Estimada 11/11/2022 · 41 días en resolverse

Reclamación por silencio administrativo sobre datos retributivos del puesto de secretaría e intervención en el Ayuntamiento de Torregrossa, resuelta como estimatoria

El COSITAL de Lleida solicitó al Ayuntamiento de Torregrossa datos retributivos y de clasificación del puesto de secretaría e intervención. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación, obligando al ayuntamiento a facilitar la información ya que se trata de datos públicos relativos a un puesto de trabajo y no a una persona determinada.

Puntos clave de la argumentación

1 La información relativa a la clasificación y retribución de un puesto de trabajo funcionario es cualificable como información pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG.
2 No existen causas legales para denegar el acceso a datos de un puesto de trabajo, a diferencia de lo que ocurriría si se solicitara información de una persona determinada.
3 Es admisible que el reclamante reduzca sus pretensiones en fase de reclamación, renunciando en este caso a la emisión de un certificado y solicitando únicamente los datos brutos.
4 La inexistencia de un documento preexistente que compile la evolución retributiva no justifica la denegación, ya que la administración puede responder con un 'sí' o 'no' sobre la reducción de complementos.
5 El derecho de acceso solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley, las cuales deben interpretarse restrictivamente.

Texto completo

Resolució 946/2022, d’11 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 888/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Torregrossa Informació reclamada: Informació sobre el lloc de treball de secretaria i intervenció. Sentit de la r esolució: Estimació Resum: La Reclamació, a diferència de la sol·licitud d’informació de la qual deriva, no demana cap certificat, sinó únicament les dades indicades a la sol·licitud. Hi ha hagut, per tant, una reducció de les pretensions de la reclamant, una renúncia expressa de la certificació que fa que resulti innecessària l’emissió del certificat i l’existència d’un document previ sobre el qual certificar. Aquesta reducció de les pretensions, per una altra banda, no és incongruent amb la sol·licitud, ja que si bé no seria admissible una reclamació que plantegés pretensions no formulades en fase de sol·licitud, res impedeix que la reclamació redueixi les pretensions formulades a la sol·licitud. Paraules clau: Ajuntaments. Col·legi professional. Silenci administratiu. Personal de l’Administració. Retribucions. Reclamació contra silenci. Congruència. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. L’1 d’octubre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 888/2022, presentada en representació del Col·legi Oficial de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local (COSITAL) de Lleida contra l’Ajuntament de Torregrossa, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona recl amant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’11 d’abril de 2021 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Torregrossa un certificat relatiu a “ les següents dades del/s lloc/s d'habilitat nacional d’aquest ens local: - Subgrup de classificació - Nivell de complement de destí - Import mensual del complement específic - Altres conceptes fixos en la nòmina, si n’hi ha - Si s’ha reduït el nivell de complement de destí, l’import del complement específic o el dels altres complements fixos en la nòmina en els darrers tres anys”. 3. La Reclamació presentada l’1 d’octubre de 2022 assenyala com a informació sol·licitada les mateixes dades indicades a l’antecedent anterior, si bé sense requerir-ne cap certificat (cosa a la que renúncia expressament, en els termes següents: “No es demana que la informació es comuniqui mitjançant cap certificat, a la vista de l'article 72.4.2n del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública”), i indica que l’Ajuntament de Torregrossa no ha contestat la sol·licitud. 4. El 7 d’octubre de 2022 la persona reclamant comunica a la GAIP la renúncia al procediment de mediació. 5. El 16 d’octubre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Torregrossa i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 16 d’octubre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 7. El 4 de novembre de 2022 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Torregrossa, segons el qual “no existeix a l’Ajuntament cap document preexistent a la sol·licitud on es faci constar l’evolució retributiva de la plaça de secretari – interventor en els darrers tres anys, el que implicaria l’elaboració documental d’aquesta informació a partir de la sol·licitud per tal de poder emetre la corresponent certificació” . Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada en aquest procediment és la de les “dades del/s lloc/s d'habilitat nacional d’aquest ens local: - Subgrup de classificació - Nivell de complement de destí - Import mensual del complement específic - Altres conceptes fixos en la nòmina, si n’hi ha - Si s’ha reduït el nivell de complement de destí, l’import del complement específic o el dels altres complements fixos en la nòmina en els darrers tres anys ”. Són totes elles dades relatives a la classificació i a la retribució d’un lloc de treball que ha de ser ocupat per personal funcionari. En la mesura que es trobi en poder de l’Ajuntament, aquesta informació ha de ser qualificada com a informació pública, en aplicació de la definició que fa d’aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG i, en conseqüència, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació, segons estableixen els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG. Tractant- se d’informació relativa a un lloc de treball, i no a cap persona determinada, no sembla plausible l’existència de causes legals que puguin justificar la denegació d’aquesta informació i, en tot cas, l’Ajuntament no n’al·lega cap. L’Ajuntament afirma en el seu informe que no té “cap document preexistent a la sol·licitud on es faci constar l’evolució retributiva de la plaça de secretari – interventor en els darrers tres anys, el que implicaria l’elaboració documental d’aquesta informació a partir de la sol·licitud per tal de poder emetre la corresponent certificació”. Aquesta observació no és congruent amb l’objecte de la Reclamació. Per diversos motius. En primer lloc, perquè la Reclamació, a diferència de la sol·licitud d’informació de la qual deriva, no demana cap certificat, sinó únicament les dades indicades a la sol·licitud. Hi ha hagut, per tant, una reducció de les pretensions de la reclamant, una renúncia expressa de la certificació que fa que resulti i nnecessària l’emissió del certificat i l’existència d’un document previ sobre el qual certificar. Aquesta reducció de les pretensions, per una altra banda, no és incongruent amb la sol·licitud, ja que si bé no seria admissible una reclamació que plantegés pretensions no formulades en fase de sol·licitud, res impedeix que la reclamació redueixi les pretensions formulades a la sol·licitud. En segon lloc, perquè les dades sol·licitades no es limiten, com apunta l’informe municipal, a les dades retributives dels darrers tres anys, sinó que demanen altres dades, sobre les quals l’Ajuntament no s’ha pronunciat, concretament les següents, en relació amb el lloc de treball de Secretaria/Intervenció: Subgrup de classificació - Nivell de complement de destí - Import mensual del complement específic - Altres conceptes fixos en la nòmina, si n’hi ha - Si s’ha reduït el nivell de complement de destí, l’import del complement específic o el dels altres complements fixos en la nòmina en els darrers tres anys. Totes aquestes dades, encara que no es trobin expressades en un document determinat, segurament són perfectament conegudes per l’Ajuntament i fàcils d’indicar. Finalment, i contra el que sembla interpretar l’Ajuntament, la persona reclamant no demana “l’evolució retributiva de la plaça de secretari – interventor en els darrers tres anys”, sinó quelcom molt més senzill: “si s’ha reduït el nivell de complement de destí, l’import del complement específic o el dels altres complements fixos en la nòmina en els darrers tres anys”, i aquesta informació es facilita amb un sí o un no, sense necessitat d’indicar cap evolució retributiva. Ateses les anteriors consideracions, és procedent estimar la Reclamació i requerir l’Ajuntament perquè faciliti a la reclamant la informació sol·licitada, sens perjudici que si no existeixen o l’Ajuntament desconeix alguna de les dades demanades serà suficient amb què ho faci constar en aquests termes. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la G AIP, en la sessió d’11 de novembre de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 888/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació següent sobre el lloc de treball de Secretaria/Intervenció de l’Ajuntament de Torregrossa: “- Subgrup de classificació - Nivell de complement de destí - Import mensual del complement específic - Altres conceptes fixos en la nòmina, si n’hi ha - Si s’ha reduït el nivell de complement de destí, l’import del complement específic o el dels altres complements fixos en la nòmina en els darrers tres anys”. 2. Requerir a l’Ajuntament de Torregrossa que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Torregrossa a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució . 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 888/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució , la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució , la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs conten ciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.