Acuerdo de mediación 03/03/2022 · 143 días en resolverse

Acceso de una regidora al Libro de Decretos y plataforma Gestiona del Ayuntamiento de Creixell finalizado por acuerdo de mediación

Una regidora solicitó al Ayuntamiento de Creixell acceso al Libro de Decretos y a la plataforma 'Gestiona'. Tras alegar que el acceso era restringido y temporal, la GAIP (Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública) finaliza el procedimiento debido a que las partes alcanzaron un acuerdo de mediación satisfactorio para la reclamante.

Puntos clave de la argumentación

1 La condición de electo local no impide la admisión de reclamaciones ante la GAIP, ya que los representantes no pueden tener un derecho de acceso inferior al de los ciudadanos individuales.
2 La normativa de transparencia (LTAIPBG) se aplica de forma supletoria a la legislación de régimen local para completar las garantías de acceso a la documentación corporativa.
3 Los miembros de corporaciones locales tienen derecho a obtener todos los antecedentes y datos necesarios para el desarrollo de su función, respetando la confidencialidad si perjudica al ente local o a terceros.
4 Los límites al derecho de acceso a la información pública deben interpretarse restrictivamente, ser proporcionales y no pueden aplicarse de forma automática o discrecional.
5 El acuerdo alcanzado en un procedimiento de mediación pone fin al procedimiento siempre que no sea contrario al ordenamiento jurídico.

Texto completo

Resolució 165/2022, de 3 de març Número d’expedient de la Reclamació: 898/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Creixell Informació reclamada: Accés a la plataforma Gestiona per a la consulta de la documentació municipal. Sentit de la resolució: Finalització per acord de mediació Resum: Les parts han assolit un acord en relació amb l’accés a la informació sol·licitada, a satisfacció de la persona reclamant. La GAIP no aprecia elements contraris a l’ordenament jurídic en aquest acord, i de conformitat l’article 42.5, posa fi al procediment de mediació. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Expedients. Decrets. Accés directe telemàtic. Reclamació contra silenci. Mediació. Acord de mediació. Mediador: Josep Mir Bagó Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. L’11 d’octubre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 898/2021, presentada per una regidora municipal contra l’Ajuntament de Creixell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP , aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 30 de setembre de 2021 la regidora reclamant demana a l’Ajuntament de Creixell accés al Llibre de Decrets i que se li obri la plataforma Gestiona per poder consultar àmpliament els assumptes municipals i poder exercir d’aquesta manera les seves funcions de regidors de l’oposició. La mateixa sol·licitud s’havia plantejat anteriorment. 3. La Reclamació presentada l’11 d’octubre de 2021 reitera la sol·licitud i exposa que l’Ajuntament únicament dóna accés als electes de l’oposició als decrets dels quals es dóna compte al Ple, immediatament abans de què es doni aquest compte, i tot seguit es retira l’accés. 4. El 14 d’octubre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Creixell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 14 d’octubre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 20 d’octubre de 2021 la GAIP rep una comunicació de la regidora reclamant, que indica haver rebut els decrets del mes de setembre, si bé afegeix que ignora si aquest lliurament tindrà continuïtat o no i es queixa que l’accés no pugui ser a través de la plataforma Gestiona, a la que creu tenir dret. 7. El 21 d’octubre de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament, que fa les consideracions següents: “1. Tots els regidors de la Corporació tenen accés al Llibre de Decrets des del dia de la tramesa de la convocatòria de les sessions plenàries ordinàries en la qual es donen compte, en l'apartat d'Activitat de Control, fins a l'endemà de la seva celebració. 2. Al gestor d'expedients de l'Ajuntament, GESTIONA, al que estan donats d'alta com a usuaris tots els membres del Consistori, els regidors tenen accés als expedients tramitats i que són sotmesos a l'aprovació del Ple de la Corporació des del mateix moment que reben les convocatòries. Als regidors portaveus que no formen part de l'equip de govern se'ls facilita relació de factures aprovades per la Junta de Govern Local i relació de factures pagades amb periodicitat mensual. Com a conseqüència de les peticions reiterades de la regidora portaveu del grup municipal del PSC-CP (la reclamant), l'alcaldia, a més a més de donar-li accés al Llibre de Decrets des del moment de comunicació de la convocatòria del Ple, també ha ordenat que se li remeti mensualment els decrets dictats per l'alcaldia i regidors delegats. A aquests efectes el passat dia 19 d'octubre es va efectuar la primera tramesa a la (reclamant) de la qual s'adjunta còpia. Es fa constar que els decrets contenen dades i situacions personals i familiars del personal al servei de la Corporació.3. En el benentès que aquesta Corporació considera que actua dins les lleis aplicables en matèria de transparència, accés a la informació pública i bon govern, no considera adient concórrer a la convocatòria de la sessió de mediació proposada”. 8. El 29 d’octubre de 2021 la GAIP trasllada l’informe de l’Ajuntament de Creixell a la regidora reclamant concedint un termini de 5 dies per a formular al·legacions. 9. El dia 30 d’octubre la regidora reclamant respon al trasllat de l’informe municipal mostrant- se disconforme amb els arguments que s’hi contenen i reiterant davant la GAIP la seva opció per la mediació com a mitjà per a la resolució del conflicte amb l’Ajuntament. 10. El dia 30 de novembre de 2021 es celebra la sessió de mediació que finalitza amb l’acord de les parts que consta annex. 11. El 9 de febrer de 2022 l’Ajuntament de Creixell facilita a la GAIP la documentació de l’acta i l’acord de mediació signats. 12. L’11 de febrer de 2022 la persona reclamant remet a la GAIP l’acta i l’acord de mediació signats, i informa a la GAIP que, tot i el temps transcorregut, encara no s’hauria obtingut l’accés al programa gestiona per a la consulta de la informació municipal. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Acord de mediació L’article 42.5 LTAIPBG estableix que l’acord assolit per les parts en el marc d’un procediment de mediació posa fi al procediment i en cap cas no pot ser contrari a l’ordenament jurídic. Segons es desprèn de l’acta aixecada al finalitzar la sessió de mediació celebrada, degudament signada pels assistents, les parts han assolit un acord, que consta annex a aquesta Resolució, a satisfacció de la persona reclamant. Amb la informació de què disposa la GAIP, no s’aprecia que aquest Acord contingui elements contraris a l’ordenament jurídic per la qual cosa correspon posar fi al procediment de reclamació. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de març de 2022, resol per unanimitat: 1. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 898/2021, en haver-se assolit l’acord de les parts en relació amb l’accés a la informació sol·licitada, en el marc de la mediació. 2. Requerir a l’Ajuntament de Creixell que executi l’acord de mediació en els termes previstos. 3. Requerir a l’Ajuntament de Creixell a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. ACORD DE MEDIACIÓ del 30 de novembre de 2021, relatiu a la Reclamació 898/2021 REUNITS La part reclamant: [...] En representació de l’Administració; [...] ACORDEN L’Ajuntament de Creixell es compromet a facilitar a la regidora reclamant accés permanent al Llibre de Decrets i a demés informació municipal que els sigui requerida a través de la plataforma informàtica “Gestiona” prèvia signatura per part de la regidora reclamant d’un compromís de confidencialitat envers la informació a la qual tingui accés per aquest mitjà. El present Acord de mediació es regeix per la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i segueix el previst pel Manual de mediació de la GAIP, els aspectes més destacats del qual són recollits per les adjuntes “Característiques bàsiques del procediment de mediació per a l’accés a la informació pública”. Tots aquests documents són coneguts per les parts i mereixen la seva conformitat. L’acord es presentarà al Ple de la GAIP, a fi que aquesta en tingui coneixement, dicti la resolució que posa fi al procediment de reclamació, ordeni la seva execució i la seva publicació al web de la GAIP. Firmes: (hi consten les firmes)