Solicitud de identificación de usuarios gestores del sistema IRIS del Ayuntamiento de Barcelona y resultado de estimación parcial

Resolució 87/2024, de 25 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 888/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Nom i cognoms, les funcions o llocs exercits, així com l'adreça postal o electrònica i telèfon professionals dels usuaris AM37608, AM22058 i T455878. Sentit de la resolució: Estimació parcial i desestimació parcial Resum: La petició d’informació sobre la identificació dels usuaris que han intervingut en la tramesa d’una queixa del sistema IRIS de l’Ajuntament que, d’acord amb la norma reguladora d’aquestes trameses, no té la condició de sol·licitud, denúncia, al·legació ni recurs administratiu, ni aturarà els terminis establerts per presentar-los, i no es podrien considerar com una denuncia pròpia d’un procediment administratiu, no desvirtua la obligació prevista a l’article 24 de la LTAIPBG en l’accés a informació relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits. En aquest cas es conclou, des d’una interpretació conjunta amb allò previst a l’article 20 de la LPAC, que s’ha de reconèixer l’accés a la informació identificativa del responsable de la unitat encarregada de les trameses concernides a la sol·licitud d’informació. Paraules clau: Ajuntaments. Identificacions. Identificacions usuaris gestors interns de comunicacions. Responsable del procediment. Reclamació contra desestimació. Límits. Estimació parcial. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents El 2 d’octubre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 888/2023, presentada contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 21 de juliol de 2023 el reclamant presenta a l’Ajuntament de Barcelona sol·licitud d’informació en els termes següents : “ Conforme al que es preveu en l'article 15.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern i la sentència 61 del Jutjat contenciós administratiu nº12 de 4/5/18 sol·licito el nom i cognoms, les funcions o llocs exercits, així com l'adreça postal o electrònica i telèfon professionals dels usuaris AM37608, AM22058 i T455878”. Afegeix que “Tenim dret a conèixer la identitat i el lloc de les persones que, des de les institucions públiques, han participat o influït en l’elaboració dels seus documents i les seves decisions”. I demana que la comunicació es realitzi per format electrònic, concretament per correu electrònic. El 21 de setembre de 2023 el gerent de la Gerència d’Àrea de Recursos i Transformació Digital, en ús de les facultats delegades resol desestimar la sol·licitud d’accés a la informació pública formulada pel reclamant, en virtut del que disposa l’article 24.1 de la LTAIPBG, atenent a la prevalença de la protecció de les dades de caràcter personal en el cas que ens ocupa. El 6 octubre de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. El 6 d’octubre de 2023 la GAIP comunica la reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 30 d’octubre de 2023 la GAIP rep l’expedient sobre la Petició d’informació i l’informe de l’Ajuntament de Barcelona que, en síntesi, informa sobre com s’ha procedit en la tramitació de la petició d’informació on consta que s’ha fet trasllat a terceres persones que es poden veure afectades en els seus drets o interessos i que han manifestat la seva oposició al lliurament de la informació personal de caràcter identificativa, es fa avinent també la confusió d’expedients en la petició del reclamant concretament entre l’expedient de restitució de la legalitat urbanística amb la gestió d’una queixa IRIS, i aclareix que “els usuaris dels quals se sol·liciten les dades personals indicades són els que apareixen a la fitxa de la queixa IRIS” , que el sistema IRIS “és el sistema de l’Ajuntament de Barcelona que resol i respon les incidències, queixes, suggeriments, consultes i agraïments a les persones de la ciutat. Per una banda, a través de l’IRIS es poden fer arribar les informacions i consultes; i per l’altra banda, les queixes i suggeriments. A l’hora de fer arribar aquestes informacions, consultes, queixes i suggeriments, la ciutadania ha d’indicar la categoria a la que corresponen, d’aquesta manera arribaran directament al departament corresponent, agilitzant el procés de resposta. Les diferents categories són Civisme, Cultura, Esports, Habitatge, Medi ambient, Nadal, Participació, Serveis socials, Comerç, Educació, Feminismes/Dones i LGTB, Informació i atenció ciutadana, Mobilitat, Oci, Promoció econòmica i Urbanisme”. Descriu el sistema d’acord amb la seva regulació i esmenta que d’acord amb “el Decret d’alcaldia de 7 de juliol de 2017 pel qual es regula el sistema informàtic per a la gestió de comunicacions dels ciutadans d’incidències, reclamacions, queixes, suggeriments, peticions de servei consultes web i agraïments (IRIS): Article 7: “4. Les comunicacions seran introduïdes al sistema IRIS mitjançant la creació d’una fitxa, classificades en funció de codis temàtics i assignades a l’òrgan competent per contestar- les. La correcta derivació de les temàtiques és competència del servei que gestiona IRIS així com efectuar les gestions necessàries per aclarir l’òrgan competent en referència a cadascuna de les temàtiques […] 6. Els diferents òrgans municipals hauran de validar la fitxa que els hi arribi en un termini màxim de cinc dies. Aquesta validació suposarà l’acceptació de la recepció de la comunicació i el compromís de respondre-la.[…] 8. En el cas que una fitxa arribi a un òrgan municipal que no es competent per la seva resposta, aquest l’haurà de retornar al departament o servei que gestiona el sistema IRIS en el termini màxim de cinc dies, motivant el seu retorn.” Article 9: “1. Les comunicacions tramitades pel sistema IRIS no tindran mai la condició de sol·licitud, denúncia, al·legació ni recurs administratiu ni aturaran els terminis establerts per presentar- los” Article 10: “En tot moment s’haurà de respectar la normativa de protecció de dades de caràcter personal i, en especial, els drets de confidencialitat, protecció de les dades personals i privacitat i seguretat de les comunicacions amb l’Administració”. Per tant, els usuaris AM37608, AM22058 i T455878 són gestors que van realitzar els tràmits interns per redirigir la queixa cap al Departament competent per la matèria, per tal de donar resposta i que des d’aquest es realitzés la gestió corresponent de la queixa. En resum, el tràmit d’aquesta queixa va ser: - La persona amb matrícula AM37608, de l’Institut de Parcs i Jardins, la va rebre i la va passar per competència a Obres i Manteniment del Districte d’Horta-Guinardó, degut al fet que les escales, on es senyalava la presència d’una ruptura amb perill de caiguda, es trobava al Districte d’Horta-Guinardó i no formaven part de cap parc o jardí. - Obres i Manteniment d’Horta-Guinardó la va rebre, concretament la persona amb matrícula AM22058, i el va passar al Departament de Llicències i Inspecció per fer les gestions pertinents. - La persona amb usuari T455878, va respondre que la petició IRIS finalitzava atès que es va obrir expedient AUT-07-2020-01276. El qual, després es va arxivar, una vegada comprovat que l’espai és públic i que la brigada de Manteniment del Districte reparés l’escala. De tot l’exposat, el Departament de Serveis Jurídics del Districte d’Horta-Guinardó, entén que la informació que demana el sr. XXX ( reclamant) és relativa a les gestions internes realitzades per pel personal funcionari en la gestió d’una queixa presentada per un ciutadà/na. Per tant, són gestions que no formen part de cap procediment administratiu. De la sol·licitud del Sr. XXX ( el reclamant) el que es dedueix, com bé diu ell mateix, és que vol conèixer la identitat de les persones que “han participat o influït en l’elaboració dels seus documents i les seves decisions”, essent que els tres usuaris dels que es demana la sol·licitud no han influït ni elaborat cap document ni decisió, limitant-se a realitzar tasques automàtiques de redirecció. Des del Departament de Serveis Jurídics del Districte d’Horta-Guinardó s’entén que donant els usuaris amb la matrícula que apareixen a la còpia de la fitxa IRIS núm. 2935NYG, que es va enviar al Sr. XXX ( el reclamant) en data 30 de juny de 2022, ja es va donar compliment amb la identificació de les persones que van gestionar la fitxa IRIS, atès que la matrícula ja serveix per identificar al personal de l’administració pública. Per últim, es reitera que no queda justificat l’objecte de l’accés a la informació de dades de caràcter personal que demana l’interessat sobre el personal funcionari ja que l’opinió de que aquests “han participat o influït en l'elaboració dels seus documents i les seves decisions” és una opinió personal del sol·licitant purament subjectiva. La participació dels funcionaris públics en la tramitació de la queixa IRIS de la que tracta aquest informe merament ha estat el trasllat de la queixa al Departament corresponent per iniciar les actuacions pertinents. Per tant, la presumpció d’influir en l’elaboració d’actuacions d’altri o en les seves decisions és una afirmació que manca de tota fonamentació i és totalment arbitrària”. Per tot l’exposat, es demana que es desestimi la reclamació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a les dades identificatives dels empleats públics en la tramesa d’un assumpte L’objecte d’aquesta reclamació, d’acord amb els antecedents, consisteix en conèixer el nom i cognoms, les funcions o llocs exercits, així com l'adreça postal o electrònica i telèfon professionals dels usuaris AM37608, AM22058 i T455878. No es dona més informació per part del reclamant respecte a quina tramitació va referida la petició d’identificació d’aquests usuaris, la qual cosa dificulta saber a quin procediment va referida la petició i el context normatiu en el qual es demana aquesta informació. A la resposta de l’Administració s’informa que la identificació reclamada fa referència a usuaris del sistema de l’Ajuntament de Barcelona que resol i respon les incidències, queixes, suggeriments, consultes i agraïments a les persones de la ciutat, anomenat IRIS, que compren gestions que, segons l’article 9.1 del Decret d’alcaldia de 7 de juliol de 2017 pel qual es regula el sistema informàtic per a la gestió de comunicacions dels ciutadans d’incidències, reclamacions, queixes, suggeriments, peticions de servei consultes web i agraïments (IRIS), no tenen mai la condició de sol·licitud, denúncia, al·legació ni recurs administratiu ni aturen els terminis establerts per presentar-los d’acord amb la seva regulació. S’afegeix que la identificació que es demana fa referència a usuaris que intervenen en l’acció de donar d’alta l’expedient, identificació sobre la procedència, emplaçament i protocol, i es tractaria d’una acció mecànica que respon a tasques de tramesa administratives bàsiques. Dels antecedents es dedueix que la queixa presentada mitjançant aquest sistema IRIS, la intervenció sobre la qual el reclamant demanada la identificació dels codis sobre usuaris, concretament va consistir en que l’usuari AM37608, de l’Institut de Parcs i jardins, en rebre la comunicació la va traslladar a Obres i Manteniment del Districte corresponent; des d’aquesta unitat l’usuari AM22058, ho tramet al Departament de Llicències i Inspecció per fer les gestions pertinents i l’usuari T455878, va respondre que la petició IRIS finalitzava atès que es va obrir expedient AUT-07-2020-01276, que mes tard es va arxivar, una vegada comprovat que l’espai és públic i que la brigada de Manteniment del Districte reparés l’escala. D’acord amb aquesta descripció de l’Ajuntament, la petició d’identificació, en ésser formulada en el context del trasllat d’una queixa del sistema IRIS al Departament corresponent per iniciar les actuacions pertinents, i aquest sistema de gestió d’incidències IRIS, com s’ha dit, no té la condició de sol·licitud, denúncia, al·legació ni recurs administratiu, ni aturarà els terminis establerts per presentar-los, no es podrien considerar com una denúncia pròpia d’un procediment administratiu. Malgrat que aquesta consideració de l’Ajuntament pogués comportar la conclusió que, en no tractar-se d’un procediment administratiu, no esdevindria d’aplicació el dret a la identificació de les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques sota la responsabilitat de les quals es tramitin els procediments dels l’article 53.1.b de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), en qualsevol cas esdevindria d’aplicació allò establert amb caràcter general a l’article 20 de la LPAC sobre la responsabilitat dels titulars de les unitats administratives i el personal al servei de les administracions públiques que tinguin a càrrec seu la resolució o el despatx dels afers, que amb les obligacions de publicitat que corresponen a les administracions publiques sobre les actuacions realitzades en el marc de la publicitat activa esdevindria una informació que caldria facilitar al reclamant. Sobre la informació identificativa dels empleats públics, l’article 24 1. de la LTAIPBG preveu que s’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits. D’acord amb això, amb caràcter general, s’ha de donar accés a la informació merament identificativa de persones relacionades amb la organització o el funcionament de l’Administració si són càrrecs o empleats públics amb la deguda ponderació d’aquest dret d’accés a elles amb els interessos i drets favorables a la seva protecció, segons el previst per l’article 24.2 LTAIPBG. De les obligacions de publicitat activa previstes a la LTAIPBG i al Decret 8/2021 sobre Transparència es fa referencia al criteri d’identificar dins la informació institucional i organitzativa als responsables dels òrgans i empleats públics amb les seves adreces ( article 16 LTAIPBG i article 20 del Decret 8/2021 sobre Transparència). La Carta Municipal de Barcelona també conté una regulació sobre l’accés a la informació publica que preveu el dret dels ciutadans a ésser informats de les activitats municipals en els termes previstos als articles 39 a 42 de la seva llei reguladora. Pel que es refereix al règim del personal al servei de l'Ajuntament el Capítol II de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona conté una regulació que cal completar amb allò que disposa la normativa general sobre regim local que, a la seva vegada, remet a la regulació específica de l’Estatut de l’empleat públic, (article 92.1d de la Llei 7/1985 Reguladora de les bases de Regim Local). Precisament, pel que fa a la publicació de determinada tipologia de dades dels empleats públics que intervenen en procediments administratius, esdevé d’aplicació l'article 8.1. Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (TREBEP). De les característiques de la petició que només demana dades identificatives dels usuaris gestors, no s’acredita la concurrència de limitacions com les contingudes a l’article 23 LTAIPBG de dades personals especialment protegides, o altres límits, com ara el fet que pugui afectar a la seguretat de les persones, aquest accés també podria ser denegat motivadament en els casos en els quals aquestes persones es trobin en una situació de protecció especial de violència de gènere o amenaça terrorista, entre d'altres, que pugui veure's agreujada amb motiu del coneixement d'aquestes dades, prèvia ponderació a l'omissió per aplicació equivalent d’allò previst a l’article 14.2 Decret 8/2021. Aquests motius tampoc s’han invocat en la denegació efectuada per un usuari amb ocasió del corresponent trasllat a tercers, únicament es fa constar la seva oposició, sense més. Des de les obligacions de la publicitat activa res hauria d’impedir que l’Ajuntament informi sobre la identificació del responsable d’aquesta tramitació, i realitzar aquesta identificació sobre el càrrec que ocupa a l'òrgan competent i responsable de la gestió del procediment administratiu d'aplicació, i amb això es garanteix el compliment de la finalitat de publicitat i informació institucional per part de l'Administració pública i l'accés a la informació pública relativa als procediments administratius sobre la base de la normativa vigent abans assenyalada per la qual es regula l’accés electrònic dels ciutadans a la informació pública i la relació per mitjans electrònics amb l’administració pública. La publicació de les dades identificatives dels responsables podria donar compliment a allò previst a l’article 24 de la LTAIPBG que s’ajusta, a més, al que determina el principi de limitació de la finalitat del tractament i de minimització de dades (article 5.1.b) i c) RGPD, respectivament). De tot l’exposat, es pot concloure que, en el context del tipus de queixa en el qual es va tramitar, sistema IRIS, aquesta Comissió considera que s’ha de reconèixer el dret del reclamant a obtenir la identificació del responsable de l’esmentada tramitació en la mesura que hi ha d’haver una unitat o òrgan responsable de la gestió administrativa d’aquestes trameses, si és que, com s’ha afirmat per l’Ajuntament, els usuaris identificats pels codis indicats no assumeixen cap responsabilitat al respecte i per aquest motiu esdevindria desproporcionat facilitar la seva identificació en aquest cas. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’entitat reclamada incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 de gener de 2024, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 888/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2 consistent en lliurar la informació sobre la identificació del responsable de les tramitacions on han intervingut els usuaris esmentats a la reclamació. 2. Desestimar parcialment la Reclamació 888/2023 en relació amb la identificació dels usuaris descrits amb la indicació alfanumèrica de la reclamació. 3. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 888/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.