Desistimiento 18/02/2021 · 52 días en resolverse

Reclamación de un electo local contra el Ayuntamiento de la Portella finalizada por desistimiento al no aportar la solicitud registrada

Un concejal solicitó información pública al Ayuntamiento de la Portella y, ante la falta de respuesta, reclamó ante la GAIP. La GAIP requirió al solicitante que aportara la copia registrada de la solicitud original, pero al no hacerlo, el organismo decidió dar por desistida la reclamación y finalizar el procedimiento.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública, incluso cuando el solicitante sea un electo local
2 El derecho a la información de los electos locales, regulado en el TRLMRLC, es compatible con la vía de reclamación ante la GAIP como garantía reforzada de participación política
3 El régimen material aplicable a los electos locales implica límites al acceso más reducidos que la LTAIPBG y un deber de confidencialidad
4 Según el artículo 68.1 de la LPAC, si el interesado no repara una falta o adjunta documentos preceptivos en el plazo de diez días tras ser requerido, se considera que desiste de su petición
5 La reclamación se finaliza por desistimiento al no aportar el recurrente la copia de la solicitud de acceso a la información pública debidamente registrada

Texto completo

Resolució 187/2021, de 18 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 892/2020 Administració reclamada: Ajuntament de la Portella Informació reclamada: No concretada. Sentit de la Resolució: Desistiment Resum: D’acord amb l’antecedent 5è, un cop fet el corresponent requeriment d’esmena, tot advertint de les conseqüències establertes legalment pel cas que s’incompleixi, la persona reclamant no ha aportat la còpia de la sol·licitud d’accés a la informació pública degudament registrada. En conseqüència, i d’acord amb el que estableix l’article 68.1 LPAC, és procedent considerar desistida la Reclamació i finalitzar-la per aquest motiu. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Reclamació contra silenci. Esmena. Sol·licitud registrada. Desistiment. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 28 de desembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 892/2020, presentada per un electe municipal contra l’Ajuntament de la Portella, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent 3. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 7 de gener de 2021 la GAIP, després de constatar que la Reclamació té per objecte diverses sol·licituds d’informació pública, presentades en dates i amb objectes diferents, l’escindeix d’ofici en diverses reclamacions (les 892/2020, 870/2020, 871/2020, 874/2020 i 877/2020), una per a cada sol·licitud. La Reclamació 892/2020 es correspon amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. 3. El 30 de juliol de 2020 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de la Portella el lliurament de la documentació que hauria demanat el 25 de maig de 2020. 4. La Reclamació presentada el 28 de desembre del 2020 indica que la persona reclamant no ha rebut resposta a la seva sol·licitud. 5. El 7 de gener de 2021 la GAIP requereix a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, als efectes d’aportar la sol·licitud de 25 de maig de 2020 a la qual es refereix la sol·licitud indicada a l’antecedent 2; invoca l’article 68 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i l’adverteix que si no repara l’esmena en el termini de 10 dies es considerarà desistida la Reclamació. 6. En data 18 de gener de 2021 la notificació de l’esmena s’entén rebutjada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe local, el dret del qual a la informació de la respectiva entitat és regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa. En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment L’article 68.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú (LPAC) estableix el següent: “Si la sol·licitud d’iniciació no reuneix els requisits que assenyala l’article 66, i, si s’escau, els que assenyala l’article 67 o altres d’exigits per la legislació específica aplicable, s’ha de requerir l’interessat perquè en un termini de deu dies, repari la falta o adjunti els documents preceptius, amb indicació que, si no ho fa, es considera que desisteix de la seva petició, amb la resolució prèvia que ha de ser dictada en els termes que preveu l’article 21”. L’article 33 RGAIP estableix que la Comissió “ha de verificar la sol·licitud i pot acordar, si escau, la inadmissió de la reclamació o sol·licitar a la persona reclamant que esmeni la sol·licitud” i que “pot inadmetre la reclamació si no compleix els requisits establerts i la persona reclamant, amb requeriment previ, no esmena la reclamació dins del termini general establert per a fer-ho”. D’acord amb l’antecedent 5è, un cop fet el corresponent requeriment d’esmena, tot advertint de les conseqüències establertes legalment pel cas que s’incompleixi, la persona reclamant no ha aportat la còpia de la sol·licitud d’accés a la informació pública degudament registrada. En conseqüència, i d’acord amb el que estableix l’article 68.1 LPAC, és procedent considerar desistida la Reclamació i finalitzar-la per aquest motiu. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de febrer de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 892/2020 per desistiment de la persona reclamant i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.