Dos concejales solicitaron al Ayuntamiento de la Portella copia de un expediente de desafectación. Ante la falta de respuesta, reclamaron ante la GAIP. El organismo finaliza el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento entregó la documentación extemporáneamente y los solicitantes confirmaron estar satisfechos.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para tramitar reclamaciones de electos locales basadas en el derecho de acceso a la información municipal previsto en el artículo 164 TRLMRLC.
2
Se admite la aplicación supletoria de la legislación de transparencia a los electos locales para incrementar las garantías jurídicas de su derecho a la información.
3
El derecho de acceso de los concejales se considera un derecho reforzado vinculado a la participación y representación política del artículo 23 de la Constitución.
4
La entrega de la información solicitada tras la interposición de la reclamación constituye una satisfacción extemporánea que elimina la discrepancia jurídica.
5
La resolución finaliza el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto al haberse materializado el acceso a la información pública requerida.
Texto completo
Resolució 970/2021, de 28 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 885/2021
Administració reclamada: Ajuntament de la Portella
Informació reclamada: Còpia d’un expedient de desafectació.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que, en el marc d’aquest procediment,
l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la documentació sol·licitada, i que,
consultada al respecte, res ha objectat en contra de considerar-se’n satisfeta. Aquest fet
suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació
i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquest procediment, ja que s’han esvaït els
motius de discrepància jurídica que la justificaven, motiu pel qual és procedent finalitzar-lo.
Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Béns de domini públic. Desafectació. Reclamació
contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 4 d’octubre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 885/2021, presentada per dos
electes municipals contra l’Ajuntament de la Portella, en relació amb la sol·licitud indicada
a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 16 de juliol de 2021 els electes reclamants demanen de l’Ajuntament de la Portella
còpia de l’expedient de desafecció del comunal del Camí Almenar.
3. La Reclamació presentada el 4 d’octubre de 2021 indica que l’Ajuntament no ha contestat
la sol·licitud i que és la cinquena vegada que demanen aquesta informació.
4. El 6 d’octubre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de la Portella i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
5. El 8 d’octubre de 2021 la GAIP rep l’informe i la còpia de l’expedient municipals. L’informe
indica que ja s’ha facilitat a la part reclamant la informació sol·licitada.
6. El 17 d’octubre de 2021 la GAIP indica a la persona reclamant que si no argumenta el
contrari en el termini de cinc dies es considerarà satisfeta la sol·licitud. La part reclamant
accedeix a la notificació el mateix dia i, transcorregut el termini, no presenta al·legacions
contràries a considerar-se satisfeta amb la documentació rebuda.
Fonaments jurídics
1. Admissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per
tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un
electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la
respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local
de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet
aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa
diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016,
sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb
sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i
de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet
directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de
resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació
davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la
legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació
davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta
via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa
administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques
del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de
poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació
emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que
l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP,
respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la
legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició
addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament
confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que
el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per
l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts
que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la
confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa.
En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts
a aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que
estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la
informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser
aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret,
s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per
analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no
disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la
motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten
l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació
automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats
d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la
informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació
d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els
límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que, en el marc d’aquest procediment, l’Administració
reclamada ha facilitat a la persona reclamant la documentació sol·licitada, i consultada al
respecte, res ha objectat en contra de considerar-se’n satisfeta.
Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la
Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquest procediment, ja que s’han
esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven, motiu pel qual és procedent
finalitzar-lo.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de
28 d’octubre de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 885/2021 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.