Reclamación de acceso a información sobre los Servicios Jurídicos y Convenios de la Universidad de Barcelona con resolución de pérdida parcial de objeto y desestimación

Resolució 1116/2024, de 12 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 875/2023 Administració reclamada: Universitat de Barcelona Informació reclamada: Diversa documentació dels Serveis Jurídics i Convenis. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua parcial i desestimació. Resum: Sobre la reiteració de la SAIP , naturalment, una eventual reiteració continuada de la mateixa sol·licitud, sense cap justificació, pot arribar a ser constitutiva d'abús de dret, però no és aquest el cas, doncs la reiteració és per una sola vegada i està raonablement justificada en la no- obtenció de tota la informació sol·licitada. Per la seva part, la fermesa dels actes jurídics afecta només als actes concrets afectats, en absolut als que puguin emanar de nous procediments, per més que tinguin un objecte reiteratiu, especialment si tal reiteració és raonablement justificada, com és el cas. Aquesta Comissió no aprecia la causa d’inadmissió per reiterativa que la UB al·lega en el seu escrit. La UB explica que ha modificat en format i estructura tota la seva pàgina web, i per això cal actualitzar els enllaços que se li van facilitar en el seu dia al reclamant, en tant que la informació es troba actualment en uns vincles diferents, i aporta els nous enllaços. Respecte de la resta dels ítems sol·licitats la universitat afirma i reitera que no disposa de la documentació sol·licitada. La manca d’informació constitueix una informació en si mateixa. Així doncs havent manifestat la reclamada de forma indubitada que no disposa d’aquesta informació hem de resoldre la pèrdua d’objecte respecte dels punts indicats. Si bé la regulació de la tasca complexa fa referència a les sol·licituds d’accés a informació pública i no al silenci administratiu que s’ha generat en aquest cas per manca de contesta de la universitat que ha acabat en una reclamació davant la GAIP, excepcionalment cal tenir en compte les manifestacions de la reclamada al respecte. En aquest cas el la UB indica sorprenentment que la informació referent als informes es troba dispersa, no sistematitzada, el que dificulta la seva cerca i que en el període 2021 a 2023 el total d’entrades de la base de dades extreu com a resultat 2.854 temes. En l’informe de posicionament de 08 de juliol (antecedent 9), la UB acaba concretant la manera de localitzar els informes, el que suposa efectivament una tasca ingent. Aquestes argumentacions donen compliment al primer dels requisits de la tasca complexa, prevista a l’article 66.1.a) del Decret 8/2021. D’altra banda, en l’informe de 18 de gener, la UB continua exposant que: “Per extreure els informes, seria necessari entrar en cada expedient per determinar si és referit a persones, si no ho és, buscar si va generar informe, i en el cas que fos així, valorar igualment si, a banda de l’afectació de dades personals, és d’aplicació algun altre dels límits establerts a les lleis que hagi de limitar l’accés”. Aquesta valoració, a manca de mitjans informàtics, s’ha de fer informe per informe amb recursos personals. En aquest cas, es compleix el requisit que preveu l’article 66.1.b) del decret 8/2021 de 9 de febrer: Quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. La tasca complexa en aquest cas està correctament acreditada per part de la universitat, però sens dubte una millor organització dels mitjans humans i informàtics de l’ens, i l’aplicació de criteris arxivístics hagués servit per tal de en primer lloc detectar des d’un inici l’entrada de la SAIP, sol·licitar la seva concreció i poder donar resposta en tot o en part de la informació sol·licitada segons s’hagués concretat. Paraules clau: Universitat de Barcelona. Serveis Jurídics. Convenis. Reglament. Polítiques de funcionament. Tasques i processos. Carta de serveis, relació de funcions i competències. Obligacions compromisos de servei. Estructura organitzativa i funcional. Estructura de llocs de treball. SAIP repetitiva. Tasca complexa. Reclamació contra silenci. Inadmissió. Desestimació. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents El 15 de setembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 875/2023, presentada per un representant del personal d’administració i serveis (PAS), contra la Universitat de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent, d’acord amb allò establert a la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 42 i següents del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El reclamant fa constar que no ha rebut resposta de la seva sol·licitud d’informació i no li han lliurat la informació sol·licitada. El 22 de juny de 2023 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’accés a informació pública a la Universitat de Barcelona (UB). En la instància en primer lloc relaciona els antecedents: - El 22 de novembre de 2022 l’ara reclamant sol·licita informació a la UB sobre Serveis Jurídics i Convenis. - El 5 de gener de 2023, resolució notificada el 13 de gener de 2023, la UB va resoldre admetre la petició i en execució de la sol·licitud va donar trasllat al sol·licitant d’uns enllaços web de la UB. - El 14 de febrer de 2023, el sol·licitant va presentar reclamació davant la GAIP que es van tramitar amb els números 0184/2023, resolta per inadmissió per extemporània el 8 de juny de 2023, amb número de resolució 498/2023. Després d’aquests antecedents el reclamant continua la SAIP, amb un apartat de conclusions, on en resum indica que els enllaços que la UB li va proporcionar no van facilitar l’accés a cap de les informacions demandades i la resolució d’aquesta Comissió el van obligar a iniciar de nou el procés. A continuació el sol·licitant fa diverses consideracions sobre la transparència, l’existència de la informació, la reelaboració, la complexitat i l’arbitrarietat, les motivacions, les fonamentacions i finalment acaba sol·licitant: “Demano a la Universitat de Barcelona informació sobre els Serveis Jurídics i Convenis de la UB, i amb la següent precisió: • El seu reglament. • El document de polítiques de funcionament. • Tasques i processos que desenvolupa. • La seva carta de serveis. • La relació de les seves funcions i competències. • Les seves obligacions o compromisos de servei. • La seva estructura organitzativa. • La seva estructura funcional. • La seva estructura de llocs de treball (RLT i no RLT), jerarquia organitzativa, funcions genèriques i especifiques, missió, ocupació i forma de provisió actual. • Els informes emesos sobre temes que no facin referència individual a persones concretes durant el període comprés entre el gener de l’any 2021 i l’actualitat. • Totes les memòries anuals i els altres informes sobre el servei emesos pel mateix • servei, l’Oficina de Control Intern, la Secretaria General o bé els òrgans, competencialment equivalents, existents amb anterioritat als actuals. • Dades obertes dels anys 2021, 2022 i 2023 amb el nombre d’informes emesos per la seva classificació temàtica i el nombre d’òrgans informats, individuals o col·legiats, per la seva classificació orgànica. • Qualsevol altra informació que pugui donar compliment als motius expressats en aquesta petició. O bé que se m’indiqui on puc trobar aquesta informació pública o bé l’expressió de la seva inexistència i, si fos el cas, la fonamentació de la limitació d’accés. Demano el trasllat d’aquesta informació en format electrònic original, full de càlcul XLSX, ODF, base de dades, ACCDB, XML, documents DOCX, ODT, PDF, etc”. El reclamant indica en escrit adjunt a la reclamació el següent: “La UB va registrar aquesta petició amb el número 56001-1/2023-0083623, data registre 22/06/2023 08:58:29 i codi 2023IG106119AN. Passats més de dos mesos des de la petició, amb el mes d’agost inhàbil per a la UB, no se m’ha notificat cap pròrroga del termini de resolució ni s’ha efectuat cap trasllat d’informació pública en aquest sentit. Atenent-me als antecedents referits anteriorment jo, elegit com a representant del personal d’administració i serveis de la UB, demano a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública que reclami a la Universitat de Barcelona la informació pública no traslladada”. El 27 de setembre de 2023 la GAIP comunica l’admissió provisional de la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 13 de desembre de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a la Universitat de Barcelona, i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 i 34.1 RGAIP, li enviï un informe sobre ella, així com també còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de què deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 22 de desembre la Universitat de Barcelona presenta escrit en el que sol·licita: “Atenent a les dates de finalització d’exercici en què ens trobem, i al fet que a la Universitat de Barcelona són dies de tancament i considerats inhàbils els compresos entre el 23 de desembre i l'1 de gener de 2024 -ambdós inclosos-, amb la finalitat de poder atendre de la millor manera possible el vostre requeriment, us sol·licitem una pròrroga del termini per donar-vos resposta, sens perjudici que ens sigui possible fer-ho abans d’esgotar-la. No obstant l’anterior, us indiquem que l’únic document que forma l’expedient és la mateixa sol·licitud que adjuntem a aquest escrit (document 1) i que el reclamant ja ha aportat. El motiu és que la instància genèrica que va presentar el senyor Xxxx el 22 de juny de 2023, la qual contenia la sol·licitud, amb entrada a registre en aquesta mateixa data, no va arribar a la unitat tramitadora per motius que desconeixem, per la qual cosa no es va iniciar un procediment ni es va poder dictar resolució”. El 5 de gener de 2024 la GAIP comunica l’acord d’ampliació de la pròrroga del termini per un termini màxim de 7 dies. El 18 de gener de 2024 la Comissió rep l’informe sol·licitat a la Universitat de Barcelona, que després de relacionar els antecedents de l’actual reclamació (antecedent 2), contesta al reclamant en les seves consideracions, sobre la transparència, l’existència de la informació, la reelaboració, la complexitat i l’arbitrarietat, les motivacions, i les fonamentacions. Pel que interessa a la present reclamació, l’informe fa les següents consideracions: “En primer lloc, pel que fa als nou primers punts de la sol·licitud, com ja hem avançat, cal posar de manifest que es tracta d’una reproducció - literal pel que fa als 8 primers- dels de la sol·licitud presentada el 22 de novembre de 2022, als que la resolució del Director de l’Oficina de Control Intern, de 5 de gener de 2023, va donar resposta. Contra la referida resolució no s’ha interposat cap altre recurs en els terminis establerts, a banda de la reclamació voluntària davant la GAIP, que va ser resolta per Resolució 498/2023, de 8 de juny, que, fins on té coneixement aquesta part, tampoc ha estat impugnada davant la jurisdicció contenciosa administrativa. En conseqüència, la referida Resolució de 5 de gener de 2023, per l’anterior, ha esdevingut ferma i consentida pel reclamant. (...) Per la seva banda, l’article 88.5 de la Llei 39/2015, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, permet la inadmissió de les sol·licituds manifestament mancades de fonament, com seria el cas d’una sol·licitud reiterativa d’una anterior ja resolta. La via per combatre el desacord amb la resolució d’una sol·licitud ha de ser la seva impugnació davant l’òrgan o la jurisdicció que correspongui, no la reiteració de la mateixa sol·licitud com una forma d’eludir la via establerta per la seva impugnació. (...) Ens remetem doncs, com a resposta als 9 primers punts de la sol·licitud, a la resposta donada en resolució de 5 de gener de 2023. No obstant l’anterior, i degut a que amb posterioritat a la referida resolució, la Universitat ha modificat en format i estructura tota la seva pàgina web, cal actualitzar els enllaços que se li van facilitar en tant que la informació es troba actualment en uns vincles diferents. Així, es transcriu a continuació el fonament Tercer de la referida resolució, amb els enllaços actualitzats”. A continuació s’introdueixen un seguit d’enllaços. En aquest apartat l’informe acaba concloent: “En últim terme i als efectes d’aclarir que la informació que no es va facilitar és la que no disposa la Universitat elaborada o que no existeix, concretem explícitament que: no existeix reglament dels serveis jurídics, ni document de polítiques de funcionament, ni carta de serveis (Serveis Jurídics no dona servei directe a l’administrat o ciutadà); ni consta en document concret la relació de tasques i processos, funcions i competències o obligacions i compromisos de servei, en tant que aquest contingut seria propi d’aquests documents que no existeixen, de la seva norma de creació o el seu reglament, que com ja s’ha indicat, tampoc existeix”. Pel que fa a la resta de la informació sol·licitada per l’ara reclamant, informes emesos sense referencia a persones individuals, memòries anuals i altres informes, dades obertes dels anys 2021, 2022 i 2023, amb nombre d’informes emesos, l’informe fa les següents consideracions: “... Així ens trobem que, per extreure els informes emesos per Serveis Jurídics no es pot efectuar una cerca a la base de dades que conté tots els temes tractats que extregui la relació d’informes sinó que el que s’hauria de fer seria accedir tots els expedients per veure si han generat l’emissió d’un informe. Per altra banda, tampoc es disposa d’un llistat d’informes preceptius o document que identifiqui tots els casos en què aquests són requerits, en tant que aquesta informació ve dispersa en les multituds de normatives que són d’aplicació als molts diferents processos i procediments que es duen a terme a la Universitat. Elaborar una relació de tots els supòsits en què les diferents normatives d’aplicació (de tots els àmbits, no només normatives internes) requereixen o possibiliten l’emissió d’un informe seria, en qualsevol cas, una tasca d’elaboració equivalent a l’elaboració d’un informe per donar resposta a la sol·licitud. D’altra manera, cercar i donar accés al contingut dels informes emesos esdevé una petició abusiva (que causaria evident dany al servei en tant que el paralitzaria)". “El període sobre el que es demanen els informes és el comprès entre el 2021 i el 2023, i el total d’entrades de la base dades extreu com a resultat 2.854 temes o expedients. Per extreure els informes, seria necessari entrar en cada expedient per determinar si és referit a persones, si no ho és, buscar si va generar informe, i en el cas que fos així, valorar igualment si, a banda de l’afectació de dades personals, és d’aplicació algun altre dels límits establerts a les lleis que hagi de limitar l’accés. La temàtica multidisciplinària dels temes tractats requereix un anàlisi cas per cas de les implicacions o els límits que podrien concórrer en cada supòsit. Resulta doncs evident la impossibilitat de materialitzar el que es demana en la sol·licitud en relació als informes emesos per Serveis Jurídics en el període dels tres últims anys sense interferir, danyar i paralitzar bona part del servei. No obstant l’anterior, si el sol·licitant concreta quin o a quins informes vol tenir accés, la UB pot cercar i efectuar l’anàlisi concret al cas per tal de donar-li accés en cas que no concorri l’aplicació de cap límit. Finalment, i sens perjudici de tot l’exposat, en ares de la transparència i la facilitació de la informació sol·licitada en base a les seves justificacions, proposem que el senyor Xxxx pugui comparèixer en la unitat de Serveis Jurídics, en horari laboral, per tal que des de la unitat el puguin informar i donar resposta a les seves consultes. No obstant l’anterior, pel que fa a informes emesos, no es pot descartar que en algun supòsit concret, en atenció al contingut d’un informe, no hi pugui haver afectació a interessos de tercers (entenent també en aquests tercers, persones jurídiques), com podrien ser en casos amb temàtiques de contingut relatiu a drets de propietat intel·lectual o industrial, o interessos comercials, o afectació en el secret professional o secrets d’empresa. Aquesta anàlisi només seria possible efectuar-la una vegada destriats dels 2.246 expedients els informes que no facin referència a persones concretes. A banda de conferir -los després el tràmit de trasllat. El 2 de maig de 2024 la Comissió dóna trasllat de l’informe de la UB al reclamant amb indicació que si en un termini de 5 dies hàbils no ens comuniqueu el contrari, entendrem que dona resposta a la vostra sol·licitud d’informació pública, i finalitzarem el procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. El 14 de maig de 2024 la GAIP rep les al·legacions presentades pel reclamant que en gran part són els mateixos arguments que en el seu dia es van fer constar a la reclamació. El reclamant manifesta la motivació de la SAIP i ara reclamació, concretament: “...conèixer el grau de discrecionalitat que els Serveis Jurídics de la UB gaudeixen a l’hora d’assessorar a la UB. Els objectes sobre els quals poden donar assessorament, els subjectes als quals estan obligats a assessorar i en quines circumstàncies. També és motiu per la meva sol·licitud, conèixer l’estructura orgànica, funcional i de personal dels serveis per tal d'albirar si aquesta estructura és coherent amb l’execució del seu encàrrec i dimensionada respecte del volum de treball assignat”. A continuació el reclamant admet la complexitat a l’hora d’organitzar el portal de transparència de la UB i evidencia que el cercador és poc precís. A banda, manifesta que manca una estructuració del portal, i acaba concloent que: “En arxivística és un principi bàsic, l’absència del document allà on esperes trobar-lo no significa que no existeixi”. El reclamant fa diverses consideracions sobre la reelaboració, la complexitat i l’arbitrarietat, indicant que “En cap cas he demanat l’elaboració la reelaboració dels documents, només he demanat l’arranjament de la informació sobre la documentació demanda i existent en el seu trasllat”. Tot i que admet que “La informació que demano, certament, s’ha de compondre. Tanmateix, fer-ho no comporta gaire complicació més enllà de l’esforç de recopilació i arranjament”. “Negar l’accés a l’empara de la complexitat implica descriure exhaustivament aquesta complexitat des de tots els seus vessants, també l’orgànic, amb descripció dels recursos necessaris però inexistents”. També fa consideracions sobre l’abús que entén que no es dona en aquest assumpte. A continuació el reclamant fa una explicació extensa sobre la reclamació anteriorment presentada que es va inadmetre per acabar concloent que: “cada demanda d’accés a la informació pública té per objecte una documentació determinada d’un tema determinat en un moment determinat i la seva resposta també depèn de les circumstàncies del moment en què s’emet la resolució d’accés i dels drets subjectius del peticionari. (...) Hi ha documentació que pot existir o no, segons criteris discrecionals. També hi ha documentació necessària, preceptiva, però inexistent. Són dues situacions documentals que poden canviar en el temps sense intervenció del demandat”. “Alguns dels objectes de l’actual demanda, encara que amb el mateix enunciat, no es poden considerar els mateixos, perquè poden haver canviat amb el temps transcorregut. També poden haver canviat els problemes organitzatius conjunturals que van limitar la demanda inicial i que necessàriament la UB ha d’haver solucionat amb el transcurs del temps. Diversos objectes de l’actual demanda, encara que demanats també a la primera, són d’elaboració potestativa i, per tant, amb el transcurs del temps poden haver canviat”. El reclamant continua fent una exposició sobre la publicitat activa i la necessitat que part de la informació sol·licitada estigui publicada d’acord amb l’article 8 de la Llei 19/2014 LTAIPBG, i que si no està publicada, com hauria de ser, com que continua essent informació pública hi ha de tenir accés. Finalment en aquest apartat el reclamant acaba fent la següent deducció: “Segons la informació publicada, les seves funcions (en referència als Serveis jurídics) son “d’assessorament jurídic de la UB”. És una informació que es recull al directori de la UB. Aquesta informació, necessàriament, ha hagut d’obtenir-se d’una resolució, instrucció, norma o reglament executat per l’òrgan competent, però que no he pogut trobar”. Tot això per acabar concloent que: “Així i tot, com he desenvolupat com a consideració, el fet que no s’hagi pogut trobar un document en el portal de transparència no significa que aquell no existeixi, o no s’hagi elaborat”. El reclamant acaba el seu escrit d’al·legacions demanant: “que reclami a la Universitat de Barcelona la informació no lliurada o bé que se m’expressi de forma explícita la seva inexistència i, si fos el cas, la fonamentació de la limitació d’accés en referència als nou primers punts de la meva demanda. “Sobre els quatre punts restants, atenent la palesa falta de personal i d’altres recursos dels Serveis Jurídics de la UB evidenciades a l’informe traslladat, limito la meva pretensió només a: Primer, els documents que componen el corpus de doctrina interna generat per a l’ús i garantia de coherència dels posicionaments jurídics de la UB; Segon, els informes emesos entorn de les negociacions amb la representació social; Tercer, els informes emesos entorn de la creació i modificació de llocs de treball amb potestats administratives i responsables de la gestió d'interessos de la UB. Els informes de les dues últimes demandes, emesos durant els darrers tres últims anys”. El 16 de maig de 2024 la GAIP dona trasllat de les al·legacions presentades pel reclamant a la UB per tal que en el termini de cinc dies s’hi posicioni al respecte. El 8 de juliol de 2024 la Comissió rep l’informe al respecte amb les següents consideracions respecte dels nou primers punts de la SAIP: 9.1. “Respecte de la informació que es demana en la sol·licitud inicial de novembre de 2022, reproduïda en la sol·licitud de 22 de juny de 2023 (a la qual la Universitat de Barcelona no va donar resposta perquè no en va conèixer la seva existència fins que la GAIP va comunicar la reclamació que ara ens ocupa), es torna a indicar que: a) No hi ha reglament de Serveis Jurídics i Convenis, ni document de polítiques de funcionament, ni carta de serveis. Altrament, tot i no tenir obligació legal, arran de les peticions de transparència s’està elaborant una carta de serveis que dona resposta a part de les qüestions que són objecte de petició. b) Que la relació de tasques i processos que desenvolupa Serveis Jurídics i Convenis no està recollit en cap document al que puguem referenciar o redirigir, per la qual cosa la informació s’hauria d’elaborar, igual que les funcions i competències, obligacions i compromisos de serveis, que tampoc estan recollits enlloc, i que també s’haurien d’elaborar. c) Que l’estructura organitzativa i funcional de què es disposa (la genèrica de la Universitat) ja li va ser remesa al reclamant tot indicant els enllaços al Portal de Transparència. d) Que pel que fa a l’estructura de llocs de treball, jerarquia i funcions, ens hem de remetre a la relació de llocs de treball (RLT) que és també pública al Portal de Transparència, així com a les convocatòries de provisió dels llocs de treball que inclouen les fitxes del lloc i també estan publicades. En conclusió, respecte de la petició d’aquesta documentació, de la qual disposem, el peticionari ja hi té accés i està publicada, i la resta no se li pot lliurar en tant que no en disposem ni tenim obligació legal de disposar-ne”. 9.2. Pel que fa a les noves peticions incorporades en la sol·licitud de 22 de juny de 2023, convindrà indicar: a) Respecte de l’accés als informes emesos per Serveis Jurídics i Convenis que no facin referència individual a persones concretes, des de l’1 de gener de 2021, cal posar de manifest que es tracta d’una petició genèrica, que comportaria reelaboració i que, al nostre entendre és abusiva i completament desmesurada en atenció a la finalitat de l’accés, amb base als següents motius: Com ja es va manifestar en un informe anterior, els Serveis Jurídics efectuen una tasca d’assessorament jurídic i de suport a consultes de diferents òrgans de govern i òrgans o unitats administratives de la Universitat i del Grup UB. No és un òrgan consultiu ni de control intern que tingui la funció d’emetre informes, ni tampoc té com a funció emetre informes vinculants, sinó que la seva funció és la d’assessorar i acompanyar. Excepcionalment, hi ha alguns procediments que requereixen d’un informe o validació per part dels serveis jurídics de caràcter preceptiu, com són l’aprovació de convenis, l’aprovació d‘expedients de contractació, o altres supòsits molt residuals o específics, com la revisió de les bases de convocatòries d’ajuts. En aquests casos, l’informe o validació de Serveis Jurídics es presta mitjançant aplicacions informàtiques específiques, com és el cas dels convenis de l’àrea de convenis, que disposa d’un programa específic on apareix una casella per a la validació de convenis (del 31 de gener de 2021 al 31 de desembre de 2023, consten en aquesta aplicació 1.779 convenis signats); o en el cas de la contractació (LCSP), en què es fa la validació per e- mail adjuntant un informe (i serà la Unitat de Contractació qui disposi d’aquests en els expedients); o bé, en el cas de les bases dels ajuts, en què la validació és dona per e- mail incorporant els comentaris a les bases, o amb “control de canvis”. D’altra banda, afegir que, vista l’activitat diària dels Serveis Jurídics i Convenis, el seu volum anual i que la mateixa no conclou habitualment en informes sinó que es tracta d’altre tipus d’assessorament, correus electrònics, notes, modificacions amb control de canvis, reunions, etc., per intentar donar resposta a la petició, no hi hauria altra forma de localitzar l’emissió d’informes (i ens referim només als continguts en el programa específic de Serveis Jurídics) que no sigui manualment, entrant als 2.839 expedients o temes oberts des del gener de 2021, el que comportaria una tasca complexa d’elaboració que la Universitat no està obligada a efectuar, en tant que és una tasca que requereix coneixement tècnic o especialitzat, per efectuar la cerca i desprès per fer l’anàlisi corresponent als límits que hi poden concórrer per determinar-ne l’accés i que ja es van enumerar en un informe anterior. A tall il·lustratiu, convé indicar per explicar la problemàtica amb més detall que, fent una cerca entre el nombre d’entrades de temes a Serveis Jurídics des de 1 de gener de 2021 a 31 de desembre de 2023 s’obté un resultat de 2.839 entrades/expedients. Si d’aquests 2.839 fem una cerca per títol amb el terme “informe” entre les mateixes dates, s’obté com a resultat un llistat de 39 entrades i, només analitzant les 10 primeres, entrant a l’expedient, trobem que cap d’elles té com a resultat l’emissió d’un informe per part de Serveis Jurídics. A la inversa, entrant en expedients que no inclouen la paraula “informe”, ens podríem trobar que alguns d’ells, en poques ocasions, sí s’haguessin pogut evacuar amb l’emissió d’un informe. Per tant, com indicàvem, l’única forma fiable de verificar si s’ha emès informe és entrar un per un en els 2.839 expedients/temes oberts i verificar-ho manualment. Convé afegir que els expedients versen sobre diversitat de temàtiques, entre les quals hi pot haver assessorament per a l’emissió d’informes d’altres unitats, no necessàriament dels Serveis Jurídics. Per altra banda, trobem també que gran part del contingut de molts expedients està composat de documents de treball i propostes o esborranys, o revisions o correccions o comentaris en documents no elaborats per Serveis Jurídics, sinó per l’òrgan, unitat o servei que l’ha d’emetre i que és qui finalment el subscriu. I pel que fa a l’òrgan sol·licitant, tampoc és possible desglossar-lo de forma senzilla, en tant que el camp “sol·licitant” acostuma a tenir el nom de la persona implicada; per exemple, en l’assessorament per a la resolució d’un recurs, el nom de la persona que l’ha presentat (no el nom de l’òrgan que ha de resoldre o qui efectua la consulta); o en el cas, per exemple, d’una sol·licitud d’accés a la informació pública, en aquest camp s’indica el nom del sol·licitant d’informació, no pas el de la OCI que és qui resol per delegació, o qui fa arribar la consulta a Serveis Jurídics. 9.3. Respecte de les dades obertes els anys 2021, 2022 i 2023, convé indicar que no es disposa d’aquesta informació elaborada, i que, igual que s’ha exposat pel que fa a l’accés a tots els informes, les tasques per extreure i classificar aquesta informació comporten un clar supòsit d’elaboració que ha de portar a la inadmissió de la sol·licitud. 9.4. Respecte de les concrecions que el reclamant realitza en les seves al·legacions de 14 de maig, la UB fa els següents apreciacions: a) “Respecte dels “documents que componen el corpus de doctrina interna general per a l’ús i garantia de coherència dels posicionaments jurídics de la UB”, es tracta d’una petició nova, per la qual es demana quelcom similar a que se li elabori un recull de doctrina o un compendi o manual de “jurisprudència” del qual no es disposa, i en qualsevol cas, comportaria elaboració des de zero. Cal afegir que tampoc s’acaba d’entendre a què es refereix o quin contingut concret hauria de tenir el que es demana. b) Pel que fa als informes emesos entorn a les negociacions amb la representació social i als informes emesos entorn de la creació i modificació de llocs de treball, ens remetem al que s’ha exposat en l’apartat de resposta als informes i afegim que la funció de Serveis Jurídics és d’assessorament i no d’emissió d’informes quan aquests no són preceptius, com és el cas amb relació a les negociacions amb la representació social. Respecte dels informes entorn la creació i modificació de llocs de treball, s’indica que per a la creació o modificació de la RLT consta en l’expedient la justificació pertinent que s’incorpora en el moment de l’aprovació o la modificació (i que per altra banda està publicada amb les modificacions de la RLT al Portal de Transparència)” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre les al·legacions de la causa d’inadmissió per manca de fonament de la SAIP La primera part de la SAIP, el reclamant sol·licita: • El seu reglament. • El document de polítiques de funcionament. • Tasques i processos que desenvolupa. • La seva carta de serveis. • La relació de les seves funcions i competències. • Les seves obligacions o compromisos de servei. • La seva estructura organitzativa. • La seva estructura funcional. • La seva estructura de llocs de treball (RLT i no RLT), jerarquia organitzativa, funcions genèriques i especifiques, missió, ocupació i forma de provisió actual. Sens dubte, la informació sol·licitada, pel cas que fos preexistent, seria informació pública d’acord amb allò establert a l’article 2.b) de la LTAIPBG, i l’article 53.1 del DTAIPBG, doncs es tracta de: “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei” i “...Inclou tota la informació, qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions”. A més a més la UB és subjecte obligat segons estableix l’article 3.c), doncs és una universitat pública de Catalunya. Recordar que l’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG) i l’exercici d’aquest dret d’accés no resta condicionat a l’existència d’una motivació prèvia expressada per la persona sol·licitant (art. 26.2 in fine de l’LTAIPBG). Sobre la reiteració de la SAIP, més enllà de les argumentacions que ambdues parts han abocat al respecte, la GAIP ja s’ha pronunciat en un cas quasi idèntic a l’actual, en concret en la Resolució 1076/2022, de 20 de desembre, que en el seu fonament jurídic segon: “De fet, ni la reiteració de la sol·licitud no és motiu d'inadmissió de la mateixa, ni tampoc ho és el fet de presentar una segona sol·licitud idèntica a una d'anterior que va esdevenir ferma. La presentació de sol·licituds reiteratives pot ser motiu d'inadmissió de les sol·licituds d'informació pública en l'àmbit d'aplicació de la Llei estatal 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBGE), però aquesta causa d'inadmissibilitat no és recollida per la LTAIPBG, Llei que té capacitat per establir un règim d'inadmissibilitat de les sol·licituds d'informació pública més favorable al dret d'accés a la informació pública. Naturalment, una eventual reiteració continuada de la mateixa sol·licitud, sense cap justificació, pot arribar a ser constitutiva d'abús de dret, però no és aquest el cas, doncs la reiteració és per una sola vegada i està raonablement justificada en la no- obtenció de tota la informació sol·licitada. Per la seva part, la fermesa dels actes jurídics afecta només als actes concrets afectats, en absolut als que puguin emanar de nous procediments, per més que tinguin un objecte reiteratiu, especialment si tal reiteració és raonablement justificada, com és el cas”. Així doncs, i a la vista d’aquest argument i assumint-lo plenament de nou, aquesta Comissió no aprecia la causa d’inadmissió per reiterativa que la UB al·lega en el seu escrit. 3. Pèrdua parcial de l’objecte de la reclamació La UB malgrat exposar que es tracta d’una SAIP reiterativa pel que s’ha d’inadmetre, acaba responent els mateixos punts ja contestats en una anterior SAIP, argumentant que “ha modificat en format i estructura tota la seva pàgina web, cal actualitzar els enllaços que se li van facilitar en tant que la informació es troba actualment en uns vincles diferents” i aporta els nous enllaços. A més a més, en el propi informe de 18 de gener (antecedent 6), afirma que “no existeix reglament dels serveis jurídics, ni document de polítiques de funcionament, ni carta de serveis (Serveis Jurídics no dona servei directe a l’administrat o ciutadà); ni consta en document concret la relació de tasques i processos, funcions i competències o obligacions i compromisos de servei, en tant que aquest contingut seria propi d’aquests documents que no existeixen, de la seva norma de creació o el seu reglament, que com ja s’ha indicat, tampoc existeix”. Aquestes afirmacions sobre la inexistència de la informació / documentació sol·licitada, es tornen a repetir en l’informe de posicionament de 8 de juliol de 2024 (antecedent 9.1) de forma expressa: “Respecte de la informació que es demana en la sol·licitud inicial de novembre de 2022, reproduïda en la sol·licitud de 22 de juny de 2023 (a la qual la Universitat de Barcelona no va donar resposta perquè no en va conèixer la seva existència fins que la GAIP va comunicar la reclamació que ara ens ocupa), es torna a indicar que: a) No hi ha reglament de Serveis Jurídics i Convenis, ni document de polítiques de funcionament, ni carta de serveis. Altrament, tot i no tenir obligació legal, arran de les peticions de transparència s’està elaborant una carta de serveis que dona resposta a part de les qüestions que són objecte de petició. b) Que la relació de tasques i processos que desenvolupa Serveis Jurídics i Convenis no està recollit en cap document al que puguem referenciar o redirigir, per la qual cosa la informació s’hauria d’elaborar, igual que les funcions i competències, obligacions i compromisos de serveis, que tampoc estan recollits enlloc, i que també s’haurien d’elaborar. c) Que l’estructura organitzativa i funcional de què es disposa (la genèrica de la Universitat) ja li va ser remesa al reclamant tot indicant els enllaços al Portal de Transparència. d) Que pel que fa a l’estructura de llocs de treball, jerarquia i funcions, ens hem de remetre a la relació de llocs de treball (RLT) que és també pública al Portal de Transparència, així com a les convocatòries de provisió dels llocs de treball que inclouen les fitxes del lloc i també estan publicades. En conclusió, respecte de la petició d’aquesta documentació, de la qual disposem, el peticionari ja hi té accés i està publicada, i la resta no se li pot lliurar en tant que no en disposem ni tenim obligació legal de disposar-ne”. El mateix passa respecte de la petició d’informació sobre: “Dades obertes dels anys 2021, 2022 i 2023 amb el nombre d’informes emesos per la seva classificació temàtica i el nombre d’òrgans informats, individuals o col·legiats, per la seva classificació orgànica”. En aquest sentit, a l’informe de data 05 de juliol (antecedent 9.2), acaba determinant: “b) Respecte de les dades obertes els anys 2021, 2022 i 2023, convé indicar que no es disposa d’aquesta informació elaborada, i que, igual que s’ha exposat pel que fa a l’accés a tots els informes, les tasques per extreure i classificar aquesta informació comporten un clar supòsit d’elaboració que ha de portar a la inadmissió de la sol·licitud”. Així doncs respecte d’aquests punts de la SAIP, ara RGAIP només podem concloure que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud en fase de la present reclamació i ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada de la que disposa, en el marc d’aquest procediment. La UB ha manifestat clarament en els seus dos informes (antecedents 3 i 9) que determinada documentació que ha sol·licitat el reclamant no existeix, i no te l’obligació legal de disposar-ne, concretament: el seu reglament, el document de polítiques de funcionament, tasques i processos que desenvolupa, la seva carta de serveis, la relació de les seves funcions i competències, les seves obligacions o compromisos de servei. La no existència d’informació, constatada, com és el cas, ja és en si una informació. Davant la contundència de l’afirmació per part de la UB sobre la inexistència de la informació, de la manca d’obligació legal de disposar de la mateixa, que la GAIP no disposa de la capacitat d’inspecció o verificació de l’existència o no de la informació, i que la informació sol·licitada de la que disposa ja ha estat lliurada al reclamant, només podem finalitzar la reclamació per pèrdua d’objecte de la reclamació pel que fa aquests punts. El mateix passa respecte de les dades obertes sol·licitades dels anys 2021, 2022, i 2023. La reclamada al respecte indica que (antecedent 9.3): “les dades obertes els anys 2021, 2022 i 2023, convé indicar que no es disposa d’aquesta informació elaborada”. La manca d’informació constitueix una informació en si mateixa. Així doncs havent manifestat la reclamada de forma indubitada que no disposa d’aquesta informació hem de resoldre en aquest cas també, la pèrdua d’objecte. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació el qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte parcial d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació respecte a las sol·licituds tractades en el fonament jurídic 2 i 3, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 4. Sobre les al·legacions de tasca complexa Pel que fa a la resta de la informació / documentació sol·licitada: - Els informes emesos sobre temes que no facin referència individual a persones concretes durant el període comprès entre el gener de l’any 2021 i l’actualitat. - Totes les memòries anuals i els altres informes sobre el servei emesos pel mateix servei, l’Oficina de Control Intern, la Secretaria General o bé els òrgans, competencialment equivalents, existents amb anterioritat als actuals. - Qualsevol altra informació que pugui donar compliment als motius expressats en aquesta petició. Pel que fa a aquestes sol·licituds d’informació la UB ha al·legat com a causa d’inadmissió la tasca complexa. En primer lloc, és evident que al SAIP presentada el 22 de juny de 2023, és inconcreta, àmplia i tant excessivament laxa que la seva formulació anticipa que serà complex donar-hi una resposta. Pel cas que la universitat no hagués traspaperat la sol·licitud d’accés, en aplicació de l’article 28.1 LTAIPBG, la UB hauria d’haver demanat al sol·licitant que concretés la informació a la que volia tenir accés, el que hagués facilitat sens dubte donar-hi resposta. L’article 29.1.b LTAIPBG disposa que són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a la informació pública si per a obtenir la informació que demanen cal una tasca complexa d’elaboració o reelaboració. En aquest cas, es pot donar la informació de manera desglossada, amb l’audiència prèvia del sol·licitant. De la seva banda, l’article 66 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública (DTAIP), desplega aquest precepte legal de la manera següent: “1. Als efectes del que preveu la lletra b) de l'article 29.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, han de ser inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la informació pública en les quals concorri, entre d'altres, alguna de les circumstàncies següents: a) Quan l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. b) Quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. 2. Les administracions públiques han de motivar l'apreciació de qualsevol d'aquestes circumstàncies mitjançant, entre d'altres, una declaració dels recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per resoldre. 3. La inadmissió de les sol·licituds per aquesta causa no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat.” Si bé la regulació de la tasca complexa fa referència a les sol·licituds d’accés a informació pública i no al silenci administratiu que s’ha generat en aquest cas per manca de contesta de la universitat que ha acabat en una reclamació davant la GAIP, excepcionalment cal tenir en compte les manifestacions de la reclamada quan en el seu informe de 18 de gener (antecedent 6) indica que: “Aquesta sol·licitud va ser presentada aquesta vegada mitjançant instància genèrica dirigida a la Secretària General (enlloc de mitjançant el tràmit específic de l’aplicació d’accés a la informació del Portal de transparència - ja conegut i utilitzat anteriorment pel reclamant). La sol·licitud, doncs, no va entrar directament a l’aplicació de transparència que rep automàticament qui les gestiona, sinó que fou remesa des del registre general, per correu electrònic, a Serveis Jurídics de la Universitat. No obstant això, si bé consta el correu de remissió en el gestor de registre, no s’ha pogut trobar el correu de remissió en la safata d’entrada del correu de Serveis Jurídics. La sol·licitud no fou, per l’anterior redirigida i tramitada”. Tot i que aquesta explicació no fa més que manifestar un funcionament tècnic deficient del registre d’entrada que hauria de ser revisat i corregit, no podem passar per alt que el fet que la UB hagi presentat informes, com el de 18 de gener i 08 de juliol de 2024, complerts i responent a la SAIP presentada pel reclamant en algun dels seus extrems, evidencia una voluntat de donar resposta al reclamant i col·laborar en aquest cas amb aquesta Comissió, pel que creiem necessari l’anàlisi de la tasca complexa al·legada per la UB. La UB en primer lloc intenta aclarir el paper que desenvolupen els seus Serveis Jurídics interpel·lats per la SAIP, que duen a terme una tasca d’assessorament jurídic primordialment als òrgans de govern de la Universitat, tot i que poden donar suport a consultes dels diferents òrgans administratiu o serveis de la Universitat i del Grup UB: facultats, Departaments i instituts o centres de recerca, aclarint que els Serveis Jurídics no son un òrgan preceptiu ni de control intern. En aquest sentit indica que les diverses formes mitjançant les quals dona resposta a les demandes que li dirigeixen, i aquesta forma no necessàriament és un informe, tot per acabar concloent que “no es pot efectuar una cerca a la base de dades que conté tots els temes tractats que extregui la relació d’informes sinó que el que s’hauria de fer seria accedir a tots els expedients per veure si han generat l’emissió d’un informe”. Així mateix indica que no disposen, tot i que pugui semblar estrany “d’un llistat d’informes preceptius o document que identifiqui tots els casos en què aquests són requerits, en tant que aquest informació ve dispersa en les multituds de normatives que són d’aplicació als molts diferents processos i procediments que es duen a terme a la Universitat”. A continuació assenyala que: “El període sobre el que es demanen els informes és el comprès entre el 2021 i el 2023, i el total d’entrades de la base dades extreu com a resultat 2.854 temes o expedients”. Aquestes argumentacions donen compliment al primer dels requisits de la tasca complexa, prevista a l’article 66.1.a) del Decret 8/2021: a) Quan l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. En aquest cas el la UB indica sorprenentment que la informació referent als informes es troba dispersa, no sistematitzada, el que dificulta la seva cerca i que en el període 2021 a 2023 el total d’entrades de la base de dades extreu com a resultat 2.854 temes. En l’informe de posicionament de 08 de juliol (antecedent 9), la UB acaba concretant la manera de localitzar els informes, el que suposa efectivament una tasca ingent. El reclamant també admet la manca de mitjans de recursos també humans, doncs en les al·legacions presentades a aquesta Comissió el 14 de maig expressament diu: “Sobre els quatre punts restants, atenent la palesa falta de personal i d’altres recursos dels Serveis Jurídics de la UB evidenciades a l’informe traslladat, limito la meva pretensió només a: Primer, els documents que componen el corpus de doctrina interna generat per a l’ús i garantia de coherència dels posicionaments jurídics de la UB; Segon, els informes emesos entorn de les negociacions amb la representació social; Tercer, els informes emesos entorn de la creació i modificació de llocs de treball amb potestats administratives i responsables de la gestió d'interessos de la UB. Els informes de les dues últimes demandes, emesos durant els darrers tres últims anys”. El que suposa més enllà d’una concreció de l’objecte, almenys pel que fa al primer punt, un canvi de l’objecte de la reclamació. D’altra banda, en l’informe de 18 de gener, la UB continua exposant que: “Per extreure els informes, seria necessari entrar en cada expedient per determinar si és referit a persones, si no ho és, buscar si va generar informe, i en el cas que fos així, valorar igualment si, a banda de l’afectació de dades personals, és d’aplicació algun altre dels límits establerts a les lleis que hagi de limitar l’accés. En termes genèrics, en tant que és impossible exposar aquí les causes concretes de limitació de l’accés, convé enumerar que, en atenció al cas concret, els límits que més fàcilment podrien ser d’aplicació (algun d’ells també amb major intensitat, en tant que, per exemple, la representació dels treballadors és sovint contrapart de la UB en diversos assumptes) serien: b) La investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries. c) El secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei. d) El principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva. g) El secret professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial. O bé si la informació pogués tenir la condició de protegida i així ho estableix expressament una norma amb rang de llei. La temàtica multidisciplinària dels temes tractats requereix un anàlisi cas per cas de les implicacions o els límits que podrien concórrer en cada supòsit”. En aquest cas, es compleix el requisit que preveu l’article 66.1.b) del decret 8/2021 de 9 de febrer: Quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. Després de destriar, entrant a més de 2.800 temes /expedients, pel cas que existeixin informes que no facin referència a persones concretes, serà necessària una tasca de valoració per si aquests informes continguessin informació a la que fos d’aplicació d’altres límits de la llei. Aquesta valoració, a manca de mitjans informàtics, s’ha de fer informe per informe amb recursos personals. La tasca complexa en aquest cas està correctament acreditada per part de la universitat, però sens dubte una millor organització dels mitjans humans i informàtics de l’ens, i l’aplicació de criteris arxivístics hagués servit per tal de en primer lloc detectar des d’un inici l’entrada de la SAIP, sol·licitar la seva concreció i poder donar resposta en tot o en part de la informació sol·licitada segons s’hagués concretat. Per tot l’exposat cal concloure que no concorren en aquest cas les circumstàncies que podrien justificar la inadmissibilitat invocada de la tasca complexa de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 de setembre de 2024, resol per unanimitat: 1. Finalitzar el procediment relatiu a la Reclamació 875/2023 per pèrdua parcial sobrevinguda dels punts de l’objecte de la reclamació relacionats en els fonaments 2 i 3 d’acord amb els arguments que hi consten. 2. Desestimar la Reclamació 875/2023 de la resta de les informacions sol·licitades, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 875/2023 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.