Se solicitó al Área Metropolitana de Barcelona (AMB) los criterios por los cuales los valores del Tribut Metropolità 2021 se mantuvieron iguales a los de 2020. El reclamante alegó que la respuesta de la AMB no ofrecía explicación alguna. La GAIP estima la reclamación, obligando a la AMB a entregar dicha información o a confirmar formalmente su inexistencia.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones sobre el derecho subjetivo de obtener información pública elaborada por la Administración o que esté en su poder.
2
Los límites legales al acceso a la información deben interpretarse restrictivamente y no pueden aplicarse por analogía ni mediante potestad discrecional.
3
Se determina que la respuesta de la AMB fue insuficiente al remitir a la ordenanza fiscal en lugar de explicar los criterios de continuidad de los valores fiscales entre 2020 y 2021.
4
No existen causas legales plausibles para denegar el acceso a los criterios técnicos utilizados para no modificar un tributo.
5
El derecho de acceso no obliga a la Administración a elaborar nueva información, pero sí a informar objetivamente si la documentación solicitada no existe.
Texto completo
Resolució 1001/2021, d’11 de novembre
Número d’expedient de la Reclamació: 854/2021
Administració reclamada: Àrea Metropolitana de Barcelona
Informació reclamada: Sobre el Tribut Metropolità.
Sentit de la Resolució: Estimació
Resum: Els criteris sol·licitats, que si existeixen deuen haver estat elaborats per l’AMB (per
exemple, com a presentació dels nous valors fiscals o per a la seva divulgació), si es troben en
el seu poder, són informació pública i, per tant, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG,
qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que comportin la
denegació de la sol·licitud. No és plausible que concorrin límits legals als criteris sol·licitats,
pels quals no es modifica un tribut; per tant, qualsevol persona tindria dret a aquesta
informació. Ara bé, si l’AMB no disposa de documentació que expliqui la continuïtat dels valors
referits a la sol·licitud entre els anys 2020 i 2021, el dret d’accés a la informació pública no
l’obliga a elaborar-la per atendre la sol·licitud, i seria suficient indicar a la persona reclamant
que els criteris sol·licitats no existeixen, si és aquest el cas, per donar satisfacció objectiva a la
sol·licitud.
Paraules clau: Àrea metropolitana. Tributs. Criteris.
Reclamació contra lliurament parcial.
Manca de col·laboració de l’Administració. Informació existent.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 20 de setembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 854/2021, presentada contra
l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 29 de juliol de 2021 la persona reclamant demana a l’AMB quins són els criteris pels
quals la quota íntegra, la reducció i la quota líquida del Tribut Metropolità 2021 es
corresponen als de l'exercici del 2020.
3. El 9 de setembre de 2021 l’AMB contesta la sol·licitud anterior indicant que el tipus
impositiu, les reduccions i bonificacions i la forma de càlcul de la quota del Tribut
Metropolità són els que preveu la seva ordenança fiscal de 2021.
4. La Reclamació presentada el 20 de setembre de 2021 assenyala que la resposta anterior
no ofereix cap tipus d’explicació.
5. El 28 de setembre de 2021 la GAIP requereix a la persona reclamant la millora de la
Reclamació, als efectes d’aportar el formulari de reclamació degudament omplert i la còpia
de la sol·licitud d’informació enregistrada i amb constància de la data.
6. El 28 de setembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’AMB i li requereix que, dins
del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella,
així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. No consta
resposta a aquest requeriment.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 6 posa de manifest que l’AMB no aporta a aquest procediment la documentació
que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La
Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li
sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la
informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de
reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la
Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una
manca de col·laboració de l’AMB amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a
la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la
Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic
següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més,
l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no
emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la
tramitació”.
3. Sobre l’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada
La persona reclamant demana a l’AMB quins són els criteris pels quals la quota íntegra, la
reducció i la quota líquida del Tribut Metropolità 2021 es corresponen als de l'exercici del 2020,
i l’AMB contesta indicant que el tipus impositiu, les reduccions i bonificacions i la forma de
càlcul de la quota del Tribut Metropolità són els que preveu la seva ordenança fiscal de 2021.
És a dir, tal com indica la persona reclamant, i semblaria obvi per a qualsevol persona que
llegeixi la sol·licitud, l’AMB no contesta allò que s’ha demanat. La persona reclamant no ha
demanat el tipus impositiu, les reduccions i bonificacions i la forma de càlcul de la quota del
Tribut Metropolità (ni la quota íntegra, la reducció i la quota líquida que li corresponen), sinó els
criteris pels quals la quota íntegra, la reducció i la quota líquida d’aquest tribut per a 2021 es
corresponen amb els de 2020. És a dir, una explicació del perquè les magnituds més
significatives del rebut que rep la persona obligada són les mateixes de l’any anterior.
Els criteris sol·licitats, que si existeixen deuen haver estat elaborats per l’AMB (i es pot estimar
com a molt probable que els hagi elaborat, més que sigui com a document de presentació dels
nous valors fiscals o per a la seva divulgació), si es troben en el seu poder, són informació
pública i, per tant, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a
accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que comportin la denegació de la sol·licitud. No
és plausible que concorrin límits legals als criteris sol·licitats, pels quals no es modifica un tribut;
per tant, qualsevol persona tindria dret a aquesta informació.
Ara bé, si l’AMB no disposa de documentació que expliqui la continuïtat dels valors referits a la
sol·licitud entre els anys 2020 i 2021, el dret d’accés a la informació pública no l’obliga a
elaborar-la expressament per atendre la sol·licitud, i seria suficient indicar a la persona
reclamant que els criteris sol·licitats no existeixen, si és aquest el cas, per donar satisfacció
objectiva a la sol·licitud.
A la vista de les anteriors consideracions, és procedent estimar la Reclamació i declarar el dret
de la persona reclamant a obtenir els criteris sol·licitats o, en cas que els criteris indicats no
existeixen en poder de l’AMB, llavors té dret a què se li faciliti precisament aquesta informació.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
d’11 de novembre de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 854/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a conèixer els
criteris pels quals la quota íntegra, la reducció i la quota líquida del Tribut Metropolità 2021
es corresponen als de l'exercici del 2020, o a ser informada de la inexistència d’aquesta
informació en poder de l’AMB, si és aquest el cas.
2. Requerir a l’AMB que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins
del termini màxim de deu dies.
3. Requerir a l’AMB a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la
persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 854/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.