Reclamación de acceso a información sobre representantes sindicales y horas sindicales del Ayuntamiento del Prat de Llobregat finalizada por pérdida de objeto

Resolució 1002/2021, de 11 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 855/2021 Administració reclamada: Ajuntament del Prat de Llobregat Informació reclamada: Diversa documentació relativa als representants sindicals de l’Ajuntament. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte Resum: Dels antecedents es desprèn que l’Administració ha anat facilitant a la persona reclamant, en el marc d’aquest procediment, la informació sol·licitada, a partir del trasllat de la reclamació i de les repetides queixes de la persona reclamant en relació amb el caràcter parcial de la informació successivament lliurada que la GAIP li ha traslladat. Confirmat per la persona reclamant que ha rebut tota la informació que era objecte d’aquest procediment, cal declarar perdut sobrevingudament el seu objecte i és procedent finalitzar-lo per aquesta causa. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Representació sindical. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració. Lliurament extemporani. Desistiment del reclamant. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 23 de setembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 855/2021, presentada per un electe local contra l’Ajuntament del Prat de Llobregat, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 19 de juliol de 2021 la persona reclamant presenta una instància al registre de l’Ajuntament del Prat de Llobregat mitjançant la qual exposa: “Con fecha 16 de julio del presente recibo respuesta a mi escrito de 12 de julio donde solicitaba entre otros el personal liberado sindical desde el año 2012 y preguntaba si esos liberados pertenecen a los órganos de representación unitaria. En el oficio de la señora XXX responde que si pertenecen a los órganos de representación unitaria y en el excel adjuntado para dar respuesta a mi solicitud pone que el señor XXX no pertenece a la representación unitaria” i demana: “saber dada la incongruencia si el señor XXX pertenece o no pertenece a la representación unitaria. En el supuesto que no pertenezca a la representación unitaria saber en qué condición de liberado sindical se encuentra. También dentro de esta solicitud solicito el desglose de horas sindicales por cada delegado sindical con representación unitaria y sin representación unitaria, del año 2020”. 3. La Reclamació presentada el 23 de setembre de 2021 assenyala que reclama atès que l’Administració no li ha lliurat la informació demanada, i adjunta un escrit adreçat a la Comissió mitjançant el qual reitera que la sol·licitud presentada el dia 19 de juliol de 2021 no hauria estat atesa. La Reclamació també s’acompanya d’una sol·licitud presentada el 12 de juliol de 2021 i de la resposta de l’Administració municipal a aquesta instància. 4. El 28 de setembre de 2021, la GAIP comunica l a Reclamació a l’Ajuntament del Prat de Llobregat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 3 d’octubre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 9 d’octubre de 2021 la part reclamant adreça un correu electrònic a la GAIP mitjançant el qual posa de manifest que l’Ajuntament del Prat de Llobregat li hauria tramès la documentació relativa al desglossament d’hores sindicals dels alliberats, però no li hauria indicat el desglossament per a cada delegat sindical de l’Ajuntament. Assenyala que la informació rebuda no és tota la que demanava i reitera la seva reclamació. 7. El 13 d’octubre de 2021 la GAIP trasllada les al·legacions de la part reclamant a l’Ajuntament i li demana que, en un termini de cinc dies, lliuri la informació demanada o bé justifiqui els motius que ho impedeixen. 8. En la mateixa data, la Comissió comunica a la part reclamant que ha traslladat les seves al·legacions a l’Ajuntament. 9. El 21 d’octubre de 2021 la part reclamant comunica a la GAIP que l’Ajuntament li hauria facilitat el crèdit sindical consumit per quatre delegats sindicals. Reitera que la informació rebuda és incompleta, atès que a l’Ajuntament del Prat de Llobregat hi treballen 33 delegats i només hauria rebut la informació de quatre. 10. El 25 d’octubre de 2021 la GAIP trasllada aquestes darreres al·legacions a l’Ajuntament del Prat de Llobregat i el requereix que, en un termini de cinc dies, acrediti haver lliurat la informació demanada o bé, assenyali els motius que ho impedeixen. 11. El 2 de novembre de 2021 la part reclamant comunica a la GAIP que ja hauria rebut tota la documentació reclamada, i agraeix la tasca de la Comissió. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Manca de col·laboració L'Ajuntament del Prat de Llob regat no ha facilitat a la GAIP ni l'expedient relatiu a la sol·licitud d'accés, ni tampoc ha aportat l’informe que reculli el seu posicionament jurídic en relació amb ella que li va ser requerit per aquesta Comissió, incomplint així les obligacions que li imposa l'article 33.4 RGAIP, d’acord amb el qual les administracions han d'aportar a la GAIP, dins el termini de quinze dies, còpia de l'expedient de la sol·licitud d’informació, un informe sobre la reclamació i tota la informació o antecedents que puguin ser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. Tampoc ha atès el requeriment de la GAIP de pronunciar-se sobre les al·legacions i queixes de la persona reclamant que li han estat puntualment traslladades. Tot i que la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió ha de ser qualificada com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, el cert és que de les comunicacions de la persona reclamant se’n desprèn que hauria fet successius lliuraments parcials de la informació, el què es té en compte en la finalització d’aquest procediment. 3. Pèrdua sobrevinguda d’objecte Dels antecedents es desprèn que l’Administració ha anat facilitant a la persona reclamant, en el marc d’aquest procediment, la informació sol·licitada, a partir del trasllat de la reclamació i de les repetides queixes de la persona reclamant en relació amb el caràcter parcial de la informació successivament lliurada que la GAIP li ha traslladat. Confirmat per la persona reclamant que ha rebut tota la informació que era objecte d’aquest procediment, cal declarar perdut sobrevingudament el seu objecte i és procedent finalitzar -lo per aquesta causa. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’11 de novembre de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 855/2021 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, en haver lliurat l’Administració la informació reclamada, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.