Reclamación de acceso a actas de inspección de actividad de licencia ambiental del local KISS en Salou, estimada por la GAIP

Resolució 1182/2023, de 14 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 919/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Salou Informació reclamada: Còpia de les actes d’inspecció d’activitat d’una llicència ambiental. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació reclamada fa referència a l’exercici de les funcions que té l’Ajuntament en el marc d’inspecció i control de matèria d’activitats econòmiques i recreatives, i per tant, és informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, que pot ser objecte del dret d’accés garantit per l’article 18.1 LTAIPBG. En relació a la disposició de la TAAD 863 invocada per l’Ajuntament en cas d’haver-se aplicat ha de figurar en el Registre de destrucció de documents. En cas contrari, no suposarà un criteri per excloure el període sobre el qual s’hagués pogut aplicar aquesta TAAD. Pel que al límit contingut a l’article 21.1.b) LTAIPBG (investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries) cal emfasitzar que en el marc d’aquesta Reclamació hem de ponderar únicament i exclusivament en relació amb el seu objecte i no amb les actuacions futures derivades de possibles infraccions detectades arran d’aquestes inspeccions, sobre les quals no es demana el dret d’accés. Paraules clau: Ajuntaments. Activitats. Inspeccions. Llicències ambientals. Registre de destrucció. TAAD. Límits. Reclamació contra silenci. Caràcter abusiu. Igualtat entre les parts. Estimació. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents El 27 de setembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 919/2023 presentada per l’Associació de Veïns Salou Est contra l’Ajuntament de Salou, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona manifesta que no ha rebut resposta per part de l’Administració. El 28 de març de 2023 l’Associació de veïns va presentar una sol·licitud d’accés a la informació (SAIP) en els següents termes: “Els demanem, emparats amb el Dret d’Accés a la Informació Pública, copia de les actes d’inspecció portades a terme des de la data de concessió de la llicència, tan ambientals, com de qualsevol tipus”. Es refereix en la SAIP a la llicència atorgada el 14 de desembre de 2007 al local anomenat comercialment KISS. El 23 de maig, l’Associació reitera aquesta petició d’informació pública. En la Reclamació presentada es concreta l’objecte en els següents termes: “Copia Actes inspeccions activitat KISS des de data Llicencia 2.007. Es llicencia ambiental”. El 10 d’octubre de 2023 la GAIP comunica a la persona reclamant que acrediti la representació d’acord amb la qual al·lega reclamar i li comunica que d’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposa d’un termini de 10 dies per a fer-nos arribar aquesta documentació transcorregut el qual, si no esmena aquestes mancances, s’entendrà que desisteix de la vostra reclamació. També se li comunica que la tramitació de la reclamació resta suspesa mentre no rebem aquesta esmena o mentre transcorri el termini per a la seva presentació. En la mateixa data, la persona reclamant presenta a la GAIP la documentació requerida que acredita la seva representació. El 17 d’octubre de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. Aquesta notificació va ser acceptada el dia 22. El 19 d’octubre de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Salou i l’informa que es tramitarà el procediment de mediació previst a l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). Se l’informa que serà convocat a una sessió de mediació i que amb aquesta finalitat cal que amb caràcter urgent i en tot cas abans del termini de cinc dies, ens feu arribar les dades identificatives i de contacte. Igualment a l’empara dels articles 33.4 i 34.1 del Reglament de la GAIP se’ls hi requereix que, dins del termini de quinze dies, trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva, identificació de terceres persones i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 20 d’octubre de 2023, l’Ajuntament comunica les dades de la persona que actuarà com a representant en el procés de mediació, així com les dades suggerides i format de celebració. El 24 d’octubre de 2023 la persona reclamant presenta el desistiment al procés de mediació i sol·licita que es continuï amb el procediment ordinari. El 8 de novembre la GAIP comunica la renúncia al procés de mediació a l’Ajuntament de Salou i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 20 de novembre la GAIP rep l’informe i l’expedient requerit a l’Ajuntament del que es desprèn que: 12.1. Que la SAIP presentada el 28/03/2023 es va derivar a la Unitat d’Activitats (UA) que el va associar a l’expedient 4462/2023 atès que les SAIP es portaven, en aquell moment, de forma descentralitzada pels diversos centres gestors. 12.2. Que per acord de Ple, el 19 d’abril de 2023 (per error es refereix a l’any 2024) es va designar la Unitat de Govern Obert com a Unitat d’Informació de l’Ajuntament d’acord amb l’article 3 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública (DTAIP), per tal de desenvolupar les tasques relacionades amb la coordinació, la comunicació, el suport i l’assessorament a les unitats dependents i a la ciutadania en l’àmbit de la publicitat activa i l’accés a la informació pública. 12.3. Davant la reiteració de la SAIP, es deriva a la UA que la incorpora a l’expedient 4462/2023. 12.4. Arran de la interposició d’aquesta Reclamació es demana informe a UA que diu: ““En relació a la NRI de data 9- 11-2023 tinc a bé comunicar-vos que les actes d’inspecció del local KISS des de 2007 han de ser facilitades per la Policia Local, doncs són realitzades per aquest cos de seguretat i, moltes d’elles, no són lliurades a l’Ajuntament, no podent donar resposta al sol·licitat.” 12.5. El 15 de novembre es deriven les SAIP a la Unitat de Govern Obert i es demana informe a la Policia Local que el 17 del mateix mes diu: “aquesta documentació ha de ser lliurada pel departament d’Activitats, el qual disposa de totes les actes de denúncies i actes d’inspecció aixecades per part de la Policia Local. Aquestes actes, es tractin o no d’una infracció que es tramita per l’ajuntament per raó de la matèria, o bé pertanyin al Servei Territorial del Joc i d'Espectacles a Tarragona, sempre s’informa al departament d’Activitats, qui disposa de tota la informació de la llicència de l’establiment en qüestió. A més també disposes de les inspeccions que realitzen els enginyers i arquitectes de l’Ajuntament i d’aquelles denúncies i escrits que puguin presentar els ciutadans”. 12.6. “Es fa constar a aquesta Comissió que consta un procediment contenciós administratiu en curs, interposat per la reclamant, en representació de la Comunitat de Propietaris de l’Edifici Senator, davant el Jutjat Contenciós número 1 de Tarragona (Procediment Ordinari 208/2023- A) contra l’Ajuntament de Salou en relació a l’establiment KISS 7, S.L., societat explotadora del local KISS”. 12.7. Igualment, s’informa a aquesta Comissió que dels 52 expedients que ha tramitat aquesta Unitat per procediment ordinari amb resolució, des del dia 19 d’abril de 2023, 26 sol·licituds, corresponen a la recurrent, sens perjudici de les realitzades amb anterioritat de les quals 23 estan relacionades amb l’esmentat establiment. Tanmateix s’informa que de totes elles, 20 han estat resoltes i estimades en termini, llevat dos desestimades per documentació inexistent i una inadmesa per abús de dret”. 12.8. Considera que les actes d’inspecció són informació pública i refereix als límits de l’article 20.2 i 3 LTAIPBG. I afegeix que “en relació expressa al límit continguts a l’art. 21.1.b) LTAIPBG i 69.3 DLTC (Dictamen 1/2016, resolucions de la Reclamació 119/2016 i 87/2017) convé diferenciar entre els resultats de la inspecció i les seves conseqüències com l’inici del procediment sancionador. Per tant, es refereix a expedients que responen a l’exercici de la potestat sancionadora i també a aquelles actuacions que podrien derivar en un posterior, motivat per l’exigència d’algun tipus de responsabilitat. Per contra, no serà d’aplicació en procediments no relacionats amb la citada facultat sinó que consisteixen en inspeccions administratives realitzades en exercici de les competències de limitació o control d’activitats per verificar el compliment de requisits legals o normatius (Resolució 5/2017), en aquest cas, en virtut del disposat a l’art. 132 del Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives les actes d’inspecció i control. Pel que fa al límit d’accés a les inspeccions es determina un accés lliure en cas de persones jurídiques, llevat que continguin dades de persones físiques en què caldrà ponderar d’acord amb l’art. 24.2 LTAIPBG, i parcial en cas que sigui una persona física. Aquest límit tampoc és invocable a sancions ja imposades o fermes, quan les investigacions prèvies van finalitzar sense concloure en cap procediment sancionador (Resolució 45/2018) o quan ja es pugui provar que la informació sol·licitada es coneguda prèviament per la persona encausada en un procediment judicial, sancionador o disciplinari (Resolució 92/2018). En el cas concret atès l’extens àmbit temporal que es demana haurà d’estar-se als períodes de conservació de la TAAD 863 de la CNAATD l’eliminació de les quals haurà de constar acreditada al registre d’eliminació de documents (Resolució 381/2023).” 12.9. Per tot això, informen: - que no procediria atorgar l’accés a les actes d’inspecció de l’any en curs de les que en pugui derivar un procediment sancionador o que puguin formar part d’una estratègia processal en el procediment contencions substanciat davant el Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona. Aquest extrem es podrà concretar un cop sigui facilitada a aquesta Unitat la informació per part del departament competent. - que procediria atorgar l’accés a la resta d’actes d’inspecció relacionades amb la SAIP que compleixin amb els requisits esmentats al fonament jurídic segon, és a dir, les relacionades amb les inspeccions administratives (vegeu punt 12.8). - adjunten còpia dels expedients 4462/2023 (UA) i 15356/2023 (Unitat de Govern Obert). - informen de la tercera part afectada. El 5 de desembre de 2023 la GAIP tramet aquesta notificació a la persona reclamant per al seu coneixement. La notificació és acceptada el dia 29. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada i límits La informació reclamada, -actes d’inspecció d’activitats -, és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). D’acord amb els antecedents descrits, l’Administració reclamada ha plantejat en el marc d’aquest procediment diferents qüestions que anirem analitzant en la Resolució. Pel que fa al sistema organitzatiu de les unitats d’informació, tal i com disposa l’article 3.3 del Decret 8/2021 “les administracions públiques diferents a l'Administració de la Generalitat són competents, en virtut de la seva autonomia, per designar les unitats d'informació amb la denominació que estimin procedent, així com per organitzar, atribuir i exercir les funcions d'aquestes unitats de la manera que considerin”. Per tant, no correspon valorar a aquesta Comissió res al respecte més enllà de recalcar que l’Ajuntament resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de l’LTAIPBG i queda obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.a) de l’esmentada Llei. En primer lloc i pel que fa a la invocació de la Resolució 381/2023 per part de l’Ajuntament en relació a la Taula d’Avaluació i Accés Documental (TAAD 863, DOGC 7133) relativa a les inspeccions i controls en matèria d’activitats econòmiques i recreatives que tenen la funció de garantir la permanent adequació de les instal·lacions i el desenvolupament de l’activitat als requeriments legals aplicables i, més específicament, als termes fixats en l’autorització, llicència o comunicació prèvia amb declaració responsable sobre l’inici de l’activitat estableix com a criteri general l’accés lliure en el cas de persones jurídiques i accés parcial en el cas que es tracti d’una persona física. Les inspeccions que afecten a persones jurídiques ocasionalment poden contenir dades personals que no són especialment protegides ni merament identificatives directament relacionades amb l’organització, funcionament o activitat pública de l’Administració. En el cas que es tracti de persones físiques, majoritàriament contenen dades personals especialment protegides, d’acord amb l’art. 9 de la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals. Tanmateix, l’article 24.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern estableix que “es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut; b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin; c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat; d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones”. L’article 25 d’aquesta mateixa llei estableix l’accés parcial a la informació i a la documentació públiques en els casos que afecti els límits dels articles 21, 23 i 24”. Pel que fa la disposició, s’estableix la destrucció total en un termini de tres anys des de la finalització de l’expedient, sempre que hagin transcorregut quatre anys de la data de la resolució, en el cas que n’hi hagi. En cas que s’hagi aplicat aquesta TAAD a la documentació n’ha de quedar constància en el registre d’eliminació de documents amb els camps informatius establerts en l’art. 12 del Decret 13/2008 de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents i donar-ne publicitat activa tal i com estableix l’article 35 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents. En cas que NO s’hagi aplicat la TAAD, es considera informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG. Per tant, malgrat l’àmbit temporal de la informació pública de la que es demana accés sigui extens, no suposarà un criteri per excloure el període sobre el qual s’hagués pogut aplicar aquesta TAAD. En segon lloc, l’Ajuntament de Salou invoca en el seu informe el Dictamen 1/2016, resolucions de la Reclamació 119/2016 i 87/2017, en relació amb el límit contingut a l’article 21.1.b) LTAIPBG (investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries) per diferenciar entre els resultats de la inspecció i les seves conseqüències com l’inici del procediment sancionador. I entén que la doctrina referida “es refereix a expedients que responen a l’exercici de la potestat sancionadora i també a aquelles actuacions que podrien derivar en un posterior, motivat per l’exigència d’algun tipus de responsabilitat. Per contra, no serà d’aplicació en procediments no relacionats amb la citada facultat sinó que consisteixen en inspeccions administratives realitzades en exercici de les competències de limitació o control d’activitats per verificar el compliment de requisits legals o normatius (Resolució 5/2017), en aquest cas, en virtut del disposat a l’art. 132 del Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives les actes d’inspecció i control”. En relació amb els límits que puguin derivar-se de les actes d’inspecció en el cas que es poguessin dirimir responsabilitats administratives futures, cal emfasitzar que en el marc d’aquesta Reclamació hem de ponderar única i exclusivament respecte al seu objecte, - actes d’inspecció d’activitat d’una llicència ambiental des de la data de la concessió (2007) fins a la data de la SAIP (03/2023)- i no de les actuacions futures derivades de possibles infraccions detectades arran d’aquestes inspeccions, de les que no es demana el dret d’accés. En aquest sentit, la informació pública objecte del dret d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés, amb independència de la data d'entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, d’acord amb l’article 53.2 del ja referit Decret 8/2021. En aquest mateix sentit s’expressa la Resolució de la Reclamació 119/2016 invocada deixant les conseqüències de les inspeccions al marge de la informació sol·licitada. Pel que fa a la invocació a la resolució de la Reclamació 87/2017, aquesta Comissió no procedeix a valorar-la, donat que es tracta d’un cas que res té a veure amb el que ens ocupa i va finalitzar per pèrdua d’objecte. En relació amb el límit contingut a l’article 21.1.b) LTAIPBG l’Ajuntament invoca el Dictamen 1/2016 de la GAIP (FJ 2) que es refereix a les funcions administratives de vigilància o tutela, inspecció i control (apartat 3r). Les actes d’inspecció objecte de reclamació, són el resultat de funcions administratives diferents a les funcions d’investigació o la sanció de les infraccions administratives o disciplinàries. I en el cas d’inspecció sobre activitats privades “l’aplicació de limitacions a l’accés pot ser justificable tant per protegir l’eficàcia del mateix procediment d’inspecció (en la mesura que el coneixement del contingut del procediment abans de la seva finalització per part de la mateixa persona inspeccionada podria facilitar-li l’elusió de responsabilitats), com també per protegir els drets i els interessos privats de la persona inspeccionada”. Tenint això en compte, “les administracions catalanes poden ponderar l’aplicació d’aquest límit, que en determinades circumstàncies segurament també es podrà emparar, a més a més, en els límits de les lletres b, relativa a la investigació d’infraccions administratives (si es tracta de protegir l’eficàcia de la funció pública d’inspecció), i f, relativa a la protecció de drets privats legítims (si es tracta de protegir drets o interessos privats de la persona investigada) de l’article 21.1 LTAIPBG”. Així doncs i, tal i com expressa el Dictamen 1/2016 és necessari ponderar els límits previstos en les lletres b i f. Donat que l’Ajuntament només ha invocat el límit contingut en l’article 21.1.b) LTAIPBG i 69.3 DTAIP, es procedeix a considerar si en les actes hi poden incórrer límits derivats de la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries. L’article 69.3 que el desenvolupa concreta que “s'entén que l'accés a la informació pública pot perjudicar la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries en la mesura que, entre d'altres, pugui obstaculitzar, dificultar o interferir una investigació en curs, destruir proves o sostreure els presumptes infractors o persones investigades de l'acció de la justícia o de l'activitat sancionadora de l'administració pública, així com qualsevol altra conducta que pugui comprometre el procediment en tràmit o entorpir o perjudicar l'èxit de les actuacions en curs”. Les actes d’inspecció, en el marc de la seva funció administrativa d’inspecció i control, no compleixen en cap cas aquests requisits més enllà de deixar constància de la correcta adequació o no de les instal·lacions i el desenvolupament de l’activitat als requeriments legals aplicables. Altra qüestió seria, el possible expedient d’infracció administrativa o disciplinària que se’n pugui derivar en posterioritat per l’incompliment d’aquests requeriment legals i que no són objecte d’aquesta Reclamació. Així doncs, aquesta Comissió considera que no es pot aplicar aquest límit en cap de les actes d’inspecció que estiguin a disposició de l’Ajuntament, tenint en compte que en cas d’haver aplicat la TAAD 863 cal que consti l’eliminació en el Registre de destrucció de document (article 12 del Decret 13/2008). Per això, és procedent estimar el dret d’accés a la informació pública reclamada fent palès que és responsabilitat exclusiva de l’Ajuntament aplicar el règim previst als articles 24 i 25 de LTAIPBG als efectes de complir amb la normativa relativa a la protecció de dades personals, en el moment d’executar d’aquesta resolució. Igualment, l’Ajuntament de Salou té la obligació de notificar, si escau, als tercers afectats per la sol·licitud d’accés a la informació que queda obligat lliurar-la en els termes d’aquests a resolució, a fi que puguin exercir les accions que corresponguin en la defensa dels seus drets o interessos. En el cas que no disposi de la informació reclamada així ho ha de fer constar explícitament, sense que quedi obligat per aquesta resolució a produir-la. 3. Sobre el límit de la igualtat de les parts en els processos judicials L’Ajuntament refereix l’existència d’un procediment contenciós administratiu en curs interposat per la persona reclamant en representació d’una comunitat de propietaris. Tot i que no l’invoca com a límit, aquesta Comissió considera que no és procedent entrar a valorar aquesta qüestió, atès que afecta a un procediment d’una persona jurídica diferent a la reclamant, malgrat pugui ser coincident la mateixa persona física. Afegir que aquest fet, que pot ser temporal al tractar-se d’una comunitat de propietaris, pot ser motivat per la preocupació veïnal a l’activitat que desenvolupa el local i no fa més que emfasitzar l’interès públic a les actes d’inspecció. 4. En relació amb el volum de sol·licituds Pel que fa a la consideració sobre el gran volum de sol·licituds d’informació, cal dir que l’aplicació de la figura de l’abús de dret al règim d’accés a la informació pública d’acord amb LTAIPBG no preveu que puguin ser inadmeses les sol·licituds d’accés repetitives o abusives. Només resulta adequada quan la finalitat pretesa amb l’accés no sigui l’obtenció d’informació per tal de controlar l’acció pública, sinó obstruir el normal funcionalment de l’Administració com a mesura de pressió per a l’obtenció d’un interès privat o com acció de venjança, cosa que haurà d’acreditar la part reclamada. Per tant, la condició d’abusiva d’una sol·licitud d’accés té a veure amb la finalitat amb què s’exerceix aquest dret i no pas amb el volum de la informació que es sol·licita. En aquest cas, que la persona reclamant (que no l’entitat reclamant) hagi presentat vint-i-sis SAIP des del 19 d’abril (data de creació de la Unitat de Govern Obert com a Unitat d’Informació de l’Ajuntament) i que vint-i-tres estiguin relacionades amb aquest establiment no justifica en cap cas determinar l’abús dret. 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un o més expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació podria estar classificada dins el nivell Verificació i control d'activitats (codi 0173), i en la sèrie Controls periòdics d'establiments de concurrència pública (3034) i/o Verificació i control d'activitats (2578). 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de desembre de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 919/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de Salou que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Salou a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 919/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.