Solicitud de listado de viviendas vacías y titularidad bancaria en Arenys de Mar finalizada por pérdida de objeto

Resolució 1101/2021 , de 16 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 924/2021 Administració reclamada: Ajuntament d’Arenys de Mar Informació reclamada: Llistat d’habitatges buits. Sentit de la Resolució : Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: La legislació de transparència i accés a la informació pública garanteix a les terceres persones afectades la seva participació en el procediment de mediació, i en aquest cas no és possible de facilitar-les aquesta possibilitat (inclosa la d’oposar-s’hi), perquè amb la informació disponible no poden ser determinades. En aquestes circumstàncies, la mediació és impossible, perquè no es pot assolir un acord entre les parts, que és la finalitat del procediment, si totes les afectades no hi han pogut participar efectivament. Q uant a la segona part de la sol·licitud, que demana quins habitatges buits d’Arenys de Mar són propietat de bancs o de la SAREB, l’Ajuntament ha argumentat que, si bé pot disposar de la informació relativa als habitatges que són propietat de bancs o de la SAREB, no pot facilitar a la persona reclamant aquesta informació, ja que l’ha obtinguda com a conseqüència de les seves funcions tributàries i, per tant, està protegida pel principi de confidencialitat establert per l’article 95.1 de la Llei General Tributària. Sens perjudici de l’eventual consistència d’aquesta argumentació, concorre al cas un impediment previ insalvable perquè l’Ajuntament pugui facilitar la informació sol·licitada: si, com s’ha vist als paràgrafs anteriors, no té coneixement dels pisos buits que hi ha a la població, difícilment podrà indicar quins d’ells són propietat de bancs o de la SAREB. Per tant, s’ha d’entendre també que l’Ajuntament ha facilitat a la persona reclamant la informació de què disposa sobre l’objecte de la sol·licitud. Paraules clau: Ajuntaments. Entitats veïnals. Habitatge. Habitatges buits. Propietaris d’habitatges. Reclamació contra silenci. Inviabilitat de la mediació. Derivació. Informació inexistent. Impossibilitat de la informació. Confidencialitat tributària. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 19 d’octubre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 924/2021, presentada en representació d’una entitat veïnal contra l’Ajuntament d’Arenys de Mar, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona recl amant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 4 de desembre de 2020 la persona reclamant demana a l’Ajuntament d’Arenys de Mar: el llistat o inventari del parc d'habitatges buits registrats a la vila, ja siguin abandonats, desocupats, buits, i quins son propietat d’entitats bancàries i SAREB. 3. La Reclamació presentada el 19 d’octubre de 2021 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud. 4. El 20 d’octubre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Arenys de Mar i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 20 d’octubre de 2021 la GA IP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 27 d’octubre de 2021 la GAIP rep un primer informe de l’Ajuntament, que assumeix la deficient tramitació de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació, anuncia un proper informe que valorarà l’abast del dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada i comunica el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 7. El Decret d’Alcaldia de 9 de novembre de 2021 fa les següents consideracions: “La sol·licitud amb número de registre 2020- 13263 (antecedent 2on) té una naturalesa doble. Per una banda, es sol·licita l’accés a un registre de pisos buits al terme municipal. En segon terme, es demana informació sobre els bens immobles que siguin propietat d’entitats bancàries o de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB). Cadascuna d’aquestes parts de la sol·licituds han de rebre un tractament diferenciat. En relació a la sol·licitud del registre de béns immobles buits, caldrà donar trasllat de la informació a l’Agència de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya. És aquesta l’administració que en disposa de la informació, i haurà de lliurar-la a la persona interessada si així es considerés procedent pel servei corresponent d’aquella administració. En aquest sentit s’ha pronunciat l’arquitecta municipal, a través del seu informe de 3 de novembre de 2011. A continuació es repeteixen parcialment les conclusions d’aquest informe. L’Ajuntament no ha tramitat cap expedient administratiu per tal de declarar cap habitatge buit, i, per tant, no s’ha constituït cap registre municipal. El procediment per a la seva declaració requereix una tramitació administrativa complexa, que requereix, entre d’altres tràmits, realitzar diverses inspeccions als béns immobles, el que impediria tramitar-ho ara. Per altra banda, el 30 de setembre de 2021, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha donat accés a l’Ajuntament d’Arenys de Mar a la consulta de dades del Registre d’habitatges buits i habitatges ocupats sense títol habilitant. Aquesta consulta, però, queda condicionada a la utilització per a les finalitats previstes en la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge, la Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial, i el Decret llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària. L’informe conclou que “la cessió de dades que consten al Registre d’habitatges buits i habitatges ocupats sense títol habilitant titularitat de l’Agència de l’Habitatge a tercers no queda reflectida entre les finalitats previstes en cap de les lleis i decrets abans esmentats.” Per tant, caldrà derivar la sol·licitud a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, integrada en la Secretaria d’Habitatge i Inclusió Social, del Departament de Drets Socials, de la Generalitat de Catalunya, i donar-ne avís a la persona interessada, d’acord amb el procediment de l’article 30 LTAIBGC. La sol·l icitud d’accés al llistat de béns immobles del terme municipal dels que en són titulars les entitats bancàries i la SAREB ha de ser denegada. L’Ajuntament no té elaborat cap llistat d’aquesta naturalesa. Per altra banda, la informació a través de la que podria elaborar -se aquest llistat seria obtinguda a través dels padrons elaborats als efectes de l’impost de béns immobles (IBI). L’article 34.1 de la Llei 37/2003, de 17 de desembre, general tributària (LGT), recull una enumeració no exhaustiva dels drets dels obligats tributaris. La lletra i) recull, concretament, el dret, en el s termes legalment establerts, al caràcter reservat de les dades, informes o antecedents obtinguts per l’administració tributària, que només podran ser utilitzats per a l’aplicació de tributs o recursos la gestió dels quals tingui encomanada, i per a la imposició de sancions, sense que puguin ser cedits o comunicats a tercers, excepte en els supòsits previstos a la llei. En el mateix sentit, l’article 51 del text refós de la Llei del Cadastre Immobiliari, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2004, de 5 de març, determina el caràcter reservat de determinades dades inscrites al Cadastre, entre les que s’inclouen els noms, cognoms i raó social. Per tant, es desprèn de l’anterior que la identitat de les persones jurídiques titulars de béns immobles és una dada protegida per la normativa tributària i cadastral, i que no podrà ser lliurada per aquesta administració a tercers. Això s’entén sense perjudici de la possibilitat d’acompanyar la sol·licitud d’accés amb una autorització expressa de les persones sobre les que es sol·licita informació. En aquest mateix sentit s’ha pronunciat la GAIP en diverses resolucions, com la 226/2019, de 25 d’abril, 324/2019, de 6 de juny, 173/2021, d’11 de febrer, entre d’altres”. I resol: “Donar trasllat a l’Agència de l’Habitatge, integrada en el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, de la sol·licitud d’accés a la informació pública presentada amb número de registre 2020- 13263, en relació a l’accés al llistat de béns immobles buits al terme municipal d’Arenys de Mar. S’haurà de notificar a la persona interessada, amb indicació de les dades de contacte d’aquesta entitat, als efectes de poder exercir els drets d’accés a la informació pública. Denegar la sol·licitud d’accés a informació pública amb número de registre 2020- 13263, pel que fa a la demanda de dades de pisos dels que en són titulars entitats bancàries i la SAREB, atès que hi concorre una limitació legal, al tractar-se d’informació que s’obtindria a través de la gestió de l’impost sobre béns immobles, que té la consideració d’informació reservada d’acord amb la normativa tributària i cadastral”. El 15 de novembre de 2021 la GAIP rep l’informe municipal en el que es fonamenta el Decret anterior. 8. El 30 de novembre de 2021 la GAIP trasllada l’anterior resposta municipal a la persona reclamant i la convida a posar de manifest la seva eventual conformitat amb ella, en el termini de cinc dies. No consta resposta de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inviabilitat de la mediació L’article 42 LTAIPBG, en els seus apartats 4 a 6 regula el procediment de reclamació a la GAIP amb mediació i preveu la necessitat de què hi puguin participar les terceres persones afectades. L’article 39 RGAIP concreta aquestes previsions i requereix que la GAIP informi del procediment de mediació i convoqui a les sessions de mediació, a més a més de la persona reclamant, a les terceres persones afectades. En aquest cas, són terceres persones afectades per la Reclamació les entitats bancàries i la SAREB que siguin titulars d’habitatges buits a Arenys de Mar. Tanmateix, els antecedents i el fonament jurídic següent posen de manifest que l’Ajuntament no disposa d’aquesta informació, ja que si bé podria obtenir la identitat dels bancs i la SAREB titulars de pisos a la població (sobre la base d’unes dades que és qüestionable jurídicament que pugui emprar a aquests efectes, segons l’informe i la resolució municipals), desconeix els pisos que són buits i, per tant, tampoc pot saber si la SAREB o les diverses entitats bancàries són titulars de pisos d’aquestes característiques. Resulta, per tant, que la legislació de transparència i accés a la informació pública garanteix a les terceres persones afectades la seva participació en el procediment de mediació, i en aquest cas no és possible de facilitar-les aquesta possibilitat (inclosa la d’oposar-s’hi), perquè amb la informació disponible no poden ser determinades. En aquestes circumstàncies, la mediació és impossible, perquè no es pot assolir un acord entre les parts, que és la finalitat del procediment, si totes les afectades no hi han pogut participar efectivament. Tenint en compte les anteriors consideracions, i atès que l’article 37.5 RGAIP estableix que “la persona mediadora pot donar per acabada la mediació en qualsevol moment per la manca de col·laboració de la persona sol·licitant o de les terceres persones afectades o quan consideri que no és possible assolir un acord entre les parts”, el mediador va decidir, el 13 de desembre de 2021, donar per acabada la mediació i comunicar -ho tot seguit a les parts que participen en el procediment. En conseqüència, la Reclamació haurà de finalitzar mitjançant resolució del Ple de la Comissió. 3. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament ha argumentat en termes raonablement consistents que no disposa de la informació relativa al nombre de pisos buits que hi ha al municipi, considera que qui pot tenir aquesta informació és l’AHC i li ha derivat la sol·licitud, tal com mana l’article 30 LTAIPBG. Amb aquestes explicacions, l’Ajuntament ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada que té realment en el seu poder i ha fet les actuacions de derivació requerides legalment pel cas que conegui l’Administració que pot disposar d’aquesta informació. Ara l’eventual resposta a la primera part de la sol·licitud és a mans de l’AHC i, d’acord amb l’article 57.3 del Decret 8/2021, “la persona sol·licitant no haurà de presentar en cap cas una nova sol·licitud adreçada a l'administració pública competent per resoldre. En aquest supòsit, el termini per resoldre la sol·licitud s'inicia des de la data en la qual la sol·licitud tingui entrada en el registre electrònic de l'administració pública competent per resoldre”. Si un cop vençut aquest termini l’AHC no ha contestat la sol·licitud satisfactòriament, la persona reclamant pot presentar una reclamació a la GAIP contra ella. En quant a la segona part de la sol·licitud, que demana quins habitatges buits d’Arenys de Mar són propietat de bancs o de la SAREB, l’Ajuntament ha argumentat que, si bé pot disposar de la informació relativa als habitatges que són propietat de bancs o de la SAREB, no pot facilitar a la persona reclamant aquesta informació, ja que l’ha obtinguda com a conseqüència de les seves funcions tributàries i, per tant, està protegida pel principi de confidencialitat establert per l’article 95.1 de la Llei General Tributària. Sens perjudici de l’eventual consistència d’aquesta argumentació, concorre al cas un impediment previ insalvable perquè l’Ajuntament pugui facilitar la informació sol·licitada: si, com s’ha vist als paràgrafs anteriors, no té coneixement dels pisos buits que hi ha a la població, difícilment podrà indicar quins d’ells són propietat de bancs o de la SAREB. Per tant, s’ha d’entendre també que l’Ajuntament ha facilitat a la persona reclamant la informació de què disposa sobre l’objecte de la sol·licitud. Ateses les anteriors consideracions, és procedent finalitzar la Reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, ja que l’Ajuntament ha facilitat a la persona reclamant la informació de què disposa sobre l’objecte de la Reclamació i ha derivat la sol·licitud a l’Administració que pot tenir en el seu poder com a mínim part de la informació sol·licitada. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 de desembre de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 924/2021 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.