Solicitud de datos sobre tenencia de vehículos, población y viviendas en Vilassar de Mar con resultado de estimación parcial

Resolució 66/2023 , de 2 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 918/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Vilassar de Mar Informació reclamada: Informació sobre la tinença de vehicles. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: La informació sol·licitada demana el nombre de vehicles que paguen l’impost de circulació al municipi de Vilassar de Mar. Aquesta dada global, si bé fa referència a la recaptació d’un impost municipal, no queda afectada pel caràcter reservat de la informació fiscal previst a l’article 95 de la Llei general tributària i aplicable als procediments d’accés a la informació en virtut de l’article 21.1.c i 21.2 LTAIPBG, en la mesura en què no es demanen dades referides a un deute fiscal concret (import, abonament, exaccions...) ni a un subjecte fiscal obligat identificat o identificable de manera individualitzada, sinó dades de recaptació agregades i globals. La sol·licitud no especifica una data concreta respecte de la qual es demani la informació, de manera que l’Ajuntament complirà donant l’import de la recaptació anual de l’IVTM referida a l’any anterior a la presentació de la sol·licitud. En el cas que la gestió informatitzada de les bases de dades municipals permeti una extracció automatitzada de les dades agregades de la forma sol·licitada, no sembla que hi hagi impediment per al seu accés, vist que no es tracta d’informació personal ja que les dades de persones que tenen un o més vehicles no informaria sobre la situació particular de cap persona física concreta. Però si l’explotació del sistemes de dades de l’Ajuntament no permet relacionar de forma automatitzada els camps demanats, i facilitar la informació de la forma en què interessa la persona reclamant requereix d’un esforç ingent d’inversió de recursos humans, caldrà ponderar si resulta proporcional aquesta càrrega de treball al personal públic en benefici exclusiu de la persona reclamant. Certament, una adequada tramitació i resolució de la sol·licitud d’informació per part de l’Ajuntament de Vilassar de Mar li hauria permès invocar, si era el cas, la complexitat de la tasca d’elaboració per inadmetre la sol·licitud, i si no ho ha fet, semblaria inadequat apreciar-la. Tanmateix, la desídia de l’Administració i la seva inactivitat no hauria de perjudicar l’interès general en el bon funcionament de l’organització i dels serveis públics, de manera que resulta adequat ponderar aquesta circumstància d’ofici en casos, com aquest, en què es demana informació elaborada i sistematitzada de forma diferent a com de ben segur en disposa l’Administració. Paraules clau: Ajuntaments. Impostos. Vehicles. Domicilis. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’administració. Informació fiscal. Informació privada. Tasca complexa d’elaboració. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 7 d’octubre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 918/202 2, presentada contra l’Ajuntament de Vilassar de Mar en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 17 de juny de 2022, la persona reclamant presenta una instància que demana: “Disposar de les dades següents: - número de turismes en particular que paguen IVTM a Vilassar de Mar per adreça del nucli urbà (descomptant cases de camp) ; - número de turismes que paguen IVTM al nucli urbà de Vilassar de Mar per titular; - població total major de 18 anys; - població total major de 65 anys; - número d’habitatges al nucli urbà de Vilassar (sense comptar cases de camp). Demanem les dades de turismes agregades, amb la següent estructura: número d'adreces que no tenen cap turisme registrat, número d'adreces que en tenen un, número d'adreces que en tenen dos, etc. i la mateixa estructura per titulars: número de titulars d'un sol turisme, de dos, etc. ”. Justifica la presentació de la sol·licitud en l’”Estudi de tinença de vehicles privats a Vilassar de Mar”. 3. La Reclamació presentada el 7 d’octubre de 2022 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud. 4. El 17 d’octubre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vilassar de Mar i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 27 de desembre de 2022, la GAIP reitera el requeriment indicat a l’antecedent anterior. Vençut a bastament el termini indicat, no consta la recepció de la documentació requerida a l’Ajuntament. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 6 posa de manifest que l’Ajuntament de Vilassar de Mar no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret a la informació sol·licitada Les dades que es demanen són informació pública, en la mesura en què aquesta informació estigui en poder de l’Ajuntament com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions, i si no la té, és precisament la manifestació de la seva inexistència el què donarà adequada resposta a la sol·licitud d’informació. En la mesura en què és informació pública, l’article 18 LTAIPBG en garanteix el dret d’accés sempre que no resulti aplicable un límit legal que hagi de ser prevalent. L’Ajuntament de Vilassar de Mar, inactiu en el procediment de sol·licitud i en aquest de reclamació, no n’invoca cap i aquesta Comissió no n’aprecia d’ofici, vist que la informació sol·licitada són dades agregades i globals que no permeten la identificació d’una persona física amb l’abonament de l’impost de circulació, ni la seva tinença d’un o més vehicles. Efectivament, la informació sol·licitada demana el nombre de vehicles que paguen l’impost de circulació al municipi de Vilassar de Mar. Aquesta dada global, si bé fa referència a la recaptació d’un impost municipal, no queda afectada pel caràcter reservat de la informació fiscal previst a l’article 95 de la Llei general tributària i aplicable als procediments d’accés a la informació en virtut de l’article 21.1.c i 21.2 LTAIPBG, en la mesura en què no es demanen dades referides a un deute fiscal concret (import, abonament, exaccions...) ni a un subjecte fiscal obligat identificat o identificable de manera individualitzada, sinó dades de recaptació agregades i globals. La sol·licitud no especifica una data concreta respecte de la qual es demani la informació, de manera que l’Ajuntament complirà donant l’import de la recaptació anual de l’IVTM referida a l’any anterior a la presentació de la sol·licitud. Es demana, igualment, dades de la població per trams d’edat (majors de 18 i majors de 65) i del nombre de domicilis radicats en el nucli urbà descomptant les cases de camp, el què és informació que no queda tampoc afectada per cap límit a l’accés, de manera que si l’Ajuntament en disposa, l’ha de facilitar. Però posteriorment, la persona reclamant demana que l’Ajuntament li faciliti la informació estructurada i correlacionada de la següent manera: nombre d'adreces que no tenen cap turisme registrat, nombre d'adreces que en tenen un, número d'adreces que en tenen dos, etc. i la mateixa estructura per titulars: nombre de titulars d'un sol turisme, de dos, etc. La manca de participació de l’Ajuntament de Vilassar de Mar impedeix que aquesta Comissió pugui conèixer si l’Ajuntament té aquesta informació desagregada de la manera que es demana, o si la pot elaborar a partir de les dades de què disposa, i la càrrega de feina que això li suposaria. En el cas que la gestió informatitzada de les bases de dades municipals permeti una extracció automatitzada de les dades agregades de la forma sol·licitada, no sembla que hi hagi impediment per al seu accés, vist que no es tracta d’informació personal ja que les dades de persones que tenen un o més vehicles no informaria sobre la situació particular de cap persona física concreta. Però si l’explotació del sistemes de dades de l’Ajuntament no permet relacionar de forma automatitzada els camps demanats, i facilitar la informació de la forma en què interessa la persona reclamant requereix d’un esforç ingent d’inversió de recursos humans, caldrà ponderar si resulta proporcional aquesta càrrega de treball al personal públic en benefici exclusiu de la persona reclamant. Certament, una adequada tramitació i resolució de la sol·licitud d’informació per part de l’Ajuntament de Vilassar de Mar li hauria permès invocar, si era el cas, la complexitat de la tasca d’elaboració per inadmetre la sol·licitud, i si no ho ha fet, semblaria inadequat apreciar-la. Tanmateix, la desídia de l’Administració i la seva inactivitat no hauria de perjudicar l’interès general en el bon funcionament de l’organització i dels serveis públics, de manera que resulta adequat ponderar aquesta circumstància d’ofici en casos, com aquest, en què es demana informació elaborada i sistematitzada de forma diferent a com de ben segur en disposa l’Administració. D’acord amb això, s’estima el dret d’accés de la persona reclamant a les dades sobre el nombre de persones que tenen un vehicle, dos o més, i el nombre d’adreces del nucli urbà que no tenen cap vehicle, que en tenen un, dos o més, condicionat a que aquesta informació pugui ser elaborada per l’Ajuntament a partir de les dades i registres de manera automatitzada i sense un esforç desproporcionat; cas contrari, l’Ajuntament haurà de manifestar-ho i justificar-ho a aquesta Comissió quantificant l’esforç, en fase d’execució d’aquesta Resolució. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 de febrer de 2023 , resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 918/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir la informació següent: import global recaptat per l’Ajuntament de Vilassar de Mar en concepte d’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica en el 2021; nombre de persones de més de 18 anys del municipi, i de m és de 65 anys; nombre de domicilis del nucli urbà. Igualment, s’estima el dret d’accés de la persona reclamant a les dades sobre el nombre de persones que tenen un vehicle, dos o més, i el nombre d’adreces del nucli urbà que no tenen cap vehicle, que en tenen un, dos o més, condicionat a que aquesta informació pugui ser elaborada per l’Ajuntament a partir de les dades i registres de manera automatitzada i sense un esforç desproporcionat; cas contrari, l’Ajuntament haurà de manifestar-ho i justificar-ho a aquesta Comissió quantificant l’esforç, en fase d’execució d’aquesta Resolució. 2. Requerir a l’Ajuntament de Vilassar de Mar que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i a informar a la GAIP, en aquest mateix termini, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir -la. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 918/202 2 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.