Inadmisión de reclamación por abuso de derecho al solicitar información sobre gestiones de una reunión para presionar la actividad administrativa

Resolució 964/2023, de 19 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 870/2023 Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya Informació reclamada: No demana informació pública. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Aquesta Comissió vol palesar que aquesta Reclamació es tracta d'una sol·licitud abusiva, perquè utilitza un instrument jurídic (la sol·licitud d'informació pública), que ha estat instituït amb una finalitat determinada (obtenir informació pública), per a una finalitat diferent. I aquest caràcter abusiu de la sol·licitud contamina també la Reclamació, que la persona reclamant utilitza amb finalitats diferents a les pròpies del dret d'accés a la informació pública. Paraules clau: Administració autonòmica. Generalitat de Catalunya. Departament de Presidència. Interessat, sense límits, activitat material de l’administració, reclamació contra silenci. Inadmissió. Abús de dret. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 12 de setembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 870/2023, presentada per una persona interessada contra el Departament de Presidència de la Generalitat en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En data 8 d’agost 2023 la persona reclamant registra una sol·licitud d’accés a la informació pública davant del Departament de Presidència. En primer lloc, cal posar de manifest que la SAIP presentada per la persona reclamant porta causa d’una petició de reunió amb la Cap de Gabinet del President de la Generalitat de Catalunya. Un cop registrada aquesta petició, que la persona reclamant vincula a una suposada inacció de la Generalitat en matèria d’accessibilitat, i passat un mes, presenta una SAIP sobre les gestions que s’ha realitzat per a que se li concedeixi la reunió. La Reclamació presentada el 12 de setembre de 2023 indica que l’Administració reclamada no ha respost la sol·licitud ni ha facilitat la informació demanada. Fonaments jurídics 1. Sobre la inadmissibilitat de la reclamació i l’abús de dret L’article 2.b LTAIPBG defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. En el cas que ens ocupa, la Reclamació ha de ser inadmesa, d’acord amb l’establert a l’article 2.b LTAIPBG i d’acord amb l’article i 33.2 del Decret 111/2017, pel qual s’aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, atès que la reclamació no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. Certament, en primer lloc, la SAIP presentada per la persona reclamant demana les gestions realitzades respecte d’una petició de reunió amb la Cap de Gabinet del President de la Generalitat de Catalunya que vincula a una suposada inacció de la Generalitat en matèria d’accessibilitat. En aquest cas, cal posar de manifest que el Departament de Presidència va informar la persona reclamant a bastament sobre les qüestions que planteja en matèria d’accessibilitat. Així en data 19 de maig de 2023 i, posteriorment, en data 28 de juny ja se li han explicat els motius pels quals la Generalitat no és competent en l’àmbit objecte de les reiterades queixes de la persona sol·licitant. Ultra això, l’any anterior, en data 27 de juliol de 2022, la Generalitat ja li va oferir a la persona reclamant les explicacions reclamades: “La Llei 13/2014, de 30 d'octubre estableix el Pla municipal d'accessibilitat com l'instrument que ordena i determina les actuacions d'accessibilitat pera la transformació del municipi en el marc de les competències esmentades. Per tot l'exposat, per a qualsevol queixa en aquesta matèria en aquests espais, o la petició per a prioritzar alguna actuació respecte d' altres, cal adreçar-la a l'ens local que és a qui li correspon fer la valoració de la millora, corregir la mancança i el moment de dur-la a terme. Per aquests motius, l’informen que aquestes denúncies han estat derivades als ajuntaments corresponents per a la seva gestió. Pera més informació s’haurà d’adreçar a l'Ajuntament que correspongui.” La GAIP és coneixedora de tot això, perquè aquest mateix assumpte, amb el mateix objecte, ja va ser examinat en el marc de l’expedient 771/2023 plantejat per la mateixa persona reclamant i que va ser resolt en data 31 d’agost de 2023 per la Resolució 781/2023 d’aquesta Comissió, que va desestimar la Reclamació. Vista la documentació presentada i que acompanya aquesta Reclamació, en realitat, la intenció de la persona reclamant no és obtenir informació pública. És obvi que la persona reclamant a través, primer, de la seva sol·licitud d’accés i, després, a través d’aquesta Reclamació- no pretén obtenir una determinada informació pública preexistent o que estigués en mans de l’Administració de forma prèvia al registre de la seva sol·licitud d’accés a la informació pública. A més, cal emfasitzar, com ja s’ha dit, que aquesta Reclamació deriva d’una sol·licitud que està relacionada amb d’altres sol·licituds prèvies i també amb d’altres reclamacions que tenen per objecte la mateixa temàtica i els objectes de les quals guarden una similitud notable. Com diem, en aquest supòsit la persona reclamant no vol obtenir informació pública, ans al contrari, la persona reclamant pretén forçar l’Administració a la realització d’unes determinades activitats. En aquest cas, com diem, vol que el Govern de la Generalitat de Catalunya assumeixi competències en matèria de gestió de denúncies sobre accessibilitat. És palès que la LTAIPBG i l’exercici del dret d’accés no són pas l’instrument idoni per a reivindicar o voler forçar que l’Administració emprengui determinades accions, per legítimes que siguin aquestes pretensions. En aquest cas, com en molts d’altres que ha vingut protagonitzant la mateixa persona reclamant des de la posada en marxa de l’activitat d’aquesta Comissió, la LTAIPBG s’utilitza de forma esbiaixada (torticera). En aquest supòsits, la persona reclamant, com és el cas que ara ens ocupa, pretén orientar o dirigir l’activitat de l’Administració exigint-l’hi que desenvolupi alguna activitat concreta. Com expliquem, pròpiament, no estem davant d’un cas d’exercici del dret d’accés a la informació pública, atesos els termes en els que aquesta és definida per l’article 2.b LTAIPBG (informació preexistent a la sol·licitud, que ja és en poder de l’Administració quan aquesta es formula). Com és palès, a la llum dels paràgrafs anteriors, una reclamació relativa a l’exercici del dret d’accés a la informació pública - únic àmbit material en què és competent aquesta Comissió- no és pas la via adequada per defensar les pretensions de la persona reclamant en aquest supòsit. Aquestes mateixes reflexions ja se li han fet manta vegades a la persona reclamant, en més d’una desena de Resolucions, només en els darrers mesos. En definitiva, i per concloure aquesta argumentació, aquesta Comissió vol palesar que es tracta d'una sol·licitud abusiva, perquè utilitza un instrument jurídic (la sol·licitud d'informació pública), que ha estat instituït amb una finalitat determinada (obtenir informació pública), per a una finalitat diferent. I aquest caràcter abusiu de la sol·licitud contamina també la Reclamació, que la persona reclamant utilitza amb finalitats diferents a les pròpies del dret d'accés a la informació pública. L'abús de dret no és una causa d'inadmissibilitat de les sol·licituds d'accés a la informació pública que hagi estat recollida expressament per la legislació de transparència. Això no és obstacle, però, perquè pugui aplicar-se igualment, ja que com a principi general del dret proclamat pel dret civil (els articles 111- 7 del Codi Civil de Catalunya i 7 del Codi Civil espanyol proscriuen l'abús de dret) és aplicable a tota mena de relacions jurídiques que l'infringeixin, com és el cas de la present Reclamació. En consideració a les consideracions anteriors, és procedent inadmetre la Reclamació perquè no té per objecte el dret d'accés a la informació pública i per abusiva. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 d’octubre de 2023, resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 870/2023, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 870/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.