Pérdida de objeto 18/02/2021 · 50 días en resolverse

Solicitud de copia de expediente de tribunal cualificador de oposiciones y finalización de reclamación por entrega posterior de la información

Una persona solicitó al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya copia del expediente administrativo de un tribunal cualificador. Tras alegar que solo recibió el cierre de la solicitud sin la información, la GAIP resolvió finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que la Administración facilitó la documentación durante el procedimiento.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG y el artículo 29 del RGAIP.
2 El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en las leyes.
3 Las limitaciones legales al acceso deben interpretarse restrictivamente, no pueden ampliarse por analogía y requieren una motivación detallada sin potestad discrecional.
4 La entrega extemporánea de la información solicitada durante la tramitación de la reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma al desaparecer la discrepancia jurídica.

Texto completo

Resolució 183/2021, de 18 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 883/2020 Administració reclamada: Departament d’Educació Informació reclamada: Còpia de l’expedient administratiu d’un tribunal qualificador. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Generalitat. Persona interessada. Selecció de professorat. Personal de l’Administració. Tribunal qualificador. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 30 de desembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 883/2020, presentada per una persona interessada contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 31 de juliol de 2019, el 19 d’agost de 2019, el 23 de juliol de 2020 i el 18 de desembre de 2020 la persona reclamant invoca l’article 53.1.a de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú (LPAC) i demana al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya còpia de l’expedient administratiu del tribunal qualificador número 7 d’oposicions de primària. 3. La Reclamació presentada el 30 de desembre de 2020 indica que només ha rebut el “tancament” de la sol·licitud, però no la informació sol·licitada. 4. El 5 de gener de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 22 de gener de 2021 el Departament d’Educació demana ampliació del termini per facilitar la informació requerida, atès que degut a la reordenació de les reclamacions de la GAIP acaba d’assabentar-se de l’existència d’aquesta Reclamació. 6. El 26 de gener de 2021 la GAIP comunica a les parts l’ampliació en 7 dies més del termini de què disposa el Departament per remetre a la GAIP la documentació sobre la Reclamació requerida. 7. El 9 de febrer de 2021 la GAIP rep l’informe del Departament d’Educació, que argumenta que la sol·licitud de la que deriva la Reclamació no és una sol·licitud d’accés a la informació pública regida per l’LTAIPBG, sinó una sol·licitud d’accés a l’expedient d’una oposició a professorat, que es regeix per la seva pròpia normativa. I afegeix: “Consultada la unitat en petició de suport informatiu, us adjuntem còpia en format .pdf de la informació que sol·licita la interessada en la reclamació: - Còpia simple de la seva prova - Còpia autèntica de les actes del Tribunal qualificador en relació amb la reclamació de la interessada, un cop s’han anonimitzat les signatures manuscrites i la identificació de números de DNI. S’han seleccionat les actes que feien referència d’acord amb allò que se sol·licita a la reclamació de la persona aspirant, obviant les actes dels tribunals on s’estableixen qüestions pròpies del transcurs del procediment, i que no afecten al cas que ens ocupa”. 8. El 10 de febrer de 2021 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació facilitada pel Departament d’Educació, tot indicant que si no argumenta el contrari en el termini de cinc dies es considerarà satisfeta la seva sol·licitud i la Reclamació finalitzarà per la pèrdua del seu objecte. No consta resposta de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de febrer de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 883/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.