Un ciudadano solicitó al Departamento de Territorio de la Generalitat de Catalunya la revisión de una guía de construcciones agrarias, su difusión y la revisión de un procedimiento de tramitación de puntos de agua. Ante la falta de respuesta, reclamó ante la GAIP, que decidió inadmitir la reclamación por no solicitar información pública, sino actuaciones administrativas.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso se limita a la obtención de información pública previamente elaborada por la Administración o que esté en su poder como consecuencia de su actividad.
2
La solicitud del interesado no constituye un ejercicio del derecho de acceso a la información, ya que pretende que la Administración realice actuaciones concretas y no la entrega de documentos.
3
De acuerdo con el artículo 33.2 del RGAIP, son inadmisibles las reclamaciones que no tengan por objeto el derecho de acceso a la información pública.
4
El procedimiento de reclamación ante la GAIP no es la vía adecuada para defender o impulsar pretensiones administrativas ajenas a la obtención de información.
Texto completo
Resolució 916/2023, de 5 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 866/2023
Administració reclamada: Departament de Territori. Direcció General d’Ordenació del
Territori, Urbanisme i Arquitectura. Generalitat de Catalunya.
Informació reclamada: No és informació pública.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: La reclamació no està relacionada en cap cas amb l’exercici del dret d’obtenir
informació pública i per tant és procedent inadmetre-la, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP, que
estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d'accés a la
informació pública.
Paraules clau: Departament de Territori. Interessat. No és informació pública. Reclamació
contra silenci. Sense Límits. Inadmissió.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
El 13 de setembre entra a la GAIP la Reclamació 866/2023, presentada per una persona
interessada contra la Direcció General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura
del Departament de Territori en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent.
La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
El 12 d’agost la persona reclamant sol·licita a l’Administració reclamada el següent: “Que
es revisi i s’aprovi (o es realitzin instruccions), si escau, el contingut de l’annex V de la guia
de construccions agràries en sòl no urbanitzable (part corresponent a urbanisme).- Que es
faci la difusió de l’esborrany de la guia de construccions agràries als col·legis professionals
i sindicats agraris per tal que puguin fer-hi les seves aportacions. - Que es revisi el
procediment de tramitació dels punts d’aigua de prevenció d’incendis, en tractar-se
d’infraestructures d’interès general de l’espai agrari (article 17 de la llei 3/2019, del 17 de
juny, dels espais agraris), d’escàs volum edificable (alçada màxima de 3 metres sobre la
rassa del terreny i 12 metres de diàmetre), pel que es pot entendre en base a la normativa
vigent que no és necessària la tramitació d’un PAE”.
La Reclamació presentada el 13 de setembre de 2023 indica que l’administració reclamada
no ha respost la seva sol·licitud.
Fonaments jurídics
1. Sobre la inadmissibilitat de la reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta.
De la seva banda, l’article 18 LTAIPBG estableix que el dret d’accés es pot exercir en relació
amb la informació pública definida en els termes de l’article 2.b LTAIPBG (la informació
elaborada per l'Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la
seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres
subjectes obligats d'acord amb el que estableix aquesta llei) i l’article 2.c LTAIPBG defineix el
dret d'accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per
sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i condicions regulats per aquesta llei”.
Quant a les peticions objecte de la sol·licitud que es presenta per part de la persona reclamant,
resulta inqüestionable que no constitueixen un exercici del dret d’accés a la informació pública,
perquè es pretén de l’administració la realització d’unes determinades actuacions que queden
completament fora de l’àmbit d’aquest procediment de Reclamació, procediment limitat a
l’obtenció per part de la persona que la sol·licita d’informació pública prèviament existent i en
poder de l’administració, d’acord amb els preceptes anteriors. La pretensió del reclamant
consta literalment a l’antecedent de fet 2.
Òbviament aquest objecte depassa completament el concepte d’informació pública i l’exercici
del dret d’accés a aquesta informació. Vist que la reclamació no està relacionada en cap cas
amb l’exercici del dret d’obtenir informació pública és procedent inadmetre-la, d’acord amb
l’article 33.2 RGAIP, que estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per
objecte el dret d'accés a la informació pública.
Finalment, aquesta Comissió vol emfasitzar que una reclamació relativa a l’exercici del dret
d’accés a la informació pública -únic àmbit material en què és competent aquesta Comissió- no
és pas la via adequada per defensar o impulsar les pretensions de la persona reclamant en
aquest supòsit.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 5 d’octubre de 2023, resol per unanimitat:
1. Inadmetre la Reclamació 866/2023, d’acord amb les consideracions fetes al fonament
jurídic 1.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 866/2023 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.