Un delegado sindical solicitó al Ayuntamiento de Cambrils información sobre la provisión de personal de la Policía Local. Ante el silencio administrativo y la falta de colaboración del Ayuntamiento, la GAIP estima la reclamación, obligando a entregar la información basándose en la función de vigilancia de la legalidad laboral del solicitante.
Puntos clave de la argumentación
1
La falta de remisión de informes o expedientes por parte de la Administración no impide que la GAIP continúe la tramitación y resuelva la reclamación.
2
El derecho a la información de los representantes de los trabajadores (EBEP y ET) no constituye un régimen jurídico especial que desplace la aplicación general de la LTAIPBG.
3
El acceso a datos personales de personal público es prevalente cuando se utilizan códigos de identificación profesional (TIP) en lugar de nombres, mitigando riesgos de seguridad.
4
La finalidad de control de la legalidad laboral y la tasa de reposición de empleo público justifica la prevalencia del derecho de acceso sobre la protección de datos personales.
5
La información sobre plantillas, relación de puestos de trabajo y nombramientos no es confidencial y está sujeta a un régimen de publicidad legal y transparencia.
Texto completo
Resolució 244/2021, de 12 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 881/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Cambrils
Informació reclamada: Diversa informació en relació amb la provisió de personal de la Policia Local.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: Si bé la desatenció per part de l’Ajuntament de Cambrils dels requeriments d’aquesta Comissió per
aportar-li l’expedient, els antecedents i la justificació jurídica de la seva posició en aquest procediment, ha
de ser qualificada com una manca de col·laboració seva amb l’efectivitat dels procediments previstos
legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, això no pot impedir la resolució de la
Reclamació, tenint en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de
la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la
tramitació”. En conseqüència, s'ha continuat amb el procediment sense comptar amb l'aportació de
l'Ajuntament de Cambrils, que quedarà igualment vinculat i obligat pel sentit i els termes d'aquesta
Resolució. Des del punt de vista del marc legal aplicable al cas, cal dir que la regulació del dret a la
informació dels representants de les persones treballadores contingut a l’EBEP i a l’ET associat a l’exercici
de les seves funcions no té l’entitat suficient per poder ser considerat un règim jurídic especial d’accés, als
efectes de la Disposició addicional primera LTAIPBG, ja que més enllà de dibuixar un règim reforçat d’accés
a informació necessària i pertinent per al control de la legalitat en l’àmbit laboral i la defensa dels drets de
les persones treballadores, no conté un sistema jurídic complet que reguli de manera específica un
procediment d’accés a la informació que desplaci a una aplicació supletòria el règim general d’accés de
l’LTAIPBG. Correspon, doncs, aplicar al cas el règim d’accés de l’article 24.2 LTAIPBG, ponderant els
criteris i les circumstàncies específiques del cas. En primer lloc, cal dir que tot i que l’eventual efecte negatiu
de l’accés sobre la seguretat de les persones afectades és un element a ponderar d’acord amb l’article 24.2
LTAIPBG, en aquest cas no és apreciable que pugui actuar limitant l’accés, ja que la persona reclamant
admet expressament que s’informi identificant els agents exclusivament amb el codi d’identificació
professional (TIP) previst a la normativa reguladora dels cossos policials. Quant a la finalitat específica de
l’accés, la persona reclamant manifesta que necessita aquesta informació per a la comprovació que
l’Ajuntament compleix amb les previsions legals quant a la taxa de reposició de nova ocupació pública. En
aquest cas, la ponderació d’aquest element finalístic és especialment rellevant, tenint en compte que a la
persona reclamant li correspon, com a delegat sindical i representant de les persones treballadores a
l’Ajuntament, la funció de vigilància del compliment de la legalitat en l’àmbit laboral. Finalment, es té en
compte el principi de minimització en la cessió de dades personals, previst a l’article 5 del Reglament (UE)
2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones
físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es
deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades), d’acord amb el qual la cessió de
dades personals ha de ser adequada, pertinent i limitada a la finalitat per a la qual es cedeixen. En aquest
sentit, cal dir que la identificació de les persones que han ocupat i que ocupen les places objecte de
reclamació resulta una informació adequada i pertinents per a la finalitat de l’accés abans indicada, sense
que el dany que s’infligeix desvetllant el TIP d’aquests agents a la persona reclamant es pugui considerar
desproporcionat, ni tan sols significatiu, màxim si tenim en compte, d’una banda, el deure de secret inherent
al caràcter reservat de la informació quan hi accedeixi en ús de les seves funcions com a delegat, i de l’altra,
que la informació relativa a la plantilla, relació de llocs de treball, i nomenaments de personal, no només no
és informació confidencial, sinó que està sotmesa a un règim de publicitat legal i de transparència, que
imposen tant la normativa de transparència (article 9.1.d i e LTAIPBG, i articles 20 i 21 RTAP), com la
reguladora del personal públic (art. 55.2.a i b EBEP i articles 28 i 80 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel
qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals).
Paraules clau: Ajuntament. Delegat de personal. Personal. Policia Local. Relació de Llocs de Treball.
Identificació del personal. Nomenaments. Personal interí. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració
de l’Administració. Règim jurídic d’accés. Límits. Protecció de dades. Funció sindical. Finalitat de l’accés.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 30 de desembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 881/2020, presentada per un regidor contra
l’Ajuntament de Cambrils, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels
articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 2 de setembre de 2020 la persona reclamant s’identifica com representant de treballadors i demana
a l’Ajuntament de Cambrils:
“1) Informes de la Policia Local de Cambrils exposant les necessitats de personal per l´any 2019 i el
2020.
2) Informes de Prefectura per a l’oferta pública de l´Ajuntament per l´any 2019 i el 2020.
3) La identificació dels 6 agents interins que van ser contractats per cobrir les 6 places d´agents
professionals de carrera convocades l´any 2019.
4) La relació entre quin agent interí està cobrint cadascuna de les vacants dels 6 agents de carrera.
5) Còpia dels nomenaments dels agents de policies locals interins contractats l´any 2019 i 2020.
6) La identificació dels 6 policies de carrera que ocupaven o van ser titulars aquestes 6 places d’agent
de carrera que es cobrien amb la convocatòria de selecció de 6 places d’agents de carrera.
7) Les quantitats i partides previstes en el pressupost municipal del 2019 i del 2020 que contenen la
previsió econòmica per la convocatòria de 6 llocs de treball d´agents professionals de policies, i les
quantitats previstes pels 6 agents interins que estan ocupant aques ts 6 llocs interinament fins cobrir
places.
8) Donat que l´any 2019 i 2020 s´han incorporat 2 agents professionals de policia de carrera,
sol·licitem:
a. Quines de les 6 places d´agents de carrera vacants, que estan convocades, han cobert aquestes 2
incorporacions.
b. La identitat dels 2 policies interins cobrien interinament aquests 2 llocs de treball que s´han ocupat
amb la incorporació dels 2 agents professionals.”
3. La Reclamació presentada el 29 de desembre de 2020 indica que l’Ajuntament no hauria respost a la
instància indicada a l’antecedent anterior, i indica que formula reclamació en relació amb la informació
següent:
1) La identificació dels 6 agents interins que van ser contractats per cobrir les 6 places d’agents
professionals de carrera convocades l´any 2019.
2) La relació entre quin agent interí està cobrint cadascuna de les vacants dels 6 agents de carrera.
3) Còpia dels nomenaments dels agents de policies locals interins contractats l´any 2019 i 2020.
4) La identificació dels 6 policies de carrera que ocupaven o van ser titulars aquestes 6 places d’agent
de carrera que es cobrien amb la convocatòria de selecció de 6 places d’agents de carrera.
5) Les quantitats i partides previstes en el pressupost municipal del 2019 i del 2020 que contenen la
previsió econòmica per la convocatòria de 6 llocs de treball d´agents professionals de policies, i les
quantitats previstes pels 6 agents interins que estan ocupant aques ts 6 llocs interinament fins cobrir
places.
6) Donat que l´any 2019 i 2020 s´han incorporat 2 agents professionals de policia de carrera, sol·licito
la identificació dels següents:
a. Quines de les 6 places d´agents de carrera vacants, que estan convocades, han cobert aquestes 2
incorporacions.
b. La identitat dels 2 policies interins cobrien interinament aquests 2 llocs de treball que s´han ocupat
amb la incorporació dels 2 agents professionals.
4. El 30 de desembre de 2020 la GAIP demana a la persona reclamant que acrediti la representació de
sindical d’acord amb la qual al·lega actuar.
5. El 5 de gener de 2021, la persona reclamant acredita davant la GAIP la seva condició de delegat
sindical.
6. El 5 de gener de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació i informa a la persona reclamant
sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a
persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència
i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les
comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada,
mentre es tramiti la Reclamació.
7. El mateix 5 de gener de 2021, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Cambrils i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació, i la identificació, si
escau, de terceres persones afectades per l’accés. No consta resposta de l’Ajuntament a aquest
requeriment.
8. El 4 de febrer de 2021, i vist que l’Ajuntament de Cambrils no ha donat resposta al requeriment de
l’antecedent anterior, la GAIP li notifica un nou requeriment reclamant l’informe jurídic i l’expedient amb
l’advertiment que la manca de personació i de col·laboració de l’Administració no impedeix que aquesta
Comissió continuï amb la tramitació de la reclamació. Tampoc s’obté resposta de l’Ajuntament a aquest
nou requeriment.
9. El 5 de febrer de 2021 la GAIP s’adreça a la persona reclamant demanant -li que, vist que l’escrit de
reclamació al·lega no haver obtingut resposta a al seva sol·licitud però, tanmateix, en especificar la
informació reclamada, s’hi omet part de la informació inicialment sol·licitada, aclareixi si presenta la
reclamació en relació amb tota la informació sol·licitada al mes de setembre a l’Ajuntament (antecedent
2), o si només reclama per la informació que relaciona en l’escrit annex a la reclamació, de desembre
de 2020, que omet els apartats 1, 2 i 7 d’aquella sol·licitud.
10. El 9 de febrer de la GAIP rep la resposta de la persona reclamant en la què demana a la GAIP que
continuï amb el procediment de la manera que millor convingui el seu dret d’accés a la màxima
informació possible, però sense que hagi de realitzar cap tràmit nou.
11. El 10 de febrer de 2021, atès que la informació sol·licitada compren dades personals, la GAIP sol·licita
l’informe previst a l’article 42.8 LTAIPBG a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), i li
remet l’expedient relatiu a la reclamació. Seguidament, informa a les parts de l’ampliació del termini de
resoldre per quinze dies resultant de la petició d’aquest informe, a l’empara d’allò previst a l’article 42.9
LTAIPBG.
12. El dia 2 de març de 2021 té entrada l’informe de l’APDCAT que conclou el següent: “La normativa de
protecció de dades no impedeix comunicar al representant dels treballadors la informació que sol·licita
sobre la identificació dels 6 policies de carrera, dels 6 policies interins, així com la còpia del
nomenament dels agents interins contractats l’any 2019 i 2020 (punts 1, 2 i 4 de la reclamació de 29 de
desembre de 2020). Tenint en compte el principi de finalitat (art. 5.1.b) RGPD), la normativa de
protecció de dades no impedeix comunicar la informació sobre la relació concreta entre les diferents
places ofertes i els agents que les ocupen, així com la identitat dels policies interins que cobrien
interinament les dites places que s’han ocupat amb la incorporació dels 2 agents professionals (punts 3
i 5 de la reclamació de 29 de desembre de 2020), per al compliment de les funcions dels representants
dels treballadors, tots ells identificats mitjançant el TIP”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada
de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació
davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret
d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la
GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació
pública adreçada a una administració obligada per l’LTAIPBG (article 3.1.a).
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix
a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per
aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la
informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva
activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats
d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix
a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública
només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a
la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de
cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar
per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de
potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el
límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació
d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un
interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren
les raons que en justifiquen l’aplicació”.
L'article 33.4 RGAIP disposa que les administracions han d'emetre informe i proporcionar la resta de la
informació sol·licitada per la Comissió dins el termini màxim de quinze dies, i l'apartat 7 del mateix article
disposa que la manca de remissió de la informació o la no emissió de l'informe sol·licitat per la Comissió no
impedeix que aquesta continuï amb la tramitació, sense perjudici de les responsabilitats disciplinàries que
resultin procedents.
L’article 42.8 LTAIPBG preveu que la Comissió pugui sol·licitar a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades
(APDCAT) que emeti informe sobre l’adequació de l’accés a la normativa de protecció de dades, el qual
serà preceptiu per al cas que l’Administració hagi fonamentat en aquesta protecció la desestimació total o
parcial de l’accés, però no vinculant per al sentit de la resolució.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
Els antecedents 7 i 8 posen de manifest que l’Ajuntament no ha aportat a aquest procediment ni l'expedient
relatiu a la sol·licitud d'accés, ni tampoc ha aportat l’informe que reculli el seu posicionament jurídic en
relació amb ella que li va ser requerit per aquesta Comissió, incomplint així les obligacions que li imposa
l'article 33.4 RGAIP, d’acord amb el qual les administracions han d'aportar a la GAIP, dins el termini de
quinze dies, còpia de l'expedient de la sol·licitud d’informació, un informe sobre la reclamació i tota la
informació o antecedents que puguin ser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació.
Si bé la desatenció per part de l’Ajuntament de Cambrils dels requeriments d’aquesta Comissió per aportar-li
l’expedient, els antecedents i la justificació jurídica de la seva posició en aquest procediment, ha de ser
qualificada com una manca de col·laboració seva amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per
a la garantia del dret d’accés a la informació pública, això no pot impedir la resolució de la Reclamació,
tenint en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació
o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. En
conseqüència, s'ha continuat amb el procediment sense comptar amb l'aportació de l'Ajuntament de
Cambrils, que quedarà igualment vinculat i obligat pel sentit i els termes d'aquesta Resolució.
3. Sobre el règim d’accés a la informació dels sindicats i representants de les persones
treballadores.
La persona reclamant té acreditada la representació de les persones treballadores en l’administració contra
la què es reclama, com a delegat sindical i de personal, i assenyala que la informació que reclama serveix a
l’exercici de les seves funcions sindicals. D’acord amb aquesta condició, a la persona reclamant li correspon
la funció de vigilància del compliment de les normes vigents en matèria laboral, de Seguretat Social i
ocupació, i també de la resta dels pactes, les condicions i els usos d’empresa en vigor; la vigilància i control
de les condicions de seguretat i salut en l’exercici del treball a l’empresa, i la vigilància del respecte i
l’aplicació del principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes (article 39 del Reial decret
legislatiu 5/2015, del 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat
públic, EBEP; article 63 del Reial decret legislatiu 2/2015, del 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de
la Llei de l’Estatut dels treballadors, ET; article 10.3 de la Llei Orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de llibertat
sindical).
Per a l’exercici d’aquestes funcions de vigilància de la legalitat i defensa dels drets de les persones
treballadores en l’entorn laboral, l’article 64 ET reconeix als representants de les persones treballadores el
dret a ser informats i consultats sobre les qüestions que puguin afectar els treballadors i l’evolució de
l’ocupació, sota el deure de secret professional imposat per l’article 65 ET, que afecta a la informació que
l’empleador els hagi comunicat expressament amb caràcter reservat, i que en tot cas els impedeix difondre
la documentació rebuda fora del centre de treball i per a finalitats diferents de les que van motivar-ne el
lliurament. Finalment, l’article 64.8 ET disposa que la regulació que es fa a l’ET del dret a la informació i les
funcions dels representants de les persones treballadores s’ha d’entendre sense perjudici del què prevegin
altres disposicions específiques legals o reglamentàries. Per tant, aquest dret a la informació regulat a l’ET
s’ha d’entendre sens perjudici del dret d’accés a la informació regulat a l’LTAIPBG.
Des del punt de vista del marc legal aplicable al cas, cal dir que la regulació del dret a la informació dels
representants de les persones treballadores contingut a l’EBEP i a l’ET associat a l’exercici de les seves
funcions no té l’entitat suficient per poder ser considerat un règim jurídic especial d’accés, als efectes de la
disposició addicional primera LTAIPBG, ja que més enllà de dibuixar un règim reforçat d’accés a informació
necessària i pertinent per al control de la legalitat en l’àmbit laboral i la defensa dels drets de les persones
treballadores, no conté un sistema jurídic complet que reguli de manera específica un procediment d’accés
a la informació que desplaci a una aplicació supletòria el règim general d’accés de l’LTAIPBG. Així ho va
establir la Sentència del Tribunal Suprem 3195/2020, de 15 d’octubre de 2020 (ECLI:ES:TS:2020:3195): “El
desplazamiento de las previsiones contenidas en la Ley 19/2013 y, por lo tanto, del régimen jurídico general
previsto en dicha norma, en todo lo relativo al acceso a la información pública, sus límites y el procedimiento
que ha de seguirse, exige que otra norma de rango legal incluya un régimen propio y específico que permita
entender que nos encontramos ante una regulación alternativa por las especialidades existentes en un
ámbito o materia determinada, creando así una regulación autónoma en relación con los sujetos legitimados
y/o el contenido y límites de la información que puede proporcionarse.
La Administración no considera aplicable el régimen de acceso a la información pública previsto en la Ley
19/2013 por entender que este queda desplazado por la previsión contenida en el Estatuto Básico del
Empleado Público, aprobado Real Decreto legislativo 5/2015 de 30 de octubre, en concreto en su artículo
40.1, en el que se dispone: "Las Juntas de Personal y los Delegados de Personal, en su caso, tendrán las
siguientes funciones, en sus respectivos ámbitos: a) Recibir información, sobre la política de personal, así
como sobre los datos referentes a la evolución de las retribuciones, evolución probable del empleo en el
ámbito correspondiente y programas de mejora del rendimiento.[...]
A juicio de este Tribunal, el precepto transcrito no contiene un régimen específico y alternativo que desplace
el régimen general de acceso a la información contenido en la Ley 19/2013, ni limita o condiciona el acceso
a la información que las Juntas de Personal pueden tener en relación con aquellas materias relativas los
empleados que representan y la información que les atañe”.
En la mateixa línia s’expressa la Sentència del Tribunal Superior de Justícia 5208/2020, en el seu FJ Segon:
“(...) certament els sindicats gaudeixen d’un dret reforçat d’informació en allò que es refereix a la gestió del
personal de les Administracions Públiques, però això no significa hi hagi un règim d’accés especial en
aquesta matèria als efectes de la disposició addicional primera de la Llei [19]/14, un règim especial que
desplaci la Llei [19]/14 a una posició supletòria”.
Quant a la idoneïtat de la via de reclamació de l’LTAIPBG com a garantia del dret d’accés a la informació
pública quan la sol·liciten sindicats i representants de les persones treballadores, i la competència d’aquesta
Comissió per revisar els actes administratius que l’hagin limitat o restringit, cal dir que ambdues han estat
confirmades inequívocament per la Sentència del Tribunal Superior de Justícia 5208/2020, que desestima el
recurs contenciós administratiu 63/2018 presentat contra la Resolució d’aquesta Comissió 405/2017, de 19
de desembre, motivat en la pretesa manca de competència de la GAIP per tractar-se d’una sol·licitud
d’informació vinculada a la llibertat sindical. Així, en el seu Fonament de Dret Segon, aquesta STJC
5208/2020 determina que: “la competència de la Comissió que va dictar la resolució impugnada és palesa.
Seria absurd que un sindicat no disposi de les garanties generals que gaudeixen el comú dels ciutadans”.
4. Sobre la informació objecte de la reclamació
L’escrit de reclamació fa constar que no hauria rebut cap resposta a la seva sol·licitud d’informació,
transcrita a l’antecedent 2, i formula reclamació en relació amb alguns dels seus punts, no reproduin t els
que constaven com a punts 1, 2 i 7 a la sol·licitud. Això ha motivat que la GAIP demanés a la persona
reclamant que aclarís si desistia d’aquells punts, però la resposta, tot i que ambigua, indica que la seva
pretensió és obtenir el màxim d’informació a què tingui dret en el marc d’aquest procediment. Tenint això en
compte, i considerant que la sol·licitud adreçada per escrit de 20 de setembre a l’Ajuntament incloïa els 8
punts que es reprodueixen a l’antecedent 2, sense que l’administració hagi donat resposta ni en la tramitació
del procediment de sol·licitud, ni aportant informació a aquest procediment de reclamació, l’objecte de la
reclamació serà el contingut íntegre de la sol·licitud d’informació de la què deriva aquest procediment:
“1) Informes de la Policia Local de Cambrils exposant les necessitats de personal per l’any 2019 i el 2020.
2) Informes de Prefectura per a l’oferta pública de l´Ajuntament per l’any 2019 i el 2020.
3) La identificació dels 6 agents interins que van ser contractats per cobrir les 6 places d´agents
4) La relació entre quin agent interí està cobrint cadascuna de les vacants dels 6 agents de carrera.
5) Còpia dels nomenaments dels agents de policies locals interins contractats l´any 2019 i 2020.
6) La identificació dels 6 policies de carrera que ocupaven o van ser titulars aquestes 6 places d’agent de
carrera que es cobrien amb la convocatòria de selecció de 6 places d’agents de carrera.
7) Les quantitats i partides previstes en el pressupost municipal del 2019 i del 2020 que contenen la
previsió econòmica per la convocatòria de 6 llocs de treball d´agents professionals de policies, i les
quantitats previstes pels 6 agents interins que estan ocupant aques ts 6 llocs interinament fins cobrir places.
8) Donat que l´any 2019 i 2020 s´han incorporat 2 agents professionals de policia de carrera, sol·licitem:
a. Quines de les 6 places d´agents de carrera vacants, que estan convocades, han cobert aquestes 2
b. La identitat dels 2 policies interins que cobrien interinament aquests 2 llocs de treball que s´han ocupat
amb la incorporació dels 2 agents professionals.”
Els punts 1 i 2 demanen informes relacionats amb la necessitat de personal de la Policia Local i amb l’oferta
pública de llocs de treball de l’Ajuntament els anys 2019 i 2020. No es plausible que sobre aquesta
informació pesi cap límit legal a l’accés, de manera que només podria desestimar-se la reclamació en
aquests dos punts en la mesura en què no existeixin prèviament i satisfer-los comporti elaborar-los de nou,
cosa que seria inadmissible en aquest procediment, d’acord amb l’article 29.2 LTAIPBG. Per tant, si
existeixen, són informació pública a la què la persona reclamant té dret d’accés. El mateix cal dir en relació
amb el punt 7, que demana previsions pressupostàries (quantia i partida) per cobrir la dotació dels 6 nous
agents que s’incorporin arran de la convocatòria de 6 places d’agent de la Policia Local, i les previsions
pressupostàries per als 6 agents interins que estan ocupant aquests 6 llocs interinament fins cobrir places.
Pel que fa a la resta d’informació (punts 3, 4, 5, 6 i 8), contenen dades personals de les persones
treballadores, ja que es demana informació que relaciona la identitat d’una persona física amb l’ocupació
d’una plaça d’agent de la Policia Local, de forma interina o no. Cal, doncs, valorar l’aplicació del límit relatiu
a la protecció de dades personals i el seu efecte sobre el dret d’accés a aquesta informació, tenint en
compte el règim d’accés previst per la pròpia LTAIPBG. Descartat que sigui aplicable al cas el règim
d’exclusió condicionat a l’aportació del consentiment dels afectats requerit per a l’accés a les dades de
caràcter sensible relacionades amb caràcter exhaustiu per l’article 23 LTAIPBG, caldrà analitzar l’accés
d’acord amb les previsions de l’article 24 LTAIPBG.
L’article 24.1 LTAIPBG estableix un règim general d’accés a les dades merament identificatives del personal
públic. Recentment, el Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació
pública (RTAP), que aprova el desplegament reglamentari d’aquesta llei en aquests àmbits, ha establert en
el seu article 70.2 RTAP que s’han d’entendre compreses en aquest supòsit les dades personals següents
del personal al servei de les administracions públiques: nom i cognoms, el càrrec o lloc ocupat, cos i escala,
les funcions desenvolupades i el telèfon i les adreces, postal i electrònica, de contacte professional. La
informació sol·licitada estaria majorment inclosa en aquest supòsit; efectivament, d’acord amb aquests
preceptes, i per expressa habilitació normativa, el dret d’accés ha de prevaler sobre la protecció de dades
personals pel que fa a la identificació d’una persona associada al lloc de treball públic que ocupa. Però,
tanmateix, la informació que es reclama excedeix parcialment del què es consideren dades merament
identificatives del personal sotmeses al règim general d’accés de l’article 24.1 LTAIPBG, ja que es demana
també la informació associada a una persona física identificada de la seva condició de personal interí o de
carrera.
Correspon, doncs, aplicar al cas el règim d’accés de l’article 24.2 LTAIPBG, ponderant els criteris i les
circumstàncies específiques del cas. En primer lloc, cal dir que tot i que l’eventual efecte negatiu de l’accés
sobre la seguretat de les persones afectades és un element a ponderar d’acord amb l’article 24.2 LTAIPBG,
en aquest cas no és apreciable que pugui actuar limitant l’accés, ja que la persona reclamant admet
expressament que s’informi identificant els agents exclusivament amb el codi d’identificació professional
(TIP) previst a la normativa reguladora dels cossos policials.
Quant a la finalitat específica de l’accés, la persona reclamant manifesta que necessita aquesta informació
per a la comprovació que l’Ajuntament compleix amb les previsions legals quant a la taxa de reposició de
nova ocupació pública. En aquest cas, la ponderació d’aquest element finalista és especialment rellevant,
tenint en compte que a la persona reclamant li correspon, com a delegat sindical i representant de les
persones treballadores a l’Ajuntament, la funció de vigilància del compliment de la legalitat en l’àmbit laboral.
Finalment, es té en compte el principi de minimització en la cessió de dades personals, previst amb l’article
5 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la
protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació
d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades),
d’acord amb el qual la cessió de dades personals ha de ser adequada, pertinent i limitada a la finalitat per a
la qual es cedeixen. En aquest sentit, cal dir que la identificació de les persones que han ocupat i que
ocupen les places objecte de reclamació resulta una informació adequada i pertinents per a la finalitat de
l’accés abans indicada, sense que el dany que s’infligeix desvetllant el TIP d’aquests agents a la persona
reclamant es pugui considerar desproporcionat, ni tan sols significatiu, màxim si tenim en compte, d’una
banda, el deure de secret inherent al caràcter reservat de la informació quan hi accedeixi en ús de les seves
funcions com a delegat, i de l’altra, que la informació relativa a la plantilla, relació de llocs de treball, i
nomenaments de personal, no només no és informació confidencial, sinó que està sotmesa a un règim de
publicitat legal i de transparència, que imposen tant la normativa de transparència (article 9.1.d i e LTAIPBG,
i articles 20 i 21 RTAP), com la reguladora del personal públic (art. 55.2.a i b EBEP i articles 28 i 80 del
Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals).
D’acord amb aquests fonaments jurídics i amb la ponderació casuística de les circumstàncies del cas, cal
declarar que ha de prevaler el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada als punts 3, 4, 5, 6 i 8
sobre el dret a la protecció de dades personals, i que, en conseqüència, correspon estimar la reclamació en
aquests punts. Aquest pronunciament és coincident amb la conclusió de l’informe emès per l’APDCAT en el
marc d’aquest procediment, que expressa en els termes següents l’adequació de l’accés reclamant a la
normativa de protecció de dades personals: “La normativa de protecció de dades no impedeix comunicar al
representant dels treballadors la informació que sol·licita sobre la identificació dels 6 policies de carrera, dels
6 policies interins, així com la còpia del nomenament dels agents interins contractats l’any 2019 i 2020
(punts 1, 2 i 4 de la reclamació de 29 de desembre de 2020).
Tenint en compte el principi de finalitat (art. 5.1.b) RGPD), la normativa de protecció de dades no impedeix
comunicar la informació sobre la relació concreta entre les diferents places ofertes i els agents que les
ocupen, així com la identitat dels policies interins que cobrien interinament les dites places que s’han ocupat
amb la incorporació dels 2 agents professionals (punts 3 i 5 de la reclamació de 29 de desembre de 2020),
per al compliment de les funcions dels representants dels treballadors, tots ells identificats mitjançant el
TIP”.
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per
a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”.
Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de
fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49
RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas
d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació
o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden
comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment,
vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada
d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de
conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la
Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del
procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 12 de març
de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 881/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada i
transcrita a l’antecedent 2, o a tenir constància de la seva inexistència en el cas dels informes indicats
als punts 1 i 2 de la sol·licitud, si escau.
2. Requerir a l’Ajuntament de Cambrils que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1
dins del termini màxim de deu dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Cambrils a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la
persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per
complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb
motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 881/2020 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i
si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de
fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP
únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de
forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar -ho en
coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el
compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de
l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt
greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets
que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de
juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres
mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la
Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.