Reclamación de acceso a un dictamen jurídico al Ayuntamiento del Vendrell finalizada por inexistencia de la información

Resolució 3/2022, de 5 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 922/2021 Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell Informació reclamada: Còpia d’un dictamen jurídic. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: L’Ajuntament ha manifestat, a la persona reclamant i a la GAIP, que el dictamen objecte de reclamació no s’ha emès. La GAIP no disposa de facultats inspectores que li permetin comprovar directament la inexistència d’aquest dictamen als arxius municipals, i les seves resolucions es fonamenten en la presumpció de veracitat de les resolucions administratives, sense valorar possibles contradiccions amb altres manifestacions o estipulacions contractuals. Per tant, a la vista de la manifestació expressa feta en el marc d’aquest procediment de que el dictamen reclamat no s’ha emès, de la què la persona reclamant en pot derivar les conseqüències que corresponguin quant a l’incompliment contractual, cal declarar la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquesta reclamació, i finalitzar aquest procediment per aquest motiu. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Dictamen jurídic. Reclamació contra silenci. Informació inexistent. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 18 d’octubre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 922/2021, presentada per un electe local contra l’Ajuntament del Vendrell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 4 d’octubre de 2021 la persona reclamant presenta una instància al registre de l’Ajuntament del Vendrell mitjançant la qual exposa: “L’Ajuntament del Vendrell va licitar el contracte “Servei per la redacció d’un dictamen jurídic relatiu a la sol·licitud efectuada per l’adjudicatària de la zona blava de reequilibri econòmic del contracte derivada de la pèrdua de places d’aparcament objecte de la concessió” que es va adjudicar en reunió de la Junta de Govern del 28 de juny de 2021 a la fundació URV” i demana la còpia del dictamen jurídic adjudicat a la Fundació URV. 3. La Reclamació presentada el 18 d’octubre de 2021 assenyala que reclama atès que l’Administració no li ha lliurat la informació demanada. 4. El 21 d’octubre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 21 d’octubre de 2021, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 22 de novembre de 2021 la GAIP reitera a l’Ajuntament del Vendrell el requeriment d’informació assenyalat a l’antecedent anterior. 7. El 23 de novembre de 2021 l’Ajuntament del Vendrell tramet a la GAIP la informació que ha lliurat a la persona reclamant, amb data 14 de desembre, juntament amb l’evidència de la notificació practicada. De la informació tramesa se’n desprèn que l’Ajuntament ha informat de què el dictamen jurídic objecte de la reclamació encara no s’ha emès. 8. El 27 de desembre de 2021 la persona reclamant s’adreça a la GAIP fent constar la contradicció de la resposta rebuda per l’Ajuntament i les manifestacions fetes pel regidor de contractació en el Ple de 25 d’octubre de 2021, que afirmaria haver-lo rebut. 9. En la mateixa data, el regidor reclamant adreça un correu electrònic a la GAIP mitjançant el qual exposa que al Ple Ordinari del 25 d’octubre de 2021, el regidor de contractació, hauria afirmat haver rebut la informació que ell reclama. Fa constar, igualment, que l’encàrrec de serveis adjudicat a la FRV establia un termini de dos mesos per lliurar aquest dictamen, i que n’han transcorregut més de sis, el que faria suposar que el lliurament ha de ser immediat, i demana que la resolució estableixi l’obligació de l’Ajuntament de lliurar-li tan bon punt en disposi, sense necessitat de sol·licitar-lo en un nou procediment d’accés, per evitar demores. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar- ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació L’Ajuntament ha manifestat, a la persona reclamant i a la GAIP, que el dictamen objecte de reclamació no s’ha emès. La GAIP no disposa de facultats inspectores que li permetin comprovar directament la inexistència d’aquest dictamen als arxius municipals, i les seves resolucions es fonamenten en la presumpció de veracitat de les resolucions administratives, sense valorar possibles contradiccions amb altres manifestacions o estipulacions contractuals. Per tant, a la vista de la manifestació expressa feta en el marc d’aquest procediment de que el dictamen reclamat no s’ha emès, de la què la persona reclamant en pot derivar les conseqüències que corresponguin quant a l’incompliment contractual, cal declarar la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquesta reclamació, i finalitzar aquest procediment per aquest motiu. La persona reclamant demana en les darreres al·legacions que tanmateix aquesta resolució declari l’obligació de l’Ajuntament a lliurar-li el dictamen un cop en disposi, sense necessitat de tornar-lo a sol·licitar. Aquesta petició no pot ser atesa, perquè el dret d’accés a la informació pública només es pot projectar sobre la informació preexistent a la sol·licitud, i aquest dictamen, segons afirma l’Ajuntament, no s’ha emès, i per tant, és inexistent encara, pel què no pot ser objecte d’obligacions imposades per aquesta Comissió en el marc d’aquest procediment, sens perjudici d’altres mesures a l’abast de la persona reclamant com a regidora per fer-ne un seguiment i del seu dret a sol·licitar- lo, quan estigui elaborat, i reclamar—lo davant d’aquesta Comissió si aquella sol·licitud no és atesa dins del termini de quatre dies hàbils que fixa l’article 164.3 TRLMRLC. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 de gener de 2022, resol per unanimitat finalitzar la reclamació 922/2021, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.