Inadmisión de solicitud de datos sobre el censo de perros en Barcelona al Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya

Resolució 983/2022, de 24 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 893/2022 Administració reclamada: Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya Informació reclamada: Nombre de gossos de Barcelona per barris, races i edats. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Les dades del registre sol·licitat per la persona reclamant no encaixen amb cap dels apartats que defineixen les funcions públiques dels col·legis professionals i, en canvi, encaixen plenament amb aquelles funcions més pròpies de la naturalesa associativa privada que també concorre en els col·legis oficials, com és la de fomentar i prestar serveis en interès de les persones associades i de la professió en general. L’AIAC, tal com és definit al web del CCVC i per l’informe que el col·legi aporta a aquest procediment, és un producte prototípic d’aquest vessant associatiu, no públic, dels col·legis oficials. Si, a més de les consideracions anteriors, hom té en compte que l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les sol·licituds que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, cal concloure que la Reclamació ha de ser inadmesa perquè no demana informació pública, motiu pel qual les seves pretensions no formen part del dret d’accés a la informació pública. Paraules clau: Col·legis professionals. Registre d’animals. Reclamació contra inadmissió. Funcions públiques. Informació pública. Informació privada. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 4 d’octubre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 893/2022, presentada contra el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 13 de setembre de 2022 la persona reclamant demana al CCVC el nombre de gossos de Barcelona per barris (de no poder ser, per districtes), agrupats per races i, si és possible, per edats. 3. El CCVC contesta la sol·licitud indicant que la informació sol·licitada que sí que es pot facilitar a la persona reclamant és el nombre total de gossos que consten inscrits de Barcelona. 4. La Reclamació presentada el 4 d’octubre de 2022 es fonamenta en les següents consideracions: El Consell és, segons el Col·legi de Veterinaris, l'organisme encarregat de censar els animals de companyia de la ciutat a través del registre AIAC -creat i regit pel Consell del Col·legi. Segons l'explicació a la seva web (https://www.veterinaris.cat/aiac/) "L’AIAC és una base de dades informatitzada que facilita la localització de gossos, gats, fures i altres animals domèstics extraviats o robats. Està dotada dels recursos tècnics necessaris i compta amb el personal adequat per mantenir-la actualitzada i operativa." Per tant, se'm fa molt difícil d'acceptar que no es pugui respondre a la petició inicial feta, i sense necessitar gaire (o cap!) elaboració per obtenir aquestes dades. És més que probable que ja existeixi algun dashboard o Excel creat que mostri aquesta informació, doncs és del tot bàsica per a la gestió executiva d'aquest cens”. 5. El 19 d’octubre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al CCVC i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 20 d’octubre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 7. El 2 de novembre de 2022 la GAIP rep l’informe del CCVC, que al·lega la inadmissibilitat de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació perquè la informació demanada no forma part de les funcions públiques del Col·legi i, per tant, no té rellevància ni interès públic. 8. L’11 de novembre de 2022 la GAIP trasllada a la persona reclamant l’informe del CCVC i li dóna 5 dies per formular al·legacions. No consta a la GAIP la recepció d’al·legacions de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 3.1 LTAIPBG, “aquesta llei és aplicable: (...) b (...) els col·legis professionals i les corporacions de dret públic en allò que afecta l’exercici de llurs funcions públiques”. És a dir: l’LTAIPBG no s’aplica a la totalitat de la informació que està en poder dels col·legis professionals, sinó només a la relacionada amb les seves funcions públiques; d’aquesta formulació se n’ha de deduir que la informació col·legial que no està relacionada amb les funcions públiques dels col·legis oficials no és informació pública, sinó privada. La persona reclamant sol·licita al CCVC el nombre de gossos de Barcelona per barris (de no poder ser, per districtes), agrupats per races i, si és possible, per edats. I fonamenta la Reclamació en el fet que el CCVC seria, segons el Col·legi de Veterinaris, l'organisme encarregat de censar els animals de companyia de la ciutat a través del registre AIAC -creat i regit pel Consell del Col·legi. Cal valorar si aquesta informació ha de ser considerada informació pública o informació privada, en funció de si està relacionada o no amb les funcions públiques dels col·legis professionals. Segons l’article 39 de la Llei 7/2006, de l’exercici de les professions titulades i dels col·legis professionals, “són funcions públiques dels col·legis professionals: a) Garantir que l’exercici professional s’adeqüi a la normativa, la deontologia i les bones pràctiques, i que es respectin els drets i els interessos de les persones destinatàries de l’actuació professional. A aquest efecte, els col·legis professionals han d’ordenar en l’àmbit de llur competència l’exercici de les professions d’acord amb el marc legal aplicable, vetllant pel compliment dels deures i de les obligacions de les persones col·legiades, per la dignitat professional i pel respecte dels drets dels ciutadans, i proposar a l’Administració l’adopció de mesures en relació amb l’ordenació i la regulació de l’accés i l’exercici de la professió. b) Vetllar pels drets i pel compliment dels deures i les obligacions dels col·legiats i perquè no es produeixin actes d’intrusisme, de competència deslleial o altres actuacions irregulars en relació amb la professió col·legiada, adoptant, si s’escau, les mesures i les accions establertes per l’ordenament jurídic. c) Exercir la potestat disciplinària sobre llurs col·legiats, en els termes establerts per la llei i les normes pròpies dels col·legis professionals. d) Visar els projectes i els treballs de les persones col·legiades en els termes i amb els efectes que estableix la normativa corresponent. e) Participar en el procediment d’obtenció de l’acreditació d’aptitud per a l’exercici de la professió col·legiada, en el cas que la llei estableixi aquest requisit. f) Promoure i facilitar la formació contínua de les persones col·legiades que permeti garantir llur competència professional. g) Adoptar les mesures necessàries per a facilitar l’exercici professional no permanent, en compliment del que estableixen la normativa de la Unió Europea i les lleis. h) Col·laborar amb l’Administració pública mitjançant la participació en òrgans administratius quan així es prevegi legalment i emetre els informes que els siguin requerits per òrgans o autoritats administratius i judicials. i) Informar sobre els projectes de disposicions generals que afectin l’exercici de la professió o la institució col·legial. j) Fomentar l’ús de la llengua catalana entre les persones col·legiades i en els àmbits institucionals i socials en els quals s’exerceix la professió. k) Informar en els processos judicials i administratius en els quals es discuteixin qüestions relatives a honoraris i aranzels professionals. l) Aprovar llurs pressupostos i regular i fixar les aportacions dels col·legiats. m) Les altres funcions de naturalesa pública que els atribueix la legislació vigent”. Per contra, l’article 40 de la mateixa Llei defineix altres funcions dels col·legis professionals que no són públiques, entre elles les següents: “com a entitats de base associativa privada, els col·legis professionals exerceixen les activitats següents: a) Fomentar i prestar serveis en interès de les persones col·legiades i de la professió en general (...)”. Les dades del registre sol·licitat per la persona reclamant no encaixen amb cap dels apartats que defineixen les funcions públiques dels col·legis professionals i, en canvi, encaixen plenament amb aquelles funcions més pròpies de la naturalesa associativa privada que també concorre en els col·legis oficials, com és la de fomentar i prestar serveis en interès de les persones associades i de la professió en general. L’AIAC, tal com és definit al web del CCVC i per l’informe que el col·legi aporta a aquest procediment, és un producte prototípic d’aquest vessant associatiu, no públic, dels col·legis oficials. Si, a més de les consideracions anteriors, hom té en compte que l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les sol·licituds que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, cal concloure que la Reclamació ha de ser inadmesa perquè no demana informació pública, motiu pel qual les seves pretensions no formen part del dret d’accés a la informació pública. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 24 de novembre de 2022, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 893/2022 perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samara Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.