Se solicitó al Departamento de Interior de la Generalitat de Catalunya datos sobre rescates, denuncias por falta de seguridad e informes de seguridad en el Parque Nacional d'Aigüestortes. El reclamante alegó insuficiencia en la respuesta sobre la cobertura del 112. La GAIP desestima, inadmite y declara pérdida parcial del objeto, pues los informes judiciales no son información pública.
Puntos clave de la argumentación
1
Los informes elaborados por los Mossos d'Esquadra actuando como policía judicial se consideran información de la Administración de Justicia, quedando excluidos del ámbito de aplicación de la LTAIPBG.
2
El derecho de acceso a la información pública solo recae sobre información preexistente, no amparando la solicitud de elaboración de nuevos informes o dictámenes según el artículo 29.2 LTAIPBG.
3
La solicitud de cuantificar denuncias por 'falta de seguridad' se consideró parcialmente satisfecha mediante la entrega de la relación de todas las denuncias del área, evitando un esfuerzo desproporcionado de valoración subjetiva.
4
Se determina que la información generada bajo órdenes de un juez no es información en poder de un sujeto obligado por la ley de transparencia, sino del ámbito judicial.
Texto completo
Resolució 47/2022, de 27 de gener
Número d’expedient de la Reclamació: 874/2021
Administració reclamada: Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya
Informació reclamada: Denúncies per manca de seguretat al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany
de Sant Maurici i informes del cos de Mossos d’Esquadra sobre la seguretat en aquest parc.
Sentit de la resolució: Desestimació, inadmissió i pèrdua parcial d’objecte
Resum: Més enllà de valorar si resulta aplicable el límit invocat per la DGP, que requeriria justificar i
ponderar l’impacte de l’accés sobre el resultat de la investigació d’infraccions penals o
administratives, el cert és que aquest informe no l’ha realitzat el Cos de Mossos d’Esquadra com a
policia administrativa sota la direcció de l’Administració de la Generalitat, sinó que es fa constar que
és un informe realitzat com a policia judicial, és a dir, a iniciativa i sota les ordres d’un jutge, i per al
seu coneixement i incorporació en la instrucció d’una causa, el què comporta que, als efectes de
l’LTAIPBG, no sigui informació pública. Efectivament, els informes realitzats pel cos de Mossos
d’Esquadra quan actuen com a policia judicial s’han de considerar informació de l’àmbit de
l’Administració de Justícia, que queda exclosa de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG, i per tant, en la
mesura en què no és informació en poder d’un subjecte obligat per l’LTAIPBG, no es pot considerar
informació pública sobre la què es pugui exercir el dret d’accés a la informació garantit per aquest
procediment, d’acord amb l’article 18 en relació amb l’article 2.b LTAIPBG.
Paraules clau: Generalitat. Policia. Informes. Parcs Naturals. Rescats de muntanya. Cobertura
telefònica. Reclamació contra accés parcial. Lliurament parcial extemporani. Informació pública.
Informació judicial. Informació. existent.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 28 de setembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 874/2021, presentada contra el
Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 26 de juliol de 2021 la persona reclamant presenta una instància al Departament d’Interior en
la qual demana: “1. Voldria saber el nombre d’actuacions anuals de rescat de persones
(incidències/accidents) del cos de Mossos d’Esquadra de la Generalitat de Catalunya des de
2010 a l’actualitat (2021) en el Parc Nacional d’Aigüestortes i Llac de Sant Maurici (Lleida). 2.
Voldria saber el nombre de denúncies que s’han presentat en el mateix període per la manca de
seguretat en el Parc, indirectament o directa. 3. Voldria accedir als informes anuals (o quan
s’escaigui) generats pel cos de Mossos d’Esquadra de la Generalitat de Catalunya en relació a
les actuacions descrites en el punt 1, especialment els relacionats amb d’avaluació de la
seguretat (adequació/mancances) dins el Parc Nacional d’Aigüestortes i Llac de Sant Maurici. 4.
En cas que existeixin aquests informes d’avaluació (i/o proposta de millora) de la seguretat per a
les persones usuàries del Parc Nacional d’Aigüestortes i Llac de Sant Maurici pels anys
esmentats (o en alguns d’ells) voldria informació sobre a qui/i on s’han presentat/t”.
3. El 24 d’agost de 2021 la Direcció General de la Policia (en endavant, DGP) comunica
parcialment la informació sol·licitada, aportant dades detallades de les 406 actuacions
realitzades, en relació amb el punt 1, i informant de la inexistència de denuncies presentades per
la manca de seguretat en el Parc, indirectament o directa, per part de la Unitat d’Intervenció en
Muntanya (en endavant, UIM) dels Mossos d’Esquadra. Pel que fa al punt 3, informa que “no hi
ha informes anuals generats per la PG-ME en relació amb les actuacions descrites al punt 1,
especialment els relacionats amb l’avaluació de la seguretat (adequació/mancances i/o
propostes de millora) de la seguretat per a les persones usuàries dins el Parc Nacional
d’Aigüestortes i Llac de Sant Maurici”, i quant al punt 4, s’informa que “La UIM desenvolupa les
funcions de policia judicial i d’investigació d’accidents a l’entorn de muntanya o en llocs de difícil
accés quan és requerida. Del resultat d’aquestes funcions fan els informes tècnics corresponents
en relació a aquestes actuacions i s’adrecen a la comissaria de referència de la PG-ME. La
comissaria de referència, si correspon, els farà arribar al jutjat d’instrucció del partit judicial
afectat o bé a l’estament que hagi de tractar la problemàtica detectada. Aquests informes tècnics,
normalment, tracten fets com ara: accidents amb víctimes mortals, amb ferits greus, amb menors
o tots aquells accidents o incidents que ha conegut la PG-ME”.
4. La Reclamació presentada el 28 de setembre de 2021 indica que ha rebut resposta parcial de
l’Administració, i es motiva així: “Em consta que des del cos de mossos d'esquadra s'han fet o
participat en l'elaboració d'informes per la manca de seguretat (per exemple no cobertura de
trucades d'emergències o 112) al Parc Nacional d'Aigüestortes, entre altres. No han respost a les
meves preguntes sols donen informació de la primera pregunta. Vaig queixar-me (a l'apartat de
comunicació del tràmit) de la resposta perquè jo no em dirigia a la UIM sinó a la Direcció General
de Policia i no m'han respost”.
5. L’1 d’octubre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
6. L’1 d’octubre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Interior de la
Generalitat de Catalunya i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article
33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud
d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per
resoldre la Reclamació.
7. El 23 de novembre de 2021 el Departament d’Interior notifica a la GAIP l’informe de resposta
signat pel Director General de la Policia, que pel que fa al punt 2 de la sol·licitud, ofereix un
document que recull les denúncies a l’àrea geogràfica interessada i la representació gràfica de
coordenades, el què es justifica amb aquests arguments: “En relació amb la petició relativa al
nombre de denúncies que s’han presentat en el període 2010 fins a l’actualitat, per la manca de
seguretat en el parc, indirectament o directa, cal dir que els sistemes informàtics de la Policia de
la Generalitat-Mossos d’Esquadra (en endavant PGME), discriminen les denúncies per tipus
delictius, per la qual cosa no és possible quantificar les denúncies relacionades amb manca de
seguretat física a l’entorn que interessa la persona sol·licitant i menys encara quan aquesta
descripció no necessàriament és constitutiva de fet delictiu. Alhora, aquesta tasca implicaria una
valoració subjectiva de cada una de les denúncies per arribar a la conclusió de si els fets estan o
no relacionats amb elements de seguretat física, informació que implica una tasca interpretativa i
d’elaboració manual per produir una informació que, en molts casos, no inclouen les pròpies
denúncies, informació que, per tant, aquesta Direcció General no té en el seu poder, ni li és
possible elaborar-la amb certesa i sense un esforç desproporcionat. Tanmateix, per tal de
satisfer en la mesura del possible la petició de la sol·licitant en data 22 de novembre de 2021
s’ha facilitat a la [persona reclamant], la relació de totes les denúncies de l’àrea geogràfica
interessada amb indicació del fet denunciat i el punt geogràfic en que varen tenir lloc. S’adjunta a
aquest informe la informació facilitada a la persona sol·licitant” . Pel que fa als punts 3 i 4 de la
sol·licitud, es reitera en què “com ja es va informar a la persona sol·licitant el 24 d’agost de 2021,
no disposa d’informació pública relativa al punt tercer de la sol·licitud de la [persona reclamant],
sobre informes anuals generats pel cos de Mossos d’Esquadra de la Generalitat de Catalunya en
relació a les actuacions descrites en el punt 1, especialment els relacionats amb l’avaluació de la
seguretat (adequació/mancances) dins el Parc Nacional d’Aigüestortes i Llac de Sant Maurici”,
torna a fer referència a què els informes generats com a policia judicial s’adrecen al jutjat
d’instrucció corresponent a través de la comissaria de referència, i insisteix en què “No es tracta
doncs, d’informes anuals sobre actuacions de rescat de persones (incidències/accidents) del Cos
de Mossos d’Esquadra, que es el que interessa la [persona reclamant], sinó d’informes sobre fets
concrets, que cal considerar en el marc d’investigacions penals i que, en conseqüència, estarien
afectats pel límit d’accés a la informació pública de l’article 21.1.b) relatiu a informació pública el
coneixement o la divulgació de la informació pot comportar un perjudici per a la investigació o la
sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries”. Afegeix que li consta que la
Comissió de Refugis de Muntanya de Catalunya (CRMC) del Consell Català de l’Esport (CCE),
tot i que no disposa de la informació específica que sol·licita la [persona reclamant] (informes
elaborats pel Cos de Mossos d’Esquadra), sí ha tractat temes de seguretat que afecten l’àmbit
del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, de la qual cosa s’ha informat a la
persona sol·licitant, per si és del seu interès adreçar-se a aquesta Comissió per demanar
informació sobre aquesta matèria”. I conclou que “tant a la resposta de 24 d’agost de 2021,
facilitada a la [persona reclamant], com en aquest informe, s’explica quin tipus i quina és la
informació de la que disposa la Direcció General de la Policia relacionada amb la petició de la
persona sol·licitant i que ja se li ha facilitat, i quina és aquella informació de la que no es disposa
i per quin motiu no se’n disposa, per tant, justifica, més enllà de l’obligació legal, la inexistència
de la informació que no s’ha pogut facilitar. Atès tot l’anterior, cal concloure que la Direcció
General de la Policia ha aportat a la persona sol·licitant d’accés a la informació pública, ...., tota
la informació de la que disposa en el marc de la seva petició i, per tant, la resposta s’adequa a
l’ordenament jurídic i s’ha donat compliment a les obligacions de transparència”.
8. El 29 de novembre de 2021 la persona reclamant, en relació amb l’informe de la DGP esmentat a
l’antecedent anterior, manifesta no considerar-se adequadament satisfeta en relació amb els
informes sobre seguretat al Parc Nacional d‘Aigüestortes. En relació amb aquesta part de la seva
sol·licitud d’informació, manifesta que concreta la seva petició als informes sobre la manca de
cobertura del telèfon d’emergències 112 al parc esmentat, fa un seguit de consideracions sobre
la gravetat i risc que suposa la manca de cobertura telefònica per avisar als serveis d’emergència
dins del parc, i manifesta que “resulta incomprensible que la PG-ME no hagi elaborat cap informe
al respecte ja que això al meu parer, podria suposar (presumptament) que no comunica aquesta
manca de seguretat que provoca desenllaços de mort a qui podria corregir-ho, esdevenint
presumptament còmplice de la publicitat enganyosa del PNAESM [Parc Nacional d’Aigüestortes]
i de les seves conseqüències. Aquest fet (no comunicar, no fer l'informe a l'autoritat competent
superior), al meu parer, seria un fet gravíssim. (...) del fet que la meva petició reiterada
d'informació ha arribat al Director General de la Policia ... i, per tant, és indubtable que aquest ha
de tenir una resposta concreta sobre la manca de cobertura d’emergències. A més, la seva
resposta a la meva pregunta, no pot escudar-se en consideracions jurídiques (més o menys
interpretables) perquè demano informació sobre un fet molt greu, el fet que es fiqui contínuament
en risc la vida de moltes persones en negar-les (presumptament sota un engany publicitari) al
dret a accedir a un servei d’emergències que es troba publicitat arreu en aquest PNAESM. (...)
que és informació pública la informació que la PG-ME elabora en l'exercici de les seves funcions
i, per tant, és la seva funció denunciar i fer arribar aquesta situació a les autoritats superiors
perquè es pugui corregir cosa que, considerant la professionalitat del cos de mossos d'esquadra,
segur que ho han fet....que l'anterior (professionalitat del cos dels mossos d'esquadra) em fa
pensar que han elaborat més d'un informe davant la manca de cobertura d’emergències 112 en
el PNAESM. Sols per responsabilitat, i per la professionalitat d'aquest cos policial, ha de ser així.”
I demana: “Que se'm faci arribar tots els informes de la PG_ME (associada a la UIM de la Val
d'Aran o de la secció de mossos d'esquadra pertinent) elaborats en relació amb la manca de
cobertura 112 al PNAESM. Que se m'informi a qui es van dirigir aquests informes i fins on han
arribat (darrer destinatari d'aquests informes) en el sentit de saber si ha arribat a qui ostenta el
poder decisori per poder corregir la mancança exposada”.
9. El 13 de desembre de 2021 la GAIP notifica al Departament d’Interior les al·legacions formulades
per la persona reclamant en relació amb l’informe emès per la DGP i li demana que en el termini
de 10 dies es manifesti expressament sobre l’existència o no d’informes dels Mossos d’Esquadra
sobre la manca de cobertura telefònica del 112 al Parc Nacional d’Aigüestortes. I en cas de que
existissin li demana si estaria en disponibilitat de lliurar-los o en cas contrari que argumenti la
negativa a entregar-los tot invocant els límits legals aplicables.
10. El 28 de desembre de 2021 la persona reclamant aporta noves al·legacions al procediment
demanant incorporar una informació publicada el 5 de desembre de 2021 que recolliria
declaracions d’un membre de la UIM que destacaria que “el paper de la UIM és clau en les
investigacions que es porten a terme quan hi ha accidents greus a la muntanya o amb víctimes
mortals, així com en inspeccions que permeten garantir la seguretat dels excursionistes. Mostra
d’això és que enguany la UIM ha realitzat 506 inspeccions i 552 serveis, mentre que el 2020 la
xifra va ser de 388 inspeccions i 857 serveis...” i a partir d’aquestes declaracions, manifesta que
“em costa de creure que no hi hagi informes derivats d’inspeccions per manca de seguretat, no
sols pel 112 sinó per situacions molt més greus davant riscos imminents. Un exemple seria la no
activació del Pla d’autoprotecció del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici en
determinades situacions d’alarma (4/6, per exemple per vents forts). Per exemplificar-ho serien
situacions equivalents a la que hi havia en plena erupció del volca Cumbre Vieja a l’illa de la
Palma i el risc associat pels habitants propers al riu de lava). Si no s'hagués activat el protocol de
seguretat, ningú hauria fet cap informe? Ni havent-hi morts? De fet, el Parc ha d'activar
directament els protocols del Pla d'autoprotecció en base a les prediccions de Meteocat tant si
arriben (que arriben) com si no arriben els avisos directes de Protecció Civil. Algunes mancances
més hi ha, a part del 112. No ho han pogut detectar? No n’han informat? En conseqüència,
demano a la Gaip que cursi de nou la meva reclamació ja que no s’ha respost a la meva
sol·licitud d’informació pública adreçada al cos dels mossos d’esquadra”.
11. L’1 de gener de 2022 la persona reclamant presenta noves al·legacions següents: “en relació a
la petició d'informació 1TC5DW58N (i les meves queixes per no resposta del cos de mossos
d'esquadra) sobre informes de la manca de seguretat al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de
Sant Maurici (PNAESM), mancances perllongades en el temps, amb el resultat de diverses
morts, vull informar que el Parc té un Pla d'autoprotecció (des de 2004, amb una nova versió de
2017) que, per exemple, s'havia d'haver activat del 23 de setembre al 27 de setembre de 2020
segons protecció civil, que els va avisar (veure adjunt) ,encara que segons aquest Pla no fa falta
avisar-los ja que l'han d'activar directament, segons prediccions de Meteocat. Aquest Pla no es
va activar i van morir dos persones (d'altres relaten que van estar a punt de morir; podia haver
estat un Balandrau 2). Evidentment, aquestes persones ja caminaven dins del PNAESM abans
d'aquestes dates i no tenien informació del perill (per no haver, no hi ha ni connexió
d'emergències 112) perquè els albergs no van ser activats en el marc del Pla d'autoprotecció. A
part de les morts ja acumulades per situacions similars. Els mossos havien d'haver obert una
investigació de manera similar a la que han obert per un accident de carretera, recentment
publicitat (veure adjunt). Per tant, torno a insistir, existien informes (el contrari seria un fet molt
greu, al meu parer amb exigència de responsabilitats) sobre la manca de seguretat al PNAESM.
...”
12. El 5 de gener de 2022 la GAIP trasllada les al·legacions de la persona reclamant del 28 de
desembre al Departament d’Interior als efectes que les pugui tenir en compte i donar-ne resposta
juntament amb les traslladades el 13 de desembre i li demana que ho faci en el termini més breu
possible i en tot cas abans del 10 de gener.
13. El 14 de gener de 2022 el Departament d’Interior fa arribar a la GAIP la resposta a les
al·legacions de la persona reclamant, remetent-se als argumenta i afirmacions anteriorment
fetes, i reiterant que “el Cos de Mossos d’Esquadra no ha realitzat cap informe que tingui per
objecte analitzar específicament la manca de cobertura telefònica al Parc d’Aigüestortes”. Reitera
que la UIM realitza funcions de policia judicial i d’investigació a l’entorn de muntanya o en llocs
de difícil accés quan és requerida, i que en aquests casos realitza informes que, si escau, es fan
arribar al Jutjat d’instrucció corresponent, i insisteix que “No es tracta anuals sobre actuacions de
rescat de persones (incidències/accidents) per part del Cos de Mossos d’Esquadra, sinó
d’informes sobre fets concrets, que cal considerar en el marc d’investigacions penals i que, en
conseqüència, estarien afectats pel límit d’accés a la informació pública de l’article 21.1.b) relatiu
a informació pública el coneixement o la divulgació de la informació pot comportar un perjudici
per a la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries.
Tanmateix, escau indicar que certament en algun dels informes que el CME ha hagut de realitzar
en les seves funcions de policia judicial en procediments penals per casos de mort
d’excursionistes s’ha posat de manifest que al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant
Maurici i a la seva zona perifèrica hi ha pocs llocs on es disposi de cobertura telefònica, fet que
dificulta en gran mesura poder demanar auxili en cas d’emergència” i conclou que “D’acord amb
l’exposat, per part d’aquesta Direcció General es reitera que no es disposa d’informes anuals
efectuats per la PG-ME en relació amb les mesures de seguretat del Parc, si bé sí que s’ha posat
en coneixement de l’autoritat judicial en el marc d’investigacions judicials concretes vinculades a
la defunció d’excursionistes, la manca de cobertura telefònica en aquests indrets, i la dificultat
que això comporta per fer el rescat de persones. Aquesta informació consta incorporada, doncs
en un procediment judicial, atès que va ser realitzat en les funcions de policia judicial i és per
això que es considera afectada pel límit establert a l’article 21.1.b) de la Llei 19/2014, de 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una administració de l’àmbit d’aplicació de
l’LTAIPBG (article 3.1.a).
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Objecte de la reclamació
El primer punt de la sol·licitud interessava conèixer el nombre d’actuacions anuals de rescat de
persones (incidències/accidents) del cos de Mossos d’Esquadra de la Generalitat de Catalunya des
de 2010 a l’actualitat (2021) en el Parc Nacional d’Aigüestortes i Llac de Sant Maurici. La informació
facilitada prèviament a la reclamació a la persona reclamant, que detalla un total de 406
desglossades pel municipi i la localitat, la data, la tipologia de l’incident, l’any de l’actuació, si hi ha
participació del cos de Bombers de la Generalitat, si és dins o fora del parc, si hi ha persones ferides
o desorientades i si l’activitat és privada o organitzada, és plenament satisfactòria, i així es reconeix
en l’escrit de reclamació, motiu pel qual queda fora de l’objecte d’aquesta reclamació en haver-se
satisfet prèviament a la seva interposició.
El segon punt de la sol·licitud demanava el nombre de denúncies en el mateix període per la manca
de seguretat en el Parc, indirectament o directa. L’Administració ha respost prèviament a la
reclamació que “la Unitat d’Intervenció en Muntanya (UIM) no fa denúncies per manca de seguretat al
Parc”, el què no es considera satisfactori per part de la persona reclamant. Tenint en compte que la
formulació de la petició d’informació no concreta que hagi de ser el cos de Mossos qui actuï com a
denunciant, sinó que admet que es s’interpreti incloent-hi les denúncies presentades al Cos de
Mossos d’Esquadra per altri, la petició s’ha d’entendre només parcialment satisfeta amb la resposta
prèvia a la reclamació, mentre que en relació amb les denúncies rebudes pel Cos de Mossos
d’esquadra, es manté com a objecte d’aquesta reclamació. Tanmateix, l’Administració ha satisfet
aquest punt amb un lliurament extemporani d’informació, en el marc d’aquest procediment, en el
sentit que “no és possible quantificar les denúncies relacionades amb manca de seguretat física a
l’entorn que interessa la persona sol·licitant i menys encara quan aquesta descripció no
necessàriament és constitutiva de fet delictiu. Alhora, aquesta tasca implicaria una valoració
subjectiva de cada una de les denúncies per arribar a la conclusió de si els fets estan o no relacionats
amb elements de seguretat física, informació que implica una tasca interpretativa i d’elaboració
manual per produir una informació que, en molts casos, no inclouen les pròpies denúncies, informació
que, per tant, aquesta Direcció General no té en el seu poder, ni li és possible elaborar-la amb certesa
i sense un esforç desproporcionat. Tanmateix, per tal de satisfer en la mesura del possible la petició
de la sol·licitant en data 22 de novembre de 2021 s’ha facilitat a la [persona reclamant], la relació de
totes les denúncies de l’àrea geogràfica interessada amb indicació del fet denunciat i el punt geogràfic
en que varen tenir lloc. S’adjunta a aquest informe la informació facilitada a la persona sol·licitant”.
Les successives al·legacions de la persona reclamant no mostren cap objecció a la informació
rebuda, i per tant, amb aquesta informació addicional aportada en el marc de la reclamació, s’ha de
considerar adequadament satisfet el punt 2 de la sol·licitud, i perdut sobrevingudament, en relació
amb ell, l’objecte de la reclamació.
Els punts 3 i 4 de la sol·licitud de la què deriva aquesta reclamació demanen “els informes anuals (o
quan s’escaigui) generats pel Cos de Mossos d’Esquadra de la Generalitat de Catalunya en relació a
les actuacions descrites en el punt 1, especialment els relacionats amb d’avaluació de la seguretat
(adequació/mancances) dins el Parc Nacional d’Aigüestortes i Llac de Sant Maurici”, i “En cas que
existeixin aquests informes d’avaluació (i/o proposta de millora) de la seguretat per a les persones
usuàries del Parc Nacional d’Aigüestortes i Llac de Sant Maurici pels anys esmentats (o en alguns
d’ells) voldria informació saber a qui/i on s’han presentat/t”. L’Administració va informar la sol·licitud
prèviament a la reclamació, indicant que no existeixen informes anuals generats per la PG-ME en
relació amb les actuacions descrites al punt 1, especialment els relacionats amb l’avaluació de la
seguretat (adequació/mancances i/o propostes de millora) de la seguretat per a les persones usuàries
dins el Parc Nacional d’Aigüestortes i Llac de Sant Maurici, sens perjudici que quan la UIM dels
Mossos d’Esquadra desenvolupen les funcions de policia judicial i d’investigació d’accidents a l’entorn
de muntanya o en llocs de difícil accés quan és requerida, puguin elaborar informes tècnics
corresponents en relació a aquestes actuacions, que es fan arribar, si escau, al jutjat d’instrucció del
partit judicial afectat. Aquesta resposta, que s’ha reiterat arran de les successives al·legacions, nega
categòricament l’existència dels informes anuals d’avaluació de seguretat del Parc d’Aigüestortes,
però tanmateix no exclou de manera categòrica que pugui existir un informe concret del Cos de
Mossos d’Esquadra on s’avaluï la seguretat del parc i/o s’hi facin propostes de millora, que és el que
demana la sol·licitud de la què deriva aquest procediment.
La persona reclamant concreta, ja en fase de reclamació, que el què sol·licita són informes relatius a
la cobertura telefònica del telèfon d’emergències 112 dins del parc, i totes les al·legacions
successives que presenta per motivar la insuficiència de la informació rebuda es fonamenten en la
seva opinió sobre la conveniència i necessitat que els Mossos d’Esquadra facin aquesta investigació i
elevin aquest informe a les autoritats responsables de prendre les decisions necessàries per resoldre
la mancança de cobertura telefònica al parc, pel risc que suposa per a les persones. La DGP li ha
informat, en resposta a la sol·licitud i en resposta a la seva reclamació i reiterades al·legacions, que
aquests informes no existeixen, que el Cos de Mossos d’Esquadra no realitza d’ofici informes sobre la
seguretat del parc en els termes en què es sol·liciten, sinó que actuen, a través de la UIM, quan són
requerits arran d’un accident o incident. I admet en la darrera comunicació que en un informe de la
UIM realitzat en funció de policia judicial i aportat a una causa penal es fa referència a la manca de
cobertura telefònica i la dificultat que això comporta per fer el rescat de persones, valorant tanmateix
que no s’hi pot donar accés perquè “aquesta informació consta incorporada, doncs en un procediment
judicial, atès que va ser realitzat en les funcions de policia judicial i és per això que es considera
afectada pel límit establert a l’article 21.1.b) de la Llei 19/2014, de 29 del desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern”.
Més enllà de valorar si resulta aplicable el límit invocat per la DGP, que requeriria justificar i ponderar
l’impacte de l’accés sobre el resultat de la investigació d’infraccions penals o administratives, el cert
és que aquest informe no l’ha realitzat el Cos de Mossos d’Esquadra com a policia administrativa sota
la direcció de l’Administració de la Generalitat, sinó que es fa constar que és un informe realitzat com
a policia judicial, és a dir, a iniciativa i sota les ordres d’un jutge, i per al seu coneixement i
incorporació en la instrucció d’una causa, el què comporta que, als efectes de l’LTAIPBG, no sigui
informació pública. Efectivament, els informes realitzats pel Cos de Mossos d’Esquadra quan actuen
com a policia judicial s’han de considerar informació de l’àmbit de l’Administració de Justícia, que
queda exclosa de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG, i per tant, en la mesura en què no és informació
en poder d’un subjecte obligat per l’LTAIPBG, no es pot considerar informació pública sobre la què es
pugui exercir el dret d’accés a la informació garantir per aquest procediment, d’acord amb l’article 18
en relació amb l’article 2.b LTAIPBG.
Quant al punt 4 de la sol·licitud, la DGP ja va informar responent la sol·licitud i amb caràcter previ a la
reclamació, que els informes relacionats amb accidents o incidents als parcs naturals s’adrecen al
jutge, si s’emeten en funció de policia judicial, o a l’estament que l’hagi requerit, a través de la
comissaria corresponent.
D’acord amb l’anterior, i en relació amb l’objecte de la reclamació (punts 2, 3 i 4 de la sol·licitud de la
què deriva) cal desestimar la reclamació en relació amb el punt 4, perquè la DGP ja va informar-ne
adequadament prèviament a la reclamació, i declarar perdut l’objecte de la reclamació en relació amb
el punt 2, amb la informació aportada en el marc d’aquest procediment, així com en relació amb el
punt 3, vist que la DGP ha completat la informació prèvia relativa a la inexistència d’informes anuals
amb la puntualització que tampoc existeixen informes policials específics elaborats pels Mossos
d’Esquadra sobre la cobertura del 112 al parc d’Aigüestortes, per bé que s’hi hagi referit en un
informe elaborat per la UIM com a policia judicial en relació amb un accident de muntanya, l’accés al
qual s’ha d’inadmetre perquè és informació de l’Administració de Justícia exclosa de l’àmbit
d’aplicació de l’LTAIPBG.
Finalment, quant a la pretensió expressada reiteradament en les al·legacions de la persona reclamant
de què el cos de Mossos d’Esquadra elabori d’ofici aquests informes avaluant la cobertura del 112 al
parc d’Aigüestortes, s’ha d’inadmetre com a objecte d’aquest procediment, perquè el dret d’accés
només es pot projectar sobre la informació pública prèviament existent en poder dels subjectes
obligats, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, sense que empari que hagi de ser elaborada arran de la
sol·licitud i per satisfer-la, ni sigui admissible la petició d’elaboració d’informes o dictàmens, d’acord
amb l’article 29.2 LTAIPBG.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27
de gener de 2022, resol per unanimitat:
1. Desestimar parcialment la Reclamació 874/2021 en relació amb el punt 4 de la sol·licitud
d’informació de la què deriva, en haver-lo informat l’Administració, prèviament a la reclamació.
2. Inadmetre parcialment la reclamació en el seu punt 3 en relació amb l’accés als informes emesos
per la UIM en funció de policia judicial, per ser informació de l’Administració de Justícia exclosa
de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG, així com en relació amb els informes que el Cos de Mossos
d’Esquadra no hagi elaborat prèviament a la sol·licitud, per no ser informació pública i resultar
inadmissible la seva sol·licitud d’elaboració, d’acord amb l’article 29.2 LTAIPBG.
3. Declarar perdut l’objecte de la reclamació en relació amb el punt 2 i parcialment del punt 3 de la
sol·licitud d‘informació, amb la informació aportada per l’Administració a la persona reclamant, en
el marc d’aquest procediment.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 874/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.