Estimada parcialmente 17/11/2022 · 41 días en resolverse

Solicitud de acceso a la agenda del Alcalde de Les Franqueses del Vallès y estimación parcial de la reclamación

Una regidora solicitó al Ayuntamiento de Les Franqueses del Vallès la agenda del Alcalde (personas, fechas, motivos y lugar) entre enero y marzo de 2022. Tras alegar que la información recibida era incompleta, la GAIP estima parcialmente la reclamación, obligando a entregar cualquier otro rastro documental existente, aunque inadmite lo relativo a grupos de interés.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones de electos locales basadas en el derecho de acceso a la información, aplicando supletoriamente la legislación de transparencia al régimen local.
2 El derecho de acceso ampara la obtención de la agenda real utilizada en el ejercicio del cargo (impresa o digital), siempre que exista un rastro documental, y no se limita a la agenda publicada en la web.
3 Es procedente facilitar la identidad de autoridades públicas, representantes de grupos de interés y personal municipal, debiendo anonimizarse únicamente a las personas físicas que actúen a título particular.
4 El derecho de acceso incluye el motivo de la reunión tal como conste en la agenda, pero no obliga a la Administración a redactar descripciones o resúmenes que no existan previamente.
5 La Comisión carece de competencias para garantizar el cumplimiento de las obligaciones de publicidad activa sobre grupos de interés, limitándose estrictamente al derecho de acceso a la información pública.

Texto completo

Resolució 961/2022, de 17 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 922/2022 Administració reclamada: Les Franqueses del Vallès Informació reclamada: Persones amb les qui s’ha vist o reunit l’Alcalde. Sentit de la resolució: Estimació parcial, pèrdua sobrevinguda parcial d’objecte i inadmissió parcial Resum: Les al·legacions de la regidora reclamant adjunten el que la resolució municipal, que també s’adjunta, qualifica d’agenda de l’Alcalde per al període sol·licitat; aquest document, sens dubte, no recull la referència a totes i cada una de les persones amb qui s’ha vist l’Alcalde, i menys encara els motius de les reunions. Cal entendre, per tant, que satisfà només parcialment la sol·licitud. La satisfacció del dret de la regidora reclamant a la informació sol·licitada requereix que, a més, l’Ajuntament li faciliti també l’altra informació de la que disposi que pugui documentar reunions o contactes addicionals de l’Alcalde i les motivacions respectives. Ateses les anteriors consideracions, és procedent declarar la pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació, en relació amb la informació facilitada per l’Ajuntament a la persona reclamant, i estimar parcialment la Reclamació, en relació amb els contactes i motivacions que, si s’escau, no constin a la informació facilitada però tinguin rastre documental a l’Ajuntament. Així mateix, és procedent inadmetre parcialment la Reclamació en relació amb les pretensions de la persona reclamant respecte dels grups d’interès, d’acord amb les consideracions fetes per aquest fonament jurídic. Paraules clau: Ajuntaments. Electes locals. Agenda de l’Alcalde. Grups d’interès. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 7 d’octubre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 922/2022, presentada per una electa municipal contra l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 6 de setembre de 2022 la regidora reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès: “l’article 55 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, estableix que els alts càrrecs han d'actuar d'acord amb diversos principis ètics i regles de conducta, entre els quals (punt c) la transparència de les activitats oficials, dels actes i decisions relacionats amb la gestió dels assumptes públics que tenen encomanats i de llur agenda oficial, als efectes de publicitat del Registre de grups d'interès, establert pel títol IV. L'article 47.1 de la mateixa llei estableix que s'han d'inscriure en el registre de grups d'interès les persones i organitzacions que, independentment de llur forma o estatut jurídic, en interès propi, d'altres persones o d'organitzacions, duen a terme activitats susceptibles d'influir en l'elaboració de lleis, normes amb rang de llei o disposicions generals o en l'elaboració i l'aplicació de les polítiques públiques. I l'article 47.2, que l'àmbit d'aplicació del Registre inclou totes les activitats dutes a terme amb la finalitat d'influir directament o indirectament en els processos d'elaboració o aplicació de polítiques i la presa de decisions, amb independència del canal o mitjà utilitzat, incloent-hi els contactes amb autoritats i càrrecs públics, diputats, funcionaris i personal al servei de les institucions, i també les contribucions i la participació voluntàries en consultes oficials sobre propostes legislatives, normatives, actes jurídics o altres consultes. La Resolució 151/2018, de 20 de juny, de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública determina que, si bé l'LTAIPBG no estableix l'obligació de publicitat activa de les agendes oficials, això no impedeix el dret de qui ho reclami a obtenir informació relativa a les persones que s'han reunit amb l'alcalde i el motiu de la reunió, amb independència de l'existència o no d'un registre de grups d’interès locals. Sol·licita: saber amb qui s’ha reunit, entrevistat o ha parlat l’Alcalde durant el període transcorregut entre el 15 de gener i el 15 de març d’enguany, fent constar nom, data, motiu de la reunió i canal o lloc”. 3. La Reclamació presentada el 7 d’octubre de 2022 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud i fa les consideracions següents: “l'alcalde ha comentat en diverses ocasions estar en contacte amb operadors pel projecte de construcció i gestió d'una residència. En reunions febrer- març 2021 va dir que n’havia parlat amb la presidenta de l'ACRA, xxxx, dirigent de l'empresa L'Onada Serveis, l'única que s'ha presentat a la licitació i que ha rebut l'adjudicació. El mateix alcalde va dir durant el Ple març de 2021 que havia estat en contacte amb 4-5 operadors. Videoacta Ple 25/03/2021 https:// www.youtube.com/watc?v=Qt_nKNCFCTY&t=3000s) minut 48:25. Al març de 2022 el plec de clàusules ha estat modificat per part de la JGL (no pel Ple): les clàusules noves retallen contraprestacions i està escrit amb un estil de redacció i uns continguts amb indicis d'haver estat copiats d'un centre existent, que fan sospitar que s'ha adaptat a petició d'algun operador”. 4. El 13 d’octubre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 5. El 13 d’octubre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 8 de novembre de 2022 la GAIP rep l’informe municipal, que fa una exposició raonada del grau de saturació amb què es troben els serveis de la Secretaria municipal per atendre les sol·licituds d’informació pública, atesos els recursos personals de què disposa, si bé acaba posant de manifest el seu compromís en atendre el dret d’accés a la informació pública, tant dels electes, com de la resta de ciutadania. Afirma que la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació va ser estimada plenament i facilitada a la persona reclamant la informació sol·licitada. 7. El 9 de novembre de 2022 la GAIP rep les següents al·legacions de la persona reclamant: “Us faig saber que divendres vaig rebre resposta de l'Ajuntament de les Franqueses del Vallès a la meva petició d'informació sobre l'agenda de l'alcalde per un període concret, expedient 0922/2022 (registre d’entrada: 9015-2048156\2022) Se m'envia una còpia del calendari de l'alcalde amb reunions i actes de l'agenda municipal general però, en el cas de les reunions amb persones concretes, no s'especifica ni el lloc o canal, ni el motiu de la reunió; algunes persones les puc reconèixer perquè una havia estat regidora d'Agricultura (xxxx), una altra és germà d'una regidora de govern i president d'una entitat local (xxxx) però hi ha altres noms que és impossible saber si poden tenir relació amb l'expedient que estem investigant (hi ha una reunió amb una empresa dedicada a l'atenció a domicili, per exemple, que podria estar relacionada amb el tema, o no, però no s'hi fa constar el motiu de la reunió). No es recull si ha parlat amb grups d'interès del sector residencial com sospitem, perquè segurament en l'agenda oficial no es fan constar les converses no programades. Entenc que serà difícil aconseguir aquest detall però la petició era saber amb qui s'havia reunit, entrevistat o parlat, tenint en compte els grups d'interès, i la informació del "calendari" de l'alcalde és incompleta en aquest sentit”. Les al·legacions adjunten la resolució municipal d’estimació de la sol·licitud i la informació sol·licitada, és a dir: un seguit de còpies del que seria l’agenda de l’Alcalde per al lapse temporal sol·licitat. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1a.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1a.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sentència que, a la seva vegada, també ha estat confirmada per la Sala Contenciós Administrativa del Tribunal Suprem, amb la Sentència 312/2022, de 10 de març. És procedent, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa. En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada Una primera consideració, necessària per acotar l’àmbit d’aquesta Resolució: tot i que la regidora reclamant fonamenta la sol·licitud en la normativa sobre grups d’interès, allò que sol·licita literalment és “saber amb qui s’ha reunit, entrevistat o ha parlat l’Alcalde durant el període transcorregut entre el 15 de gener i el 15 de març d’enguany, fent constar nom, data, motiu de la reunió i canal o lloc”, i és a aquest objecte que s’ha de cenyir la Resolució. A més a més, vist que a les seves darreres al·legacions la regidora reclamant insisteix a tenir en compte els grups d’interès, cal recordar que les competències d’aquesta Comissió són limitades legalment al dret d’accés a la informació pública, tal com és regulat pel títol III LTAIPBG, sense que tingui competències ni per verificar ni per garantir el compliment de les obligacions de publicitat activa (títol II de la Llei), ni sobre grups d’interès, bon govern o govern obert (títols IV, V i VI de la Llei), qüestions també regulades per l’LTAIPBG, però que, si s’escau, tenen un model de garanties totalment al marge d’aquesta Comissió (títol VII de la Llei). A la vista de les anteriors consideracions, cal valorar la pretensió de la persona reclamant formulada al sol·licito reproduït per l’antecedent 2 des del punt de vista del dret d’accés a la informació pública. I, a aquests efectes, pot ser útil fer-se ressò del fonament jurídic 2 de la Resolució 302/2022, de 13 d’abril, relativa a la Reclamació 178/2022, amb objecte i pretensions molt similars als actuals i que no fa més que reproduir el criteri de la GAIP expressat a diverses resolucions precedents: “La persona reclamant demana, en format digital, la informació continguda a l’agenda de l’Alcaldessa i dels tres primers Tinents d’Alcalde de Vilanova del Vallès dels darrers 4 mesos, amb indicació de les persones amb qui s’han reunit i del motiu de la reunió i amb anonimització de les dades que cal protegir segons la resolució de la GAIP 556/2019 i el fonament jurídic número 2 de la resolució de la GAIP 251/2021 del 12 de març. A les seves al·legacions a l’informe municipal, el regidor reclamant insisteix a demanar els motius de les reunions anotades a les agendes de l’Alcaldessa i dels Tinents d’Alcalde (llevat de les eventuals anotacions de caràcter personal que puguin contenir) i a indicar que no vol les dades d’identitat de les persones físiques privades que hi puguin constar. No és la primera vegada que la persona reclamant demana aquesta mateixa informació a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès; mitjançant la Reclamació 456/2019 demanava l’agenda dels darrers tres mesos de l’Alcaldessa, i la Resolució 566/2019, després d’analitzar els límits concurrents, va concloure que “és procedent declarar el dret de la persona reclamant, tot considerant que té la condició de membre electe del mateix Ajuntament, a la informació sol·licitada indicada a l’antecedent 2, llevat de les dades que poden dur a la identitat de persones físiques vinculades per la descripció del motiu de la reunió a dades especialment protegides de l’article 9 RGPD o a dades relatives a l’honor i a la intimitat personal o familiar de l’article 164.3.a TRLMRLC”. Amb més raó, per tant, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació que sol·licita de l’agenda de l’Alcaldessa i dels tres primers tinents d’Alcalde dels darrers quatre mesos, amb indicació de les persones amb qui s’ha reunit, sens perjudici de l’anonimització de les dades d’identitat de les persones físiques amb qui s’han reunit a títol particular (ja que és la pròpia persona reclamant qui demana aquesta anonimització) i amb indicació també del motiu de la reunió, d’acord amb les precisions següents: Les agendes a les quals aquesta Resolució declara el dret del regidor reclamant a accedir-hi són les que l’Alcaldessa i els tres primers Tinents d’Alcalde tenen per a l’exercici del seu càrrec municipal, deixant per tant al marge les anotacions que puguin tenir-hi de caràcter privat, bé sigui en el pla personal o familiar o, en cas de compaginar el càrrec municipal amb una activitat professional, en el pla professional. Són també, per una altra banda, les agendes reals que utilitzen quotidianament en la seva activitat municipal, bé siguin impreses o digitals, sempre que tinguin un rastre documental. No es limiten, per tant, a l’agenda publicada al web municipal, que només s’ha de fer ressò de les reunions amb grups d’interès, sinó a l’agenda que recull totes les actuacions i reunions anotades en exercici del càrrec municipal. Els quatre mesos sol·licitats són els que van des de la data de presentació de la sol·licitud (11 de gener de 2022) enrere. Les dades identificatives i personals de les persones afectades que consten a les agendes que és procedent facilitar a la persona reclamant, d’acord amb els termes de la sol·licitud, de les consideracions fetes en aquest procediment per la persona reclamant, de les conclusions de l’informe de l’APDCAT referit a l’antecedent 11 i de les de la Resolució de la GAIP 251/2021, són les següents: les de les autoritats públiques, les de representants de grups d’interès, les de personal municipal, les de persones jurídiques i de persones físiques que les representin i les de persones que exerceixen funcions professionals. En canvi, caldria anonimitzar les dades d’identitat de persones físiques que hi constin a títol particular i en representació de sí mateixes. També és procedent facilitar a la persona reclamant la informació relativa al motiu de la reunió que consti a les agendes sol·licitades. Amb això es vol dir que la persona reclamant té dret a conèixer el motiu de les reunions o altres actuacions agendades, en els mateixos termes que consten a l’agenda, i no té empara en el dret d’accés a la informació pública la seva pretensió de què se li faciliti una breu descripció del motiu de la reunió o dels punts a tractar o tractats en determinades reunions, si aquesta descripció s’ha de redactar expressament, ja que aquest dret únicament empara l’accés a la informació existent en poder de l’Administració i, tractant-se d’agendes, això es limita a la informació que hi consta efectivament. I també es vol dir que la persona reclamant té dret a tota la informació que consti a les agendes sobre els motius de la reunions, llevat de les dades identificatives de persones físiques que segons el paràgraf anterior és procedent protegir; no té justificació l’informe municipal quan denega l’accés als motius de les reunions amb l’argument que, en una població no massa gran, podria donar indicis per conèixer la identitat de la persona privada afectada, ja que l’anonimització de la seva identitat és suficient per garantir que l’accés sol·licitat no divulga dades personals de la persona afectada, i si amb els motius anonimitzats l’electe reclamant pot deduir de qui es tracta la persona afectada, és perquè ja té coneixement d’antuvi de les circumstàncies d’aquesta persona, no perquè s’hagi estimat la seva sol·licitud”. En definitiva: la regidora reclamant té dret a saber amb qui s’ha reunit, entrevistat o ha parlat l’Alcalde durant el període transcorregut entre el 15 de gener i el 15 de març d’enguany, fent constar nom, data, motiu de la reunió i canal o lloc, sempre que hi hagi a disposició de l’Ajuntament el corresponent rastre documental de les dades sol·licitades, sens perjudici de la necessitat d’anonimitzar les dades d’identitat de persones físiques que hi constin a títol particular i en representació de sí mateixes, sense que el dret d’accés a la informació pública empari la pretensió de la persona reclamant d’accedir a dades o motius d’eventuals reunions de l’Alcalde que no estiguin documentades perquè, amb caràcter general, el dret d’accés a la informació pública no empara pretensions que comportin la necessitat d’elaborar expressament informació. A la seves darreres al·legacions la persona reclamant fa constar que “la petició era saber amb qui s'havia reunit, entrevistat o parlat, tenint en compte els grups d'interès, i la informació del "calendari" de l'alcalde és incompleta en aquest sentit”. La pretensió d’obtenir la informació de les reunions de l’Alcalde “tenint en compte els grups d’interès” no és formulada per la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent 2. I si la persona reclamant invoca les obligacions de transparència sobre les relacions entre les autoritats públiques i els grups d’interès, ja s’ha raonat més amunt que aquesta és una qüestió que queda al marge de les competències de la GAIP i, per tant, d’aquest procediment. Les al·legacions de la regidora reclamant adjunten el que la resolució municipal, que també s’adjunta, qualifica d’agenda de l’Alcalde per al període sol·licitat; aquest document, sens dubte, no recull la referència a totes i cada una de les persones amb qui s’ha vist l’Alcalde, i menys encara els motius de les reunions. Cal entendre, per tant, que satisfà només parcialment la sol·licitud. La satisfacció del dret de la regidora reclamant a la informació sol·licitada requereix que, a més, l’Ajuntament li faciliti també l’altra informació de la que disposi que pugui documentar reunions o contactes addicionals de l’Alcalde i les motivacions respectives. Ateses les anteriors consideracions, és procedent declarar la pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació, en relació amb la informació facilitada per l’Ajuntament a la persona reclamant, i estimar parcialment la Reclamació, en relació amb els contactes i motivacions que, si s’escau, no constin a la informació facilitada però tinguin rastre documental a l’Ajuntament. Així mateix, és procedent inadmetre parcialment la Reclamació en relació amb les pretensions de la persona reclamant respecte dels grups d’interès, d’acord amb les consideracions fetes per aquest fonament jurídic. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 17 de novembre de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 922/2022 i declarar el dret de la regidora reclamant a saber amb qui s’ha reunit, entrevistat o ha parlat l’Alcalde durant el període transcorregut entre el 15 de gener i el 15 de març d’enguany, fent constar nom, data, motiu de la reunió i canal o lloc. 2. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació 922/2022, en relació amb la informació sol·licitada que l’Ajuntament ha lliurat a la persona reclamant (l’agenda de l’Alcalde). 3. Inadmetre parcialment la Reclamació 922/2022, en relació amb les pretensions de la persona reclamant respecte dels grups d’interès, d’acord amb les consideracions fetes pel fonament jurídic 2. 4. Requerir a l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 que encara no li ha lliurat dins del termini màxim de quinze dies, tot indicant motivadament que se li haurà facilitat tota la informació sol·licitada que es trobi a disposició de l’Ajuntament. 5. Requerir a l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 922/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.