Estimada parcialmente 25/11/2021 · 50 días en resolverse

Reclamación de acceso a información sobre intervención policial de los Mossos d'Esquadra con estimación parcial

Un ciudadano solicitó al Departament d'Interior información sobre una intervención policial en Tarragona. Tras recibir datos parciales, alegó que faltaba documentación clave. La GAIP estima parcialmente la reclamación, reconociendo el derecho a acceder a la grabación del 112, informes de agentes y registro de actuaciones, previa anonimización de datos personales.

Puntos clave de la argumentación

1 La información solicitada es considerada pública por estar en poder de la Administración y haber sido elaborada por ella según el artículo 2.b de la LTAIPBG.
2 El derecho de acceso solo puede denegarse por causas legales expresas, y en este caso el Departamento no ha invocado ningún límite legal válido.
3 La solicitud de supresión de datos identificativos de personas físicas por parte del reclamante elimina la posible colisión con la normativa de protección de datos.
4 Se determina que la Administración no facilitó toda la información existente, siendo consistentes las alegaciones sobre la existencia de registros adicionales en poder de los Mossos d'Esquadra.
5 La resolución declara la pérdida sobrevenida del objeto solo respecto a la información ya entregada, manteniendo la obligación de suministrar el resto de los documentos.

Texto completo

Resolució 1042/2021, de 25 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 891/2021 Administració reclamada: Departament d’Interior Informació reclamada: Sobre una intervenció policial determinada. Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua parcial de l’objecte de la Reclamació Resum: El Departament d’Interior ha facilitat, certament, informació sol·licitada a la persona reclamant, però no sembla que li hagi facilitat tota l’existent; en tot cas, les al·legacions de la persona reclamant argumenten en termes prou consistents que no li ha estat facilitada informació que presumiblement hauria d’estar en poder de la Policia de la Generalitat. Per tant, si bé és procedent declarar la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació en relació amb la informació que ha estat facilitada, també ho és declarar el dret de la persona reclamant a la resta d’informació sol·licitada que es trobi en poder dels Mossos d’Esquadra, inclosa la gravació de la trucada al 112, els informes dels agents del cotxe patrulla i la furgoneta que varen intervenir i el registre d’actuacions i, a aquests efectes, a què el Departament d’Interior li posi de manifest que li ha facilitat tota la informació en poder de la Policia de la Generalitat en relació amb l’actuació indicada a la sol·licitud. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Mossos d’Esquadra. Persona interessada. Intervenció policial. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 6 d’octubre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 891/2021, presentada per una persona interessada contra el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 3 d’octubre de 2021 la persona reclamant demana al Departament d’Interior tota la informació existent en relació amb una determinada intervenció municipal en una adreça determinada de Tarragona, de la qual la persona reclamant és veí, amb la finalitat d’aportar- la a un procediment judicial. 3. El 6 d’octubre de 2021 el Departament d’Interior contesta que efectivament en el dia indicat per la persona reclamant una unitat de la policia de la Generalitat va acudir a l’immoble assenyalat a la a sol·licitud; tanmateix, el Departament considera que no pot donar més informació sobre la intervenció si no és a l’autoritat judicial. 4. La Reclamació presentada el 6 d’octubre de 2021 reitera la sol·licitud i invoca el dret d’accés a la informació pública i la condició d’interessada de la persona reclamant. 5. El 13 d’octubre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Interior i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 13 d’octubre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 7. L’11 de novembre de 2021 la GAIP rep l’informe del Departament d’Interior, que adjunta còpia d’una comunicació a la persona reclamant, que facilita la informació següent: “us informem que, fetes les gestions pertinents en les nostres aplicacions, consta una actuació policial a l’adreça referida, iniciada a les 18:49 hores del 14 d’agost de 2021. L’origen d’aquesta actuació és una trucada al 112 informant d’amenaces amb un ganivet entre companys de pis i on la intervenció dels efectius del CME va consistir en adreçar-se al lloc i realitzar tasques de mediació i assessorament, no existint cap lesionat i en tractar-se d’una discussió verbal. Aquesta intervenció consta que va concloure a les a les 19:25 hores del mateix dia, 14 d’agost de 2021. En aplicació de la normativa de protecció de dades personals i de transparència, en aquesta informació no s’han fet constar les dades de caràcter personal de les persones identificades. Així mateix, us informem que no existeix cap atestat relacionat amb aquesta actuació, atès que no va formular-se denúncia ni varen apreciar- se indicis de delicte”. 8. El 12 de novembre de 2021 la GAIP trasllada l’informe anterior a la persona reclamant. 9. El 22 de novembre de 2021 la GAIP rep les següents al·legacions de la persona reclamant, segons les quals el Departament no hauria atès correctament la sol·licitud i fins i tot després del requeriment d’informe de la GAIP només hauria aportat informació parcial. En conseqüència, la persona reclamant demana tota la informació en poder dels Mossos d’Esquadra en relació amb la intervenció policial indicada a la sol·licitud, inclosa la gravació de la trucada al 112, els informes dels agents del cotxe patrulla xxxx i la furgoneta xxxx ARRO i el registre d’actuacions, sens perjudici d’eliminar les dades identificatives de les persones físiques afectades. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada La informació sol·licitada és la que està en poder dels Mossos d’Esquadra en relació amb una determinada actuació municipal; atenent la definició del concepte d’informació pública feta per l’article 2.b LTAIPBG, té la condició d’informació pública pel fet d’estar en poder de l’Administració, i amb tota probabilitat també elaborada per ella. En conseqüència, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que puguin determinar-ne la denegació. El Departament no ha invocat cap límit legal al dret d’accés a la informació pública i no és previsible que n’hi concorri cap, especialment tenint en compte que la persona reclamant demana expressament la supressió de les dades identificatives de persones físiques qui hi pugui haver a la informació sol·licitada. En conseqüència, la persona reclamant té dret a accedir a la informació que ha demanat. El Departament d’Interior ha facilitat, certament, informació sol·licitada a la persona reclamant, però no sembla que li hagi facilitat tota l’existent; en tot cas, les al·legacions de la persona reclamant argumenten en termes prou consistents que no li ha estat facilitada informació que presumiblement hauria d’estar en poder del Departament. Per tant, si bé és procedent declarar la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació, en relació amb la informació que ha estat facilitada, també ho és declarar el dret de la persona reclamant a la resta d’informació sol·licitada que es trobi en poder del Departament d’Interior en relació amb l’actuació dels Mossos d’Esquadra, la qual cosa inclou la trucada d’alerta al 112, operat també des del Departament, així com els informes dels agents del cotxe patrulla i la furgoneta que varen intervenir i el registre d’actuacions i, a aquests efectes, a què el Departament d’Interior li posi de manifest que li ha facilitat tota la informació que es troba en el seu poder, en relació amb l’actuació indicada a la sol·licitud. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 de novembre de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 891/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a tota la informació existent en relació amb la intervenció policial indicada a la sol·licitud que encara no li hagi estat lliurada, sens perjudici de la necessitat de suprimir d’ella les dades identificatives de persones físiques que pugui contenir. 2. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial d’objecte de la Reclamació en relació amb la informació sol·licitada que ha estat facilitada a la persona reclamant. 3. Requerir al Departament d’Interior que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, tot indicant expressament que amb ella se li hauria facilitat tota la informació en poder de la Policia de la Generalitat sobre l’actuació policial indicada a la sol·licitud. 4. Requerir al Departament d’Interior a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 891/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.