Reclamación de acceso a copias de autorizaciones de explotación de actividades extractivas y denegación de revelación de identidad del solicitante

Resolució 51/2023, de 26 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 892/2022 Administració reclamada: Departament d’Empresa i Treball Informació reclamada: Còpia digital de les autoritzacions d’explotació d’activitats extractives. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: En tot cas, la persona reclamant ha de tenir ben present que si bé és cert que la GAIP no queda obligada a satisfer la petició d’identificar-la feta pels tercers afectats, tampoc esdevé obligada a desestimar-la per l’oposició de la persona reclamant, sinó que en cas de posicions contraposades, com aquest, correspon a l’administració en fase de sol·licitud, i a la GAIP en procediment de reclamació, ponderar els drets afectats i decidir en nun sentit o en l’altre d’acord amb el seu propi criteri, tal i com expressament estableix l’article 61.4 DTAIP: “En cas que la persona sol·licitant en la consulta prèvia s'oposi a la revelació de la seva identitat, i l'administració pública no la consideri suficientment justificada a l'efecte de la defensa dels drets i interessos titularitat de tercers afectats, l'administració pública ha de decidir prèvia ponderació entre l'afectació dels tercers i l'oposició de la persona sol·licitant”. En la ponderació de l’afectació dels interessos particulars contraposats (el de la persona reclamant a protegir el seu anonimat davant les persones afectades, i el de les persones afectades a conèixer la identitat del reclamant) la GAIP ha valorat i tingut en compte la motivació de l’afectació al·legada per les parts i la seva justificació: d’una banda, les persones afectades que han demanat conèixer la identitat del reclamant no han motivat la seva petició, més enllà de la invocació genèrica i vaga de la millor defensa dels seus drets; d’altra banda, la persona reclamant centra a seva motivació en contra de desvetllar la seva identitat en el perill que li suposaria per a la seva seguretat personal i familiar, en la mesura en què a partir d’aquesta dada seria possible esbrinar el seu domicili i el faria vulnerable a atacs i represàlies per part de les persones afectades. Sense donar versemblança al perill real per a la seguretat de la persona reclamant derivat de la intenció de les persones afectades d’atacar-lo en represàlia pel fet d’haver incoat aquest procediment, que no ha quedat ni molt menys acreditat, el cert és que tampoc s’ha justificat per part de les persones afectades, ni tan sols mínimament, davant d’aquesta Comissió la necessitat de conèixer la identitat de la persona reclamant per a la defensa dels seus drets i interessos, que han quedat garantits amb el trasllat de la reclamació, de manera que aquesta Comissió no ha apreciat justificada la necessitat o conveniència de fer una excepció al règim general d’anonimat de les persones reclamants previst a l’article 62 DATIP i, en conseqüència, decideix no informar de la seva identitat a les persones afectades que l’havien demanat. Si, com planteja l’Administració, l’escrit de sol·licitud d’informació no s’hagués presentat vàlidament fins al 6 d’octubre de 2022, caldria concloure que la reclamació, presentada el 4 d’octubre, hauria de ser inadmesa per manca d’objecte. Caldrà, doncs, com a consideració prèvia, determinar si la sol·licitud d’informació (còpia de les autoritzacions d’explotació) continguda en l’escrit de denuncia de 18 d’agost de 2022 és vàlida i, per tant, la reclamació presentada contra la seva desatenció és admissible. I la resposta ha de ser afirmativa, perquè el fet que l’escrit de 18 d’agost de 2022 contingués pretensions diferents (i fins i tot principals) de la d’accés a la informació que haguessin de ser objecte d’un altre tràmit i procediment, com la part de denúncia, no eximia a l’administració de l’obligació de desagregar- ne la part en què demana informació i tramitar-la d’acord amb el procediment d’accés. Així ho estableix expressament l’article 53.4 DATIP: “4. En els casos en els quals la sol·licitud d'accés s'insereixi en un escrit que alhora contingui també altres peticions diferents a la d'accés a informació pública, en els termes de l'apartat 1 d'aquest article, la petició d'accés a informació pública s'ha de tramitar d'acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i amb aquest decret, de forma separada de la resta de pretensions”. Per tant, d’acord amb l’article 53.4 DATIP, cal concloure que l’escrit del 18 d’agost de 2022 és vàlid per iniciar un procediment d’accés a informació pública en la part en què demana informació (autoritzacions d’explotació de recursos localitzades de les activitats extractives; a."Aitana"(núm. de registre miner 0300018); b. Mallafré II" (núm. de registre miner 300089); c."Miramar II" (núm. de registre miner 300005); d. "Vilanova (ampliació Miramar II)" (núm. de registre miner 2194); e."Rincón de Rifa"), que s’hauria d’haver tramitat separadament d’acord amb el procediment d’accés a la informació pública, i que la seva estimació o desestimació s’hauria d’haver ponderat i resolt per l’administració d’acord amb el règim general d’accés a la informació pública de l’LTAIPBG, sense condicionar-ho ni vincular-ho a que la normativa procedimental atorgui o no el dret a còpia a la persona denunciant, i vist que, sens dubte, aquelles autoritzacions administratives sol·licitades són informació pública, l’Administració només podria desestimar-ne l’accés justificant l’eventual aplicació de límits legalment establerts a l’accés a la informació. Paraules clau: Generalitat. Mines. Autoritzacions. Activitats extractives. Reclamació contra silenci. Tramitació d’una sol·licitud d’informació accessòria. Trasllat a tercers. Identificació de la persona reclamant. Al·legacions. APDCAT. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 4 d’octubre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 892/2022, presentada contra el Departament d’Empresa i Treball en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 18 d’agost de 2022, la persona reclamant, conjuntament amb altres 3 persones, va presentar un escrit al Departament d’Empresa i Treball amb aquest resum del contingut: “Assumpte: denúncies i accés a la informació pública ambiental sobre la vigència i altres aspectes vinculats a les autoritzacions d'aprofitament de recursos de les activitats extractives "Pinar del Llop" (núm. de registre miner 300133), "Aitana" (núm. de registre miner 0300018), "Mallafré 11" (núm. de registre miner 300089), "Miramar 11" (núm. de registre miner 300005), "Vilanova (ampliació Miramar 11)" (núm. de registre miner 2194), i "Rincón de Rifü" (sense constància del núm. de registre miner) al TT.MM de Vilanova d'Escornalbou.”, el qual comença per fer referència a anteriors denúncies d’irregularitats en aquestes activitats extractives pel que fa a la vigència de la seva autorització administrativa i a que s’hauria demanat informació pública mediambiental que no haurien obtingut resposta de l’administració, i manifesta: “Que, això, almenys pel que fa a la sol·licitud d'accés a la informació pública ambiental, és irregular en els termes de la Llei 27/2006, de 18 de juliol , per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria ambiental, i, subsidiàriament, la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Que cal recordar que, d'acord amb aquesta normativa, les autoritats tenen un termini màxim d'un mes per contestar als requeriments d'accés a la informació pública ambiental, no existint cap marge de discrecionalitat quant a la possibilitat de contestar o no, o de lliurar o no la informació, més enllà de les excepcions legalment contemplades, l'aplicació de les quals, a més, és restrictiva i ha d'estar degudament motivada. Que, així mateix, cal notar que en cas d'incompliment d'aquestes disposicions és aplicable el regim sancionador disposat pel Capítol II del Títol VII de l'esmentada Llei 19/2014. Que, d'aquesta manera, es té per convenient reiterar la posada en coneixement de les irregularitats esmentades, com també la sol·licitud d'accés a la informació.”. L’escrit es divideix en dues parts, un titulat com a “Denúncies”, que fa referència a l’eventual pèrdua de vigència de l'autorització de l'aprofitament de recursos de la pedrera "Pinar del Llop" amb registre miner núm. 300133 i de l'autorització d'aprofitament de recursos de les activitats extractives "Aitana" amb núm. de registre miner 0300018, de la pedrera "Mallafré 11" amb registre miner núm. 300089, de la pedrera "Miramar 11" amb registre miner núm. 300005 i de la pedrera "Vilanova (Ampliació Miramar 11)" amb registre miner núm. 2194 (...) i el funcionament irregular de la pedrera "Rincón de Rifil", al terme municipal de Vilanova d'Escornalbou; i la segona part, que porta el títol “Accés a la informació pública ambiental”, en la què es demana: “En els termes de l'esmentada normativa d'accés a la informació pública i ambiental requerim que se'm proveeixi copia digital a la següent informació: • Autoritzacions d'explotació de recursos localitzades de les activitats extractives: a. "Aitana"(núm. de registre miner 0300018) b. "Mallafré II" (núm. de registre miner 300089) c. "Miramar II" (núm. de registre miner 300005) d. "Vilanova (ampliació Miramar II)" (núm. de registre miner 2194) e. "Rincón de Rifa" I, seguidament, sol·licita del Departament la tramitació de les denúncies, la comprovació de l’existència i vigència de les autoritzacions, la declaració de caducitat si escau, i el requeriment de cessament en l’activitat si no en disposen i a la depuració de responsabilitats que se’n derivin, totes elles pretensions alienes a l’objecte i àmbit d’aquest procediment, i, quant al què interessa a aquest procediment de reclamació d’accés a informació pública, demana: “4. Que el Departament d’Empresa i Treball, d’existir les autoritzacions d’aprofitament de recursos de les activitats extractives prèviament esmentades: a) procedeixi a remetre’ns còpia digital de les autoritzacions d’explotació de recursos localitzades de les activitats extractives esmentades. (...) “. 3. El 26 de setembre de 2022, l’inspector tècnic i el cap de la Secció de Seguretat Industrial, Automòbils, Metrologia i Mines responen a la persona reclamant informant-lo que, fetes les comprovacions, totes les explotacions extractives objecte de la seva denuncia tenen l’autorització d’explotació en vigor, però no en facilita la còpia. 4. La reclamació, presentada el 4 d’octubre de 2022, identifica com a informació reclamada la còpia digital de las autoritzacions d'explotació de recursos localitzades de les activitats extractives al terme municipal de Vilanova d'Escornalbou: a."Aitana" (núm. de registre miner 0300018); b. "Mallafré II" (núm. de registre miner 300089); c. "Miramar II" (núm de registre miner 300005); d. "Vilanova (ampliació Miramar II)" (núm. de registre miner 2194); e. "Rincón de Rifa" i es motiva de la manera següent: “En virtut de la normativa d'accés a la informació ambiental i d'accés a la informació pública correspon que l'administració proveeixi accés a la informació sol· licitada. Només pot justificar el rebuig a aquest accés per les excepcions legalment contemplades que a més són d'aplicació restrictiva. En cap cas la normativa permet que l'autoritat simplement ignori la comanda d'accés a la informació, com ha fet en aquest cas. Això implica, a més a més, en els termes de la normativa catalana sobre transparència, accés a la informació i bon govern, una falta greu sancionable. Així mateix, cal advertir que la sol·licitud d'accés realitzada compleix els requeriments mínims establerts a la legislació, i aquest òrgan no pot exigir cap altre formalitat. Igualment, com en qualsevol procediment administratiu, regeix el principi d'antiformalisme i el principi pro actione.” 5. El 7 d’octubre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Empresa i Treball i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Vençut a bastament el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Ajuntament. 7. El 31 d’octubre de 2022, el Departament d’Empresa i Treball aporta a la GAIP la l’informe i l’expedient requerit. En l’informe, s’expliquen els antecedents de denúncia de les activitats extractives i les actuacions que se’n van seguir, i seguidament s’exposa que: “(...) Segon. En data 23.08.2022, les persones denunciants van reiterar la seva denúncia, motiu pel qual se les va informar que les explotacions mineres indicades tenien les autoritzacions d’explotació en vigor i, en conseqüència, no havien finalitzat les seves vigències d’explotació (Document annex 3). D’altra banda, no es va facilitar la documentació que sol·licitaven les persones denunciants ja que la mera presentació de la denúncia no els conferia la condició de persona interessada (art. 62.5 LPACAP) i tampoc reunien els requisits previstos per l’article 4 de la LPACAP per ser considerats com a tals, en no haver d’acreditar cap dret o interès legítim individual o col·lectiu que pogués resultar afectat de la comprovació de la denúncia. Així mateix, tampoc es tracta d’una associació o organització representativa d’interessos econòmics i socials titulars d’interessos legítims col·lectius en els termes que la llei reconegui. No és fins la presentació del tercer escrit, en data 06.10.2022, que el senyor XXX va manifestar de manera inequívoca que sol·licitava la informació en base a la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (Document annex 5). Els dos primers escrits es van tramitar com a denúncies ja que així es desprenia del formulari presentat a través de Canal Empresa i de la literalitat dels escrits, en els quals es posava en coneixement de l’Administració uns presumptes incompliments normatius i unes irregularitats que el tècnic de mines de la secció de Seguretat industrial, Automòbils, Metrologia i Mines va verificar que no eren certes. L’excepció es troba en el supòsit de l’explotació anomenada Pinar del Llop, en la qual, arran de la inspecció realitzada en data 14.07.2022, el tècnic de mines va acordar l’aturada immediata dels treballs en una zona concreta on s’estaven realitzant treballs d’aprofitament fora de l’àrea d’explotació autoritzada, atès que presumptament el titular de l’explotació estava cometent una infracció de la Llei de mines, motiu pel qual el Departament tramitarà el corresponent expedient administratiu sancionador. Tercer. En relació amb l’informe sol·licitat per la GAIP, el reclamant sol·licita: “còpia digital de les autoritzacions d’explotació de recursos localitzades de les activitats extractives al terme municipal de Vilanova d’Escornalbou: a. “Aitana” (núm. de registre miner 0300018); b. “Mallafré II” (núm. de registre miner 300089); c. “Miramar II” (núm. de registre miner 300005); d. “Vilanova (ampliació Miramar II)” (núm. de registre miner 2194); e. “Rincón de Rifa”. Quart. De conformitat amb l’article 20.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, el dret d’accés a la informació pública només pot ser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis. D’acord amb l’article 21 de la mateixa Llei, el dret d’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a: a) La seguretat pública. b) La investigació o sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries. c) El secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració Pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma en rang de llei. d) El principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva. e) Els drets dels menors d’edat. f) La intimitat i els altres drets privats legítims. g) El secret professional i els drets de propietat industrial i intel·lectual. Aquests límits de l’accés a la informació pública no operen de manera automàtica sinó que d’acord amb l’article 22 de la Llei 19/2014, els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. En conseqüència, resulta necessari valorar si concorre algun límit d’accés a la informació pública sol·licitada i, en cas que efectivament concorri algun d’aquests límits, efectuar la corresponent ponderació entre els interessos públics concurrents. Cinquè. En el supòsit que ens ocupa, la petició d’accés a la informació pública fa referència a documentació administrativa: còpia de les autoritzacions administratives de les explotacions mineres existents en el terme municipal de Vilanova d’Escornalbou. Les explotacions estan sotmeses al règim jurídic establert en la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de mines, i en el seu reglament de desenvolupament. En aquest sentit, l’article sisè de la norma legal esmentada preveu el següent: “Per al perfeccionament i actualització del coneixement geològic i miner del país, tota persona natural o jurídica o òrgan de l'Administració que realitzi un treball, qualssevol que sigui la seva classe i objecte, la profunditat del qual sobrepassi els vint-i-cinc metres per sota de la superfície del terra emergit o a qualsevol profunditat en terres submergits, consolidats o no, deurà, a més d'obtenir les autoritzacions que fossin pertinents, informar a la Delegació Provincial corresponent del Ministeri d'Indústria de la iniciació dels treballs i subministrar a l'Institut Geològic i Miner d'Espanya, si aquest el sol·licita, les dades geològiques i mineres que de la feina en qüestió s'hagin obtingut, així com permetre al personal titulat competent designat pel Ministeri d'Indústria l'accés a les obres, a fi de comprovar les esmentades dades o completar la presa dels mateixos. El Reglament d'aquesta Llei fixarà els terminis en què s'haurà de mantenir, segons els casos, el secret de la informació obtinguda.” En el mateix sentit, l’article 8 del Reial Decret 2857/1978, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament General pel règim de la Mineria, disposa: “1. Per al perfeccionament i actualització del coneixement geològic i miner del país, tota persona natural o jurídica o òrgan de l'Administració que realitzi un treball qualssevol que sigui la seva classe i objecte la profunditat dels quals sobrepassi els vint-i-cinc metres, per sota de la superfície del terra emergit o a qualsevol profunditat en terres submergits, consolidats o no, deurà, a més d'obtenir les autoritzacions que fossin pertinents, informar amb una antelació mínima de quinze dies a la Delegació Provincial del Ministeri d'Indústria i Energia corresponent la data d'iniciació dels treballs. En l'escrit de comunicació, que es presentarà per duplicat, s'especificaran les següents dades: – La classe de treball o activitat que es tracti. – La finalitat del mateix, i, en el seu cas, el projecte o programa dels treballs a desenvolupar. – Les autoritzacions obtingudes, així com – L'emplaçament dels treballs. El duplicat de l'escrit es remetrà, seguidament, a l'Institut Geològic i Miner d'Espanya que podrà requerir els interessats perquè, periòdicament, li comuniquin les dades geològiques i miners que en els treballs s'obtinguin. Si ho considera convenient el Ministeri d'Indústria i Energia podrà destacar personal titulat competent, que tindrà lliure accés als treballs, per a la comprovació de les dades comunicades, o per a la presa de mostres que contribueixin a un millor coneixement geològic i miner del país. L'incompliment d'aquestes obligacions per part de l'interessat serà sancionat amb multes la quantia de les quals oscil·larà entre cinc mil i cinquanta mil pessetes. 2. La informació que es dedueixi de les dades a què es fa referència en el paràgraf anterior s'haurà de mantenir en secret, segons els casos, tret d'autorització de l'interessat, durant els següents terminis: a) L'obtinguda a conseqüència d'activitats regulades per la Llei de Mines, quan es tracti de permisos d'exploració o investigació durant cada termini inicial o de pròrroga i en el cas de concessions o autoritzacions d'explotació durant un termini de tres anys. b) La que procedeixi de treballs relatius a minerals radioactius o hidrocarburs, d'acord amb els terminis fixats per a ells en la seva legislació específica. c) L'obtinguda a conseqüència d'activitats no incloses en els paràgrafs anteriors, durant un termini de tres anys. No obstant l'anterior, quan de la informació obtinguda puguin derivar-se conseqüències per les quals perilli la seguretat de les persones, o siguin d'interès públic, per la Direcció General de Mines i Indústries de la Construcció, s'haurà de posar en coneixement de les autoritats competents a fi que es prenguin les mesures pertinents. 3. Els ensenyaments de tipus científic i de desenvolupament tecnològic que es derivin de la informació obtinguda, que no tinguin el caràcter de confidencials, podran ser publicats o comunicada previ coneixement de l'interessat, que podrà formular observacions en un termini de quinze dies. La Direcció General de Mines i Indústries de la Construcció resoldrà sobre les observacions formulades.” Les autoritzacions d’explotació de les explotacions Aitana, Pinar del Llop, Miramar II, Mallafré II, Vilanova i Rifà tenen autorització d’aprofitament de recursos des de fa més de tres anys. Per tant, no esdevé d’aplicació la clàusula de secret establerta en la normativa de règim miner i no resultaria d’aplicació el límit establert a l’article 21.1 c) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. Sisè. La informació sol·licitada conté dades personals de persones físiques que presten els seus serveis professionals a càrrec del titular en les explotacions mineres, motiu pel qual s’hauria de ponderar la concurrència del límit previst a l’article 24 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, en relació amb l’article 22 de l’esmentada Llei que preveu que els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de la protecció i la seva aplicació ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. En el cas que ens ocupa, cal tenir en compte que el sol·licitant és una persona física que en els seus primers escrits de denúncia es va personar com representant d’una entitat sense NIF i de la documentació que obra en poder dels Serveis territorials a Tarragona del Departament d’Empresa i Treball no ha quedat acreditat que el senyor XXX representi un interès públic. Per tant, es considera que caldria excloure de la informació que es faciliti la identificació de persones físiques que prestin els seus serveis laborals en les explotacions que constin en l’autorització d’explotació de recursos. S’hauria de donar accés a les dades identificatives del personal de l’Administració (nom i càrrec dels què signen els informes o comunicacions incloses a l’expedient), d’acord amb l’article 24.1 LTAIPBG i amb l’article 70 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública. Per a finalitzar, en base a l’article 34.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, que estableix que la resolució ha d’ésser estimatòria de la sol·licitud si no concorre cap límit, i estimatòria parcial o desestimatòria íntegrament en cas de concórrer algun límits. CONCLUSIÓ Analitzada la concurrència dels límits analitzats en aquest informe, es posa de manifest que resultaria d’aplicació el límit al dret d’accés a la informació pública previst per l’article 24 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, relatiu a la protecció de les dades de caràcter personal.” Seguidament, aporta les dades de contacte de les persones afectades per l’accés. 8. El 17 de novembre de 2022 la GAIP sol·licita a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) l’informe previst a l’article 42.8 LTAIPBG i notifica a les parts l’ampliació del termini per resoldre que comporta aquest fet. 9. En la mateixa data, la GAIP fa trasllat de la Reclamació a les cinc persones afectades per l’accés i les atorga un termini de 10 dies per fer al·legacions. 10. El 18 de novembre de 2022, un dels tercers afectats presenta les següents al·legacions: “En resposta a la sol·licitud rebuda, la sotasignat XXX amb DNI XXX en qualitat de propietària de l’empresa XXX, vol presentar les següents al·legacions: - Que no estem d’acord en què es faciliti aquesta informació al demandant, atès que en aquests documents apareixen dades d’ús restringit intern per la direcció de la nostra empresa, amb contingut d’informació econòmica, de producció, d’organització empresarial, de drets de propietat intel·lectual i industrial, de secret professional, etc., que si es fessin públiques vulnerarien la normativa vigent establerta per la Comissió Nacional de Mercats i de la Competència (CNMV). - Que no estem d’acord que es faciliti documentació en la què la nostra empresa o persones relacionades amb la nostra empresa siguin clarament identificables, donat que això vulneraria els nostres drets recollits en la Llei orgànica 3/2018 i la Llei 32/2010 de l’Autoritat Catalana de Protecció de dades. - Que vist el punt 1 de l’article 34 de la llei 19/2014 de transparència voldrem ser informats donat que amb aquest escrit mostrem la nostra voluntat de comparèixer en l’expedient.” 11. El 30 de novembre de 2022, una altra de les persones afectades es comunica amb la GAIP en aquests termes: “En referencia al escrito de referencia arriba indicado y tal y como le anticipamos telefónicamente, la mercantil XXX, solicita conocer, con el fin de defensa de sus intereses,la identidad del solicitante de dicha documentacion. Cualquier duda o comentario al respecto pueden contactar con el titular o bien en este correo.” 12. El 2 de desembre de 2022, la GAIP fa la següent consulta a la persona reclamant: “En relació amb la Reclamació 892/2022, concretament amb el tràmit de trasllat a terceres persones afectades, notificat el 17 de novembre, us comuniquem que un dels tercers ha sol·licitat conèixer la vostra identitat, atès que considera que seria rellevant disposar d’aquesta dada per poder defensar millor els seus interessos. D’acord amb l’article 62.4 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, us concedim un termini de cinc dies hàbils per tal que pugueu oposar-vos justificadament a la revelació de la vostra identitat.” 13. El 9 de desembre de 2022, la persona reclamant manifesta la seva oposició frontal a que es traslladin a les terceres persones afectades la seva identitat, amb aquests arguments: “Que de la redacció de l'article 62.4 es pot apreciar com el trasllat de la identitat de la persona sol·licitant esta sotmès a un regim d'excepcionalitat, i que l'administració pública, previ trasllat de la identitat del sol·licitant ha de determinar de forma motivada que aquesta informació és essencial per la defensa de drets i interessos titularitat de les terceres persones afectades. Que en cap moment s'ha identificat per part de I‘Administració a la qual em dirigeixo quina és "l'excepcionalitat" a la qual s'acull per donar trasllat d'aquesta informació personal a les terceres persones que considera afectades. Tampoc s'ha ofert cap mena de motivació que justifiqui el trasllat de la meva identitat a aquests tercers. Que de la lectura de la comunicació notificada en data de 2 de desembre de 2022 se'n deriva que existeix una voluntat de l'Administració de revelar la meva identitat als tercers que es consideren afectats ( [...] us concedim un termini de 5 dies habils per tal que pogueu oposar-vos justificadament a la revelació de la vostra identitat). Que aquesta part no pot sinó oposar-se a la revelació de la meva identitat a les terceres persones que es considerin afectades, per els següents motius: 1.- No afectació de drets i interessos a terceres persones. Mer exercici del Dret d'accés a la informació. Per motius que aquesta part ignora, l'Administració a la qual em dirigeixo considera que la informació sol·licitada pot afectar a drets i interessos de terceres persones. Val a dir que en cap moment s'ha precisat per l'Administració quins són aquests drets i interessos que poden resultar afectats, ni com el tercer que ha sol·licitat conèixer la meva identitat pot defensar millor els seus interessos coneixent aquesta dada. Aquesta part vol creure en la voluntat de l'Administració de complir tant la normativa en matèria d'accés a la informació com la normativa en matèria de protecció de dades, i que no esta emprenent derives per impedir "de facto" l'accés a la informació sol·licitada. Jo, XXXXX, soc únicament un ciutadà que vol fer efectiu el seu dret d'accés a la informació pública, previst a la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern” seguidament, transcriu els articles 18 i 2.b LTAIPBG, i continua: “També val a dir que aquest dret, tal i com preveu l’apartat segon de l'article 18 prèviament reproduït, no esta subjecte a cap mena de motivació i no requereix la invocació de cap norma, tot i que m'estigui veient en la obligació d'oferir explicacions i justificacions jurídiques reiteradament en les meves peticions d'informació. A dia d'avui aquesta part desconeix com el simple exercici del dret d'accés a la informació pública per un ciutadà pot afectar als drets i interessos de terceres persones, donat que l'Administració a la qual em refereixo únicament ha fet aquesta menció sense atorgar cap mena de detall. 2.- Situació de vulnerabilitat generada en la revelació de la meva identitat” (...) De proporcionar-se aquesta informació a les terceres persones que es consideren afectades per la meva sol·licitud (que entenc que es tracta dels titulars de les activitats extractives referenciades) l'Administració a la qual em dirigeixo m'estaria generant una situació de vulnerabilitat envers possibles represàlies. Efectivament, el fet de proporcionar el meu nom fa que també sigui d'extremada facilitat conèixer la ubicació del meu habitatge (...) proporcionar el meu nom em generi una posició d'extremada vulnerabilitat tant a mi com a la meva família envers les terceres persones que considereu afectades, i les eventuals represàlies per part de les mateixes.” I sol·licita: “1.- No donar trasllat de la meva identitat a les terceres persones que segons l'Administració podrien tenir drets i interessos afectats per la meva sol·licitud. 2.- Continuar amb la tramitació de l'expedient i que l'Administració a la qual em dirigeixo em proporcioni en els terminis legalment establert la integritat de la informació sol·licitada (copia digital)”. ALTRESSÍ DIC PRIMER que aquesta part vol creure que l'Administració a la qual es dirigeix té voluntat de complir amb la normativa aplicable en matèria d'accés a la informació pública i de complir amb les obligacions que es deriven d'aquesta norma. S'adverteix expressament que en cas d'incompliment d'aquestes disposicions és aplicable el regim sancionador disposat pe! Capítol II del Títol VII de l'esmentada Llei 19/2014, i que s'emprendran les accions que millor en dret procedeixin. (...) ALTRESSÍ DIC SEGON que a l'ens al qual em dirigeixo li resulta d'aplicació la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i de garantia deis drets digitals en allò que la mateixa prevegi. ALTRESSÍ DIC TERCER que en cas de desestimació sense motivació o amb manifesta arbitrarietat de la sol·licitud d'informació formulada o de proporcionar les meves dades personals sense el meu consentiment a terceres persones sense el meu consentiment aquesta part es reserva el dret de posar-ho en coneixement de la Fiscalia per a que s’estudiï la seva rellevància penal i es depurin les. responsabilitats pertinents.” 14. El 12 de desembre de 2022, l’APDCAT aporta l’informe sol·licitat a l’antecedent 8. En ell, l’APDCAT fa les consideracions i conclusions següents: “(...) queda fora de l’objecte d’aquest informe qualsevol altre límit o aspecte que no afecti les dades personals que constin en la informació sol·licitada, en especial, d’acord amb les al·legacions efectuades per les parts, els límits previstos als articles 21.1.d) i 21.1.g). (...) D’acord amb el que estableix l’article 2 de la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de Mines, tots els jaciments d’origen natural i resta de recursos geològics existents en el territori nacional, mar territorial i plataforma continental, són béns de domini públic sobre els quals la investigació i aprofitament pot assumir directament l’Estat o bé cedir en la forma i condicions que estableix aquesta llei i altres disposicions vigents en cada cas. L’article 3 de la Llei 22/1973 classifica els jaciment minerals i la resta de recursos geològics en diferents seccions: “A) Pertenecen a la misma los de escaso valor económico y comercialización geográficamente restringida, así como aquellos cuyo aprovechamiento único sea el de obtener fragmentos de tamaño y forma apropiados para su utilización directa en obras de infraestructura, construcción y otros usos que no exigen más operaciones que las de arranque, quebrantado y calibrado. B) Incluye, con arreglo a las definiciones que establece el capítulo primero del título IV, las aguas minerales, las termales, las estructuras subterráneas y los yacimientos formados como consecuencia de operaciones reguladas por esta Ley. C) Comprende esta sección cuantos yacimientos minerales y recursos geológicos no estén incluidos en las anteriores y sean objeto de aprovechamiento conforme a esta Ley. D) Los carbones, los minerales radiactivos, los recursos geotérmicos, las rocas bituminosas y cualesquiera otros yacimientos minerales o recursos geológicos de interés energético que el Gobierno acuerde incluir en esta sección, a propuesta del Ministro de Industria y Energía, previo informe del Instituto Geológico y Minero de España.” Segons es desprèn de l’expedient tramès, en particular, de l’informe del Departament que tramet a la GAIP en data 31 d’octubre de 2022, en el cas que ens ocupa els aprofitaments de recursos corresponen l’explotació de jaciments inclosos en les seccions A i C a què fa referència l’article 3 de la Llei 22/1973. Cal tenir en compte que, en qualsevol d’aquests supòsits, la Llei 22/1973 estableix la necessitat de disposar d’autorització d’explotació en el cas dels recursos de la secció A (art. 17), o bé la concessió directa d’explotació en el cas dels recursos de la secció C (art. 37.2). L’article 28.2 del Reial Decret 2857/1978, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament General per al Règim de la Mineria, respecte de la regulació dels aprofitaments de recursos de la secció A, estableix el següent: “2. La Delegación Provincial, previa identificación del terreno y comprobación de la titularidad, para lo que solicitará informe de la Abogacía del Estado de la provincia si lo considera preciso, otorgará, una vez clasificado el recurso mineral existente, la autorización de explotación en la que se hará constar: a) Extensión y límites del terreno objeto de la autorización, acompañándose un plano de situación. b) La persona o personas físicas o jurídicas a cuyo favor se otorga la autorización. c) Clase de recurso o recursos y uso de los productos a obtener y, en su caso, valor de la producción anual y límite geográfico máximo de su comercialización. d) Tiempo de duración de la autorización, que no podrá exceder de aquel que el peticionario tenga acreditado el derecho a la explotación. e) Las condiciones que resulten necesarias para la protección del medio ambiente. En las Delegaciones Provinciales se llevará un registro general de explotaciones de recursos de la Sección A) para cada provincia con arreglo a un modelo oficial.” Per altra banda, l’article 90.2 del Reial Decret 2857/1978 preveu que el títol de concessió d’explotació en el cas dels recursos a què fa referència la Secció C), es farà constar: “nombre y apellidos, o razón social, y domicilio del peticionario; nombre, número y recurso de la Sección C) objeto de la concesión; extensión que corresponda y situación, así como términos municipales y provincias; fecha y referencia del plano de demarcación y nombre del Ingeniero que lo haya extendido; condiciones especiales que se consideren convenientes y, entre ellas, las adecuadas a la protección del medio ambiente” Sobre la base d’aquestes previsions, i des de la perspectiva de la normativa de protecció de dades, en les autoritzacions o concessions d’explotació afectades per la sol·licitud d’accés formulada per la persona reclamant es veuran afectades, com a mínim, per una banda, dades relatives a la identificació de la persona o persones físiques a les quals s’atorga l’autorització (nom i cognoms, dades de contacte, dades vinculades a l’explotació, etc.) Per altra banda, en el cas de les concessions d’explotació de recursos als quals es refereix la secció C, també hi constaran les dades de l’enginyer que hagi estès el pla de demarcació. I, per últim, cal tenir en compte que també constaran les dades identificatives de les persones que tenen atribuïda la competència per atorgar l’autorització d’explotació o la concessió de l’explotació, segons en cada cas. Respecte de les dades identificatives de qui té atribuïda la competència per atorgar l’autorització d’explotació o la concessió de l’explotació, segons cada cas, cal tenir en consideració el que estableix l’article 24.1 de l’LTC segons el qual “s’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits”. En conseqüència i, fora de supòsits excepcionals en què calgui preservar la privacitat d’aquests, es pot facilitar l’accés a informació que contingui dades merament identificatives d’empleats o càrrecs públics. A tal efecte, cal tenir en compte el que preveu l’article 70.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, pel qual cal entendre com a dades merament identificatives les consistents en el nom i cognoms, el càrrec o lloc ocupat, cos i escala, les funcions desenvolupades i el telèfon i les adreces, postal i electrònica, de contacte professional, referides al personal al servei de les administracions públiques, alts càrrecs i personal directiu del sector públic de les administracions públiques. Quant a les dades de la persona o persones a les quals es va atorgar l’autorització d’explotació o la concessió de l’explotació, cal tenir en compte que en el cas que ens ocupa i d’acord amb el que consta a l’expedient tramès, el Departament ha exposat en el seu informe tramès a la GAIP en data 21 d’octubre de 2022 que els tercers afectats per la sol·licitud d’accés són persones jurídiques. En la mesura que a les autoritzacions o les concessions afectades per la reclamació d’accés formulada només es vegin afectades dades relatives a persones jurídiques, cal tenir en compte que sobre la base del que preveuen els articles 2.1 i 4.1 de l’RGPD, en relació amb el que estableix el considerant 14, no hi ha d’haver cap inconvenient des de la perspectiva de la normativa de protecció de dades en facilitar a la persona reclamant l’accés que reclama. És previsible que en l’expedient hi puguin constar també dades de qui actua com a representant de la persona jurídica. No obstant això, com hem vist més amunt, no sembla que aquesta sigui informació que hagi de constar a l’autorització. De fet, de l’expedient tramès sembla desprendre’s que l’interès de la persona reclamant no és conèixer les dades personals que eventualment poguessin constar a les autoritzacions o les concessions d’explotació, sinó comprovar la seva vigència amb l’objectiu, s’entén, de reforçar els arguments de la seva denúncia relativa a la pèrdua de la vigència de les autoritzacions o concessions d’explotació de recursos que especifica a la seva sol·licitud d’accés. Per aquest motiu, en aplicació del principi de minimització de l’article 5.1.c) de l’RGPD segons el qual les dades han de ser adequades, pertinents i limitades al que és necessari en relació amb les finalitats per a les quals són tractades, ens portaria a concloure que la finalitat de la persona reclamant es podria assolir igualment sense necessitat de sacrificar la privacitat, si escau, d’aquestes persones. En últim lloc, pel que fa a la possibilitat d’accés a les dades relatives a l’enginyer que hagi estès el pla de demarcació, que cal incloure en les concessions d’explotació de recursos de la Secció C, l’anàlisi s’ha de dur a terme d’acord amb el que preveu l’article 24.2 de l’LTC. L’article 24.2 de l’LTC preveu el següent: “2. Si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones.” Aquest article estableix la necessitat de fer una ponderació raonada entre l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades, prenent en consideració, entre altres, el temps transcorregut, la finalitat de l’accés, les garanties que s’ofereixen, si n’hi ha menors d’edat afectats o el fet que l’accés pretès pugui afectar la seguretat de les persones. Des del punt de vista dels enginyers signants dels plans de demarcació, cal tenir en compte que les seves dades identificatives (nom i cognoms i núm. de col·legiat) i professió, és una informació que els corresponents col·legis professionals ja han de fer pública. I, a priori, el nivell d’intrusió que suposa l’accés a aquestes dades no seria substancialment diferent de qui té atribuïda la competència per atorgar l’autorització d’explotació o la concessió de l’explotació, de manera que pot entrar dins les seves expectatives de privacitat que es pugui acabar sabent la seva participació en la preparació de la documentació que es requereix per tal de sol·licitar, o estendre, la concessió de l’explotació. Ara bé, encara que l’article 18.2 de l’LTC preveu que l’exercici del dret d’accés a la informació pública no es condiciona al fet que concorri un interès personal, així com no resta subjecte a la motivació o la invocació de cap norma, en el cas que ens ocupa hem de tenir en compte, com s’ha exposat anteriorment, que la persona reclamant sol·licita la informació per tal de fonamentar els arguments de la seva denúncia, en relació amb la pèrdua de vigència de les autoritzacions o concessions d’explotació de recursos que especifica a la seva sol·licitud d’accés. Per aquest motiu, en aplicació del principi de minimització de l’article 5.1.c) de l’RGPD, també hem d’arribar a la conclusió que la finalitat que persegueix la persona reclamant es podria assolir igualment sense necessitat de sacrificar la privacitat dels enginyers que van signar el pla de demarcació a què fa referència la normativa. Conclusió La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés de la persona reclamant a la informació relativa a les autoritzacions d’explotació de recursos localitzades de les activitats extractives que se sol·liciten llevat de les dades de la persona que ostenta la representació de les persones jurídiques a les quals es van atorgar les autoritzacions o concessions d’explotació, si escau, i les dades dels enginyers signants dels plans de demarcació que constin en els títols de concessions d’explotació de recursos.” 15. El 12 de desembre de 2022, el Departament d’Empresa i Treball fa arribar a la GAIP la Resolució del director general d’Indústria, per la qual s’estima parcialment la sol·licitud d’accés a la informació pública del dia 6 d’octubre. A l’antecedent 8 de la Resolució es recull: “Dins del termini concedit, les terceres persones afectades van presentar al·legacions per oposar-se a l’accés a la informació pública demanada fent valer dades o elements determinants per ponderar els seus drets i interessos. En concret: - En data 16 de novembre de 2022, el titular de l’explotació minera coneguda com “Aitana” va presentar un escrit d’al·legacions en el qual sol·licita que no es doni accés a la informació relativa a la comissió d’infraccions administratives, de manera que es denegui la còpia d’aquells documents que puguin estar relacionats amb la comissió d’infraccions administratives i expedients sancionadors, en base a l’article 23 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre. En segon lloc, sol·licita que en la informació que es faciliti no constin les dades personals de contacte de treballadors o professionals relacionats amb l’activitat, una vegada ponderat l’interès públic en la divulgació de la informació sol·licitada i els drets de les persones possiblement afectades, i atenent al fet que la finalitat de l’accés no és històric, estadístic o científic i que no es refereix a un temps pretèrit. Per últim, sol·licita que se’l faciliti la persona o entitat sol·licitant d’accés a la informació pública i l’interès al·legat. - En data 16 de novembre de 2022, el titular de l’explotació minera “Vilanova” i “Miramar II” va presentar un escrit d’al·legacions en el qual de conformitat amb l’article 18 i d’altres de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, i l’article 53 i següents del Decret 8/2021 sol·licita còpia íntegra de l’escrit d’accés a la informació pública, així com, de qualsevol altra documentació que s’hagi derivat fruit de la sol·licitud d’accés a la informació. - En data 17 de novembre de 2022, el titular de l’explotació minera “Pinar del Llop” va presentar un escrit d’al·legacions en el qual manifesta textualment: - que no està d’acord en que es faciliti aquesta informació al demandant, atès que en aquests documents apareixen dades d’ús restringit intern per la direcció de la nostra empresa, amb contingut d’informació econòmica, de producció, d’organització empresarial, de drets de propietat intel·lectual i industrial, de secret professional, etc., que si es fessin públiques vulnerarien la normativa vigent establerta per la Comissió Nacional de Mercats i de la Competència (CNMV). - Que no estem d’acord que es faciliti documentació en la que la nostra empresa o persones relacionades amb la nostra empresa siguin clarament identificables, donat que això vulneraria els nostres drets recollits en la Llei orgànica 3/2018 i la Llei 32/2010 de l’Autoritat Catalana de Protecció de dades. - Que vist el punt 1 de l’article 34 de la llei 19/2014 de transparència voldrem ser informats donat que amb aquest escrit mostrem la nostra voluntat de comparèixer en l’expedient.” Finalment, la Resolució del director general d’indústria resol: “Primer. Estimar parcialment la sol·licitud d’accés a informació pública presentada en data 6 d’octubre de 2022 per la persona sol·licitant. Segon. Lliurar la informació relativa a les actes d’inspecció que el Departament d’Empresa i Treball ha realitzat sobre la base de les seves competències respecte les explotacions extractives ubicades en el terme municipal de Vilanova d’Escornalbou: “Mallafré II” i “Rincón de Rifà” en el format que es va demanar. La informació serà lliurada en el termini de trenta dies previst per l’article 36.1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, i per l’article 72.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer. Pel que fa a les explotacions extractives ubicades en el terme municipal de Vilanova d’Escornalbou: “Aitana”, “Vilanova II”, “Miramar II” i “Pinar del Llop”, la informació es lliurarà una vegada hagi transcorregut el termini previst per l’article 34.3 de la Llei 19/29014, del 29 de desembre. Tercer. Desestimar l’accés a les dades de caràcter personal relatives al personal que presta els seus serveis en les explotacions mineres esmentades, les dades identificatives de persones físiques perjudicades en la seva salut que constin en les actes d’inspecció i en els possibles expedients que es derivessin de l’acta, així com, les dades de caràcter personal en que s’identifiqui una persona física amb una infracció.” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública i règim jurídic aplicable a la reclamació La sol·licitud d’informació i la reclamació es presenten invocant per part de la persona reclamant tant la Llei 27/2006, d’accés a la informació ambiental (LAIA) com l’LTAIPBG. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. De la seva banda, l’article 3.1 LAIA declara el dret “a accedir a la informació ambiental que estigui en poder de les autoritats públiques o en el d'altres subjectes en nom seu, sense que per a això estiguin obligats a declarar un interès determinat, sigui quina sigui la seva nacionalitat, domicili o seu”. L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. Tanmateix, la Llei 27/2006, d’accés a la informació ambiental, en endavant LAIA) no té un règim especial de recursos i reclamacions, per la qual cosa resulta aplicable, per la via de la supletorietat, el règim de jurídic general de garantia de la informació davant la GAIP, vist que la disposició addicional 1ª.2 LTAIPBG disposa que “l’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial és regulat per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta llei”. Així ho vé entenent i aplicant la GAIP en diverses Resolucions, entre les quals, les Resolucions 211/2017, 425/2020 i 439/2020, 499/2020, atenent a què, a més de ser la interpretació derivada de la literalitat de les lleis invocades (LTAIPBG i LAIA), també té al seu favor l’element teleològic de ser la més favorable al dret d’accés a la informació ambiental (perquè la reclamació davant la GAIP és gratuïta i voluntària per les persones interessades, no exclou ni limita el règim general de recursos al qual es remet l’article 20 de l’LAIA i la resolució, que és vinculant, s’ha d’adoptar en un termini curt de temps), i aquestes mateixes consideracions referides a l’admissibilitat de les reclamacions davant la GAIP per la desatenció de sol·licituds d’informació sotmeses a un altre règim jurídic especial d’accés, com la prevista a la legislació de règim local per als membres de les corporacions locals, han estat validades i subscrites íntegrament pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la seva sentència 1074/2019 i pel Tribunal Suprem en la seva Sentència 312/2022. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.3 LAIA defineix el concepte d’informació ambiental en els termes següents: “Informació ambiental: qualsevol informació en forma escrita, visual, sonora, electrònica o en qualsevol altra forma que versi sobre les qüestions següents: (...) c) Les mesures, incloses les mesures administratives, com ara polítiques, normes, plans, programes, acords en matèria de medi ambient i activitats que afectin o puguin afectar els elements i factors esmentats a les lletres a i b, així com les activitats o mesures destinades a protegir aquests elements.” De la seva banda, l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Els límits al dret d’accés a la informació ambiental es troben establertes a l’article 13 LAIA: “1. Les autoritats públiques poden denegar les sol·licituds d'informació ambiental quan es doni qualsevol de les circumstàncies que s'indiquen a continuació: a) Que la informació sol·licitada a l'autoritat pública no estigui en poder d'aquesta o en el d'una altra entitat en nom seu, sense perjudici del que disposa l'article 10.2.b. b) Que la sol·licitud sigui manifestament irraonable. c) Que la sol·licitud estigui formulada de manera excessivament general, tenint en compte el que disposa l'article 10.2.a. d) Que la sol·licitud es refereixi a material en curs d'elaboració o a documents o dades inconcluses. Per aquests últims s'entenen aquells sobre els quals l'autoritat pública estigui treballant activament. Si la denegació es basa en aquest motiu, l'autoritat pública competent ha d'esmentar en la denegació l'autoritat que està preparant el material i informar el sol·licitant sobre el temps previst per acabar la seva elaboració. e) Que la sol·licitud es refereixi a comunicacions internes, tenint en compte l'interès públic atès per la revelació. 2. Les sol·licituds d'informació ambiental es poden denegar si la revelació de la informació sol·licitada pot afectar negativament qualsevol dels aspectes que s'esmenten a continuació: a) La confidencialitat dels procediments de les autoritats públiques, quan aquesta confidencialitat estigui prevista en una norma amb rang de llei. b) Les relacions internacionals, la defensa nacional o la seguretat pública. c) Causes o assumptes subjectes a procediment judicial o en tràmit davant els tribunals, al dret de tutela judicial efectiva o a la capacitat per realitzar una investigació d'índole penal o disciplinària. Quan la causa o assumpte estiguin subjectes a procediment judicial o en tràmit davant els tribunals, s'ha d'identificar, en tots els casos, l'òrgan judicial davant el qual es tramita. d) La confidencialitat de dades de caràcter comercial i industrial, quan la dita confidencialitat estigui prevista en una norma amb rang de llei o a la normativa comunitària, a fi de protegir interessos econòmics legítims, inclòs l'interès públic de mantenir la confidencialitat estadística i el secret fiscal. e) Els drets de propietat intel·lectual i industrial. S'exceptuen els casos en què el titular hagi consentit en la seva divulgació. f) El caràcter confidencial de les dades personals, tal com es regulen a la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, sempre que la persona interessada a qui concerneixin no hagi consentit en el seu tractament o revelació. g) Els interessos o la protecció d'un tercer que hagi facilitat voluntàriament la informació sol·licitada sense estar-hi obligat per la legislació vigent. S'exceptuen els supòsits en què la persona n'hagi consentit la divulgació. h) La protecció del medi ambient a què es refereix la informació sol·licitada. En particular, la que es refereixi a la localització de les espècies amenaçades o a la dels seus llocs de reproducció. (...) 4. Els motius de denegació esmentats en aquest article s'han d'interpretar de manera restrictiva. Per fer-ho, s'ha de ponderar en cada cas concret l'interès públic atès amb la divulgació d'una informació amb l'interès atès amb la seva denegació. (...)”. De la seva banda, l’article 21 LTAIPBG disposa que: “1. El dret d’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a: a) La seguretat pública. b) La investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries. c) El secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei. d) El principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva. e) Els drets dels menors d’edat. f) La intimitat i els altres drets privats legítims. g) El secret professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial. 2. El dret d’accés a la informació pública també pot ésser denegat o restringit si la informació té la condició de protegida i així ho estableix expressament una norma amb rang de llei.” Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. I l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat, atenent les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. La persona reclamant ha invocat conjuntament i indistintament ambdues normatives. En tot cas, l’aplicació d’un o altre règim jurídic d’accés porta a la mateixa conclusió en aquest cas, vist que l’únic límit invocat i aplicable és el relatiu a la protecció de dades personals, comú en ambdues legislacions, el qual es pondera i justifica en el fonament jurídic 4 d’aquesta Resolució. 2. Sobre la revelació de la identitat de la persona reclamant a les terceres persones afectades Algunes de les terceres persones afectades per l’accés a les què, de conformitat amb l’article 33.1 RGAIP, se’ls ha fet trasllat de la reclamació perquè puguin personar-se en aquest procediment i al·legar allò que considerin adient per a la defensa dels seus drets i interessos, han demanat conèixer la identitat de la persona reclamant, la motivació al·legada i fins i tot tenir còpia de la reclamació. L’article 61 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública (DTAIP), disposa, en relació amb la revelació de la identitat de la persona sol·licitant de la informació a les terceres persones afectades per l’accés en el tràmit d’audiència, el següent: “1. La unitat d'informació ha de donar trasllat de la sol·licitud d'accés a les terceres persones eventualment afectades per l'accés a la informació pública sol·licitada.(...) 4. La comunicació no ha d'incloure la identitat de la persona sol·licitant, tret que, excepcionalment, l'administració pública consideri de forma motivada, i prèvia consulta a la persona sol·licitant, que la tramesa de la sol·licitud amb la seva identitat pot ser essencial per a la defensa de drets i interessos titularitat de terceres persones afectades. Als efectes de dur a terme la consulta prèvia a la persona sol·licitant, la unitat d'informació ha d'informar-la, mitjançant comunicació, de la intenció de donar trasllat de la sol·licitud a terceres persones afectades, i concedir-li un termini no inferior a cinc dies hàbils per tal que es pugui oposar justificadament a la revelació de la seva identitat a les terceres persones afectades. En cas que la persona sol·licitant en la consulta prèvia s'oposi a la revelació de la seva identitat, i l'administració pública no la consideri suficientment justificada a l'efecte de la defensa dels drets i interessos titularitat de tercers afectats, l'administració pública ha de decidir prèvia ponderació entre l'afectació dels tercers i l'oposició de la persona sol·licitant.” El trasllat de la reclamació a les persones afectades es va fer per part de la GAIP, en conseqüència amb aquest precepte, ometent la identitat de la persona reclamant, i davant la petició rebuda de desvetllar-la, va consultar-ho a la persona reclamant, que es va oposar frontalment a que es desvetllés la seva identitat invocant perjudicis en la seva seguretat personal i familiar davant de possibles represàlies de les persones afectades i qüestionant la pròpia existència d’aquella afectació que justifiqués el trasllat de la reclamació, a més d’atribuir a la GAIP una voluntat predeterminada de desvetllar aquesta identitat sense motivació i de fer advertiments de legalitat i un anunci d’actuació davant de la Fiscalia per al cas que es proporcionés als afectats la seva identitat. En resposta a aquestes al·legacions, cal recordar a la persona reclamant que: que les empreses titulars de les autoritzacions d’activitat que reclama són persones afectades per la informació és indiscutible i atempta contra tota lògica posar-ho en qüestió; que, com a tals, la GAIP els ha de traslladar la reclamació perquè puguin fer les al·legacions que considerin adequades a la defensa dels seus drets i interessos està expressament previst a l’article 34.1 RGAIP: “1. Quan, a la vista de l'expedient, la Comissió consideri que la reclamació pot afectar els drets de terceres persones, hagin estat part o no del procediment d'accés, la Comissió els ha de traslladar la reclamació perquè en el termini màxim de deu dies puguin manifestar el seu acord a seguir el procediment amb mediació o, si escau, presentar, si ho consideren oportú, les al·legacions o els documents que estimin oportuns en defensa dels seus drets o interessos.” Finalment, que la GAIP li hagi comunicat la petició d’alguna de les persones afectades de conèixer la seva identitat i li hagi obert “un termini de cinc dies hàbils per tal que pugueu oposar-vos justificadament a la revelació de la vostra identitat” no demostra, com afirma la persona reclamant, “que existeix una voluntat de l'Administració de revelar la meva identitat als tercers que es consideren afectats”, sinó que la GAIP ha seguit escrupolosament el què disposa l’article 61.4 DTAIP: “(...) Als efectes de dur a terme la consulta prèvia a la persona sol·licitant, la unitat d'informació ha d'informar-la, mitjançant comunicació, de la intenció de donar trasllat de la sol·licitud a terceres persones afectades, i concedir-li un termini no inferior a cinc dies hàbils per tal que es pugui oposar justificadament a la revelació de la seva identitat a les terceres persones afectades.” D’altra banda, cal recordar també que la GAIP no ha de motivar ni justificar la petició d’identificació feta per altri, tal i com sembla pretendre la persona reclamant, sinó que simplement la hi trasllada perquè pugui posicionar-se i en benefici, precisament, de la defensa dels seus drets i interessos. En tot cas, la persona reclamant ha de tenir ben present que si bé és cert que la GAIP no queda obligada a satisfer la petició d’identificar-la feta pels tercers afectats, tampoc esdevé obligada a desestimar-la per l’oposició de la persona reclamant, sinó que en cas de posicions contraposades, com aquest, correspon a l’administració en fase de sol·licitud i a la GAIP en procediment de reclamació, ponderar els drets afectats i decidir en un sentit o en l’altre d’acord amb el seu propi criteri, tal i com expressament estableix l’article 61.4 DTAIP: “En cas que la persona sol·licitant en la consulta prèvia s'oposi a la revelació de la seva identitat, i l'administració pública no la consideri suficientment justificada a l'efecte de la defensa dels drets i interessos titularitat de tercers afectats, l'administració pública ha de decidir prèvia ponderació entre l'afectació dels tercers i l'oposició de la persona sol·licitant” En la ponderació de l’afectació dels interessos particulars contraposats (el de la persona reclamant a protegir el seu anonimat davant les persones afectades, i el de les persones afectades a conèixer la identitat del reclamant) la GAIP ha valorat i tingut en compte la motivació de l’afectació al·legada per les parts i la seva justificació: d’una banda, les persones afectades que han demanat conèixer la identitat del reclamant no han motivat la seva petició, més enllà de la invocació genèrica i vaga de la millor defensa dels seus drets; d’altra banda, la persona reclamant centra a seva motivació en contra de desvetllar la seva identitat en el perill que li suposaria per a la seva seguretat personal i familiar, en la mesura en què a partir d’aquesta dada seria possible esbrinar el seu domicili i el faria vulnerable a atacs i represàlies per part de les persones afectades. Sense donar versemblança al perill real per a la seguretat de la persona reclamant derivat de la intenció de les persones afectades d’atacar-lo en represàlia pel fet d’haver incoat aquest procediment, que no ha quedat ni molt menys acreditat, el cert és que tampoc s’ha justificat per part de les persones afectades, ni tan sols mínimament, davant d’aquesta Comissió la necessitat de conèixer la identitat de la persona reclamant per a la defensa dels seus drets i interessos, que han quedat garantits amb el trasllat de la reclamació, de manera que aquesta Comissió no ha apreciat justificada la necessitat o conveniència de fer una excepció al règim general d’anonimat de les persones reclamants previst a l’article 62 DATIP i, en conseqüència, decideix no informar de la seva identitat a les persones afectades que l’havien demanat. 3. Objecte de la reclamació i protecció de les dades personals Tenint en compte que la petició d’informació que dona lloc a aquest procediment és la que es conté en l’escrit de denuncia i sol·licitud d’informació de 18 d’agost de 2022, transcrit a l’antecedent 2, l’objecte d’aquesta reclamació és la còpia de les autoritzacions d'explotació de les activitats extractives: "Aitana"(núm. de registre miner 0300018), "Mallafré II" (núm. de registre miner 300089), "Miramar II" (núm. de registre miner 300005), "Vilanova (ampliació Miramar II)" (núm. de registre miner 2194) i "Rincón de Rifa", que l’administració ja ha confirmat a la persona reclamant, responent a aquell escrit, que existeixen i mantenen la seva vigència, però no ha lliurat. El Departament d’Empresa i Treball (en endavant, DET) justifica en el seu informe que en la resposta a l’escrit de 18 d’agost de 2022 no se li haguessin aportat les còpies de les autoritzacions sol·licitades així: “no es va facilitar la documentació que sol·licitaven les persones denunciants ja que la mera presentació de la denúncia no els conferia la condició de persona interessada (art. 62.5 LPACAP) i tampoc reunien els requisits previstos per l’article 4 de la LPACAP per ser considerats com a tals, en no haver d’acreditar cap dret o interès legítim individual o col·lectiu que pogués resultar afectat de la comprovació de la denúncia. Així mateix, tampoc es tracta d’una associació o organització representativa d’interessos econòmics i socials titulars d’interessos legítims col·lectius en els termes que la llei reconegui. No és fins la presentació del tercer escrit, en data 06.10.2022, que el senyor XXX va manifestar de manera inequívoca que sol·licitava la informació en base a la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern”. Si, com planteja l’Administració, l’escrit de sol·licitud d’informació no s’hagués presentat vàlidament fins al 6 d’octubre de 20220, caldria concloure que la reclamació, presentada el 4 d’octubre, hauria de ser inadmesa per manca d’objecte. Caldrà, doncs, com a consideració prèvia, determinar si la sol·licitud d’informació (còpia de les autoritzacions d’explotació) continguda en l’escrit de denuncia de 18 d’agost de 2022 és vàlida i, per tant, la reclamació presentada contra la seva desatenció és admissible. I la resposta ha de ser afirmativa, perquè el fet que l’escrit de 18 d’agost de 2022 contingués pretensions diferents (i fins i tot principals) de la d’accés a la informació que haguessin de ser objecte d’un altre tràmit i procediment, com la part de denúncia, no eximia a l’administració de l’obligació de desagregar- ne la part en què demana informació i tramitar-la d’acord amb el procediment d’accés. Així ho estableix expressament l’article 53.4 DATIP: “4. En els casos en els quals la sol·licitud d'accés s'insereixi en un escrit que alhora contingui també altres peticions diferents a la d'accés a informació pública, en els termes de l'apartat 1 d'aquest article, la petició d'accés a informació pública s'ha de tramitar d'acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i amb aquest decret, de forma separada de la resta de pretensions”. Per tant, d’acord amb l’article 53.4 DATIP, cal concloure que l’escrit del 18 d’agost de 2022 és vàlid per iniciar un procediment d’accés a informació pública en la part en què demana informació (autoritzacions d’explotació de recursos localitzades de les activitats extractives; a."Aitana"(núm. de registre miner 0300018); b. Mallafré II" (núm. de registre miner 300089); c."Miramar II" (núm. de registre miner 300005); d. "Vilanova (ampliació Miramar II)" (núm. de registre miner 2194); e."Rincón de Rifa"), que s’hauria d’haver tramitat separadament d’acord amb el procediment d’accés a la informació pública, i que la seva estimació o desestimació s’hauria d’haver ponderat i resolt per l’administració d’acord amb el règim general d’accés a la informació pública de l’LTAIPBG, sense condicionar-ho ni vincular-ho a que la normativa procedimental atorgui o no el dret a còpia a la persona denunciant, i vist que, sens dubte, aquelles autoritzacions administratives sol·licitades són informació pública, l’Administració només podria desestimar-ne l’accés justificant l’eventual aplicació de límits legalment establerts a l’accés a la informació. En conseqüència, la reclamació presentada el 4 d’octubre de 2022 és admissible en relació amb la petició d’informació que es conté en l’escrit de 18 d’agost de 2022 (antecedent 2) i, congruentment, l’objecte de la reclamació no és altra informació que l’obtenció de la còpia digital d’aquelles autoritzacions allí sol·licitades i indicades al primer paràgraf d’aquest fonament. En conseqüència, resulta irrellevant als efectes d’aquest procediment que s’hagi produït la Resolució parcialment estimatòria de l’accés a les actes d’inspecció de les mateixes empreses, en resposta a la sol·licitud d’informació de la mateixa persona reclamant datada del 6 d’octubre de 2022, que el DET trasllada a la GAIP i es reprodueix a l’antecedent 15, perquè fa referència a una sol·licitud diferent de la què aquí es revisa i fins i tot posterior a la interposició de la reclamació, i per tant aliena a aquest procediment i a aquesta resolució. Per tant, centrat l’objecte d’aquesta resolució en l’accés a la còpia de les autoritzacions d’explotació sol·licitades en l’escrit indicat a l’antecedent 2, cal determinar, d’entrada, que es tracta d’informació pública sotmesa al dret d’accés, d’acord amb l’article 2.b LTAIPG, en la mesura en què es tracta d’informació que ha d’estar en poder de l’administració reclamada com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions, si existeix, i si no existeix, aquesta és la informació adequada per donar resposta a la sol·licitud. En tant que informació pública, l’article 18 LTAIPBG en determina el dret d’accés subjecte només als límits legals aplicables. L’Administració, en el seu informe, descarta expressament que pugui ser aplicable el límit previst a l’article 21.1.c LTAIPBG (el caràcter confidencial del procediment administratiu) i no n’invoca cap altre que consideri aplicable més que el relatiu a la protecció de dades personals, el què va motivar que la GAIP, d’acord amb la previsió e l’article 42.8 LTAIPBG, demanés a l’APDCAT l’emissió d’informe sobre l’adequació de l’accés reclamant a la normativa de protecció de dades personals, el qual ha estat àmpliament reproduït a l’antecedent 14, i que conclou que l’accés a les dades identificatives de les persones físiques que hagin obtingut l’autorització no és contraria la normativa de protecció de dades personals, mentre que considera que, aplicant el principi de minimització de dades personals, i vist que la persona reclamant ha motivat la finalitat de l’accés a la informació en la voluntat de comprovar la seva vigència o existència, no estaria justificat el sacrifici de la protecció de les dades personals identificatives de l’enginyer que hagi estès el pla de demarcació, si hi figuren. Finalment, si l’autorització està emesa a favor d’una persona jurídica, no sembla plausible que, d’acord amb la normativa sectorial, en el document d’autorització hi figurin les dades identificatives de la persona física que la representa, amb independència que puguin constar a l’expedient, que no és objecte d’aquesta reclamació, per la qual cosa no resulta necessari pronunciar-se sobre l’adequació a dret del seu accés. Aquesta Comissió coincideix amb el posicionament de l’APDCAT i conclou que la ponderació de l’aplicació del límit relatiu a la protecció de dades personals establert a l’article 24.2 LTAIPBG s’ha de resoldre a favor de l’accés pel que fa a la identificació del beneficiari de l’autorització, mentre que ha de resultar prevalent en relació amb altres dades personals que no siguin necessàries per a la finalitat de comprovar la vigència de l’autorització, com el domicili de la persona física beneficiària de l’autorització o el nom i cognoms de l’enginyer que hagi autoritzat el pla, si hi consta. La Comissió coincideix, igualment, amb el DET en la inaplicabilitat del límit relatiu a la confidencialitat de la informació aportada en el procediment d’autorització (article 21.1.c LTAIPBG) i del caràcter reservat de la informació (article 21.2 LTAIPBG), considerant que, tot i que l’article 8 del Reial Decret 2857/1978, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament General pel règim de la Mineria, preveu la reserva de certa informació aportada per l’empresa sol·licitant en determinats casos, aquesta reserva no pot superar el termini de tres anys des de l’emissió de l’autorització, que en tots els casos queda depassat segons informa el propi DET, i la norma que l’estableix no compleix el requisit de tenir rang legal exigit per ambdós preceptes. En conseqüència, s’estima parcialment la reclamació i es declara el dret de la persona reclamant a obtenir la còpia digital de les autoritzacions d'explotació de recursos de les activitats extractives següents: "Aitana"(núm. de registre miner 0300018); "Mallafré II" (núm. de registre miner 300089); "Miramar II" (núm. de registre miner 300005); "Vilanova (ampliació Miramar II)" (núm. de registre miner 2194); "Rincón de Rifa", prèvia eliminació de les dades identificatives de l’enginyer que hagués intervingut en l’aprovació del pla si hi consten, o la manifestació de al seva inexistència, si escau. 4. Al·legacions de les terceres persones afectades i efectes en aquest procediment. Les al·legacions presentades per les empreses afectades per l’accés no semblen haver tingut en compte quin és l’objecte de la reclamació que se les va traslladar, sinó que, per contra, semblarien més aviat referides a la sol·licitud d’expedients i actes d’inspecció sol·licitades per la mateixa persona reclamant el 6 d’octubre de 2022 i que, simultàniament, estava essent objecte de trasllat per part del DET, segons es desprèn de la resolució d’aquella sol·licitud transcrita a l’antecedent 15. Efectivament, la única persona jurídica que s’ha personat en aquest procediment per fer al·legacions d’oposició a l’accés ho ha fet en termes incongruents amb l’objecte d’aquesta reclamació i, en canvi, idèntics als què va manifestar davant del DET en el marc del trasllat de la sol·licitud d’informació de la mateixa persona reclamant datada del 6 d’octubre de 2022: “... en aquests documents apareixen dades d’ús restringit intern per la direcció de la nostra empresa, amb contingut d’informació econòmica, de producció, d’organització empresarial, de drets de propietat intel·lectual i industrial, de secret professional, etc., que si es fessin públiques vulnerarien la normativa vigent establerta per la Comissió Nacional de Mercats i de la Competència (CNMV). - Que no estem d’acord que es faciliti documentació en la què la nostra empresa o persones relacionades amb la nostra empresa siguin clarament identificables, donat que això vulneraria els nostres drets recollits en la Llei orgànica 3/2018 i la Llei 32/2010 de l’Autoritat Catalana de Protecció de dades.”. Com ja ha quedat establert, el contingut de les autoritzacions d’explotació còpia de les quals és objecte d’aquesta reclamació i resolució contenen no contenen, en absolut, la informació objecte de l’oposició de l’empresa, sinó aquesta altra: l’extensió i límit del terreny objecte de l’autorització i la seva ubicació en un plànol o indicació dels municipis afectats, nom i domicili de la persona física beneficiària de l’autorització o raó social de la persona jurídica a favor de la qual s’atorga l’autorització, la classe de recurs i l’ús dels productes a obtenir, el valor de la producció anual i el límit geogràfic màxim de la seva comercialització, el termini de la durada de l’autorització i les condicions necessàries per a la protecció del medi ambient (article 28.2 del Reial Decret 2857/1978, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament General per al Règim de la Mineria, respecte de la regulació dels aprofitaments de recursos de la secció A de l’article 17 de la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de Mines, i article 90.2 del mateix Reial Decret 2857/1978 en el cas de concessió directa d’explotació dels recursos de la secció C d’aquella mateixa Llei). Cap d’aquestes informacions queda afectada, com al·lega aquesta empresa, ni per la propietat intel·lectual industrial, ni pel secret industrial o comercial, ni pel secret professional, que en tot cas protegiria informació aportada per un professional en el marc de la confidencialitat amb un client, però mai l’autorització emesa per l’administració, que és el que es reclama, i menys encara vulneraria la normativa legal en matèria de competència en el mercat. Tampoc hi constaria en les autoritzacions reclamades les dades de la persona física representant de la persona jurídica beneficiària, sinó només la raó social de la persona jurídica. A la vista de l’evident incongruència d’aquestes al·legacions amb l’objecte real de la reclamació i del fet que s’hagin reproduït literalment en relació amb una altra sol·licitud del mateix reclamant que té un objecte completament diferent, sotmesa a trasllat en els mateixos dies pel DET, cal concloure que s’han aportat en aquest procediment per error material en l’apreciació i valoració de la informació que s’hi reclama, i a descartar que, en conseqüència, puguin ser aplicats a aquest procediment desplegant l’efecte de demora en l’accés a la informació estimada previst en previstos en l’article 34.2 RGAIP El segon i darrer escrit rebut per la GAIP de les persones afectades a les què es va emplaçar a formular al·legacions respecte d’aquesta reclamació no contenia cap al·legació d’oposició a l’accés, més enllà de la petició d’identificació de la persona reclamant, la valoració e la qual es desprèn del fonament jurídic 2. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de gener de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 892/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir la còpia digital de les autoritzacions d'explotació de recursos de les activitats extractives següents: "Aitana"(núm. de registre miner 0300018); "Mallafré II" (núm. de registre miner 300089); "Miramar II" (núm. de registre miner 300005); "Vilanova (ampliació Miramar II)" (núm. de registre miner 2194) i "Rincón de Rifa", prèvia eliminació de les dades identificatives de l’enginyer que hagués intervingut en l’aprovació del pla si hi consten, o la manifestació de al seva inexistència, si escau. 2. Requerir al Departament d’Empresa i Treball que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir al Departament d’Empresa i Treball a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Traslladar aquesta Resolució a les terceres persones afectades que han intervingut en aquest procediment 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 892/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.