Un concejal solicitó información pública al Ayuntamiento de la Portella y, ante la falta de respuesta, reclamó ante la GAIP. La GAIP requirió al solicitante que aportara la copia registrada de la solicitud original, pero al no hacerlo, el organismo decidió dar por desistida la reclamación y finalizar el procedimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública, incluso cuando el solicitante sea un electo local
2
El derecho a la información de los electos locales, regulado en el TRLMRLC, es compatible con la vía de reclamación ante la GAIP como garantía reforzada de participación política
3
El régimen material aplicable a los electos locales implica límites al acceso más reducidos que la LTAIPBG y un deber de confidencialidad
4
Según el artículo 68.1 de la LPAC, si el interesado no repara una falta o adjunta documentos preceptivos en el plazo de diez días tras ser requerido, se considera que desiste de su petición
5
La reclamación se finaliza por desistimiento al no aportar el recurrente la copia de la solicitud de acceso a la información pública debidamente registrada
Texto completo
Resolució 187/2021, de 18 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 892/2020
Administració reclamada: Ajuntament de la Portella
Informació reclamada: No concretada.
Sentit de la Resolució: Desistiment
Resum: D’acord amb l’antecedent 5è, un cop fet el corresponent requeriment d’esmena, tot advertint de les
conseqüències establertes legalment pel cas que s’incompleixi, la persona reclamant no ha aportat la còpia
de la sol·licitud d’accés a la informació pública degudament registrada. En conseqüència, i d’acord amb el
que estableix l’article 68.1 LPAC, és procedent considerar desistida la Reclamació i finalitzar-la per aquest
motiu.
Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Reclamació contra silenci. Esmena. Sol·licitud registrada.
Desistiment.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 28 de desembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 892/2020, presentada per un electe
municipal contra l’Ajuntament de la Portella, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent 3. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del
29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels
articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 7 de gener de 2021 la GAIP, després de constatar que la Reclamació té per objecte diverses
sol·licituds d’informació pública, presentades en dates i amb objectes diferents, l’escindeix d’ofici en
diverses reclamacions (les 892/2020, 870/2020, 871/2020, 874/2020 i 877/2020), una per a cada
sol·licitud. La Reclamació 892/2020 es correspon amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent.
3. El 30 de juliol de 2020 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de la Portella el lliurament de la
documentació que hauria demanat el 25 de maig de 2020.
4. La Reclamació presentada el 28 de desembre del 2020 indica que la persona reclamant no ha rebut
resposta a la seva sol·licitud.
5. El 7 de gener de 2021 la GAIP requereix a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, als efectes
d’aportar la sol·licitud de 25 de maig de 2020 a la qual es refereix la sol·licitud indicada a l’antecedent
2; invoca l’article 68 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions
públiques i l’adverteix que si no repara l’esmena en el termini de 10 dies es considerarà desistida la
Reclamació.
6. En data 18 de gener de 2021 la notificació de l’esmena s’entén rebutjada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada
de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació
davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la
GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació
pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats
per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la
informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva
activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats
d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix
a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública
només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe local, el
dret del qual a la informació de la respectiva entitat és regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei
Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC).
Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa
diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la
Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds
d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per
l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa
administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer
cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això
obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la
reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via
de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si
escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si
són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que
exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article
23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació
davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a
la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés
a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, del
29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta
interpretació de la GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya.
Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el règim
material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC,
cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així
com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden
accedir per raó de la seva funció representativa.
En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a aquests
efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els següents
requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en
compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici
d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació
pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació
automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris
de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser
proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les
circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho
estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Desistiment
L’article 68.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú (LPAC) estableix el
següent: “Si la sol·licitud d’iniciació no reuneix els requisits que assenyala l’article 66, i, si s’escau, els que
assenyala l’article 67 o altres d’exigits per la legislació específica aplicable, s’ha de requerir l’interessat
perquè en un termini de deu dies, repari la falta o adjunti els documents preceptius, amb indicació que, si no
ho fa, es considera que desisteix de la seva petició, amb la resolució prèvia que ha de ser dictada en els
termes que preveu l’article 21”.
L’article 33 RGAIP estableix que la Comissió “ha de verificar la sol·licitud i pot acordar, si escau, la
inadmissió de la reclamació o sol·licitar a la persona reclamant que esmeni la sol·licitud” i que “pot
inadmetre la reclamació si no compleix els requisits establerts i la persona reclamant, amb requeriment
previ, no esmena la reclamació dins del termini general establert per a fer-ho”.
D’acord amb l’antecedent 5è, un cop fet el corresponent requeriment d’esmena, tot advertint de les
conseqüències establertes legalment pel cas que s’incompleixi, la persona reclamant no ha aportat la còpia
de la sol·licitud d’accés a la informació pública degudament registrada. En conseqüència, i d’acord amb el
que estableix l’article 68.1 LPAC, és procedent considerar desistida la Reclamació i finalitzar-la per aquest
motiu.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de
febrer de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 892/2020 per desistiment de la persona
reclamant i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la
Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.