Reclamación contra el Ayuntamiento de Tarragona por el acceso parcial a los recibos de tasas municipales de la Fira d'Abril y desestimación por confidencialidad fiscal

Resolució 949/2021, de 21 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 883/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona Informació reclamada: Rebuts de taxes municipals de la Fira d’Abril. Sentit de la Resolució: Desestimació Resum: La Reclamació és presentada contra una resolució municipal que estima la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació i que facilita a la persona reclamant la informació sol·licitada, que sembla ser que és que una entitat hauria abonat 19,31 euros per autoliquidació de la taxa. Pel que sembla, la resolució municipal de 4 d’octubre facilita a la persona reclamant la informació que consta al Departament de Taxes i Preus Públics, que consisteix en què només s’hauria fet un pagament de la taxa indicada a la sol·licitud per part d’una única entitat. Per una altra banda, l’Ajuntament fa bé de no facilitar a la persona reclamant la identitat de l’entitat que ha abonat la taxa, perquè aquesta informació és afectada per la confidencialitat fiscal establerta per l’article 95 de la Llei General Tributària, que s’aplica als procediments d’accés a la informació pública d’acord amb allò establert per l’article 21.2 LTAIPBG. Paraules clau: Ajuntaments. Taxes. Ocupació de la via pública. Festes i fires. Reclamació contra lliurament parcial. Límits. Informació reservada per llei. Informació fiscal. Confidencialitat fiscal. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 4 d’octubre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 883/2021, presentada contra l’Ajuntament de Tarragona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 31 d’agost de 2021 la persona reclamant demana els rebuts o justificants del cobrament de les taxes d’ocupació del domini públic girats per l’Ajuntament a les entitats que varen participar a la Fira d’Abril de 2018 i 2019, amb anonimització de les dades personals que puguin contenir. 3. Per resolució de 4 d’octubre de 2021 l’Ajuntament estima la sol·licitud anterior i notifica a la persona reclamant l’informe següent del Departament de Taxes i Preus Públics: “En resposta al vostre escrit de data 10 de setembre de 2021, en què demaneu la relació de les taxes pagades amb motiu de l’OVP de la Feria Abril 2018 i 2019, segons la petició que ha fet el sr. xxxx d’acord amb la Llei 19/2014 de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, us informem que consten els següents pagaments: Una entitat veïnal va autoliquidar per la cessió d’un empostissat per la Feria d’abril del 2019 per 19,31 euros”. 4. La Reclamació presentada el 4 d’octubre de 2021 indica que l’Ajuntament, si bé ha resolt la sol·licitud, no li ha facilitat la informació concreta sol·licitada. 5. El 8 d’octubre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Tarragona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre l a Reclamació. 6. El 8 d’octubre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 7. El 15 d’octubre de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Tarragona, que reitera la resposta indicada a l’antecedent 3. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. L’Ajuntament ha facilitat la informació sol·licitada La Reclamació és presentada contra una resolució municipal que estima la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació i que facilita a la persona reclamant la informació sol·licitada, que seria que una entitat hauria abonat 19,31 euros per autoliquidació de la taxa. Pel que sembla, la resolució municipal de 4 d’octubre facilita a la persona reclamant la informació que consta al Departament de Taxes i Preus Públics, que consisteix en què només s’hauria fet un pagament de la taxa indicada a la sol·licitud per part d’una única entitat. Per una altra banda, l’Ajuntament fa bé de no facilitar a la persona reclamant la identitat de l’entitat que ha abonat la taxa, perquè aquesta informació és afectada per la confidencialitat fiscal establerta per l’article 95 de la Llei General Tributària, que s’aplica als procediments d’accés a la informació pública d’acord amb allò establert per l’article 21.2 LTAIPBG. I aquest règim de confidencialitat fiscal impedeix divulgar la identitat de les persones amb les seves obligacions tributàries concretes, tant si es tracta de persones físiques (la identitat de les quals no és demanada per la persona reclamant), com de persones jurídiques. En conseqüència, la Reclamació ha de ser desestimada perquè la resolució municipal contra la qual es presenta és adequada a l’ordenament jurídic. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 d’octubre de 2021, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 883/2021 perquè la resolució municipal impugnada és adequada a l’ordenament jurídic i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.