Una persona física solicitó al Ayuntamiento de Reus el convenio laboral de sus trabajadores. Ante la falta de respuesta, la GAIP estima la reclamación basándose en que dicha información es pública y debe ser difundida según la normativa de transparencia, obligando al Ayuntamiento a facilitar el documento en un plazo de quince días.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es considerada pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG al ser elaborada por la Administración en el ejercicio de sus funciones.
2
El artículo 9.1.i) de la LTAIPBG obliga a hacer públicos los convenios, acuerdos y pactes de naturaleza funcionarial en aplicación del principio de transparencia organizativa.
3
El artículo 23 del Decreto 8/2021 exige la publicación de una relación cronológica de los instrumentos que establecen las condiciones de trabajo, incluyendo el texto íntegro del instrumento.
4
La falta de respuesta y de remisión de informes por parte del Ayuntamiento se califica como falta de colaboración, aunque no impide la resolución de la reclamación según el artículo 33.7 del RGAIP.
5
No se aprecian de oficio límites legales que justifiquen la restricción del acceso a la información solicitada.
Texto completo
Resolució 1093/2 024, de 5 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 906/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Reus
Informació reclamada: Conveni laboral dels treballadors de l’Ajuntament .
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública d’acord amb l’article 2.b
LTAIPBG. Recordar que l’article 9.1.i) LTAIPBG en aplicació del principi de transparència en
l’organització institucional i l’estructura administrativa, s’han de fer públic els convenis, els acords i els
pactes de naturalesa funcionarial. I d’acord amb l’article 23 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la
transparència i el dret d'accés a la informació pública (DTAIP), s’ha de publicar una relació ordenada
cronològicament dels instruments subscrits en meses de negociació aplicables a cadascun dels
col·lectius de personal, pels quals s'estableixen les seves condicions de treball: convenis col·lectius,
pactes i acords de naturalesa funcionarial, laboral i sindical vigents. Aquesta relació ha de contenir
una referència identificadora de cadascun dels instruments amb el seu codi, la data de subscripció i la
data de publicació, i ha d'anar acompanyada de la publicació del text íntegre de l'instrument. Dit això,
és procedent estimar el dret d’accés a la informació sol·licitada.
Paraules clau: Ajuntaments. Persones físiques. Recursos humans. Convenis col·lectius. Convenis
laborals. Reclamació contra silenci. Sense límits. Manca de col·laboració. Estimació .
Ponent: Mercè Aymerich Boltà
Antecedents
El 27 de juny de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 906/2024 presentada per una persona física
en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent contra Ajuntament de Reus , d’acord
amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 5 de setembre
(RGAIP). La persona reclamant manifesta que no ha rebut resposta ni se li ha lliurat la informació.
El 16 de maig de 2024 la persona reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la informació
pública (SAIP) en la que demana: “ Conveni laboral dels treballadors de l’Ajuntament de Reus”.
El 28 de juny de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu
i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la
GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la
informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
El 2 de juliol la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament i li requereix que, dins del termini de
quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com
també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
A data d’aquesta Resolució aquesta Comissió no ha rebut cap tipus d’informació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el
dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a
títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a
la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada
cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són
d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència
d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Manca de col·laboració
L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació
que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet
ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels
procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot
impedir la resolució de la Reclamació, i que a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la
manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no
impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada i límits
La informació sol·licitada i reclamada, - conveni laboral dels treballadors -, és d’acord amb l’article 2.b
LTAIPBG informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té
en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir
en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions
públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a
conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin
causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera
proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article
22.1 LTAIPBG).
Cal fer palès que l’Ajuntament resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de l’LTAIPBG i queda
obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.a) de
l’esmentada Llei.
Igualment, recordar que d’acord amb l’article 9. 1.i) LTAIPBG en aplicació del principi de transparència
en l’organització institucional i l’estructura administrativa, s’ha n de fer públic els convenis, els acords i
els pactes de naturalesa funcionarial. I d’acord amb l’article 23 del Decret 8/2021, de 9 de febrer,
sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública (DTAIP), s’ha de publicar una relació
ordenada cronològicament dels instruments subscrits en meses de negociació aplicables a cadascun
dels col·lectius de personal, pels quals s'estableixen les seves condicions de treball: convenis
col·lectius, pactes i acords de naturalesa funcionarial, laboral i sindical vigents. Aquesta relació ha de
contenir una referència identificadora de cadascun dels instruments amb el seu codi, la data de
subscripció i la data de publicació, i ha d'anar acompanyada de la publicació del text íntegre de
l'instrument.
En quan als límits d’accés, no s’aprecia d’ofici per part d’aquesta Comissió cap dels límits d’accés
previstos a l’LTAIPBG que pugui justificar la restricció de l’accés.
Dit això, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada i reclamada,
en la mesura en què aquesta informació existeixi prèviament elaborada i en poder de l’administració.
Per al cas que no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així,
sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD)
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei
20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un
sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el
seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli
que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la
seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de
la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació
pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i
l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional
Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions
públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en
expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents;
que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg
termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides
l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat
originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en
matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de
transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica
a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i
també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes
d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són
aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de
dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris
temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs
o guies de consulta (art. 6.1.d).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim
jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció
pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior
dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el
d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de
gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de
treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de
localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula
els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents
produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i
administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques
i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de
gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada forma part d’un
expedient administratiu, que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva
recuperació. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació de la documentació
municipal del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la documentació hauria d’estar
classificada dins el nivell el nivell Relacions laborals (0067) i sèrie Negociacions del conveni col·lectiu
del personal (codi 1560).
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2. b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 de
setembre de 2024, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 906/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada i reclamada d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3 .
2. Requerir a l’Ajuntament de Reus que faciliti l’accés a la persona reclamant a la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Reus a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o
la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a
terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 906/ 2024 i donar publicitat d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació.
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la
Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k
RGAIP.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.