Solicitud de acceso a correos electrónicos sobre retrasos en expedientes del Consell Comarcal del Segrià y estimación parcial de la reclamación

Resolució 156/2021, de 4 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 886/2020 Administració reclamada: Consell Comarcal del Segrià Informació reclamada: Còpia de correus electrònics sobre endarreriment d’expedients. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: A fi de permetre la consulta indicada als apartats anteriors i una resolució que pugui valorar les eventuals al·legacions que en resultin, és procedent, a més de declarar l’abast general del dret d’accés de la persona reclamant en la seva pretensió objecte de la Reclamació, retrotreure el procediment a la fase de sol·licitud d’accés a la informació públic, tot instant al Consell Comarcal del Segrià perquè efectuï el trasllat regulat per l’article 31 LTAIPBG a les dues persones afectades indicades als paràgrafs anteriors i tot seguit resolgui sobre l’accés sol·licitat, en coherència amb el contingut d’aquesta Resolució. Paraules clau: Consells comarcals. Persona interessada. C orreus electrònics. Expedients judicials. Reclamació contra desestimació. Terceres persones afectades. Igualtat de les parts en els processos judicials. Dades personals. Retroacció. Trasllat a terceres persones afectades. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 24 de desembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamaci ó 886/2020, presentada per una persona interessada contra el Consell Comarcal del Segrià, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 29 d’octubre de 2020 la persona reclamant fa referència a un informe tècnic encarregat pel Jutjat de 1ª instància número 1 de Lleida al Consell Comarcal del Segrià, que citaria un correu electrònic enviat per una empleada d’una residència, que parlaria de l’endarreriment en la tramitació d’expedients, a la bústia d’un responsable tècnic del Consell comarcal, es considera part interessada en aquesta qüestió i demana la informació següent: còpia del correu electrònic, còpia de l’escrit de la mateixa empleada entrat al registre del Consell comarcal notificant l’endarreriment i còpia de la notificació a la persona reclamant del correu electrònic indicat, amb el corresponent escrit de recepció. 3. El Decret de Presidència del Consell Comarcal del Segrià 652/2020, de 21 de desembre, denega l’accés a la informació sol·licitada en aplicació del límit de la igualtat entre les parts en els processos judicials (21.1.d LTAIPBG), perquè la sol·licitud deriva d’un encàrrec judicial, formulat en el sí d’un procés en el qual són part la persona reclamant i el Consell comarcal, i ha de ser el Jutge qui decideixi sobre l’accés sol·licitat (article 381.3 LEC). 4. La Reclamació presentada el 24 de desembre de 2020 considera que no és procedent l’aplicació del límit invocat perquè el judici ja s’hauria celebrat i no es pot aportar cap prova més. Argumenta que necessita la informació sol·licitada per a la defensa dels seus interessos. 5. El 5 de gener de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 5 de gener de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al Consell Comarcal del Segrià i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 26 de gener de 2021 la GAIP rep l’informe del Consell Comarcal, que reitera els arguments en base els quals va desestimar l’accés sol·licitat (antecedent 3). Invoca els articles 61 i 381 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil i 3.1 de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del Poder judicial i en base a ells considera que únicament el jutge pot disposar l’accés a documents relatius a un informe que s’ha emès per ordre de l’autoritat judicial. També assenyala que la Reclamació no argumenta que la sol·licitud no sigui contrària al principi d’igualtat entre les parts, que va invocar com a límit al dret d’accés la seva desestimació per part del Consell comarcal. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada (còpia del correu electrònic enviat per l’empleada d’una residència, fent referència a l’endarreriment en la tramitació d’expedients, citat a l’informe redactat per encàrrec del jutjat que tramita el procediment 448/2018, còpia de l’escrit de la mateixa empleada entrat al registre del Consell comarcal notificant l’endarreriment i còpia de la notificació a la persona reclamant del correu electrònic indicat, amb el corresponent escrit de recepció), si existeix en poder del Consell comarcal, és sens dubte informació pública, perquè es tracta de documents redactats per o destinats a empleats d’aquest organisme, tractant d’assumptes propis de la seva competència, com és la puntualitat en la tramitació dels expedients. En conseqüència, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals que determinin la seva denegació. El Consell comarcal invoca el límit de l’article 21.1.d LTAIPBG, relatiu al principi d’igualtat entre les parts en els processos judicials, que concorreria en el cas degut a què està obert un procés judicial entre les parts d’aquesta Reclamació i la informació sol·licitada ho és per haver estat esmentada per un informe ordenat pel jutge. També argumenta el Consell comarcal que l’accés a la informació sol·licitada, a l’ estar relacionada amb un informe ordenat pel jutge, només pot ser autoritzat per l’autoritat judicial. En relació amb el límit derivat del principi d’igualtat entre les parts en els processos judicials, la GAIP ha interpretat a diverses resolucions, en la línia de la Memòria del Conveni del Consell d’Europa sobre l’accés als documents públics, que protegeix els documents elaborats específicament per a la defensa de la posició i els interessos de les parts d’un procés judicial, a fi d’evitar que l’estratègia i les relacions de la part pública amb la seva defensa puguin caure a mans de l’altra part en virtut de l’exercici del dret d’accés a la informació pública. Però no és aquest el cas, perquè els documents sol·licitat s en aquest procediment, si existeixen, han estat elaborats abans que s’iniciés el procés judicial citat en aquest procediment, de manera que no poden haver estat confegits per a la defensa de cap de les parts. Per una altra banda, la GAIP també ve entenent que l’accés a informació que forma part d’un expedient judicial o que està relacionada amb ell, si és informació pública i no és afectada per cap declaració de secret sumarial (que no sembla ser el cas), pot ser objecte de l’exercici del dret d’accés a la informació pública davant l’Administració que la tingui en el seu poder, sens perjudici que les parts també poden sol·licitar l’empara judicial per accedir-hi. El fet que el correu electrònic sol·licitat hagi estat citat o utilitzat per un informe redactat per ordre del jutge no pot impedir que la persona reclamant hi pugui seguir accedint demanant-lo al Consell comarcal, amb l’empara de la GAIP. També cal tenir en compte que l’accés a part dels documents sol·licitats afecta directament persones físiques, especialment l’empleada de residència autora del correu electrònic que parla dels endarreriments en la tramitació d’expedients, i també el responsable tècnic del Consell Comarcal al qual s’adreça el correu electrònic en qüestió. Tot i que la identitat d’aquestes persones és perfectament coneguda per la persona reclamant, que la fa constar a la seva sol·licitud, la divulgació del correu electrònic sol·licitat vinculat a elles (la primera, en tant que autora, i el segon, en tant que destinatari) obliga a valorar el dret d’accés sol·licitat en relació amb el perjudici que aquest accés pugui causar a les dades d’aquestes dues persones. La informació sol·licitada, pel que sembla, no inclou dades especialment protegides de l’article 23 LTAIPBG; el dret d’accedir-hi, per tant, s’ha de valorar d’acord amb l’article 24.2 LTAIPBG, segons el qual es podria divulgar aquesta informació prèvia ponderació dels interessos en joc. L’interès de la persona reclamant és intens, perquè és interessada en relació amb aquesta informació; l’afectació de l’accés sol·licitat en les persones autora i destinatària del correu electrònic sol·licitat és menor, perquè el més rellevant de la seva intervenció ja s’ha divulgat amb l’informe aportat al jutjat. Per tant, caldria concloure favorablement a l’accés sol·licitat, sens perjudici que la necessària audiència d’aquestes persones afectades pugui desvetllar circumstàncies singulars en atenció a les quals sigui procedent una ponderació diferent. En atenció a les anteriors consideracions, cal concloure que els límits invocats pel Consell Comarcal no concorren a l’accés sol·licitat i que, en principi, la persona reclamant té dret a la informació sol·licitada, sens perjudici del que pugui resultar del procés de consulta que s’indica tot seguit. Efectivament, el fet que l’accés sol·licitat afecti terceres persones (l’autora i la destinatària del correu electrònic sol·licitat) obliga a aplicar les previsions de l’article 31 LTAIPBG, a fi de traslladar-les la sol·licitud i donar -les un termini de 10 dies per formular al·legacions. Si bé, amb caràcter general, no sembla que aquestes al·legacions puguin impedir vàlidament a l’accés sol·licitat, encara que posin de manifest la seva oposició, no es pot excloure la possibilitat que posin de manifest circumstàncies singulars en les que l’accés les causi un perjudici singular que pugui resultar necessitat de major protecció que la brindada a l’accés demanat per la persona reclamant. A fi de permetre la consulta indicada als apartats anteriors i una resolució que pugui valorar les eventuals al·legacions que en resultin, és procedent, a més de declarar l’abast general del dret d’accés de la persona reclamant en la seva pretensió objecte de la Reclamació, retrotreure el procediment a la fase de sol·licitud d’accés a la informació públic, tot instant al Consell Comarcal del Segrià perquè efectuï el trasllat regulat per l’article 31 LTAIPBG a les dues persones afectades indicades als paràgrafs anteriors i tot seguit resolgui sobre l’accés sol·licitat, en coherència amb el contingut d’aquesta Resolució. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. 5. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de febrer de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 886/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, sens perjudici del que pugui resultar de les actuacions indicades a l’apartat següent. 2. Retrotreure el procediment a la fase de tramitació de la sol·licitud d’accés a la informació pública i requerir el Consell Comarcal del Segrià perquè, dins del termini màxim de 15 dies de la notificació d’aquesta Resolució, faci trasllat de la sol·licitud a les persones autora i destinatària del correu electrònic sol·licitat, tot aplicant les previsions de l’article 31 LTAIPBG, i tot seguit resolgui sobre l’accés sol·licitat, en coherència amb els pronunciaments fets per aquesta Resolució. 3. Anul·lar el dec ret de Presidència del Consell Comarcal del Segrià 652/2020, de 21 de desembre, en tot allò que s’oposa als apartats anteriors. 4. Requerir al Consell Comarcal del Segrià a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 886/ 2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.