Solicitud de acceso a expediente de protección de la legalidad urbanística y resolución sobre límites de protección de datos personales

Resolució 226/2021, de 4 de març Número d’expedient de la Reclamació: 861/2020 Administració reclamada: Ajuntament de la Guingueta d’Àneu Informació reclamada: Un expedient de protecció de la legalitat urbanística. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: Si bé és cert que les aportacions fetes per persones privades a un expedient administratiu, si romanen en poder de l’Administració, són informació pública, en aplicació del concepte definit per l’article 2.b LTAIPBG, no ho és menys que en aquestes aportacions hi poden concórrer els límits de la protecció de les dades personals (si la documentació és aportada per persones físiques) i de la intimitat i altres drets privats legítims (si la documentació aportada inclou dades que es poden considerar íntimes, com ara qüestions interiors del domicili, o dades la divulgació de les quals pugui perjudicar drets legítims de la persona afectada). La concurrència d’aquests límits no és que impedeixi necessàriament la divulgació de la informació afectada per ells, però sí que requereix que la seva eventual aplicació sigui resolta d’acord amb les regles de ponderació establertes pels articles 22.1 i 24.2 LTAIPBG. En aplicació d’aquests preceptes, està plenament justificat que el dret d’accés hagi de prevaldre sobre l’aplicació dels límits valorats quan es tracta de documentació aportada pels particulars que sigui rellevant per a la finalitat de l’accés, que per les consideracions fetes per la persona reclamant deu ser la de verificar les actuacions fetes per restaurar la legalitat urbanística, arrel d’una denúncia presentada per la mateixa persona reclamant. Doncs bé, d’acord amb aquest criteri, el dret d’accés de la persona reclamant s’ha de projectar sobre la documentació aportada per la persona afectada que tingui relació directa amb la finalitat de determinar la infracció urbanística comesa i de restaurar la legalitat; però si també ha presentat a l’Ajuntament, i forma part de l’expedient sol·licitat, informació que no té una relació directa amb l’objecte de l’expedient en qüestió (la protecció de la legalitat urbanística), llavors ha de prevaldre la protecció de les dades personals i privades de la tercera persona afectada, damunt del dret d’accés a elles. Als efectes d’allò que estableix el paràgraf anterior, l’Ajuntament ha de determinar motivadament i fer una llista succinta de la informació aportada per la tercera persona afectada a l’expedient sol·licitat que no tingui relació directa amb el seu objecte de protecció de la legalitat urbanística i lliurar a la persona reclamant la resta de l’expedient i la llista municipal d’informació exclosa de la còpia sol·licitada per la persona reclamant. Si la persona reclamant discrepa de l’exclusió feta pels serveis municipals, ho pot comunicar a la GAIP, que requerirà a l’Ajuntament la informació exclosa de l’accés sol·licitat i la motivació d’aquesta exclusió i resoldrà allò que sigui procedent en la fase de compliment de la Resolució. Paraules clau: Ajuntaments. Denunciant. Silenci administratiu. Reclamació contra silenci. Terceres persones afectades. Dades personals. Intimitat i altres drets privats legítims. Persones interessades. Demora en l’accés. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 20 de desembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 861/2020, presentada contra l’Ajuntament de la Guingueta d’Àneu, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’1 d’octubre de 2020 la persona reclamant fa referència a un expedient de protecció de la legalitat urbanística i demana còpia de tota la documentació que conté. 3. El 4 de novembre de 2020 la persona reclamant fa referència a l’anterior sol·licitud, invoca els articles 35 i 36 LTAIPBG i demana el lliurament de la informació sol·licitada. 4. La Reclamació presentada el 20 de desembre de 2020 indica que no ha rebut resposta a les anteriors sol·licituds. 5. El 28 de desembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 28 de desembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de la Guingueta d’Àneu i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 18 de gener de 2020 la GAIP rep l’informe municipal. Explica que la persona reclamant ha presentat diverses sol·licituds de documentació a l’Ajuntament en relació amb una determinada construcció, que s’hauria fet d’acord amb els requeriments municipals, i segueix: “la senyora xxxx, part denunciada, ha presentat escrit a aquest Ajuntament, mostrant el seu malestar per les constants i infundades denúncies del senyor xxxx (la persona reclamant), al·legant que ni tan sols és propietari col·lindant de la seva finca, i prohibint expressament a l’Ajuntament, a facilitar còpia íntegra dels documents probatoris per ella presentats. Finalment, i en referència a la darrera petició- denúncia del senyor xxxx de data 1 d’octubre de 2020, es va donar trasllat a l’altra part, qui amb data 6 d’octubre de 2020 va presentar petició i documentació, de la qual s’ha donat trasllat al tècnic municipal per un nou informe, que s’està esperant. Entre altres coses que ha sol·licitat el senyor xxxx, és que l’ajuntament li faciliti còpia de tots els documents que conforme l’expedient administratiu que ens ocupa, cosa que no pot ser en aplicació de la llei de protecció de dades, per constar en ell documents i dades facilitades per l’altra part, de les que no es pot facilitat còpia. Tot i això, com s’ha comentat ja, al senyor xxxx se li ha facilitat còpia de tots els informes tècnics i jurídics que consten a l’expedient, i dels requeriments fets a la part denunciat, com així es continuarà fent. El senyor xxxx, tot i que va presentar la denúncia inicial, no es pot considerar interessat en l’expedient atès que no està inclòs en cap dels supòsits tipificats a l’article 4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques. L’Ajuntament no pot facilitar còpia de tots els documents que consten a l’expedient en aplicació dels article 15 i 16 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Que els documents presentats per la part denunciada, no tenen la consideració d’informació pública per no estar inclosa en cap de les relacionades al capítol II de la Llei 19/2013”. 8. El 20 de gener de 2021 la GAIP invoca l’article 34 GAIP i demana a l’Ajuntament que traslladi la Reclamació a consulta de la tercera persona afectada o que faciliti a la GAIP les dades per fer el trasllat, per tal que pugui formular a la GAIP les al·legacions que consideri pertinents per als seus drets i interessos, d’acord amb allò previst per l’article 31 LTAIPBG. 9. El 20 de gener de 2021, atès que l’Ajuntament ha invocat en el seu informe el dret de protecció de dades personals com a impediment per facilitar la informació sol·licitada, la GAIP demana a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) l’informe previst per l’article 42 LTAIPBG. 10. El 20 de gener de 2021 la GAIP comunica a les parts l’ampliació del termini per resoldre que comporta l’actuació indicada a l’antecedent anterior. 11. El 8 de febrer de 2021 la GAIP rep de l’Ajuntament l’expedient sol·licitat per la persona reclamant. 12. El 10 de febrer de 2021, després d’haver obtingut les dades de contacte pertinents, la GAIP trasllada la Reclamació a la tercera persona afectada i li atorga el termini de 10 dies per formular al·legacions, segons estableix l’article 31 LTAIPBG. També informa les parts de la suspensió del termini per resoldre que aquesta consulta comporta. 13. El 10 de febrer de 2021 la GAIP rep una comunicació de la tercera persona afectada, que demana la documentació que integra l’expedient d’aquesta Reclamació, per tal de poder valorar les al·legacions a presentar. 14. L’11 de febrer de 2021 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou: “En el cas que ens ocupa, resulta adequat a la normativa de protecció de dades personals donar accés a tot l’expedient, sempre que en virtut de l’aplicació del principi de minimització de dades, s’ometin de l’accés dades identificatives (número de DNI o signatura de la persona denunciada), dades de contacte o bé altres dades personals derivades dels escrits presentats per la persona denunciada que no siguin rellevants a efectes del control de l’actuació municipal”. La GAIP trasllada aquest informe a les parts. 15. El 14 de febrer de 2021 la GAIP rep còpia del següent escrit, que l’Ajuntament hauria enviat a la persona reclamant: “Havent rebut les seves dos darreres peticions de data 1 d’octubre i 4 de novembre de 2020, i després d’haver estudiat detalladament tot l’expedient, en especial totes les seves peticions, no consta en els documents cap títol legítim presentat per vostè per poder-lo tenir acreditat com interessat en aquest expedient, d’acord als supòsits tipificats a l’article 4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques. D’altra banda, li faig saber que la documentació que composa l’expedient a que fa referència no té la condició d’informació pública als efectes de l’establert al capítol II de la Llei 19/2013, fet pel que no li és d’aplicació l’esmentada llei ni està subjecte a l’obligació d’informació. Per l’exposat, i en aplicació de l’article 21 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques el requereixo per a que en un termini improrrogable de 10 dies, presenti els títols o documents que l’acreditin com interessat en el procediment, conforme a la llei anteriorment citada, amb l’advertiment de què de no presentar-los se li tindrà per desistit”. 16. El 15 de febrer de 2021 la GAIP trasllada a la tercera persona afectada l’expedient de la Reclamació i li indica que la data des de la qual es computa el termini de 10 dies per formular al·legacions és la d’aquesta notificació. 17. El 26 de febrer de 2021 la GAIP rep les al·legacions següents de la tercera persona afectada: “L'objecte de la llei és la transparència de l'activitat pública de manera que el ciutadà pugui conèixer els tramitis que realitzen les administracions així com accedir a la documentació que obra en els expedients administratius a fi de poder conèixer de primera mà els mateixos i dotar de transparència a l'administració. En el cas que ens ocupa l'objecte de la llei, no es compleix perquè la persona que ha presentat la sol·licitud d'informació de l'expedient administratiu davant l'Ajuntament de la Guingueta d' Àneu, no té com a objecte conèixer l'activitat de l'administració (se li ha donat complet trasllat de tota la informació rellevant sobre l'expedient), sinó que l'objecte últim de la seva petició no és un altre que se li doni trasllat dels documents que he presentat a l'Ajuntament en l'expedient incoat, documents personals com l'escriptura, fotografies antigues de les finques, etc., així com altres peticions que he realitzat davant l'Ajuntament relacionat amb l'expedient, que si bé tenen relació amb l'expedient no tenen relació directa i que davant d'aquesta situació que podria qualificar gairebé d'assetjament per part del denunciant, no vull que en tingui coneixement, sense perjudici que se li pugui donar trasllat de tota l'actuació administrativa, com s'ha fet per part de l'Ajuntament de la Guingueta d'Àneu. El denunciant sol·lícita informació de l'expedient des del 27- 11-2019. A partir d'aquesta data he presentat dos escrits, un el 25-1- 2020 ENTRA-2020- 47 i un altre del 6- 10-2020 ENTRA-2020- 739 respectivament, presentats a l'Ajuntament a fi i efecte de donar resposta i acompliment al requeriment de data 27- 11-2019. Faig constar que en aquestes dues comunicacions i com en altres de tot el gruix de l'expedient es tracten altres temes que no tenen relació directa amb l'expedient incoat, on s'adjunta tal i com he fet menció anteriorment, documentació personal i fotografies familiars que en cap cas no autoritzo que quedin exposades a la part denunciant. Deixar constància que a dia d'avui, consten els dos escrits en silenci administratiu i per tant, entraria en una situació d'indefensió si el denunciant disposa d'informació rellevant i personal, que podria interferir o inclòs actuar anticipadament sobre les meves peticions abans que l'Ajuntament resolgui, tractant-se d'un expedient encara en curs. La finalitat de l'accés, és l'avaluació de la gestió realitzada per l'Ajuntament o bé dur a terme un control que li permeti comprovar en quina mesura s'ha restablert o no la legalitat urbanística infringida, per tant no pot tenir accés a la documentació personal aportada, que encara que tinguin caràcter públic, en cas d'escriptures, o bé instàncies presentades per aquesta part no estiguin relacionades directament amb l'expedient (...) Faig constar i poso de manifest que el seu únic interès en el procediment és una fixació selectiva i interessada sobre la meva persona, ja que no ha posat denúncia, que tinguem coneixement, a cap altre veí, per tant no existeix interès legítim en l'accés a l'expedient. En quan al denunciant, manifestem que és el meu cosí germà i que hem tingut diversos plets judicials en el transcurs d'aquests últims quatre anys sobre les finques que es troben en el poble d'Escart, per tant no li mou l'interès general que es restitueixi la legalitat urbanística, si no entenem que li mou un interès personal cap a la meva persona. En data 18 de gener de 2021, l’Ajuntament remet un escrit en el qual exposa que L’Ajuntament no pot facilitar còpia de tots els documents que consten a l’expedient en aplicació dels article 15 i 16 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Que els documents presentats per la part denunciada, no tenen la consideració d’informació pública per no estar inclosa en cap de les relacionades al capítol II de la Llei 19/2013.” (...) El denunciant es considera persona interessada a l'expedient, però no es així d'acord amb la jurisprudència. La persona denunciant ostenta un interès legítim a l’efecte de ser considerada interessada en la mesura que la resolució de l’expedient administratiu pugui produir un efecte positiu a la seva esfera jurídica, o eliminar una càrrega o gravamen. No obstant això, d’acord amb l’article 62.5 de l’LPAC, la presentació d’una denúncia no confereix, per si sola, la condició d’interessat en el procediment. Així doncs, si bé un procediment de protecció de la legalitat urbanística pot ser iniciat d’ofici a través d’una denúncia, aquest fet no confereix al denunciant necessàriament la condició d’interessat. Tenint en compte que l’Ajuntament manifesta que ha posat a disposició de la persona reclamant, i que així ho continuarà fent, els informes tècnics i jurídics que consten a l’expedient, així com els requeriments adreçats a la denunciant, i tenint en compte que aquests escrits han de ser motivats, pot ser un mitjà suficient per a que la persona denunciant tingui coneixement i pugui controlar l’actuació municipal. (...) Aquesta part no s'oposa al fet que el denunciant tingui informació sobre I'expedient administratiu que li permeti avaluar la gestió realitzada per I'Ajuntament per a comprovar en quina mesura s'ha restablerta o no la legalitat urbanística infringida però ens oposem al fet que ting ui accés a Ia documentació presentada per aquesta part a I'expedient. Ja que aquesta documentació excediria els limitis establerts en la Llei, i podria causar-nos un greu perjudici sobre la base dels antecedents que hem relacionat en el fet anterior, i tenint en compte que aquests documents no poden considerar-se documents públics”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada (còpia de tota la documentació que conté un expedient de protecció de la legalitat urbanística) és sens dubte informació pública perquè, com passa amb qualsevol altre expedient administratiu, ha estat creat i és nodrit i gestionat per la pròpia administració municipal. Tant l’informe municipal, com les al·legacions de la tercera persona afectada, argumenten que la documentació aportada per ella a l’expedient no és informació pública perquè no està relacionada a cap dels apartats del capítol II de la Llei (estatal) 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBGE). En relació amb aquestes consideracions, cal tenir en compte que allò que defineix el concepte d’informació pública no és el fet d’estar o no inclosa al capítol II LTAIPBGE (que és equivalent al títol III de l’LTAIPBG), l’objecte del qual és establir la llista de les informacions que han de ser publicades (no només públiques) en compliment d’obligacions de publicitat activa, sinó l’article 2.b LTAIPBG, segons el qual informació pública és “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. En aplicació d’aquest concepte, tota la informació que està en poder de l’Administració, bé sigui perquè l’ha elaborada, o perquè l’ha obtinguda com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions, és informació pública. En el cas que ens ocupa, tota la documentació que integra l’expedient de protecció de la legalitat urbanística, hagi estat elaborada per l’Ajuntament, o aportada per persones privades afectades o interessades en aquest expedient, és informació pública. Al tractar-se d’informació pública, segons els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que ho impedeixin límits legals que hi concorrin. A tenor de les consideracions aportades per l’informe municipal i la tercera persona afectada, els límits que podrien concorre en aquest procediment són els relatius a la protecció de dades personals (ja que es demanen informacions i dades relatives a una persona física) i a la intimitat i als altres drets privats legítims, com podria ser el cas de documents o imatges o consideracions diverses sobre assumptes d’interès privat de la persona afectada, que no tinguessin relació amb l’objecte de l’expedient sol·licitat (articles 24 i 21.1.f LTAIPBG). La invocació municipal del límit de protecció de les dades personals ha portat a la sol·licitud d’informe de l’APDCAT, que conclou el següent: “En el cas que ens ocupa, resulta adequat a la normativa de protecció de dades personals donar accés a tot l’expedient, sempre que en virtut de l’aplicació del principi de minimització de dades, s’ometin de l’accés dades identificatives (número de DNI o signatura de la persona denunciada), dades de contacte o bé altres dades personals derivades dels escrits presentats per la persona denunciada que no siguin rellevants a efectes del control de l’actuació municipal”. Les mateixes consideracions, pel que es veurà tot seguit, poden ser aplicables al límit de la intimitat i els altres drets privats legítims. Si bé és cert, com s’ha argumentat més amunt, que les aportacions fetes per persones privades a un expedient administratiu, si romanen en poder de l’Administració, són informació pública, en aplicació del concepte definit per l’article 2.b LTAIPBG, no ho és menys que en aquestes aportacions hi poden concórrer els límits de la protecció de les dades personals (si la documentació és aportada per persones físiques) i de la intimitat i altres drets privats legítims (si la documentació aportada inclou dades que es poden considerar íntimes, com ara qüestions interiors del domicili, o dades la divulgació de les quals pugui perjudicar drets legítims de la persona afectada). La concurrència d’aquests límits no és que impedeixi necessàriament la divulgació de la informació afectada per ells, però sí que requereix que la seva eventual aplicació sigui resolta d’acord amb les regles de ponderació establertes pels articles 22.1 (“Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació”) i 24.2 (“Si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: (...) b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. ...”) LTAIPBG. En aplicació d’aquests preceptes, està plenament justificat que el dret d’accés hagi de prevaldre sobre l’aplicació dels límits valorats quan es tracta de documentació aportada pels particulars que sigui rellevant per a la finalitat de l’accés, que per les consideracions fetes per la persona reclamant deu ser la de verificar les actuacions dutes a terme per restaurar la legalitat urbanística, arran d’una denúncia presentada per la mateixa persona reclamant. Doncs bé, d’acord amb aquest criteri, el dret d’accés de la persona reclamant s’ha de projectar sobre la documentació aportada per la persona afectada que tingui relació directa amb la finalitat de determinar la infracció urbanística comesa i de restaurar la legalitat; però si també ha presentat a l’Ajuntament, i forma part de l’expedient sol·licitat, informació que no té una relació directa amb l’objecte de l’expedient en qüestió (la protecció de la legalitat urbanística), llavors ha de prevaldre la protecció de les dades personals i privades de la tercera persona afectada, damunt del dret d’accés a elles. Als efectes d’allò que estableix el paràgraf anterior, l’Ajuntament ha de determinar motivadament i fer una llista succinta de la informació aportada per la tercera persona afectada a l’expedient sol·licitat que no tingui relació directa amb el seu objecte de protecció de la legalitat urbanística i lliurar-la a la persona reclamant amb la resta de l’expedient. Si la persona reclamant discrepa de l’exclusió feta pels serveis municipals, ho pot comunicar a la GAIP, que requerirà a l’Ajuntament la informació exclosa de l’accés sol·licitat i la motivació d’aquesta exclusió i resoldrà allò que sigui procedent en la fase de compliment de la Resolució. La tercera persona afectada també argumenta que ha presentat dos documents a l’Ajuntament, que es troben en situació de silenci administratiu i que si la persona reclamant els coneix podria interferir en la decisió municipal que eventualment es pugui adoptar i, d’aquesta manera, provocar-li indefensió, perquè el procediment encara és obert. No està clar si aquests dos documents formen part o no de l’expedient de protecció de la legalitat urbanística demanat. Si no en formen part, l’accés sol·licitat no els afecta. I si en formen part, la tercera persona afectada per aquesta Reclamació té la condició d’interessada en l’expedient de la legalitat urbanística sol·licitat, i en aquesta condició pot accedir en qualsevol moment al seu contingut i fer les al·legacions que consideri oportunes per a la defensa dels seus drets i interessos, de manera que té la possibilitat de conèixer les aportacions que pugui fer la persona reclamant per perjudicar-la i de defensar-s’hi, i així evitar una eventual situació d’indefensió. En conseqüència, el risc invocat en aquest paràgraf per la persona afectada és merament hipotètic i no és oposable al dret d’accés de la persona reclamant a l’expedient sol·licitat. L’informe municipal i la tercera persona afectada al·leguen que la persona reclamant no té la condició de persona interessada en l’expedient que sol·licita, perquè el fet de ser denunciant no li atorga legalment aquesta condició. Aquesta observació, tot i ser plenament ajustada a l’ordenament jurídic, no té conseqüències als efectes del dret d’accés emparat per l’LTAIPBG, que no està condicionat a cap situació jurídica determinada. Aquesta Resolució es basa precisament en què la persona reclamant no té la condició de persona interessada i, per tant, l’abast del seu accés a l’expedient sol·licitat es fonamenta únicament en l’LTAIPBG; en cas de ser persona interessada a l’expedient sol·licitat, el seu dret d’accés s’hauria de regir per la legislació de procediment administratiu (així ho estableix la disposició addicional 1a.1 LTAIPBG) i segurament seria més intens, fins al punt d’abastar sense reserves la totalitat de l’expedient sol·licitat. A la vista de les anteriors consideracions, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a una còpia digital de l’expedient de protecció de la legalitat urbanística sol·licitat, incloses les aportacions que hi hagi fet la tercera persona afectada que ha comparegut en aquest procediment, llevat de la informació aportada per ella que no tingui una relació directa amb la protecció de la legalitat urbanística objecte de l’expedient en qüestió. 3. Demora parcial en l’accés a la informació sol·licitada L’antecedent 17 posa de manifest que la tercera persona afectada que ha comparegut a aquest procediment ha manifestat la seva oposició a què es faciliti a la persona reclamant informació aportada per ella a l’expedient sol·licitat. Aquesta oposició determina la necessitat d’aplicar, en relació amb la informació concernida, la demora prevista per l’article 34.3 LTAIPBG (“Si la resolució és estimatòria de la sol·licitud i hi ha hagut oposició de tercers, l’accés a la informació només es pot fer efectiu una vegada ha transcorregut el termini per a interposar recurs contenciós administratiu sense que s’hagi formalitzat o, en cas que s’hagi presentat aquest recurs, si no s’ha acompanyat de petició de mesures cautelars de suspensió o s’ha resolt aquest incident mantenint l’executivitat de l’acte administratiu”), que segons l’article 34 RGAIP també és exigible en relació amb les resolucions de la GAIP. En conseqüència, l’Ajuntament ha de facilitar a la persona reclamant la informació aportada a l’expedient sol·licitat per la tercera persona afectada, i que tingui relació directa amb la protecció de la legalitat urbanística objecte de l’expedient en qüestió, no abans de què hagin passat dos mesos des de la notificació de la Resolució a la tercera persona afectada, sempre que aquesta no hagi presentat un recurs contenciós administratiu, amb petició de mesura cautelar de suspensió, contra la Resolució. Als efectes del compliment d’aquesta demora, la GAIP comunicarà a l’Ajuntament la data de notificació de la Resolució a la tercera persona afectada i l’eventual presentació per part seva d’un recurs contenciós administratiu contra aquesta Resolució. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de març de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 861/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a una còpia digital de l’expedient de protecció de la legalitat urbanística sol·licitat, incloses les aportacions que hi hagi fet la tercera persona afectada que ha comparegut en aquest procediment, sens perjudici d’allò previst per l’apartat següent. 2. Desestimar l’accés demanat per la persona reclamant respecte de la informació aportada per la tercera persona afectada que no tingui una relació directa amb la protecció de la legalitat urbanística objecte de l’expedient sol·licitat. A aquests efectes, l’Ajuntament ha de determinar motivadament i fer una llista succinta de la informació aportada per la tercera persona afectada a l’expedient sol·licitat que no tingui relació directa amb el seu objecte de protecció de la legalitat urbanística i lliurar-la a la persona reclamant amb la resta de l’expedient. 3. Requerir a l’Ajuntament de la Guingueta d’Àneu que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, sens perjudici de la que resulti afectada per allò que indica l’apartat següent. 4. Demorar l’accés a la informació aportada per la tercera persona afectada a l’expedient sol·licitat fins que no hagi transcorregut el termini d’impugnació d’aquesta Resolució en via contenciosa administrativa, de conformitat amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 5. Requerir a l’Ajuntament de la Guingueta d’Àneu a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. Si la persona reclamant discrepa de l’exclusió feta pels serveis municipals en aplicació d’allò establert per l’apartat 2 d’aquesta Resolució, ho pot comunicar a la GAIP, que requerirà a l’Ajuntament la informació exclosa de l’accés sol·licitat i la motivació d’aquesta exclusió i resoldrà allò que sigui procedent en la fase de compliment de la Resolució. 7. Notificar la Resolució a les parts i a la tercera persona afectada per ella. 8. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 861/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.