Una persona solicitó al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya copia del expediente administrativo de un tribunal cualificador. Tras alegar que solo recibió el cierre de la solicitud sin la información, la GAIP resolvió finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que la Administración facilitó la documentación durante el procedimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG y el artículo 29 del RGAIP.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en las leyes.
3
Las limitaciones legales al acceso deben interpretarse restrictivamente, no pueden ampliarse por analogía y requieren una motivación detallada sin potestad discrecional.
4
La entrega extemporánea de la información solicitada durante la tramitación de la reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma al desaparecer la discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 183/2021, de 18 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 883/2020
Administració reclamada: Departament d’Educació
Informació reclamada: Còpia de l’expedient administratiu d’un tribunal qualificador.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada,
en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud
d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que
s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Generalitat. Persona interessada. Selecció de professorat. Personal de
l’Administració. Tribunal qualificador. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani de la
informació. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 30 de desembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 883/2020, presentada per una
persona interessada contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en
relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i
regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18
de juliol (RGAIP).
2. El 31 de juliol de 2019, el 19 d’agost de 2019, el 23 de juliol de 2020 i el 18 de desembre
de 2020 la persona reclamant invoca l’article 53.1.a de la Llei 39/2015, del procediment
administratiu comú (LPAC) i demana al Departament d’Educació de la Generalitat de
Catalunya còpia de l’expedient administratiu del tribunal qualificador número 7
d’oposicions de primària.
3. La Reclamació presentada el 30 de desembre de 2020 indica que només ha rebut el
“tancament” de la sol·licitud, però no la informació sol·licitada.
4. El 5 de gener de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
5. El 22 de gener de 2021 el Departament d’Educació demana ampliació del termini per
facilitar la informació requerida, atès que degut a la reordenació de les reclamacions de la
GAIP acaba d’assabentar-se de l’existència d’aquesta Reclamació.
6. El 26 de gener de 2021 la GAIP comunica a les parts l’ampliació en 7 dies més del termini
de què disposa el Departament per remetre a la GAIP la documentació sobre la
Reclamació requerida.
7. El 9 de febrer de 2021 la GAIP rep l’informe del Departament d’Educació, que argumenta
que la sol·licitud de la que deriva la Reclamació no és una sol·licitud d’accés a la
informació pública regida per l’LTAIPBG, sinó una sol·licitud d’accés a l’expedient d’una
oposició a professorat, que es regeix per la seva pròpia normativa. I afegeix: “Consultada
la unitat en petició de suport informatiu, us adjuntem còpia en format .pdf de la informació
que sol·licita la interessada en la reclamació: - Còpia simple de la seva prova - Còpia
autèntica de les actes del Tribunal qualificador en relació amb la reclamació de la
interessada, un cop s’han anonimitzat les signatures manuscrites i la identificació de
números de DNI. S’han seleccionat les actes que feien referència d’acord amb allò que se
sol·licita a la reclamació de la persona aspirant, obviant les actes dels tribunals on
s’estableixen qüestions pròpies del transcurs del procediment, i que no afecten al cas que
ens ocupa”.
8. El 10 de febrer de 2021 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació facilitada pel
Departament d’Educació, tot indicant que si no argumenta el contrari en el termini de cinc
dies es considerarà satisfeta la seva sol·licitud i la Reclamació finalitzarà per la pèrdua del
seu objecte. No consta resposta de la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la
satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta
la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 18 de febrer de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 883/2020 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.