Solicitud de expediente de nombramiento del responsable del Registro Civil y finalización de la reclamación por pérdida de objeto

Resolució 505/2021, de 3 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 862/2020 Administració reclamada: Ajuntament de l’Ametlla del Vallès Informació reclamada: Expedient de nomenament de la persona responsable del Registre Civil. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: L’Administració reclamada ha satisfet la sol·licitud d’informació presentada per la persona reclamant, en el marc d’aquest procediment; així cal deduir-ho del fet que la persona reclamant no hagi formulat cap objecció a la modalitat d’accés oferta per l’Ajuntament dins del termini atorgat per la GAIP a aquests efectes. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntaments. Representant del personal. Selecció de personal. Registre civil. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 21 de desembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 862/2020, presentada per un representant del personal municipal contra l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 19 de juliol de 2020 la persona reclamant planteja diverses peticions en relació amb la plaça de secretaria del Registre Civil, entre elles la de tenir vista i còpia de l’expedient relatiu al nomenament de la persona responsable del Registre Civil. 3. La Reclamació presentada el 21 de desembre de 2020 reitera la sol·licitud i indica que l’Ajuntament no l’hauria contestada. 4. El 29 de desembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 29 de desembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 16 de febrer de 2021 la GAIP demana a l’Ajuntament que traslladi la Reclamació a les persones afectades per ella, d’acord amb allò previst per l’article 31 LTAIPBG, o bé que faciliti a la GAIP les dades de contacte perquè la Comissió pugui practicar aquest trasllat. La GAIP notifica a les parts la suspensió del procediment causada pel trasllat requerit. 7. El 17 de febrer de 2021 la GAIP demana a l’APDCAT l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG i notifica a les parts l’ampliació del termini per resoldre causat per aquesta sol·licitud. 8. El 12 de març de 2021 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou: “La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés d’un delegat d’una organització sindical que tingui la condició de més representativa a la informació sobre les dades d’identitat, la formació, l’experiència professional, així com la puntuació respecte els mèrits i altres elements valoratius que han estat tinguts en compte en el procés de selecció i les puntuacions atorgades. En el cas de no pertànyer a una organització sindical que tingui la condició de més representativa, la informació s’ha de limitar a la identitat de la persona seleccionada i les puntuacions obtingudes en els diferents mèrits o proves”. L’informe fonamenta aquesta conclusió en les següents consideracions: “ En aquest cas, els representants dels treballadors compten amb un règim específic de dret d’accés a la informació previst als articles 40 del TRLEBEP i 64 de l’ET, i conseqüentment són aquestes normes les que cal aplicar amb caràcter prioritari, sense perjudici de l’aplicació supletòria del règim d’accés previst a la legislació de transparència. (...) ha de quedar exclòs l’accés a dades especialment protegides que puguin constar en l’expedient, ja sigui perquè les hagi aportat alguna de les persones candidates (per exemple, discapacitats, necessitat d’adaptació de determinades proves, etc.) o ja sigui com a resultat d’alguna de les proves dutes a terme (per exemple, proves psicotècniques que comportin l’avaluació d’aspectes de la personalitat). (...) Així, amb caràcter general, en cas que en l’expedient sol·licitat hi hagués o del seu contingut se’n pogués desprendre informació mereixedora d’especial protecció, s’haurà de preservar la seva confidencialitat, llevat que amb la sol·licitud s’hagués aportat el consentiment exprés de la persona afectada o que concorri alguna altra de les circumstàncies habilitants previstes a l’article 15.1 de la Llei 19/2013, esmentat. De no concórrer cap d’aquestes circumstàncies, el dret a la protecció de dades prevaldria sobre el dret a l’accés a la informació. (...) En relació amb la resta de dades personals que puguin constar en l’esmentat expedient que no tinguin la consideració de dades especialment protegides, caldrà atenir-se a l’establert a l’article 24 de l’LTC, segons el qual: “1. S’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits. 2. Si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades (...)” (...) Així, en primer lloc, des del punt de vista de la protecció de dades, no hi hauria inconvenient en facilitar l’accés (i còpia) de la persona reclamant a aquella informació o documentació de l’expedient en què no constin dades personals, com ara, per exemple, els enunciats d’exercicis, els criteris de correcció i de valoració d’aquests exercicis o altre tipus de plantilla de resposta elaborada en el si del dit procés, així com qualsevol altra documentació o material que s’hagi tingut com a referència a tal efecte, o els criteris i barems fixats per a la valoració de mèrits. (...) En segon lloc, tampoc hi hauria inconvenient, des del punt de vista de la protecció de dades, per facilitar determinada informació merament identificativa dels empleats públics que intervenen per raó de les seves funcions en els diferents procediments o actuacions públiques dutes a terme per l’Administració, llevat que concorrin circumstàncies concretes que justifiquin la prevalença del dret a la protecció de dades de la persona o persones afectades. En aquest sentit, l’article 70.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública (en endavant Decret 8/2021) concreta que s’entén per dades personals merament identificatives i disposa: “Als efectes del que preveu l'article 24.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, són dades personals merament identificatives les consistents en el nom i cognoms, el càrrec o lloc ocupat, cos i escala, les funcions desenvolupades i el telèfon i les adreces, postal i electrònica, de contacte professional, referides al personal al servei de les administracions públiques, alts càrrecs i personal directiu del sector públic de les administracions públiques. (...)”. (...) Per altra banda, i als efectes de la ponderació que estableix l’article 24.2 LTC pel que fa a la resta de dades, cal tenir especialment en compte que part de la informació que es demana ja hauria estat objecte de publicitat per part de l’Ajuntament, de conformitat amb la normativa aplicable al procés en qüestió. (...) L’article 9.1.e) de la LTC, estableix que s’ha de publicar (al portal de la transparència o seu electrònica corresponent) els resultats dels processos selectius de provisió i promoció del personal i no es distingeix si es tracta de provisió provisional o definitiva. (...) Tenint en compte tot això, facilitar l’accés a la informació que ha estat objecte de difusió en el transcurs del procés selectiu no comporta una especial ingerència pel que fa al dret a la protecció de dades personals de les persones afectades, com per exemple, les llistes d’aspirants admesos al procés, el nomenament de la persona que hagi superat el procés selectiu o el lloc de treball a què resta adscrita, i en conseqüència, es podria facilitar. (...) amb caràcter general, el control de les actuacions de l’administració en aquests processos pel que fa a les persones no seleccionades hauria de poder -se fer disposant de la informació de manera anonimitzada. En aquest cas, podria facilitar-se a la persona reclamant informació sobre quantes persones s’han presentat al lloc convocat, distingint per exemple entre els candidats admesos i no admesos. Tenint en compte les consideracions exposades, no sembla que, en aquest cas, estigui justificat el coneixement de la identitat de tots els aspirants. Aquesta divulgació aniria en contra de les expectatives de privacitat que pot tenir cadascuna de les persones que participen en els processos esmentats. Pel que fa a l’accés a les dades de la persona seleccionada, i deixant de banda les dades especialment protegides a les quals ja ens hem referit, donar accés complet a les seves dades que constin a l’expedient pot comportar facilitar informació sobre les seves dades identificatives i de contacte, l’experiència, la formació acadèmica o, si escau, sobre les proves realitzades. Caldrà fer una ponderació prèvia entre l’interès públic en la seva divulgació i la incidència que pot tenir en la privacitat de la persona candidata finalment nomenada. En aquest cas, per valorar l’interès públic que pot haver-hi en l’accés a la informació, cal tenir en compte que l’article 31.6 del text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, reconeix la legitimació de les organitzacions sindicals més representatives per impugnar els acords dels òrgans de selecció: 6. Las organizaciones sindicales más representativas en el ámbito de la Función Pública están legitimadas para la interposición de recursos en vía administrativa y jurisdiccional contra las resoluciones de los órganos de selección” Per tant, i en la mesura que el delegat que sol·licita la informació pertanyi a una organització sindical que tingui la condició de més representativa per a dur a terme el control de l’actuació administrativa, sembla que l’accés podrà abastar no només la identitat de la persona seleccionada, sinó també al coneixement dels mèrits al·legats que s’hagin tingut en compte (formació, experiència, proves realitzades, etc.) i la puntuació obtinguda. Certament, aquest accés comporta una afectació considerable del dret a la protecció de dades de la persona seleccionada, atès que permet conèixer no només la puntuació obtinguda, sinó només altres aspectes rellevants de la seva vida acadèmica o professional, i fins i tot elements de la seva personalitat, en funció de les proves realitzades, que permeten obtenir-ne un perfil. Ara bé, aquesta limitació sembla que es derivaria necessàriament del reconeixement la legitimació esmentada per l’EBEP, atès que no tindria sentit reconèixer la legitimació per recórrer en via administrativa o en via contenciosa, sense poder accedir a la informació necessària per analitzar la viabilitat del recurs. (...) En qualsevol cas, des de la perspectiva del principi de minimització (art. 5.1.c) RGPD), caldrà excloure determinades dades identificatives i de contacte de la persona seleccionada (núm. DNI, telèfon, adreça, etc.), en cas que puguin constar. En el cas de no tractar-se d’un delegat d’una organització sindical que tingui la condició de més representativa, la informació s’hauria de limitar a la identitat de la persona seleccionada i les puntuacions obtingudes en els diferents mèrits o proves. Tot això, sens perjudici que determinades circumstàncies personals de la persona candidata seleccionada poguessin justificar la limitació del dret d’accés de la persona reclamant a la informació personal a què s’ha fet referència. En aquest sentit, tal i com s’ha dit amb anterioritat, convindria donar-li trasllat de la petició d’accés, per tal de, si escau, poder al·legar la concurrència d’alguna d’aquestes circumstàncies (article 31 LTC)”. 9. El 15 de març de 2021 la GAIP trasllada l’informe de l’APDCAT a les parts. 10. El 16 de març de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament, segons el qual hauria ofert a la persona reclamant la consulta de l’expedient, prèvia anonimització de les dades personals. 11. El 17 de març de 2021 la GAIP notifica l’informe municipal a la persona reclamant, a qui demana que en el termini de cinc dies argumenti, si s’escau, els motius de discrepància que podés tenir amb la informació oferta per l’Ajuntament (consulta de l’expedient anonimitzat). Malgrat haver vençut a bastament el termini donat, no consta resposta de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha satisfet la sol·licitud d’informació presentada per la persona reclamant, en el marc d’aquest procediment; així cal deduir-ho del fet que la persona reclamant no hagi formulat cap objecció a la modalitat d’accés oferta per l’Ajuntament dins del termini atorgat per la GAIP a aquests efectes. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de juny de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 862/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.