Desistimiento 26/10/2023 · 34 días en resolverse

Reclamación sobre acceso al marcaje de empleados del Ayuntamiento de Palamós finalizada por desistimiento

Un regidor solicitó al Ayuntamiento de Palamós la relación de empleados con acceso al marcaje por aplicación. Tras recibir datos pseudoanonimizados, reclamó ante la GAIP. La Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP) resolvió el desistimiento al no aportar el solicitante una solicitud formal que acreditara fehacientemente su identidad.

Puntos clave de la argumentación

1 El artículo 68.1 de la LPAC permite considerar desistida una solicitud si el interesado no repara las enmiendas requeridas para completar aspectos esenciales en el plazo de diez días.
2 La solicitud de acceso a la información pública (SAIP) debe ser nominada y permitir la comprobación fehaciente de la identidad del solicitante según el artículo 26 de la LTAIPBG y el Decret 8/2021.
3 El envío de correos electrónicos internos con la Alcaldía no sustituye la presentación de una solicitud de acceso a la información pública que cumpla los requisitos normativos mínimos.
4 Aunque rige el principio de antiformalismo, se deben respetar elementos mínimos de formalidad, especialmente la constatación de la identidad del solicitante en la fase inicial.
5 La respuesta del Ayuntamiento, al no seguir las exigencias de las resoluciones de acceso a la información, sugiere que la administración no identificó la demanda como una SAIP formal.

Texto completo

Resolució 996/2023, de 26 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 903/2023 i 964/2023 (acumulades) Administració reclamada: Ajuntament de Palamós Informació reclamada: Accés de marcatge empleats de l’Ajuntament de Palamós. Sentit de la resolució: Desistiment Resum: L’article 68.1 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú (LPAC), estableix que si l’administració a la qual s’adreça una sol·licitud requereix a la persona sol·licitant la seva esmena, als efectes de completar aspectes essencials per a la seva tramitació, li atorga deu dies per fer-ho i ho fa invocant el precepte indicat, si no repara l’esmena en el termini donat es pot considerar desistida la sol·licitud. Aquesta Comissió vol palesar que no ha trobat als expedients referits cap sol·licitud d’accés a la informació pública que compleixi amb els requisits establerts als articles 54 i 55 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, en relació amb allò disposat a l’article 26 de la LTAIPBG, quan fa referència a que les SAIPS han de ser nominades i s’hi ha d’haver comprovat, o almenys s’ha de poder comprovar, la identitat de la persona sol·licitant. Paraules clau: Ajuntament. Marcatge. Horaris. Funcionaris públics. Manca de sol·licitud d’accés a la informació pública. Regidor. Ponent: Josep Ramón Barberà i Gomis Antecedents El 22 de setembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 903/2023, presentada contra l’Ajuntament de Palamós, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 22 d’agost de 2023 el reclamant demana per correu electrònic a l’Ajuntament de Palamós: “la relació d'empleats que disposen de la possibilitat de fer fit xatge a través de l'aplicació”. El 31 d’agost de 2023 l’Ajuntament de Palamós contesta al correu electrònic del regidor reclamant: “Ho hem consultat al Delegat de Protecció de Dades, i ens ha comunicat que podem posar a la teva disposició els llistats que ens sol·licites pseudoanonimitzant les dades personals identificatives. Addicionalment, el nostre Delegat de Protecció de dades ens ha recomanat que els dos fitxers amb la informació sol·licitada continguin el mateix codi identificatiu pseudoanonimitzat “de forma que el regidor pugui supervisar possibles no conformitats a l’hora de fitxar”. És per aquesta raó que us adjuntem, amb aquest correu electrònic, dos fitxers on el codi d’empleat pseudoanonimitzat és idèntic: · “Excel llista empleats App marcatges_pseudonimitzat.xlsx” · “Excel tramesa Marcatges dia 22.08.2023 codi empleat pseudonimitzat.xlsx” El 22 de setembre de 2023 la persona reclamant presenta Reclamació davant de la GAIP especificant que la informació que demana es “accés al marcatge dels empleats públics” fonamenta la seva reclamació davant la GAIP en que: “amb la info que ens donen no podem avançar” El 6 d’octubre de 2023 la GAIP fa el següent requeriment d’esmena a la persona reclamant: “Cal que aporteu una còpia de la sol·licitud d’informació registrada que és objecte de reclamació. D’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposeu d’un termini de 10 dies per a fer-nos arribar aquesta documentació transcorregut el qual, si no heu esmenat aquestes mancances, s’entendrà que desistiu de la vostra reclamació. Així mateix us comuniquem que la tramitació de la reclamació resta suspesa mentre no rebem aquesta esmena o mentre transcorri el termini per a la seva presentació”. En data 6 d’octubre de 2023 la persona reclamant, presenta una nova reclamació (núm. registre d’entrada 9015- 2276648/2023, corresponent a la Reclamació 964/2023) on indica que ha sol·licitat: “Completar 0903/2023”, tot adjuntant un altre correu electrònic, de 22 d’agost de 2023 dirigit a la direcció electrònica de l’Alcaldia amb el següent tenor literal: “Bon dia, ens podeu enviar la relació d'empleats que disposen de la possibilitat de fer fitxatge a través de l'aplicació? També volem el fitxatge d'avui 22 d'Agost de 2023. Gràcies”; sense que s’adjunti la sol·licitud d’accés a la informació pública. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Acumulació de Reclamacions L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), preveu que l’òrgan administratiu que tramita un procediment, d’ofici o a instància de part, pot acumular-lo amb altres amb els que tingui una identitat substancial o una connexió íntima. Està clara la connexió existent entre les Reclamacions 903/2023 i 964/2023: les parts són les mateixes i la segona simplement pretén una ampliació de l’objecte de la primera, el motiu de les Reclamacions i, en conseqüència, les qüestions sobre les que s’ha de pronunciar la GAIP. Si a allò que s’acaba de dir hom hi afegeix els principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat administrativa, així com el fet que de l’acumulació no se’n deriven perjudicis per a les parts, ni per a l’interès general, procedeix concloure que la mesura d’acumular les Reclamacions citades als antecedents en aquesta Resolució única és adequada a l’ordenament jurídic i oportuna i convenient per als interessos generals. 3. Desistiment L’article 68.1 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú (LPAC), estableix que si l’administració a la que s’adreça una sol·licitud requereix a la persona sol·licitant la seva esmena, als efectes de completar aspectes essencials per a la seva tramitació, li atorga deu dies per fer-ho i ho fa invocant el precepte indicat, si no repara l’esmena en el termini donat es pot considerar desistida la sol·licitud. En aquest cas tot i que la GAIP va fer el requeriment d’esmena invocant l’article 68.1 LPAC (antecedent 6), la persona reclamant en ser requerida a esmena, ha aportat la correlació de correus electrònics de caràcter intern amb l’Alcaldia. Per contra, no ha aportat la còpia de la SAIP de conformitat amb l’article 26 LTAIPBG, motiu pel qual la Reclamació ha de finalitzar per desistiment. Aquesta Comissió vol palesar que no ha trobat als expedients referits cap sol·licitud d’accés a la informació pública que compleixi amb els requisits establerts als articles 54 i 55 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, en relació a allò disposat a l’article 26 de la LTAIPBG, quan fa referència a que les SAIPS han de ser nominades i s’hi ha d’haver comprovat, o almenys s’ha de poder comprovar, d’acord amb els mitjans establerts normativament, la identitat de la persona sol·licitant. Per contra, la GAIP no ha pogut examinar altra cosa que una llarga llista de correus electrònics. En aquest sentit, cal recordar que aquesta Comissió ja s’ha pronunciat en aquest sentit, exigint que es pugui comprovar de forma fefaent la identitat de la persona reclamant, per exemple, en la Re solució 457/2023 de 25 de maig. D’altra banda, convé igualment esmentar que l’administració reclamada va respondre a la persona sol·licitant, però a la vegada, sense complir amb les exigències pròpies de les resolucions relatives a l’accés a la informació pública, la qual cosa també podria indicar que no ha identificat aquesta demanda com una veritable i formal sol·licitud d’accés a la informació pública, el tractament i processament de la qual estan ben definits a la LTAIPBG i en les normes que la desenvolupen. Malgrat que el procediment per a l’exercici del dret d’accés a la informació pública i el procediment de reclamació davant d’aquesta Comissió són procediments senzills, gratuïts i que es tramiten segons el principi d’antiformalisme, no es pot bandejar que la normativa aplicable exigeix el compliment d’uns determinats elements de mínima formalitat que han de ser respectats. Entre aquests elements mínims de formalitat que cal exigir, es troba la constatació fefaent per qualsevol mitjà admès de la identitat de la persona sol·licitant, en la fase inicial del procediment de sol·licitud d’accés a la informació pública. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 d’octubre de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 903/2023 conjuntament amb la 954/2023 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.