inspecció, donat que fa 6 anys de la ultima. La resolució indicada a l’antecedent 7 adjunta la informació següent: la Resolució del 06/06/2014 on s’establien les mesures correctores al centre; indica que, en relació amb la petició de conèixer si el punt 4 de les mesures es va corregir i com es va comprovar, el titular va aportar una pòlissa d’assegurança amb número 030997516; la darrera acta d’inspecció que es va fer. Aquesta mateixa resolució inadmet parcialment la sol·licitud, perquè la informació sol·licitada no consta a l’expedient i segons l’article 53 del Decret 8/2021 la informació pública sol·licitada ha de ser preexistent a la sol·licitud, en relació amb les qüestions següents: conèixer si les mesures del punt 5 de l’annex de la resolució es van corregir i com es va comprovar, saber si es va fer cap requeriment en quant al pla d’higiene i profilaxi i les actes del SEPRONA. És cert que, tal com preveu l’article 53 LTAIPBG i ve aplicant la GAIP, la informació pública, als efectes del dret a accedir-hi, ha de ser preexistent a la sol·licitud, però no està clar que el fet que una determinada informació no consti a l’expedient hagi de comportar la seva inadmissió. En realitat, les causes d’inadmissió de les sol·licituds d’informació pública són les previstes per l’article 29 LTAIPBG, que constitueixen una llista tancada i no inclouen la manca de preexistència de la informació sol·licitada com a causa d’inadmissió. Tenint en compte que l’article 20.1 LTAIPBG requereix que les causes de denegació o de restricció del dret d’accés a la informació pública siguin establertes per llei, i que la inadmissió de la sol·licitud és una denegació radical de la informació demanada, l’Administració no estaria legitimada per inadmetre una sol·licitud pel sol fet de demanar informació que no és preexistent a ella. Si el DACAAR no disposa de la informació sol·licitada, simplement ha d’indicar-ho precisament en aquests termes, indicació que per sí mateixa facilita informació que pot ser rellevant pel control de l’Administració, i amb ella satisfà objectivament la sol·licitud, perquè facilita la informació demanada realment existent, encara que la resposta sigui que la informació sol·licitada no existeix en poder de l’Administració a la que s’ha demanat. Per tant, no sembla ajustada a dret la declaració d’inadmissió feta pel DACAAR a la resolució indicada a l’antecedent 7, ja que no té la fonamentació legal necessària, motiu pel qual ha de ser anul·lada parcialment. Nogensmenys, el cas és que la mateixa justificació de la inadmissió improcedent facilita part de la informació sol·licitada, perquè a les peticions de conèixer si les mesures del punt 5 de l’annex de la resolució es van corregir i com es va comprovar, saber si es va fer cap requeriment en quant al pla d’higiene i profilaxi i les actes del SEPRONA, contesta que aquesta informació no consta a l’expedient, i aquesta resposta facilita de fet la informació sol·licitada: manifesta que el Departament no té constància de què s’hagin corregit les mesures indicades a la sol·licitud, ni de què ho hagi comprovat, ni de què s’hagi fet cap requeriment relatiu al pla d’higiene i profilaxi, ni de les actes del SEPRONA, i aquestes manques de constància són sens dubte informació significativa de l’actuació administrativa que és objecte de control per part de la sol·licitud. A la vista de les anteriors consideracions, és procedent concloure que el DACAAR ha facilitat la informació sol·licitada de la qual disposa, motiu pel qual és procedent declarar la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació, sens perjudici de què correspongui també estimar parcialment la Reclamació, als efectes de declarar contrària a l’ordenament jurídic i anul·lar la part de la resolució del DACAAR que inadmet parcialment la sol·licitud d’informació pública de la persona reclamant. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 de novembre de 2021, resol per unanimitat: 1. Declarar la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació 929/2021 perquè el DACAAR ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment de Reclamació. 2. Estimar parcialment la Reclamació 929/2021 i declarar que la inadmissió de la sol·licitud d’informació pública efectuada per la Resolució de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de 5 de novembre de 2021 (antecedent 7) és contrària a l’ordenament jurídic per manca de fonamentació legal. 3. Anul·lar parcialment la Resolució de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de 5 de novembre de 2021 (antecedent 7), en allò que es refereix a la inadmissió de la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva la Reclamació. 4. Requerir al DACAAR a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 929/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.