Reclamación por acceso a actas de inspección de establecimientos de restauración en Barcelona y resultado de estimación

Resolució 22/2025, de 16 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 857/2024 Administració reclamada: Agencia Salut Pública. Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Inspeccions d’establiments de restauració a Barcelona. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Les inspeccions d’establiments restauració a Barcelona d’acord amb l’article 2.b) de l’LTAIPBG és informació pública i la LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c) i l’exercici del dret d’accés no resta condicionat a l’existència d’una motivació prèvia expressada per la persona sol·licitant (art. 26.2 in fine de la LTAIPBG). D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). En el cas present, la GAIP no pot apreciar d’ofici la seva concurrència atès que la manca de lliurament de l’informe reclamat sobre aquesta reclamació ha impedit conèixer les concretes circumstàncies que concorren en aquest cas. S’estima el dret de la persona reclamant a que li sigui lliurada la informació en el benentès que és responsabilitat íntegra de l’Agencia respectar les possibles limitacions que es produeixin en aquest cas, previstes a l’LTPAIBG, en el moment que es faciliti l’accés a la documentació reclamada. Si no disposa d’aquesta informació, aquesta és la resposta que cal donar a la persona reclamant, sense que quedi obligat l’Ajuntament a elaborar-la per donar compliment a aquesta Resolució. Paraules clau: Ajuntaments. Agències. Salut pública. Inspeccions locals restauració. Reclamació contra silenci. Estimació. Mediador: Josep Ramon Barberà i Gomis Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents 1. El 14 de juny de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 857/2024, d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El reclamant manifesta que va sol·licitar a l’Ajuntament de Barcelona informació sobre les inspeccions en els locals de restauració de Barcelona i que l’Ajuntament li va comunicar que la sol·licitud es traslladaria a l’Agencia de Salud Pública, sense haver obtingut cap altra resposta. Sol·licita procediment de mediació. 2. El 12 de març de 2024, el reclamant presenta a l’Ajuntament de Barcelona una sol·licitud d’informació en els termes següents: “El registro de actas de inspecciones que ha realizado el Ayuntamiento de Barcelona a los establecimientos de restauración de la ciudad de Barcelona (comedores, restaurantes, bares…) durante el año 2022 y el año 2023. Así, lo que pido son los datos de todos y cada uno de las inspecciones que efectúa el ayuntamiento (a través del Departamento de Seguridad Alimentaria y que han realizado así los inspectores en el ejercicio de sus funciones y al servicio de este municipio) y que figuran en el acta de inspección de forma electrónica. content/uploads/2024/02/Document-5-Exemple- acta_NOVA-1.pdf Pido para todas y cada una de las inspecciones realizadas los siguientes parámetros: Data | Hora | MOTIU INSPECCIÓ | Adreça establiment |Titular/raó social | Resultat de la inspecció (satisfactori | Millora necessària | Insatisfactori ) A su vez pido la información relativa a las 67 preguntas que se deben de rellenar vinculadas a los capítulos siguientes: ESTRUCTURES I EQUIPAMENTS DE L'ESTABLIMENT | HIGIENE | PRODUCTES, PROCESSAMENTI MANIPULACIÓ D'ALIMENTS Toda esta información se rellena de manera electrónica en los formularios a disposición de las autoridades. Además, parte de esta información se hace ya pública en el “sistema de cuantificación o catalogación en base al resultado de cada inspección”.https://www.aspb.cat/l- agencia/portal-de-transparencia/plans-i-objectius/ De hecho, la propia Agencia de Salud Pública indica que dichas inspecciones se hacen de forma electrónica así no estoy pidiendo documentación que no se encuentre ya recogida en los registros de la administración. (“En los establecimientos de comercio minorista y restauración comercial de la ciudad se utilizan protocolos de inspección soportados por un entorno digital. A través de este enlace se puede acceder a los protocolos de inspección de estos establecimientos, en los que se describen las posibles no conformidades”) Así, lo que pido es la información que se encuentra en manos de la administración con un mayor nivel de desglose. No cabe motivo para denegar esta información que ya la han entregado otros ayuntamientos como Madrid en años anteriores sobre el mismo tema. No pido información vinculada en sí a datos personales sino más bien a entidades físicas o jurídicas. Les recuerdo que datos personales tal y como recoge el CTBG y Agencia de Protección de Datos son datos vinculados con la afiliación o religión, datos que en ningún caso estoy solicitando. La normativa europea en su Reglamento Europeo de Controles oficiales 625/2017 recomienda hacer públicos estos datos a la ciudadanía. De hecho, en países como Reino Unido o Dinamarca, los resultados de las inspecciones son públicos. En el caso de que esta información solicitada no se encuentre con los mismos parámetros anteriormente descritos pido que se me entreguen tal y como los registra el propio ayuntamiento. Pido que la información sea entregada en formato reutilizable xls o csv. En el caso de que esta información solicitada no se encuentre con los mismos parámetros anteriormente descritos pido que se me entreguen tal y como los registra el propio ayuntamiento.” 3. El 18 de març de 2024 el Departament de Transparència de l’Ajuntament de Barcelona comunica al reclamant el següent: “En compliment del que preveu l’article 30.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre de transparència, accés a la informació pública i bon govern, aquest Ajuntament no té competències sobre la informació que sol·liciteu i, en conseqüència, no és competent per resoldre la vostra sol·licitud. Així mateix, us comuniquem que hem derivat la vostra sol·licitud a l’Agència de Salut Pública, que és l’administració competent en la matèria, perquè la puguin tramitar.” 4. El 28 de juny de 2024 la GAIP trasllada a l’Agència de Salut Pública de Barcelona la Reclamació número 857/2024, s’informa de que per sol·licitud expressa del reclamant, es tramitarà el procediment de mediació previst a l'article 42 de la LTAIPBG i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament aprovat pel Decret 111/2017. S’informa que properament es convocarà sessió de mediació i es demana informació sobre dades identificatives i de contacte dels representants de l’Administració, dates possibles per a la realització de la sessió de mediació. 5. El 2 de juliol de 2024 la GAIP rep comunicació de l’Agència de Salut Pública comunica que demana que es faciliti la documentació annexa, per tal d'identificar l'expedient d'origen de la reclamació, ja que hi hagut dificultats d’accés a l'esmentada documentació en la tramesa de l'EACAT i que la GAIP procedeix a traslladar de nou el 5 de juliol de 2024. 6. El 23 de setembre de 2024 la GAIP reitera la petició formulada el 28 de juny de 2024 sobre la reclamació i petició de dades per a la realització de la sessió de mediació, atès que no s’ha rebut cap resposta de l’Agència de salut Publica que es reitera de nou el 12 de desembre de 2024. 7. El 17 de juliol de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 8. El 28 d’octubre de 2024 la GAIP certifica que no és possible, per la manca de col·laboració de l’Agència de Salut Pública de Barcelona la convocatòria de la sessió de mediació i per aquest motiu correspon tramitar la reclamació 857/2024 d’acord amb el procediment previst a l’article 42.6 LTAIPBG. 9. El 20 de desembre de 2024 la GAIP recorda a l’Ajuntament que en data 28 de juny (número de registre: 1- 2024- 0291413- 2) i, novament en data 23 de setembre (número de registre: 1- 2024- 0397101- 2), es va trametre la Reclamació 857/2024, de la qual es la part reclamada i li demana que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. A data d’aquesta resolució la Comissió constata que no ha rebut cap informació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Dret d’accés a la informació pública i límits Respecte de l’objecte d’aquesta reclamació consistent en les inspeccions establiments restauració a Barcelona que d’acord amb l’article 2.b) de l’LTAIPBG és informació pública ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. En el cas que ens ocupa, tota la informació sol·licitada, si existia prèviament al moment en què es va formular la sol·licitud d’accés, ha de ser considerada informació pública. A més, l’ens reclamat és un subjecte obligat per l’LTAIPBG (art. 3) a tramitar les sol·licituds d’accés a la informació pública i a facilitar-ne, quan s’escaigui, l’accés. La informació ara reclamada és, per tant, informació que l’ens reclamat previsiblement ha de tenir, ja que deriva de l’exercici de facultats que li són pròpies. La LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c) i l’exercici del dret d’accés no resta condicionat a l’existència d’una motivació prèvia expressada per la persona sol·licitant (art. 26.2 in fine de la LTAIPBG). D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). En el cas present, la GAIP no pot apreciar d’ofici la seva concurrència atès que la manca de lliurament de l’informe reclamat sobre aquesta reclamació ha impedit conèixer les concretes circumstàncies que concorren en aquest cas. Així, aquesta Comissió estima el dret de la persona reclamant a que li sigui lliurada la documentació demanada sobre les inspeccions dels establiments de restauració i, en el seu cas, en el benentès que és responsabilitat íntegra de l’Agència respectar les possibles limitacions que es produeixin en aquest cas, previstes a l’LTPAIBG, en el moment que es faciliti l’accés a la documentació reclamada. Si l’Ajuntament no disposa d’aquesta informació, aquesta és la resposta que cal donar a la persona reclamant, sense que quedi obligada l’Agència a elaborar-la per donar compliment a aquesta Resolució. Ateses les circumstàncies de la reclamació aquesta Comissió empara el dret d’accés del reclamant tot i que condicionat a que l’Agència pugui disposar d’un termini adequat per a poder coordinar els interlocutors concernit per a l’obtenció de la informació de les actes demanades i que en atenció a les característiques de la petició aquesta Comissió estableix en un termini de tres mesos. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar -ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar de diferents expedients admi nistratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Inspeccions sanitàries d’establiments, equipaments i espai públic (codi 0156), i en la sèrie Inspecció sanitària (2515). 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 de gener de 2025, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 857/2024 i declara el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de tres mesos. 3. Requerir a l’Ajuntament a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 857/2024 i fer pública aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.