Se solicitó al Ayuntamiento de Barcelona el registro detallado de actas de inspección de establecimientos de restauración de 2022 y 2023. Tras el silencio administrativo de la Agencia de Salud Pública, la GAIP estima la reclamación y ordena la entrega de la información por ser pública, aunque la Administración debe aplicar las limitaciones legales pertinentes al facilitarla.
Puntos clave de la argumentación
1
La información sobre inspecciones de restauración es considerada pública al ser elaborada por la Administración en el ejercicio de sus funciones según el art. 2.b LTAIPBG.
2
El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que no requiere de una motivación previa por parte del solicitante.
3
Los límites al derecho de acceso no son automáticos y deben interpretarse proporcionalmente, pero en este caso la GAIP no pudo apreciar causas de denegación debido a la falta de informe de la Administración.
4
La Administración tiene la obligación legal de disponer de un sistema de gestión documental que garantice la recuperación y conservación de los documentos electrónicos.
5
La resolución establece que la Agencia no está obligada a elaborar información nueva, sino a entregar la que ya exista en sus registros.
Texto completo
Resolució 22/2025, de 16 de gener
Número d’expedient de la Reclamació: 857/2024
Administració reclamada: Agencia Salut Pública. Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Inspeccions d’establiments de restauració a Barcelona.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: Les inspeccions d’establiments restauració a Barcelona d’acord amb l’article 2.b) de
l’LTAIPBG és informació pública i la LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació
pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c) i l’exercici
del dret d’accés no resta condicionat a l’existència d’una motivació prèvia expressada per la persona
sol·licitant (art. 26.2 in fine de la LTAIPBG).
D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin
causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera
proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article
22.1 LTAIPBG). En el cas present, la GAIP no pot apreciar d’ofici la seva concurrència atès que la
manca de lliurament de l’informe reclamat sobre aquesta reclamació ha impedit conèixer les
concretes circumstàncies que concorren en aquest cas.
S’estima el dret de la persona reclamant a que li sigui lliurada la informació en el benentès que és
responsabilitat íntegra de l’Agencia respectar les possibles limitacions que es produeixin en aquest
cas, previstes a l’LTPAIBG, en el moment que es faciliti l’accés a la documentació reclamada. Si no
disposa d’aquesta informació, aquesta és la resposta que cal donar a la persona reclamant, sense
que quedi obligat l’Ajuntament a elaborar-la per donar compliment a aquesta Resolució.
Paraules clau: Ajuntaments. Agències. Salut pública. Inspeccions locals restauració. Reclamació
contra silenci. Estimació.
Mediador: Josep Ramon Barberà i Gomis
Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco
Antecedents
1. El 14 de juny de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 857/2024, d’acord amb la Llei 19/2014, del
29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El reclamant
manifesta que va sol·licitar a l’Ajuntament de Barcelona informació sobre les inspeccions en els
locals de restauració de Barcelona i que l’Ajuntament li va comunicar que la sol·licitud es
traslladaria a l’Agencia de Salud Pública, sense haver obtingut cap altra resposta. Sol·licita
procediment de mediació.
2. El 12 de març de 2024, el reclamant presenta a l’Ajuntament de Barcelona una sol·licitud
d’informació en els termes següents:
“El registro de actas de inspecciones que ha realizado el Ayuntamiento de Barcelona a los
establecimientos de restauración de la ciudad de Barcelona (comedores, restaurantes, bares…)
durante el año 2022 y el año 2023. Así, lo que pido son los datos de todos y cada uno de las
inspecciones que efectúa el ayuntamiento (a través del Departamento de Seguridad Alimentaria
y que han realizado así los inspectores en el ejercicio de sus funciones y al servicio de este
municipio) y que figuran en el acta de inspección de forma electrónica.
content/uploads/2024/02/Document-5-Exemple- acta_NOVA-1.pdf
Pido para todas y cada una de las inspecciones realizadas los siguientes parámetros:
Data | Hora | MOTIU INSPECCIÓ | Adreça establiment |Titular/raó social | Resultat de la
inspecció (satisfactori | Millora necessària | Insatisfactori ) A su vez pido la información relativa a
las 67 preguntas que se deben de rellenar vinculadas a los capítulos siguientes:
ESTRUCTURES I EQUIPAMENTS DE L'ESTABLIMENT | HIGIENE | PRODUCTES,
PROCESSAMENTI MANIPULACIÓ D'ALIMENTS
Toda esta información se rellena de manera electrónica en los formularios a disposición de las
autoridades. Además, parte de esta información se hace ya pública en el “sistema de
cuantificación o catalogación en base al resultado de cada inspección”.https://www.aspb.cat/l-
agencia/portal-de-transparencia/plans-i-objectius/
De hecho, la propia Agencia de Salud Pública indica que dichas inspecciones se hacen de forma
electrónica así no estoy pidiendo documentación que no se encuentre ya recogida en los
registros de la administración. (“En los establecimientos de comercio minorista y restauración
comercial de la ciudad se utilizan protocolos de inspección soportados por un entorno digital. A
través de este enlace se puede acceder a los protocolos de inspección de estos
establecimientos, en los que se describen las posibles no conformidades”) Así, lo que pido es la
información que se encuentra en manos de la administración con un mayor nivel de desglose. No
cabe motivo para denegar esta información que ya la han entregado otros ayuntamientos como
Madrid en años anteriores sobre el mismo tema.
No pido información vinculada en sí a datos personales sino más bien a entidades físicas o
jurídicas. Les recuerdo que datos personales tal y como recoge el CTBG y Agencia de
Protección de Datos son datos vinculados con la afiliación o religión, datos que en ningún caso
estoy solicitando.
La normativa europea en su Reglamento Europeo de Controles oficiales 625/2017 recomienda
hacer públicos estos datos a la ciudadanía. De hecho, en países como Reino Unido o
Dinamarca, los resultados de las inspecciones son públicos.
En el caso de que esta información solicitada no se encuentre con los mismos parámetros
anteriormente descritos pido que se me entreguen tal y como los registra el propio ayuntamiento.
Pido que la información sea entregada en formato reutilizable xls o csv. En el caso de que esta
información solicitada no se encuentre con los mismos parámetros anteriormente descritos pido
que se me entreguen tal y como los registra el propio ayuntamiento.”
3. El 18 de març de 2024 el Departament de Transparència de l’Ajuntament de Barcelona comunica
al reclamant el següent:
“En compliment del que preveu l’article 30.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre de
transparència, accés a la informació pública i bon govern, aquest Ajuntament no té competències
sobre la informació que sol·liciteu i, en conseqüència, no és competent per resoldre la vostra
sol·licitud.
Així mateix, us comuniquem que hem derivat la vostra sol·licitud a l’Agència de Salut Pública, que
és l’administració competent en la matèria, perquè la puguin tramitar.”
4. El 28 de juny de 2024 la GAIP trasllada a l’Agència de Salut Pública de Barcelona la Reclamació
número 857/2024, s’informa de que per sol·licitud expressa del reclamant, es tramitarà el
procediment de mediació previst a l'article 42 de la LTAIPBG i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament aprovat pel Decret 111/2017. S’informa que properament es convocarà sessió de
mediació i es demana informació sobre dades identificatives i de contacte dels representants de
l’Administració, dates possibles per a la realització de la sessió de mediació.
5. El 2 de juliol de 2024 la GAIP rep comunicació de l’Agència de Salut Pública comunica que
demana que es faciliti la documentació annexa, per tal d'identificar l'expedient d'origen de la
reclamació, ja que hi hagut dificultats d’accés a l'esmentada documentació en la tramesa de
l'EACAT i que la GAIP procedeix a traslladar de nou el 5 de juliol de 2024.
6. El 23 de setembre de 2024 la GAIP reitera la petició formulada el 28 de juny de 2024 sobre la
reclamació i petició de dades per a la realització de la sessió de mediació, atès que no s’ha rebut
cap resposta de l’Agència de salut Publica que es reitera de nou el 12 de desembre de 2024.
7. El 17 de juliol de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
8. El 28 d’octubre de 2024 la GAIP certifica que no és possible, per la manca de col·laboració de
l’Agència de Salut Pública de Barcelona la convocatòria de la sessió de mediació i per aquest
motiu correspon tramitar la reclamació 857/2024 d’acord amb el procediment previst a l’article
42.6 LTAIPBG.
9. El 20 de desembre de 2024 la GAIP recorda a l’Ajuntament que en data 28 de juny (número de
registre: 1- 2024- 0291413- 2) i, novament en data 23 de setembre (número de registre: 1- 2024-
0397101- 2), es va trametre la Reclamació 857/2024, de la qual es la part reclamada i li demana
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva
i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. A data
d’aquesta resolució la Comissió constata que no ha rebut cap informació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova
el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta
Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG
defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la
que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol
persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a
la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada
cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són
d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència
d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Dret d’accés a la informació pública i límits
Respecte de l’objecte d’aquesta reclamació consistent en les inspeccions establiments restauració a
Barcelona que d’acord amb l’article 2.b) de l’LTAIPBG és informació pública ja que és “informació
elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva
activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. En el cas que ens ocupa, tota la informació
sol·licitada, si existia prèviament al moment en què es va formular la sol·licitud d’accés, ha de ser
considerada informació pública. A més, l’ens reclamat és un subjecte obligat per l’LTAIPBG (art. 3) a
tramitar les sol·licituds d’accés a la informació pública i a facilitar-ne, quan s’escaigui, l’accés.
La informació ara reclamada és, per tant, informació que l’ens reclamat previsiblement ha de tenir, ja
que deriva de l’exercici de facultats que li són pròpies.
La LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els
termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c) i l’exercici del dret d’accés no resta
condicionat a l’existència d’una motivació prèvia expressada per la persona sol·licitant (art. 26.2 in
fine de la LTAIPBG).
D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin
causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera
proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article
22.1 LTAIPBG). En el cas present, la GAIP no pot apreciar d’ofici la seva concurrència atès que la
manca de lliurament de l’informe reclamat sobre aquesta reclamació ha impedit conèixer les
concretes circumstàncies que concorren en aquest cas.
Així, aquesta Comissió estima el dret de la persona reclamant a que li sigui lliurada la documentació
demanada sobre les inspeccions dels establiments de restauració i, en el seu cas, en el benentès
que és responsabilitat íntegra de l’Agència respectar les possibles limitacions que es produeixin en
aquest cas, previstes a l’LTPAIBG, en el moment que es faciliti l’accés a la documentació reclamada.
Si l’Ajuntament no disposa d’aquesta informació, aquesta és la resposta que cal donar a la persona
reclamant, sense que quedi obligada l’Agència a elaborar-la per donar compliment a aquesta
Resolució.
Ateses les circumstàncies de la reclamació aquesta Comissió empara el dret d’accés del reclamant
tot i que condicionat a que l’Agència pugui disposar d’un termini adequat per a poder coordinar els
interlocutors concernit per a l’obtenció de la informació de les actes demanades i que en atenció a les
característiques de la petició aquesta Comissió estableix en un termini de tres mesos.
3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei
20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un
sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el
seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que
l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són
responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques
han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del
document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en
els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de
l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada
document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord
amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió
avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional
Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions
públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en
expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents;
que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg
termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides
l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat
originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en
matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de
transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar -ne el format i la sintaxi informàtica
a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i
també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes
d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són
aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de
dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris
temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs
o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i
dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol
document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim
d’accés i publicitat (art. 19.3).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim
jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció
pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior
dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el
d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de
gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de
treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de
localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula
els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents
produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i
administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques
i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de
gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que
existeixi, ha de formar de diferents expedients admi nistratius, que han d’estar perfectament
classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a
referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament
de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el
nivell Inspeccions sanitàries d’establiments, equipaments i espai públic (codi 0156), i en la sèrie
Inspecció sanitària (2515).
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16
de gener de 2025, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 857/2024 i declara el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de tres mesos.
3. Requerir a l’Ajuntament a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la
persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a
terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 857/2024 i fer pública aquesta resolució
al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la
Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k
RGAIP.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.