Reclamación de acceso al expediente informativo del Institut de l'Ebre y desestimación por existir un procedimiento sancionador en curso

Resolució 1085/2024, de 5 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 872/2024 Administració reclamada: Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. Informació reclamada: Expedient informatiu d’un institut concret. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: Malgrat que el reclamant fa valer com a motivació de la seva sol·licitud allò establert a l’article 1.2 de la LTAIPBG, en el cas que ens ocupa, aquesta Comissió considera més digne d’atenció el bé jurídic protegit per l’article 21.1.b) de la LTAIPBG, que no és un altre que el desenvolupament normal i sense interferències de la tasca administrativa sancionadora que actualment s’està desenvolupant. En aquest sentit l’Explanatory Report del Conveni de Tromso legitima també aquesta interpretació del límit: “L'apartat d (de l’article 3) té com a objectiu permetre a les parts del Conveni restringir l'accés als documents per tal de preservar la capacitat d'execució disciplinària de les administracions públiques investigacions dins de les seves administracions”. (La traducció és nostra). Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Accés a expedient informatiu en curs. Reclamació contra inadmissió. Desestimació. Límits. Actuacions d’inspecció i disciplinàries. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 18 de juny entra a la GAIP la Reclamació 872/2024, presentada per una persona física contra el Departament d’Educació de la Generalitat en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. En data 7 de maig de 2024 la persona reclamant va presentar una reclamació d’accés a informació pública amb codi de tràmit FNP1M02S7 i número d’expedient EDU_2024_EXP_SIP001SOL2_00009254 on demanava la informació següent: “Expedient informatiu Institut de l'Ebre Segons han publicat diferents mitjans de comunicació, per exemple: https://www.aguaita.cat/societat/educacio-tanca- lexpedient-informatiu-i- encarrega- aauditoria-sobre- els-comptes-de-linstitut-de-lebre_1854953_102.html existeix un expedient informatiu ja conclòs obert pels fets succeïts a l'Institut de l'Ebre. Es demana: - S'entregui l'expedient complet amb les dades anonimitzades que corresponguin per protegir les dades personals”. En data 6 de juny de 2024 es va notificar la resolució d’estimació parcial de la sol·licitud per la part corresponent al Departament d’Educació, d’acord amb l’article 34 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre. El 12 de juliol de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 9 de juliol de 2024, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) informa el Departament d’Educació de la presentació de la Reclamació 872/2024 i demana en el termini dels 15 dies hàbils posteriors: un informe, l’expedient complet i identificar si hi ha tercers afectats. El 13 d’agost la GAIP rep un informe del Departament reclamat amb el contingut extractat següent: “Segona. Mitjançant el present informe i en resposta a la reclamació presentada, posem en coneixement de la GAIP que el Servei Territorial a Terres de l’Ebre, competent per gestionar la informació de la present reclamació, ha informat a la unitat d’informació del Departament d’Educació que, en relació amb la informació sol·licitada, l'expedient informatiu i la informació reservada que en va derivar formen part a dia d’avui d’un expedient sancionador (...). Per tant, lliurar aquesta informació pot afectar a data d’avui i fins que finalitzi el procediment en tràmit. En aquest sentit, aplica el límit previst a l’article 21.1.b) de la 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, en tant que hi ha un procediment sancionador en tràmit. Tercera. D’acord amb el requeriment de 13/08/2024, adjuntem còpia de l’expedient origen de la Reclamació 872/2024”. En data 23 d’agost de 2024 la persona reclamant accepta la notificació que li cursa la GAIP on consta l’informe remès pel Departament d’Educació amb l’advertiment que si en el termini de tres dies hàbils no expressava el contrari, la Comissió entendria satisfeta la seva SAIP i clouria el procediment de reclamació per pèrdua sobrevinguda del seu objecte. En data 25 d’agost la persona reclamant trasllada les següents al·legacions (extractades) a la GAIP: “El departament fa una referència genèrica a la llei però en cap justifica com l’accés als expedients els quals són informació pública pot afectar al procediment. A més la llei en tot cas diu que l’accés pot ser restringit, que no implica limitat en la seva totalitat, i en aquest sentit reclamo que sembla molt complicat justificar que TOTA la informació de l’expedient sigui susceptible de ser limitada per l'article 21.1.b. A mode d’exemple, els expedients contenen informació procedimental com identificadors, dates de resolucions, estat de l’expedient, instructors (i si s’escau secretaris de l’expedient) i molt possiblement altra informació que no es pot justificar que sigui perjudicial per al procediment, ens el contrari aquesta informació pot facilitar l’actuació transparent de l’administració i ser una actuació adequada d’un “bon govern”. De fet, molta de la informació de l’expedient pot estar basada en documentació pública pre- existent a tot el procediment de denúncia i com a tal era accessible sense cap tipus de restricció de forma prèvia a l’obertura d’expedients. Per tant agrupar tot aquest conjunt d’informació sota el paraigües dels expedient és una limitació massa extensiva especialment si no es justifica ni global ni individualment cop cada document perjudica a la investigació o a la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries.4) Segons el punt TERCER de l’informe “D’acord amb el requeriment de 13/08/2024, adjuntem còpia de l’expedient origen de la Reclamació 872/2024. Entenc que la GAIP disposa de copia de l’expedient i que per tant pot valorar i/o justificar fins a quin punt la informació disponible en aquest expedient pot ser limitada de forma total o parcial segons l’esmentat article 21.1.b de la llei de transparència”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre la desestimació de la reclamació i els límits aplicables L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Així mateix, l’article 20 de la LTAIPBG on s’estableix que el dret d’accés a la informació pública només pot ser denegat o restringit per les causes establertes per la Llei de forma expressa. Igualment, en concordança amb aquest article, les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies concretes de cada cas concret, i s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret, no podent-se ampliar per analogia. A més, cal incorporar aquí les previsions de l’article 22 de l’LTAIPBG on s’explicita, d’una banda que els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció i d’una altra que aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. Igualment, l’article 44 del Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP), estableix que la resolució de la Reclamació pot inadmetre, estimar o desestimar, totalment o parcial, la sol·licitud de reclamació i que ha de ser motivada i s'ha de basar en l'aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i en la resta de l'ordenament jurídic. En aquest supòsit la reclamació ha de ser desestimada d’acord amb els arguments següents. En el cas que ens ocupa, la Comissió considera que la interpretació de les causes que han motivat la denegació de l’accés a la informació sol·licitada i ara reclamada són perfectament compatibles amb la LTAIPBG. El Departament argumenta que el lliurament de la informació afecta el desenvolupament d’un procediment sancionador en curs. En aquest cas, la Comissió considera que efectivament regeix el límit establert a l’art. 21.1.b. de la LTAIPBG on s’expressa el següent: “1. El dret d’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a: b) La investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries. Igualment, com també expressa el Departament reclamant d’acord amb l’article 69.3 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, s'entén que l'accés a la informació pública pot perjudicar la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries en la mesura que, entre d'altres, pugui obstaculitzar, dificultar o interferir una investigació en curs, destruir proves o sostreure els presumptes infractors o persones investigades de l'acció de la justícia o de l'activitat sancionadora de l'administració pública, així com qualsevol altra conducta que pugui comprometre el procediment en tràmit o entorpir o perjudicar l'èxit de les actuacions en curs.” Cal tenir en compte que, a parer d’aquesta Comissió, la limitació de l'article 21.1.b) de la LTAIPBG únicament és aplicable durant les concretes fases temporals que descriu aquesta, és a dir, «prevenció», «investigació» i «sanció», però no amb posterioritat, és a dir, una vegada que la sanció ja hagi estat imposada i només quedi pendent de resolució, si s’escaigués, el corresponent recurs administratiu o judicial. Certament, en un moment posterior ja no es podria posar en perill, danyar, impedir o dificultar l’exercici de la potestat sancionadora, atès que la sanció ja s’hauria imposat. En el cas que ens ocupa, aquest podria ser el moment oportú per accedir a la informació reclamada. Recordem, com ja hem dit en els paràgrafs anteriors, que l’accés a la informació pública no constitueix un dret omnímode i que el seu abast i limitacions han d’aplicar-se de forma proporcional i que el moment concret en què es sol·licita l’accés a una determinada informació pot motivar i provocar la concurrència d’una determinada causa d’inadmissió de l’accés, que en un altre moment potser no resultaria aplicable. A més, cal emfatitzar, en un altre ordre de coses, que malgrat que el reclamant fa valer com a motivació de la seva sol·licitud allò establert a l’article 1.2 de la LTAIPBG, en el cas que ens ocupa, aquesta Comissió considera més digne de d’atenció el bé jurídic protegit per l’article 21.1.b) de la LTAIPBG, que no és un altre que el desenvolupament normal i sense interferències de la tasca administrativa sancionadora que actualment s’està desenvolupant. En aquest sentit l’Explanatory Report del Conveni de Tromso legitima també aquesta interpretació del límit: “L'apartat d (de l’article 3) té com a objectiu permetre a les parts del Conveni restringir l'accés als documents per tal de preservar la capacitat d'execució disciplinària de les administracions públiques investigacions dins de les seves administracions.” (La traducció és nostra). Com és palès, aquesta Resolució en res afecta el dret a sol·licitar novament la informació reclamada, en el futur, d’acord amb les previsions de la LTAIPBG i en una correcta aplicació del límit invocat la sol·licitud potser podria ser atesa, sense perjudici de la resta de límits que puguin llavors concórrer respecte de la informació sol·licitada i sobre els quals ara no procedeix, per congruència amb les motivacions de les parts, pronunciar-se. Finalment, aquesta Comissió vol palesar que, en cap cas, ha tingut accés a l’expedient que la persona reclamant vol obtenir. El Departament només ens ha remès l’expedient de la SAIP que motiva la seva reclamació, però no l’expedient disciplinari en curs que s’està tramitant i al qual vol accedir la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 de setembre de 2024 , resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 872/ 2024, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 872/ 2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. 3. Traslladar a la persona reclamant l’expedient que ha remès el Departament d’Educació a la GAIP en data 13 d’agost de 2024, juntament amb aquesta Resolució, per al seu coneixement. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.