Reclamación sobre acceso a documentación de procesos de selección y entrevistas en centros educativos de Girona con estimación parcial

Resolució 159/2024, de 15 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 884/2023 Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació Informació reclamada: Diversa sobre processos de selecció i entrevistes. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: En aquest cas, és rebutjable la invocació d’aquesta causa, la tasca complexa d’elaboració, com justificació per a la inadmissió de la sol·licitud, perquè malgrat ser voluminosa la informació sol·licitada no requereix d’un examen o anàlisi complexos per al seu lliurament. Qüestió diferent és que per a poder fornir la informació reclamada a la persona interessada calgui ajustar els terminis de lliurament per a es puguin desenvolupar les tasques pertinents per l’Administració de forma que això no interfereixi en el normal funcionament dels serveis. Aquesta acomodació temporal es pot fer en seu d’aquest procediment de reclamació i quedarà fixada més endavant en aquesta mateixa resolució. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Interessat. Delegat sindical. Documentació relativa a les entrevistes en processos de selecció. Delegat sindical. Reclamació contra inadmissió. Límits. Tasca complexa d’elaboració. Protecció de dades. Estimació parcial. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents 1. El 18 de setembre entra a la GAIP la Reclamació 884/2023 presentada per una persona interessada contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. En data 25 de juliol la persona reclamant va presentar la sol·licitud d’accés a la informació pública amb codi de tràmit 5H7WCGFLK i número d’expedient EDU_2023_EXP_SIP001SOL2_00006886 on demanava la informació següent: “Tota la documentació de cadascuna de les places que es van donar per entrevista per al curs 2022- 2023 en els centres del ST de Girona. En el cas de tractar-se de places que eren noves per al curs 2022-2023, també, tota la documentació relativa a la creació de la plaça. S'exceptuen d'aquesta sol·licitud les substitucions i les vacants en serveis educatius.” 2. En data 24/08/2023 es notifica l’acord de pròrroga del termini per resoldre la sol·licitud, d’acord amb l’article 33.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. El termini màxim per notificar i resoldre prorrogat finalitzava el 12/09/2023. El 12/09/2023 es notifica al sol·licitant la resolució d’inadmissió de la seva sol·licitud d’acord amb allò previst a l’article 29.1 b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, desenvolupat per l’article 66 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública. 3. El 5 de novembre de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 4. En la mateixa data, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) informa el Departament d’Educació de la presentació de la Reclamació 884/2023. Així mateix informa que per sol·licitud expressa de la persona reclamant es tramitarà d’acord amb el procediment de mediació previst a l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). Es demanen les dades identificatives i de contacte de la persona o persones que representaran el Departament a la sessió de mediació i dues possibles dates per a agendar la celebració de la sessió de mediació. Es dona compliment d’aquest requeriment en data 9/10/2023. 5. La sessió de mediació es va dur a terme el 06 de novembre de 2023 sense assolir un acord per les parts. 6. La GAIP requereix en data 1 de desembre 2023 al Departament d’Educació perquè en el termini dels 15 dies presenti a la GAIP l’informe de posicionament respecte de la reclamació, l’expedient complet i la identificació de les terceres persones afectades per l’accés reclamat. 7. El 27 de desembre 2023 la GAIP rep l’informe esmentat a l’apartat anterior i es trasllada a la persona reclamant per a si vol formular al·legacions. 8. En data 9 de gener de 2024 la persona reclamant fa la següent concreció a la GAIP “Anant al fons de l’assumpte, i per tal de facilitar la tasca a l’administració, limito la reclamació les actes de les entrevistes realitzades, en les que s'avalua els diferents participants per a cadascuna de les places, i també a les convocatòries enviades als participants per a la realització de les entrevistes. Finalment també reclamo el nombre d’aspirants inicials per a cadascuna de les places. Per tant, queden excloses les actes del claustre i/o consell escolar on s’informaven sobre les places de nova creació, i els currículums dels aspirants, i les respostes informades als diferents participants (excepte el seleccionat/da)”. 9. En data 11 de gener de 2024 la GAIP sol·licita l’informe a l’APDCAT, conforme a la normativa aplicable. 10. En data 12 de febrer de 2024 l’APDCAT fa el lliurament de l’informe indicat a l’antecedent anterior on es conclou el següent: “El reclamant, que actua en la seva condició de delegat sindical, té dret a accedir a les convocatòries enviades als participants en el procés de selecció per fer les entrevistes, així com a les dades identificatives del personal empleat públic que ha participat en la tramitació i resolució del procés selectiu per raó del seu càrrec. Quant a les actes de valoració de les entrevistes, s’ha de denegar l’accés a aquesta informació respecte de les persones aspirants que no hagin estat seleccionades. Pel que fa a les persones finalment seleccionades, només podria accedir -ne si el reclamant actua en representació d’una organització sindical que tingui la consideració de més representativa. En cas contrari l’accés s’hauria de limitar a la puntuació final obtinguda i, si escau, a la documentació que reculli la motivació de la selecció del candidat.” 11. En data 13 de febrer de 2024 la persona reclamant, un cop se li ha traslladat l’informe de l’APDCAT, presenta al·legacions a aquest informe. “Documents en els que no hi consten dades personals que no son susceptibles d’anonimització. 1.- Les actes de claustre i consell escolar de cadascun dels centres que van crear noves places estructurals en les que s’informa de la creació d’aquestes. De les actes només reclamo l’ordre del dia i el punt en el que s’informa de la creació, la resta de parts de les actes poden ser eliminades directament, sense efectuar cap tipus de ponderació. 2.- Les fitxes de creació de cadascun de les places, en les que consten les característiques de la plaça convocada. En aquest punt s’inclouen també les fitxes de places creades amb anterioritat al curs 2023-2024.”; 3.- Els correus dels candidats finalment seleccionats en els que sol·liciten participar en les entrevistes per a les diferents places. No cal lliurar el document adjunt al correu electrònic, en el que hi poden haver dades personals que caldria anonimitzar. No es reclama el correu de sol·licitud de les persones no seleccionades. 4.- Les convocatòries realitzades als candidats finalment seleccionats. La convocatòria anonimitzada a la resta de candidats entrevistats però no seleccionats. 5.- Les actes de les entrevistes amb anonimització de les puntuacions parcials i on només hi constin les puntuacions totals dels candidats seleccionats. Si hi consten dades d’altres candidats (no seleccionats) anonimització de les seves dades i de les puntuacions obtingudes, però que permeti observar que efectivament es va puntuar un segon o tercer candidat entrevistat. 6.- El nombre de candidats que es van presentar per a cadascuna de les places. Aquesta dada és necessària per saber si es va seguir correctament el procediment d’entrevista. 7.- Les comunicacions efectuades als diferents candidats indicant si havien estat seleccionats o no. En el cas de candidats seleccionats, sense anonimització del seu nom (però si del seu correu electrònic). En el cas de candidats no seleccionats, anonimització complerta de qualsevol dada identificativa. 8.- En el cas de places en les que es van repetir les entrevistes, la documentació de les primeres entrevistes realitzades i també de les segones, i també qualsevol resolució de qualsevol funcionari en la que s’indiqui que es va retrotreure el procediment. Igualment, qualsevol comunicació enviada des dels Serveis Territorials o qualsevol altra unitat, a les direccions dels centres indicant la necessitat de repetir les entrevistes.” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada i la tasca complexa d’elaboració o reelaboració En primer lloc, cal tenir en compte que la informació sol·licitada per la persona reclamant és informació pública, d’acord amb allò previst a l’article 2.b) de LTAIPBG, ja que és informació que l’Ajuntament ha de tenir en el seu poder, fruit de l’exercici de les competències que li són pròpies. En segon lloc, és clar que l’òrgan reclamat resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de la LTAIPBG i queda obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.a) de l’esmentada Llei. Altrament, l’article 53.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública (DTIP), concreta que és informació pública objecte del dret d’accés “tota la informació, qualsevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions.” En tercer lloc, en la resolució que inadmet la sol·licitud d’accés a la informació pública declara el que la sol·licitud d’accés a la informació pública presentada no s’ha admès per ser un supòsit recollit com a causa de no admissió en l’article 29.b de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, desenvolupat per l’article 66 del Decret 8/2021, de 9 de febrer. Segons el Departament d’Educació, concorre aquesta causa d’inadmissió atès que el que es sol·licita resulta una tasca complexa d’elaboració o reelaboració, en el sentit que resulta una càrrega de treball inassumible i desproporcionada degut al gran volum de dades que conté la informació sol·licitada. Així doncs quan als límits al dret d’accés a la informació pública que puguin concórrer al cas que ens ocupa, cal tenir en compte que s’invoca per part de l’òrgan reclamat l’article 29.1.b LTAIPBG per a inadmetre la SAIP. Amb tot cal tenir present el que disposa l’article 66.3 del Decret 8/2021 que declara que “La inadmissió de les sol·licituds per aquesta causa no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat”. Malgrat que el Departament intenta desenvolupar el motiu invocat per a justificar l’inadmissibilitat oferint dades objectivables que permetin a aquesta Comissió evidenciar el volum real de feina que suposaria per a l’organització atendre la sol·licitud d’accés, manca una explicació detallada sobre el còmput dels mitjans necessaris, l’equip que seria imprescindible per a dur-la a terme, entre d’altres qüestions. Cal tenir en compte, a més, que en el cas que ens ocupa, la informació que es sol·licita pot ser voluminosa però en cap cas requereix de cap “tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles”. És per tant rebutjable la invocació d’aquest límit com justificació per a la inadmissió de la sol·licitud. Qüestió diferent és que per a poder fornir la informació reclamada a la persona interessada calgui ajustar els terminis de lliurament per a es puguin desenvolupar les tasques pertinents per l’Administració de forma que això no interfereixi en el normal funcionament dels serveis. Aquesta acomodació temporal es pot fer en seu d’aquest procediment de reclamació i quedarà fixada més endavant en aquesta mateixa resolució. En quart lloc, pel que fa a al·legació relativa a la protecció de dades personals aquesta Comissió coincideix amb el parer de l’APDCAT i considera que la persona reclamant , que actua en la seva condició de delegat sindical, ha de poder accedir a les convocatòries enviades als participants en el procés de selecció per fer les entrevistes, així com a les dades identificatives del personal empleat públic que ha participat en la tramitació i resolució del procés selectiu per raó del seu càrrec. Quant a la documentació acreditativa dels mèrits i les actes de valoració de les entrevistes, únicament pot accedir a la informació d’aquelles persones que han superat el procés selectiu i s’ha de denegar l’accés a aquesta informació respecte de les persones aspirants que no hagin estat seleccionades. Amb tot, pel que fa a les persones finalment seleccionades, la persona reclamant només podria accedir a la documentació reclamada si actua en representació d’una organització sindical que tingui la consideració de més representativa, qüestió que s’ha d’acreditar en la fase d’execució d’aquesta resolució. Pel cas que la persona reclamant no actuï en nom d’un sindicat més representatiu, se li hauria de restringir l’accés que quedaria limitat limitar a la puntuació final obtinguda i, en el seu cas, a la documentació que reculli la motivació de la selecció del candidat. Igualment, cal tenir en compte que els delegats sindicals han de guardar el degut sigil professional d’acord amb l’article 10.3.1r de la Ley Orgánica 11/1985, de 2 de agosto, de Libertad Sindical. Finalment, pel cas que el Departament reclamat no disposi d’algun dels ítems d’informació sol·licitats pel reclamant així ho ha de fer constar clarament, sense que quedi obligat per aquesta resolució a elaborar-los per a satisfer el dret d’accés de la persona interessada. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència.. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment. L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de febrer de 2024, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 884/2023 i declara el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de 6 mesos. 3. Requerir al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 884/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.