Se solicitó al Departamento de Presidencia de la Generalitat de Catalunya la identidad de una persona, la fecha de entrega de handbikes y el futuro de proyectos de deporte adaptado. El reclamante alegó falta de respuesta. La GAIP inadmitió la reclamación por considerarla abusiva, ya que busca forzar una acción administrativa y no obtener información pública preexistente.
Puntos clave de la argumentación
1
La solicitud no tiene por objeto el derecho de acceso a la información pública según la definición del artículo 2.b de la LTAIPBG, ya que no busca información preexistente en poder de la Administración.
2
El derecho de acceso a la información pública no es el instrumento idóneo para reivindicar o forzar a la Administración a realizar actividades concretas, como el cumplimiento de una resolución parlamentaria.
3
Se determina que existe un abús de dret al utilizar un instrumento jurídico creado para una finalidad determinada con un objetivo distinto y torticero.
4
El principio general del derecho que proscribe el abuso de derecho, recogido en el Código Civil español y catalán, es aplicable a este tipo de relaciones jurídicas aunque no esté expresamente en la legislación de transparencia.
Texto completo
Resolució 963/2023, de 19 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 868/2023
Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Generalitat de
Catalunya
Informació reclamada: Informació sobre actuacions materials de l’Administració.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: Aquesta Comissió vol palesar que aquesta Reclamació es tracta d'una sol·licitud abusiva,
perquè utilitza un instrument jurídic (la sol·licitud d'informació pública), que ha estat instituït amb una
finalitat determinada (obtenir informació pública), per a una finalitat diferent. I aquest caràcter abusiu
de la sol·licitud contamina també la Reclamació, que la persona reclamant utilitza amb finalitats
diferents a les pròpies del dret d'accés a la informació pública.
Paraules clau: Administració autonòmica. Generalitat de Catalunya. Departament de Presidència.
Interessat, sense límits, activitat material de l’administració, reclamació contra silenci. Inadmissió.
Abús de dret.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
El 12 de setembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 868/2023, presentada per una persona
interessada contra el Departament de Presidència de la Generalitat en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la
GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
En data 8 d’agost de juliol de 2023 la persona reclamant registra una sol·licitud d’accés a la
informació pública davant del Departament de Presidència. En primer lloc, la SAIP presentada per
la persona reclamant demana conèixer la identitat d’una determinada persona que la persona
reclamant suposa que ha tingut una intervenció en relació a una actuació i a una resolució
adoptada en Comissió pel Parlament de Catalunya. En segon lloc, demana quan i com se li farà
el lliurament d’unes handbikes i, finalment, demana com continuaran en el futur diversos projectes
sobre esport adaptat.
La Reclamació presentada el 8 d’agost de 2023 indica que l’Administració reclamada no ha
respost la sol·licitud ni ha facilitat la informació demanada.
Fonaments jurídics
1. Sobre la inadmissibilitat de la Reclamació i l’abús de dret
L’article 2.b LTAIPBG defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i
la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves
funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix
aquesta llei”.
En el cas que ens ocupa, la Reclamació ha de ser inadmesa, d’acord amb l’establert a l’article 2.b
LTAIPBG i d’acord amb l’article i 33.2 del Decret 111/2017, pel qual s’aprova el Reglament de la
Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, atès que la reclamació no té per
objecte el dret d’accés a la informació pública. Certament, en primer lloc, la SAIP presentada per la
persona reclamant demana conèixer la identitat d’una determinada persona que ella suposa que ha
tingut una intervenció en relació a una actuació i a una resolució adoptada en Comissió pel Parlament
de Catalunya. En segon lloc, demana quan i com se li farà el lliurament de les handbikes i, finalment,
com continuaran en el futur diversos projectes sobre esport adaptat.
En aquest cas, cal posar de manifest que el Consell Català de l’Esport va comunicar anteriorment a la
persona reclamant que desconeix el contingut de la resolució parlamentària per ella esmentada i que
seria la base de les seves reclamacions. Aquest mateix assumpte, amb el mateix objecte, ja va ser
examinat en el marc de l’expedient 743/2023 plantejat per la mateixa persona reclamant i que va ser
resolt en data 31 d’agost de 2023 per la Resolució 780/2023 d’aquesta Comissió, que va desestimar
la Reclamació.
Vista la documentació presentada i que acompanya aquesta Reclamació, en realitat, la intenció de la
persona reclamant no és obtenir informació pública. És obvi que la persona reclamant a través,
primer, de la seva sol·licitud d’accés i, després, a través d’aquesta Reclamació- no pretén obtenir una
determinada informació pública preexistent o que estigués en mans de l’Administració de forma prèvia
al registre de la seva sol·licitud d’accés a la informació pública. A més, cal emfasitzar, com ja s’ha dit,
que aquesta Reclamació deriva d’una sol·licitud que està relacionada amb d’altres sol·licituds prèvies
i també amb d’altres reclamacions que tenen per objecte la mateixa temàtica i els objectes de les
quals guarden una similitud notable. Com diem, en aquest supòsit la persona reclamant no vol obtenir
informació pública, ans al contrari, la persona reclamant pretén forçar l’Administració a la realització
d’unes determinades activitats, en aquest cas, com diem, vol que el Govern de la Generalitat de
Catalunya compleixi amb una resolució del Parlament sobre el lliurament d’uns determinats béns
mobles.
És palès que la LTAIPBG i l’exercici del dret d’accés no són pas l’instrument idoni per a reivindicar o
voler forçar que l’Administració emprengui determinades accions, per legítimes que siguin aquestes
pretensions. En aquest cas, com en molts d’altres que ha vingut protagonitzant la mateixa persona
reclamant des de la posada en marxa de l’activitat d’aquesta Comissió, la LTAIPBG s’utilitza de forma
esbiaixada (torticera). En aquest supòsits, la persona reclamant, com és el cas que ara ens ocupa,
pretén orientar o dirigir l’activitat de l’Administració, a través de l’assenyalament de determinades
persones a qui ella atribueix determinades responsabilitats exigint-los-hi que desenvolupin alguna
activitat concreta.
Com expliquem, pròpiament, no estem davant d’un cas d’exercici del dret d’accés a la informació
pública, atesos els termes en els que aquesta és definida per l’article 2.b LTAIPBG (informació
preexistent a la sol·licitud, que ja és en poder de l’Administració quan aquesta es formula). Com és
palès, a la llum dels paràgrafs anteriors, una reclamació relativa a l’exercici del dret d’accés a la
informació pública - únic àmbit material en què és competent aquesta Comissió- no és pas la via
adequada per defensar les pretensions de la persona reclamant en aquest supòsit. Aquestes
mateixes reflexions ja se li han fet a la persona reclamant, en més d’una desena de Resolucions,
només en els darrers dos mesos.
En definitiva, i per concloure aquesta argumentació, aquesta Comissió vol palesar que es tracta d'una
sol·licitud abusiva, perquè utilitza un instrument jurídic (la sol·licitud d'informació pública), que ha estat
instituït amb una finalitat determinada (obtenir informació pública), per a una finalitat diferent. I aquest
caràcter abusiu de la sol·licitud contamina també la Reclamació, que la persona reclamant utilitza
amb finalitats diferents a les pròpies del dret d'accés a la informació pública. L'abús de dret no és una
causa d'inadmissibilitat de les sol·licituds d'accés a la informació pública que hagi estat recollida
expressament per la legislació de transparència. Això no és obstacle, però, perquè pugui aplicar-se
igualment, ja que com a principi general del dret proclamat pel dret civil (els articles 111- 7 del Codi
Civil de Catalunya i 7 del Codi Civil espanyol proscriuen l'abús de dret) és aplicable a tota mena de
relacions jurídiques que l'infringeixin, com és el cas de la present Reclamació.
En consideració a les consideracions anteriors, és procedent inadmetre la Reclamació perquè no té
per objecte el dret d'accés a la informació pública i per abusiva.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19
d’octubre de 2023, resol per unanimitat:
1. Desestimar la Reclamació 868/2023, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 868/2023 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.