Reclamación de acceso a un informe de la Diputación sobre Can Giralt desestimada por inexistencia del documento en los servicios municipales

Resolució 985/2022, de 24 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 920/2022 Administració reclamada: Ajuntament de les Franqueses del Vallès Informació reclamada: Un informe demanat per l’Ajuntament a la Diputació. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: Segons els antecedents, l’Ajuntament va desestimar en termini la sol·licitud d’informació pública perquè no hauria rebut el segon informe demanat per la persona reclamant. Tot i que aquesta aporta indicis (manifestacions orals en un òrgan municipal, comentaris en un grup de whatsapp) de l’existència del segon informe sol·licitat, no són indicis que acreditin que l’informe sol·licitat estigui en poder dels serveis de l’Ajuntament (atribut aquest, el d’informació en poder dels serveis “de la corporació”, que és el que fa servir l’article 164.1 TRLMRLC per definir l’àmbit on s’estén el dret d’accés a la informació pública dels i de les electes locals), i menys encara que siguin oposables al fet de la manca d’enregistrament municipal del segon informe sol·licitat, que tampoc seria conegut pels serveis tècnics afectats. Paraules clau: Ajuntaments. Electes locals. Informació inexistent. Informes de la Diputació. Urbanisme. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 7 d’octubre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 920/2022, presentada per una electa municipal contra l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 8 de setembre de 2022 la regidora reclamant demana a l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès còpia del segon informe de la Diputació sobre Can Giralt. 3. El 5 d’octubre de 2022 l’Ajuntament contesta la sol·licitud anterior indicant que la Diputació de Barcelona no ha fet cap entrada al registre municipal en relació amb el segon informe sobre can Giralt. En conseqüència, desestima la sol·licitud. També indica a la reclamant que tan bon punt l’Ajuntament disposi de l’informe sol·licitat li serà comunicat. 4. La Reclamació presentada el 7 d’octubre de 2022 fa les consideracions següents: “L'Ajuntament disposa d'aquest informe però no el facilita amb l'argument que la Diputació no l'ha entrat per registre. Hi ha diversos testimonis i proves que confirmen que el té. Aquest informe és necessari per tal de permetre avançar en el compliment dels acords d'una moció presentada el 2020 (pàgina 26 del document Estat de les mocions). En Juntes de Portaveus mensuals, l'Àrea d'Urbanisme sempre ha dit que estaven pendents d'aquest informe, donant a entendre que no s'havia rebut. El passat dia 4/09/2022, el vaig tornar a demanar durant el transcurs d'una comissió informativa i la regidora que presidia la sessió va dir que li constava que s'havia rebut però que ho confirmaria amb Alcaldia. Al cap de dos dies, aquesta regidora ens confirma al grup de whatsapp de regidors que s'ha rebut. El demano. El reclamo al Ple. L'alcalde no nega tenir-lo, diu que ens el farà arribar quan la Diputació l'entri per registre. 5. El 13 d’octubre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 13 d’octubre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 8 de novembre de 2022 la GAIP rep l’informe del Secretari accidental de l’Ajuntament que, després de posar de manifest la saturació que pateixen els serveis de Secretaria per atendre el gran nombre de sol·licituds d’informació pública existents, fa les consideracions següents: “En data 21 d’abril de 2022 l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès va trametre un ofici a la Gerència de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona amb Registre de sortida de l’ajuntament núm. 2022-S-RC-1882 i número de Registre d’Entrada la Diputació de Barcelona núm. 202210065475. En l’ofici es sol·licitava “l’emissió d’un informe de nivell de protecció actual de l’edifici de l’Agroquímica i possible nivell de protecció futur en funció del seus valors històrics, arquitectònics i documentals”. Després de realitzar una recerca en el Registre General d’Entrades de l’Ajuntament des del dia 21 d’abril de 2022 fins el dia 31 d’octubre de 2022, el sotasignat no ha trobat cap ofici ni instància adreçada a l’àrea d’urbanisme d’aquest ajuntament que contingui o adjunti l’informe sol·licitat el dia 21 d’abril de 2022. L’àrea d’urbanisme ha confirmat verbalment al sotasignat que, a dia d’avui, no s’ha rebut a través del Registre d’Entrada l’informe sol·licitat. De conformitat amb l’article 77 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, tots els membres de les Corporacions locals tenen dret a obtenir de l’Alcalde o president o de la Comissió de Govern tots els antecedents, dades o informacions que estiguin en poder dels serveis de la Corporació i que siguin necessaris per al desenvolupament de la seva funció. La sol·licitud d’exercici del dret recollit en el paràgraf anterior ha de ser resolta motivadament en els quatre dies naturals següents al de la seva presentació. L’article 164 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, desenvolupa el precepte anterior, establint el següent: (...) El sotasignat no es pot pronunciar sobre tot allò que qualsevol càrrec electe, inclòs l’alcalde, manifesti verbalment durant la celebració de reunions, comissions o sessions plenàries, així com aquelles comunicacions que es puguin produir entre els regidors i regidores mitjançant sistemes de missatgeria instantània (whatsapp). El sotasignat desconeix si algun membre de la Corporació disposa d’algun esborrany o document que hagi pogut rebre per algun canal que no sigui mitjançant el Registre d’Entrada de l’Ajuntament. Tal i com s’ha manifestat en l’antecedent sisè, no hi ha constància de la recepció a través del Registre d’Entrada de l’Ajuntament de l’informe “de nivell de protecció actual de l’edifici de l’Agroquímica i possible nivell de protecció futur en funció del seus valors històrics, arquitectònics i documentals” (l’edifici de l’Agroquímica és el mateix que l’edifici conegut amb el nom de “Can Giralt”) sol·licitat per aquest Ajuntament el dia 21 d’abril de 2022. La regidora sra. xxxx té dret a tenir accés a l’informe de nivell de protecció actual de l’edifici de l’Agroquímica i possible nivell de protecció futur en funció dels seus valors històrics, arquitectònics i documentals tant bon punt l’Ajuntament en tingui possessió del mateix”. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1a.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1a.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sentència que, a la seva vegada, també ha estat confirmada per la Sala Contenciós Administrativa del Tribunal Suprem, amb la Sentència 312/2022, de 10 de març. És procedent, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa. En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. La Reclamació ha de ser desestimada Segons els antecedents, l’Ajuntament va desestimar en termini la sol·licitud d’informació pública perquè no hauria rebut el segon informe demanat per la persona reclamant. Tot i que aquesta aporta indicis (manifestacions orals en un òrgan municipal, comentaris en un grup de whatsapp) de l’existència del segon informe sol·licitat, no són indicis que acreditin que l’informe sol·licitat estigui en poder dels serveis de l’Ajuntament (atribut aquest, el d’informació en poder dels serveis “de la corporació”, que és el que fa servir l’article 164.1 TRLMRLC per definir l’àmbit on s’estén el dret d’accés a la informació pública dels i de les electes locals), i menys encara que siguin oposables al fet de la manca d’enregistrament municipal del segon informe sol·licitat, que tampoc seria conegut pels serveis tècnics afectats. En aquestes circumstàncies, és procedent entendre que la desestimació municipal de la sol·licitud és justificada en dret, motiu pel qual cal desestimar també la Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 24 de novembre de 2022, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 920/2022 perquè la desestimació municipal de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació és fonamentada en dret i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.