Pérdida de objeto 14/01/2021 · 28 días en resolverse

Solicitud de vídeos y certificado de expediente sancionador por un concejal al Ayuntamiento de Sant Fruitós de Bages y finalización por pérdida de objeto

Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Sant Fruitós de Bages copias de vídeos y un certificado de un expediente disciplinario. Ante la falta de respuesta, recurrió a la GAIP. La GAIP resuelve finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento aportó la documentación disponible y el Secretario certificó que no existen vídeos en dicho expediente.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP admite la reclamación basándose en que el derecho de acceso a la información de los electos locales (art. 164 TRLMRLC) puede canalizarse a través de la legislación de transparencia y la mediación de este órgano independiente.
2 El régimen material aplicable al acceso solicitado se rige primordialmente por el art. 164 TRLMRLC, el cual implica límites al acceso más estrictos que la LTAIPBG y un deber de confidencialidad para el electo.
3 Se determina que la entrega extemporánea de la documentación disponible por parte del Ayuntamiento durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma.
4 La resolución subraya que la información sobre infracciones administrativas de personas físicas solo es accesible para el reclamante por su condición de electo local y no bajo la LTAIPBG general.

Texto completo

Resolució 34/2021, de 14 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 853/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Fruitós de Bages Informació reclamada: Còpia d’un vídeo i un certificat. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: cal insistir a recordar a la persona reclamant que la informació relativa a la comissió d’infraccions administratives per part de persones físiques únicament pot obtenir-la sobre la base de la condició d’electe local de la persona reclamant i de l’article 164 TRLMRLC, ja que no podria obtenir-la en base a l’LTAIPBG; per tant té el deure de respectar-ne la confidencialitat, segons estableix el mateix article 164 TRLMRLC. Paraules clau: Ajuntaments. Electes locals. Silenci administratiu. Expedients. Sancions administratives. Confidencialitat. Certificats. Imatges. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 17 de desembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 853/2020, presentada per un electe municipal contra l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’11 de novembre de 2020 l’electe reclamant presenta una sol·licitud que identifica un expedient disciplinari, tot indicant que conté imatges gravades en un o més d’un vídeos i demana una còpia amb la que puguin visionar les imatges i un certificat que acrediti que la còpia facilitada conté les imatges de l’expedient referenciat. 3. La Reclamació presentada el 17 de desembre de 2020 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud anterior. 4. El 18 de desembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 29 de desembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 6. El 12 de gener de 2020 la GAIP rep documentació indicada a l’antecedent anterior, inclòs el certificat del Secretari municipal, segons el qual l’expedient indicat a la sol·licitud no conté cap vídeo, ni elements sobre els quals poder certificar la correspondència d’imatges demanada a la sol·licitud. La documentació inclou un informe de la policia local sobre els fets objecte de l’expedient sancionador afectat per la sol·licitud i el plec de càrrecs de l’expedient en qüestió, a més del certificat del Secretari municipal. Després de constatar que la documentació facilitada per l’Ajuntament no conté dades íntimes, ni altra informació a la que no puguin accedir els electes locals en aplicació de l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2 003, de 28 d’abril (TRLMRLC), la GAIP trasllada tot seguit aquesta documentació al regidor reclamant, per al seu coneixement, i tot recordant el seu deure de confidencialitat, atès que la informació traslladada inclou dades relatives a un procediment sancionador, a les quals segurament no podria accedir en base a l’LTAIPBG i si no tingués la condició d’electe municipal. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 TRLMRLC. Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa. En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP i aquesta Comissió de garantia a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Efectivament, la informació facilitada per l’Ajuntament inclou la sol·licitada realment existent a l’Administració municipal, a tenor d’allò que certifica el seu Secretari: s’han demanat els vídeos que conté l’expedient i aquests documents no es poden facilitar perquè sembla ser que l’expedient no en conté cap; per altra banda, s’aporten els documents sobre els quals es fonamenten els fets que justificarien el plec de càrrecs de l’expedient i el Secretari certifica allò que considera que està en condicions de poder certificar. La documentació facilitada suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. Com ja ha fet la GAIP en l’escrit indicat a l’antecedent 6, cal insistir a recordar a la persona reclamant que la informació relativa a la comissió d’infraccions administratives per part de persones físiques únicament pot obtenir-la sobre la base de la condició d’electe local de la persona reclamant i de l’article 164 TRLMRLC, ja que no podria obtenir-la en base a l’LTAIPBG; per tant té el deure de respectar-ne la confidencialitat, segons estableix el mateix article 164 TRLMRLC. 3. Publicació L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de gener de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 853/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, recordar a la persona reclamant el deure de respectar la confidencialitat de la informació sobre l’expedient sancionador obtinguda en el marc d’aquest procediment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.