Se solicitó al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya los cinco últimos informes sobre duplicidades de competencias en fomento a empresas y autónomos. El reclamante alegó falta de respuesta administrativa. La GAIP decidió finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que la Administración informó que la documentación solicitada es inexistente.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver la reclamación al derivar de una solicitud de información pública dirigida a una administración obligada por la LTAIPBG.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas en las leyes.
3
Las limitaciones legales al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, no pueden ampliarse por analogía y requieren una motivación razonada.
4
La constatación de la inexistencia de la información solicitada constituye una causa de inadmisibilidad de la solicitud según la normativa vigente.
5
La manifestación de la Administración sobre la inexistencia de la información solicitada conlleva la satisfacción de la solicitud y la consecuente pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación.
Texto completo
Resolució 968/2021, de 28 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 857/2021
Administració reclamada: Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya
Informació reclamada: Els cinc últims informes emesos pel Departament de Treball amb relació a
l'article 7.4 de la Llei reguladora de les bases del règim local sobre l'existència o no de duplicitats de
competències de les entitats locals sobre el foment a les empreses i autònom .
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte
Resum: Els antecedents posen de manifest que el Departament de la Presidència ha manifestat que la
informació sol·licitada no existeix i amb aquesta manifestació s’ha de considerar adequadament
satisfeta la sol·licitud de la qual deriva aquesta Reclamació, motiu pel qual s’ha perdut
sobrevingudament el seu objecte i és procedent finalitzar-lo.
Paraules clau: Generalitat. Informes. Reclamació contra silenci. Informació inexistent. Lliurament
extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 23 de setembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 857/2021, presentada contra el
Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la
GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 20 d’agost de 2021 és presentada una sol·licitud d’accés a la informació pública en la quan
exposa: “Les entitats locals només podran exercir competències diferents de les pròpies i de les
atribuïdes per delegació quan no es posi en risc la sostenibilitat financera i no s'incorri en un
supòsit d'execució simultània del mateix servei públic amb una altra administració pública. Les
entitats locals hauran de demanar informes previs i vinculants a l'administració competent en la
matèria en els quals s'assenyali la no existència de duplicitats”. I sol·licita: “Tenir accés als 5 últims
informes emesos pel Departament de Treball amb relació a l'article 7.4 de la Llei reguladora de les
bases del règim local sobre l'existència o no de duplicitats de competències de les entitats locals
sobre el foment a les empreses i autònoms”.
3. La Reclamació presentada el 23 de setembre de 2021 indica que el Departament de la
Presidència no hauria respost a la sol·licitud anterior.
4. El 29 d’agost la GAIP comunica la Reclamació al Departament de la Presidència i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella,
així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 29 d’agost de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i
la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP
immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la
informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
6. El 14 d’octubre de 2021 la persona reclamant aporta a la GAIP la Resolució de la Direcció General
d’Administració Local, per la qual no s’admet la sol·licitud d’accés a la informació pública.
7. El 15 d’octubre de 2021 el Departament de la Presidència aporta a la GAIP l’informe i expedient
sol·licitats. A l’informe assenyala que no es va donar resposta a la sol·licitud atès que va ser
presentada a través d’un formulari genèric en comptes del formulari específic de sol·licitud d’accés
a la informació pública i un cop detectada aquesta incidència assenyala que: “En data 30 de
setembre la unitat d’informació tramet la sol·licitud tant a la Direcció General d’Administració Local
com al Departament d’Empresa i Treball, per tal de preparar la informació sol·licitada. En resposta
a la petició, tant la Direcció General com el Departament esmentats, informen que no els consta
que s’hagin emès els informes sol·licitats per la persona reclamant. La no existència de la
informació sol·licitada, és causa d’inadmissió d’acord amb els articles 53 i 64.1 del Decret 8/2021,
de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació públic. D’acord amb
l’anterior, en data 13 d’octubre de 2021 la Direcció General d’Administració Local emet una
resolució d’inadmissió per manca de la informació sol·licitada. La posició de l’Administració és
favorable en tot moment a donar accés a la persona sol·licitant, com demostra el fet que, un cop
detectat l’error en la tramitació, es posen en marxa els mecanismes necessaris per donar resposta
en el termini més breu possible a la persona sol·licitant. La manca de tramitació no és
conseqüència, en cap cas, d’una manca de voluntat de donar resposta per part de l’Administració
sinó que és deguda a un error intern. En tot cas, la constatació de la inexistència de la informació
sol·licitada impossibilita lliurar la informació sol·licitada i representa una causa d’inadmissió de la
sol·licitud i comporta que l’Administració resolgui la sol·licitud en aquest sentit”. Finalment conclou:
“D’acord amb tot l’exposat, es considera que s’ha atès la sol·licitud i procedeix desestimar la
reclamació per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una administració obligada per l’LTAIPBG
(article 3.1.a).
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la
informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per
les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de
protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Els antecedents posen de manifest que el Departament de la Presidència ha manifestat que la
informació sol·licitada no existeix i amb aquesta manifestació s’ha de considerar adequadament
satisfeta la sol·licitud de la qual deriva aquesta Reclamació, motiu pel qual s’ha perdut
sobrevingudament el seu objecte i és procedent finalitzar-lo.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28
d’octubre de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 857/2021 per la pèrdua sobrevinguda
del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.