Se solicitó al Departamento de la Presidencia la proporción de personas con discapacidad en altos cargos de la Generalitat y miembros del Parlament. El solicitante alegó que la administración debió derivar la solicitud al Parlament basándose en un precedente de 2019. La GAIP desestimó la reclamación porque el Decret 8/2021 excluye la información parlamentaria del concepto de información pública.
Puntos clave de la argumentación
1
La información relativa a las autoridades y miembros del Parlament no tiene la condición jurídica de información pública, ya que este concepto se circunscribe a la Administración pública y al ámbito del poder ejecutivo.
2
El artículo 53.3 del Decret 8/2021 excluye expresamente la información parlamentaria del concepto de información pública.
3
Al no ostentar la condición de información pública, no es aplicable la figura de la derivación regulada en el artículo 30 de la LTAIPBG, la cual se refiere a derivaciones entre Administraciones públicas y no a instituciones legislativas.
4
El precedente alegado por el recurrente sobre una solicitud de 2019 no es aplicable debido a que en esa fecha no estaba vigente el Decret 8/2021.
Texto completo
Resolució 1025/2021, de 18 de novembre
Número d'expedient de la reclamació: 914/2021
Administració reclamada: Departament de la Presidència
Informació reclamada: Proporció de persones amb discapacitat en alts càrrecs de la Generalitat.
Sentit de la resolució: Desestimació
Resum: L'objecte de la Reclamació es limita a la inadmissió parcial de la sol·licitud, en relació amb la
part que demana informació parlamentària; el desacord de la persona reclamant obeeix a que la
resolució impugnada el remet a formular una nova sol·licitud, adreçada al Parlament, en comptes de
derivar-la el mateix Departament reclamat, a diferència de l'esdevingut en una sol·licitud anterior, de
2019, en relació amb la qual la mateixa Administració hauria derivat al Parlament la part de la sol·licitud
que l'interpel·la. El cas és, tal com assenyala l'informe del Departament de la Presidència, que al 2019
no era vigent el Decret 8/2021, l'article 53.3 del qual, exclou expressament la informació parlamentària
del concepte d'informació pública, i ara sí.
Paraules clau: Administració de la Generalitat. Persones amb discapacitat. Alts càrrecs. Membres del
Parlament. Reclamació contra inadmissió. Derivació. Informació del Parlament. Informació pública.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 15 d'octubre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 914/2021, presentada contra el
Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud d'accés
a la informació pública indicada a l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment
de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés
a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la
GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 13 de setembre de 2021 la persona reclamant sol·licita a la Presidència de la Generalitat de
Catalunya la proporció de persones amb discapacitat al Govern i en els alts càrrecs i directius de
la Generalitat i en els membres del Parlament de Catalunya, mitjançant la seva concreció en 10
col·lectius determinats.
3. La Resolució de la Secretaria d'Administració i Funció Pública de 7 d'octubre de 2021 estima
parcialment la sol·licitud i facilita a la persona reclamant, annexa a la resolució, la informació
sol·licitada relativa a l'Administració de la Generalitat i que consta al Registre de Personal. Així
mateix, inadmet la part de la sol·licitud que demana la informació sol·licitada relativa a les
El text original d’aquesta resolució, redactat pel ponent, s’ha escrit en castellà.
autoritats i membres del Parlament, en aplicació de l'article 53.3 del Decret 8/2021, segons el qual
no són sol·licituds d'informació pública, entre altres, les que demanen informació del legislatiu i, en
conseqüència, la resolució indica la persona reclamant que per obtenir aquesta informació l'ha de
demanar directament al Parlament.
4. La Reclamació presentada el 15 d'octubre de 2021 considera, pel precedent d'una sol·licitud
similar del 2019, que el Departament de la Presidència hauria d'haver derivat la sol·licitud al
Parlament, sense necessitat que la persona reclamant formulés una nova sol·licitud.
5. El 19 d'octubre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb les legislacions de procediment
administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
6. El 19 d'octubre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al Departament de la Presidència i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
7. El 26 d'octubre de 2021 la GAIP rep l'informe del Departament de la Presidència, que reitera el
contingut de la Resolució de la Secretaria d'Administració i Funció Pública indicada per
l'antecedent 3 i demana la desestimació de la Reclamació perquè la resolució impugnada és
adequada a l'ordenament jurídic.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública
L'article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d'accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d'accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L'article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant de la GAIP les comunicacions que substitueixen les resolucions. De conformitat
amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que
deriva d'una sol·licitud d'informació pública.
L'article 2.c LTAIPBG defineix el dret d'accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei.” Per la seva part, l'apartat b del mateix precepte defineix la informació pública
com “la informació elaborada per l'Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d'acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l'article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l'article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l'article 20.1 de la mateixa Llei afegeix que “El dret d'accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d'acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d'accés a la
informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per
les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l'article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l'aplicació dels límits legals al dret d'accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d'accés a la informació pública han d’ésser aplicades d'acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d'interpretar sempre restrictivament en benefici d'aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per aplicar límits al dret d'accés a la informació pública,
l'Administració no disposa de potestat discrecional i ha d'indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit aplicat i raonar degudament les causes que fonamenten
l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d'accés a la informació pública no són d'aplicació automàtica i absoluta
(l'encapçalament de l'article 21 LTAIPBG es refereix expressament a que els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l'accés sol·licitat), de manera que l'article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d'acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “1. Els
límits aplicats al dret d'accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l'objecte i la finalitat de
protecció. L'aplicació d’aquests límits ha d'atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d'un interès públic o privat superior que justifiqui l'accés a la informació. 2.
Els límits del dret d'accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula,
i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. La Reclamació ha de ser desestimada
La Resolució de la Secretaria d'Administració i Funció Pública de 7 d'octubre de 2021 facilita a la
persona reclamant la informació sol·licitada relativa als membres del Govern, alts càrrecs i directius de
la Generalitat i inadmet la part de la sol·licitud que demana la informació respecte autoritats i membres
del Parlament, perquè al poder legislatiu no se li aplica l’LTAIPBG i, per tant, les dades dels
parlamentaris no tenen la condició jurídica d'informació pública, ja que aquest concepte està circumscrit
a l'Administració pública i a l'àmbit del poder executiu. En aquestes circumstàncies, l'objecte de la
Reclamació es limita a la inadmissió parcial de la sol·licitud, en relació amb la part que demana
informació parlamentària; el desacord de la persona reclamant obeeix al fet que la resolució impugnada
el remet a formular una nova sol·licitud, adreçada al Parlament, en comptes de derivar-la el mateix
Departament reclamat, a diferència de l'esdevingut en una sol·licitud anterior, de 2019, en relació amb
la qual la mateixa Administració hauria derivat al Parlament la part de la sol·licitud que l'interpel·la.
El cas és, tal com assenyala l'informe del Departament de la Presidència, que al 2019 no era vigent el
Decret 8/2021, l'article 53.3 del qual exclou expressament la informació parlamentària del concepte
d'informació pública, i ara sí. En no tenir la condició jurídica d'informació pública, no li és aplicable la
figura de la derivació regulada per l'article 30 LTAIPBG, que precisament es refereix a derivar la
sol·licitud a una altra Administració pública, en cap cas a una institució legislativa.
En conseqüència, la resolució impugnada està jurídicament fonamentada en tots els seus punts i no
infringeix l'ordenament jurídic, motiu pel qual la Reclamació està mancada de fonament i ha de ser
desestimada.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió
previst per l'article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de
novembre de 2021, decideix per unanimitat desestimar la Reclamació 914/2021 perquè la resolució
impugnada és conforme amb l'ordenament jurídic i disposar la publicació de la present resolució al web
de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós-administratiu davant del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos des de l'endemà de la notificació de la Resolució, d’acord amb la
Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.