El COSITAL de Lleida solicitó al Ayuntamiento de Torregrossa datos retributivos y de clasificación del puesto de secretaría e intervención. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación, obligando al ayuntamiento a facilitar la información ya que se trata de datos públicos relativos a un puesto de trabajo y no a una persona determinada.
Puntos clave de la argumentación
1
La información relativa a la clasificación y retribución de un puesto de trabajo funcionario es cualificable como información pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG.
2
No existen causas legales para denegar el acceso a datos de un puesto de trabajo, a diferencia de lo que ocurriría si se solicitara información de una persona determinada.
3
Es admisible que el reclamante reduzca sus pretensiones en fase de reclamación, renunciando en este caso a la emisión de un certificado y solicitando únicamente los datos brutos.
4
La inexistencia de un documento preexistente que compile la evolución retributiva no justifica la denegación, ya que la administración puede responder con un 'sí' o 'no' sobre la reducción de complementos.
5
El derecho de acceso solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley, las cuales deben interpretarse restrictivamente.
Texto completo
Resolució 946/2022, d’11 de novembre
Número d’expedient de la Reclamació: 888/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Torregrossa
Informació reclamada: Informació sobre el lloc de treball de secretaria i intervenció.
Sentit de la r esolució: Estimació
Resum: La Reclamació, a diferència de la sol·licitud d’informació de la qual deriva, no demana
cap certificat, sinó únicament les dades indicades a la sol·licitud. Hi ha hagut, per tant, una
reducció de les pretensions de la reclamant, una renúncia expressa de la certificació que fa que
resulti innecessària l’emissió del certificat i l’existència d’un document previ sobre el qual
certificar. Aquesta reducció de les pretensions, per una altra banda, no és incongruent amb la
sol·licitud, ja que si bé no seria admissible una reclamació que plantegés pretensions no
formulades en fase de sol·licitud, res impedeix que la reclamació redueixi les pretensions
formulades a la sol·licitud.
Paraules clau: Ajuntaments. Col·legi professional. Silenci administratiu. Personal de
l’Administració. Retribucions. Reclamació contra silenci. Congruència.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. L’1 d’octubre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 888/2022, presentada en
representació del Col·legi Oficial de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració
Local (COSITAL) de Lleida contra l’Ajuntament de Torregrossa, en relació amb la
sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona recl amant sol·licita el procediment
de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. L’11 d’abril de 2021 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Torregrossa un
certificat relatiu a “ les següents dades del/s lloc/s d'habilitat nacional d’aquest ens local: -
Subgrup de classificació - Nivell de complement de destí - Import mensual del complement
específic - Altres conceptes fixos en la nòmina, si n’hi ha - Si s’ha reduït el nivell de
complement de destí, l’import del complement específic o el dels altres complements fixos
en la nòmina en els darrers tres anys”.
3. La Reclamació presentada l’1 d’octubre de 2022 assenyala com a informació sol·licitada
les mateixes dades indicades a l’antecedent anterior, si bé sense requerir-ne cap certificat
(cosa a la que renúncia expressament, en els termes següents: “No es demana que la
informació es comuniqui mitjançant cap certificat, a la vista de l'article 72.4.2n del Decret
8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública”), i
indica que l’Ajuntament de Torregrossa no ha contestat la sol·licitud.
4. El 7 d’octubre de 2022 la persona reclamant comunica a la GAIP la renúncia al
procediment de mediació.
5. El 16 d’octubre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Torregrossa i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
6. El 16 d’octubre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada.
7. El 4 de novembre de 2022 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Torregrossa, segons el
qual “no existeix a l’Ajuntament cap document preexistent a la sol·licitud on es faci constar
l’evolució retributiva de la plaça de secretari – interventor en els darrers tres anys, el que
implicaria l’elaboració documental d’aquesta informació a partir de la sol·licitud per tal de
poder emetre la corresponent certificació” .
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada en aquest procediment és la de les “dades del/s lloc/s d'habilitat
nacional d’aquest ens local: - Subgrup de classificació - Nivell de complement de destí - Import
mensual del complement específic - Altres conceptes fixos en la nòmina, si n’hi ha - Si s’ha
reduït el nivell de complement de destí, l’import del complement específic o el dels altres
complements fixos en la nòmina en els darrers tres anys ”. Són totes elles dades relatives a la
classificació i a la retribució d’un lloc de treball que ha de ser ocupat per personal funcionari. En
la mesura que es trobi en poder de l’Ajuntament, aquesta informació ha de ser qualificada com
a informació pública, en aplicació de la definició que fa d’aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG
i, en conseqüència, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin causes legals
que en determinin la denegació, segons estableixen els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG. Tractant-
se d’informació relativa a un lloc de treball, i no a cap persona determinada, no sembla
plausible l’existència de causes legals que puguin justificar la denegació d’aquesta informació i,
en tot cas, l’Ajuntament no n’al·lega cap.
L’Ajuntament afirma en el seu informe que no té “cap document preexistent a la sol·licitud on es
faci constar l’evolució retributiva de la plaça de secretari – interventor en els darrers tres anys,
el que implicaria l’elaboració documental d’aquesta informació a partir de la sol·licitud per tal de
poder emetre la corresponent certificació”. Aquesta observació no és congruent amb l’objecte
de la Reclamació. Per diversos motius.
En primer lloc, perquè la Reclamació, a diferència de la sol·licitud d’informació de la qual
deriva, no demana cap certificat, sinó únicament les dades indicades a la sol·licitud. Hi ha
hagut, per tant, una reducció de les pretensions de la reclamant, una renúncia expressa de la
certificació que fa que resulti i nnecessària l’emissió del certificat i l’existència d’un document
previ sobre el qual certificar. Aquesta reducció de les pretensions, per una altra banda, no és
incongruent amb la sol·licitud, ja que si bé no seria admissible una reclamació que plantegés
pretensions no formulades en fase de sol·licitud, res impedeix que la reclamació redueixi les
pretensions formulades a la sol·licitud.
En segon lloc, perquè les dades sol·licitades no es limiten, com apunta l’informe municipal, a
les dades retributives dels darrers tres anys, sinó que demanen altres dades, sobre les quals
l’Ajuntament no s’ha pronunciat, concretament les següents, en relació amb el lloc de treball de
Secretaria/Intervenció: Subgrup de classificació - Nivell de complement de destí - Import
mensual del complement específic - Altres conceptes fixos en la nòmina, si n’hi ha - Si s’ha
reduït el nivell de complement de destí, l’import del complement específic o el dels altres
complements fixos en la nòmina en els darrers tres anys. Totes aquestes dades, encara que no
es trobin expressades en un document determinat, segurament són perfectament conegudes
per l’Ajuntament i fàcils d’indicar.
Finalment, i contra el que sembla interpretar l’Ajuntament, la persona reclamant no demana
“l’evolució retributiva de la plaça de secretari – interventor en els darrers tres anys”, sinó
quelcom molt més senzill: “si s’ha reduït el nivell de complement de destí, l’import del
complement específic o el dels altres complements fixos en la nòmina en els darrers tres anys”,
i aquesta informació es facilita amb un sí o un no, sense necessitat d’indicar cap evolució
retributiva.
Ateses les anteriors consideracions, és procedent estimar la Reclamació i requerir l’Ajuntament
perquè faciliti a la reclamant la informació sol·licitada, sens perjudici que si no existeixen o
l’Ajuntament desconeix alguna de les dades demanades serà suficient amb què ho faci constar
en aquests termes.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la G AIP, en la sessió
d’11 de novembre de 2022, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 888/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
següent sobre el lloc de treball de Secretaria/Intervenció de l’Ajuntament de Torregrossa:
“- Subgrup de classificació - Nivell de complement de destí - Import mensual del
complement específic - Altres conceptes fixos en la nòmina, si n’hi ha - Si s’ha reduït el
nivell de complement de destí, l’import del complement específic o el dels altres
complements fixos en la nòmina en els darrers tres anys”.
2. Requerir a l’Ajuntament de Torregrossa que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Torregrossa a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies,
de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució .
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 888/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució , la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució , la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs conten ciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.