Inadmisión de reclamación por solicitud de certificado de legalidad urbanística al Ayuntamiento de Sitges

Resolució 967/2023, de 19 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 877/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Sitges Informació reclamada: No constitueix informació pública; certificat de legalitat i situació urbanística d’una propietat. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: La pretensió que l’Ajuntament emeti certificació de legalitat urbanística d’una finca, fent constar la classificació i la qualificació del sòl, amb aplicació dels paràmetres aplicables respecte a l’ús del sòl, les condicions d’edificació i l’aprofitament del subsòl, així com altres determinacions urbanístiques significatives que condicionin l’aprofitament i l’ús del terreny, requereix que, per satisfer la sol·licitud, l’Ajuntament realitzi una anàlisi i valoració del règim urbanístic aplicable a la finca, dels instruments de planejament i gestió urbanístics aplicables, així com que comprovi si algun d’ells està en tramitació o subjecte a procediments de revisió o modificació. De les consideracions anteriors es desprèn que, sens perjudici del dret de la persona reclamant a obtenir aquest certificat de l’Ajuntament de manera diligent i d’acord amb les previsions de la legislació d’urbanisme, o de formular consultes i obtenir orientacions en matèria d’urbanisme pel procediment procedent, les peticions incloses en la SAIP objecte de la Reclamació present no es poden considerar sol·licituds d’informació pública preexistent, i per tant, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP, és procedent inadmetre aquesta Reclamació. Paraules clau: Ajuntaments. Certificació urbanística. Manca d’informació pública. Inadmissió. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents El dia 16 de setembre entra a la GAIP la Reclamació 877/2023, presentada per una persona contra l’Ajuntament de Sitges, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La Reclamació presentada el 16 de setembre indica que no ha rebut cap resposta de l’Ajuntament a la seva sol·licitud, reiterant que aquesta consisteix en la “INFORMACION ESTADO URBANISTICO SOBRE UNA PROPIEDAD. REFERENCIA CATASTRAL 0392004DF1609S0001HS”. En data 27 de setembre de 2023, la GAIP requereix a la persona reclamant per a que esmeni la documentació aportada, en concret l’aportació d’una còpia de la SAIP que és objecte de la reclamació, com a requisit previ per a la seva admissió a tràmit. Un cop aportada una còpia de la SAIP, en data de 2 d’octubre de 2023, en ella hi podem llegir que la part reclamant està interessada en la finca abans esmentada, identificada d’acord amb la inscripció corresponent al Registre de la Propietat, i de la qual es sol·licita “ un certificado de legalidad y como está urbanísticamente en este momento la citada propiedad”. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. De la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. L’article 29.2 LTAIPBG disposa que “Són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’informació consistents en consultes jurídiques o peticions d’informes o dictàmens, sens perjudici dels supòsits de consulta o orientació establerts per la legislació general de procediment administratiu i per les lleis sectorials que es demanin d’acord amb la normativa corresponent.” L’article 72.4 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública (DTAIP), estableix que: “El dret d'accés no empara el dret a obtenir certificats, còpies autèntiques, indexacions d'expedients ni traduccions de documents si l'administració pública els ha d'elaborar expressament per atendre una petició explícita de la persona sol·licitant amb aquest objecte. En aquests casos, en els quals l'objecte de la petició excedeix del concepte d'informació pública, cal resoldre i notificar la inadmissió de la petició”. L’article 33.2 RGAIP disposa que la Comissió únicament pot inadmetre la reclamació si aquesta no té per objecte el dret d'accés a la informació pública. D’acord amb els preceptes anteriors, el dret d’accés a la informació reconegut a l’article 18 LTAIPBG es projecta sobre la informació pública entesa en els termes en què la defineix l’article 2.b LTAIPBG, de manera que la informació a la què es pretén accedir ha d’existir i estar en poder de l’Administració prèviament a la seva sol·licitud. I aquest no és el cas. El què sol·licita la persona reclamant no és informació pública prèviament existent, sinó que li sigui emès un certificat de legalitat urbanística que respongui a la “situació urbanística” d’una finca determinada, certificat inexistent abans de ser sol·licitat per la persona reclamant. La pretensió que l’Ajuntament emeti certificació d’aprofitament urbanístic d’una finca, fent constar la classificació i la qualificació del sòl, amb aplicació dels paràmetres aplicables respecte a l’ús del sòl, les condicions d’edificació i l’aprofitament del subsòl, així com altres determinacions urbanístiques significatives que condicionin l’aprofitament i l’ús del terreny, requereix que, per satisfer la sol·licitud, l’Ajuntament realitzi una anàlisi i valoració del règim urbanístic aplicable a la finca, dels instruments de planejament i gestió urbanístics aplicables, així com que comprovi si algun d’ells està en tramitació o subjecte a procediments de revisió o modificació. De les consideracions anteriors es desprèn que, sens perjudici del dret de la persona reclamant a obtenir aquest certificat de l’Ajuntament de manera diligent i d’acord amb les previsions de la legislació d’urbanisme, o de formular consultes i obtenir orientacions en matèria d’urbanisme pel procediment procedent, les peticions incloses en la SAIP objecte de la Reclamació present no es poden considerar sol·licituds d’informació pública preexistent, i per tant, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP, és procedent inadmetre aquesta Reclamació. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 d’octubre de 2023, resol per unanimitat: 1. Inadmetre la Reclamació 877/2023, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 877/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP- Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.